caenfrdees
CAPMANY.png

La pesca marítima a les comarques gironines travessa una crisi de sostenibilitat a nivell socioeconòmic. D’una banda, han davallat les captures, sobretot d’anxova, degut a diversos factors: la sobreexplotació, factors ambientals... De l’altra, existeix una regressió de llocs de treball per la pèrdua de rendibilitat del sector.

Malgrat la facturació ha anat ascendint, el sector de la pesca ja no és rendible degut a l’increment de costos (en especial el preu dels carburants, però també d’altres com les reformes a les embarcacions que s’han de fer obligatòriament per complir la normativa) i el descens de les captures, sobretot les d’anxova. Aquesta problemàtica no és exclusiva de les comarques gironines, per aquest motiu la CE està plantejant una reestructuració del sector que passa per reduir la flota i l’ocupació, o mantenir els llocs de treball però limitar les arts i la potència de les embarcacions. Aquesta reestructuració, entre places directes i indirectes, podria afectar fins a 1.500 persones a Catalunya (un 20% del total d’ocupats en el sector).

Tot i l’escassa implantació a les comarques gironines, l’aqüicultura s'ha presentat com l’alternativa a la falta de recursos pesquers d’extracció. Tanmateix però, presenta greuges. Algunes de les espècies de peixos cultivades són carnívores (tonyina, llobarro) fet que augmenta la pressió pesquera sobre les espècies amb les quals s’engreixen i, d’altra banda, en la recerca d'una bona qualitat de l'aigua per motius sanitaris, les granges sovint s'instal·len en zones amb hàbitats submarins vulnerables, que es veuen afectats pels residus (excrements) de l’engreix, així com pels additius de creixement emprats (medicaments, pinsos...).

La influència del turisme a la zona ha fet que la pesca anés minvant en els antics pobles pescadors, que ara estan encarats a acollir els visitants. A canvi, els principals ports de la comarca han crescut. És el cas del port de Roses, del port de l’Escala o del port del Port de la Selva. Roses va representar, el 2007, el 29% de les captures de la província de Girona, mentre que el segon i el tercer capturaren el 14% i el 8% respectivament.

Les confraries de pescadors són corporacions de dret públic que actuen com a òrgans de consulta i col·laboració amb l'Administració en aquells temes d'interès general per a promoure i impulsar els interessos pesquers. Al voltant de les confraries, s'hi apleguen tots els qui intervenen directament en el procés extractiu: armadors i mariners.

Des d’inicis del 2000 el sector de la pesca marítima a les comarques gironines ha patit un descens del 24% en el nombre de treballadors; en paral·lel la flota ha retrocedit de 539 a 510 embarcacions.

Pel que fa a les diferents modalitats de pesca utilitzades a la província de Girona, segons dades del DAR del 2008, els arts menors són la modalitat més comuna (216 embarcacions), seguida de la modalitat d’arrossegament (94 embarcacions), tot i que aquesta té unes embarcacions molt més grans, amb molta més capacitat d’emmagatzematge.

En el litoral gironí l’aparició de modalitats industrials de pesca que poden feinejar a més de 1.000 metres de fondària i les xarxes de gran capacitat i resistència, han estat el motiu de la multiplicació de les captures en les darreres dècades. Però el que inicialment es va veure com una important millora econòmica, ha posat el sector en risc d’esgotament.

L'encerclament i l’arrossegament són les modalitats de pesca menys selectives. Les captures accidentals, poden arribar a representar el 70% del total en el cas de l’arrossegament. En correspondència, en l’estructura de la flota pesquera gironina aquestes dues modalitats predominen en captures i facturació. L’encerclament i el ròssec que representen sols el 27% de la flota assoleixen conjuntament el 88% i el 79% de les captures i la facturació respectivament. Ecològicament això suposa que les espècies més afectades són les dels fons marins i les que es capturen a mar obert (prop del 90% del total). De les espècies comercials de Catalunya, la FAO en té identificades 6 com a sobreexplotades: la tonyina, el bonítol, el lluç, el peix espasa, el besuc i el mújol.

La pesca artesanal, segons dades del DAR del 2006, és la que major flota pesquera presenta però obté unes captures de només el 5%. La major selectivitat d’aquesta modalitat es tradueix però en el major diferencial de facturació respecte les tones extretes, és a dir, el percentatge de facturació és 2,2 cops el seu percentatge de captures, rendiment que no assoleix cap dels altres tipus de pesca.

Segons una hipòtesi de la Càtedra d’estudis marítims de la UdG, el sector artesanal és el que té més futur per la menor magnitud de la seva “lògica econòmica i ambiental”. En canvi, les modalitats més motoritzades, com l'arrossegament, seran les més afectades per la crisi del preu dels combustibles fòssils. No obstant, un estudi del Parc Natural del Cap de Creus indica que la manca de relleu generacional podria fer desaparèixer la pesca tradicional en 50 anys.

Tal i com es pot observar en la següent taula 3.4.4, el nombre d’embarcacions a la província de Girona, de totes les modalitats de pesca a excepció de les auxiliars, ha disminuït en els últims anys. La davallada més preocupant és la d’embarcacions d’arts menors, que ha passat de 309 a 216 embarcacions en només 6 anys.

Els únics espais marítims amb figura de protecció a l’Alt Empordà corresponen als espais inclosos dins del Parc Natural del Cap de Creus (primer parc marítimo-terrestre del país). Concretament, el Cap de Creus té una franja marítima protegida que ocupa una extensió de 3.064 hectàrees, de les quals 835 hectàrees són reserva natural. Existeixen tres zones de reserva natural: una a la banda nord del Cap de Creus, que és la Reserva Natural Parcial (R.N.P.) dels Farallons; una altra a la banda sud, anomenada R.N.P. del Cap Norfeu; i la més important, situada a la punta més oriental del Cap de Creus, que també és R.N.P. i que complementa una zona més petita de Reserva Natural Integral anomenada R.N.I. s’Encalladora, amb un hàbitat coral·ligen de gran importància i riquesa faunística. S'ha comprovat que aquestes reserves potencien la pesca artesanal, ja que les restriccions de pesca que s'hi apliquen afavoreixen la conservació dels hàbitats i, per tant, la proliferació dels recursos pesquers, fet que es tradueix en un major nombre de captures.

Segons les últimes previsions, a finals del 2009 la nova reserva marina del Cap de Creus serà ja una realitat. Aquesta ocuparà una superfície total de 14.000 Km2, des del Cap de Creus fins a la Costa Vermella de l’estat francès, arribant a 10-12 milles mar endins, i serà l’àrea marina protegida més extensa d’Europa. Segons el Ministeri de Medi Ambient, la zona marina figurarà entre les 25 regions més riques del món pel que fa a biodiversitat, amb una diversitat d’entre 1.500 i 2.000 espècies, i amb zones especialment riques com són els canons o abismes submarins.

Això suposarà un canvi total en la gestió del que ara és el parc natural, ja que passarà de ser competència catalana a europea. El nou estatus que adquirirà la zona suposarà la restricció de la pesca en algunes àrees i la total prohibició en d’altres, donant una major protecció a moltes espècies amenaçades com els coralls.

Els hàbitats més coneguts en la zona marítima del Cap de Creus són els hàbitats coral·lígens i precoral·lígens, on les espècies més emblemàtiques són les gorgònies roges i el corall vermell, espècie actualment protegida. Altres hàbitats importants són els grapissars o maërls, els fons detrítics o els fons rocosos.

Però un dels hàbitats més importants, no només al Cap de Creus sinó a tot el litoral altempordanès, i que sovint no es té prou en consideració és el de les praderies submarines (fanerògames marines), i molt especialment les de posidònia (Posidonia oceanica), que contribueixen a fixar el sòl, oxigenen l’aigua, i constitueixen un hàbitat on troben aliment i refugi fins a 1.400 organismes diferents, amés de ser àrees de posta i alevinatge importants. Aquestes praderies pateixen una sèrie d’agressions, algunes de les quals estan relacionades amb arts de pesca com el ròssec (bou), el rastrell, l'art clar (encerclament de fons) o el gànguil. La relinga de ploms, portes, cables i cadenes, així com la mateixa xarxa, provoquen greus destrosses a les praderies, arrencant gran quantitat de fulles i rizomes.

A les comarques gironines les praderies de Posidònia representen només el 7% de la superfície ocupada (302 hectàrees), enfront del 31% i del 62% de la província de Barcelona i Tarragona respectivament, fet que les fa especialment vulnerables.

Una mesura que es porta a terme per tal de protegir i recuperar zones degradades i potenciar la pesca és la instal·lació d’esculls artificials, els quals poden ser esculls de producció o esculls de protecció. Els esculls de producció són un mòduls de formigó amb forma cúbica amb obertures que faciliten el màxim filtratge de l’aigua. Aquests esculls s’instal·len en zones de corrents marins rics en plàncton, afavorint els organismes filtradors, de manera que es potencia i millora la pesca artesanal i es generen caladors artificials en zones degradades. Per altra banda, els esculls de protecció són mòduls de formigó i barres de ferro, que s’utilitzen per impedir la pesca amb arts d’arrossegament en zones d’alguers, de manera que la xarxa pot quedar enganxada amb un d’aquests esculls i per tant el vaixell que vol pescar en aquestes aigües corre el risc de perdre l’art de pesca.

 

A l’Alt Empordà només hi ha dues zones protegides per esculls artificials, totes dues promogudes per la Generalitat. Una es va fer l’any 1992 al Port de la Selva i ocupa una extensió de 510 hectàrees, l’altra es va fer l’any 1993 a la badia de Roses i ocupa una extensió de 460 hectàrees.

La pesca recreativa és una activitat nàutico-esportiva molt important al Parc Natural de Cap de Creus. Els pescadors recreatius de Cap de Creus utilitzen diferents tècniques de pesca, entre les quals la pesca amb canya de fons des d’una embarcació és la majoritària. Existeixen diferències geogràfiques en quant a la freqüentació: les zones de parc i els sectors nord i sud són més freqüentats que les reserves naturals parcials i el sector est. La pesca recreativa té un impacte econòmic molt positiu pels municipis litorals del Parc.

A Catalunya es necessita una llicència de pesca recreativa per poder pescar. A més, la legislació vigent limita tant l’esforç de pesca (número d’aparells) com la captura diària, i estipula talles mínimes i èpoques de veda de certes espècies. A més, dins de la legislació vigent no es permet als pescadors esportius utilitzar aparells professionals, com les soltes i el palangre, i només un número determinat d’espècies objectiu poden ser capturades: peixos, cefalòpodes i garotes. També hi han restriccions específiques per pescar al Parc Natural de Cap de Creus, on la pesca submarina (amb fusell o arpó) esta prohibida a les reserves naturals parcials. A més, totes les activitats, amb l’excepció de les realitzades per finalitats científiques, estan prohibides a la reserva integral.

Totes aquestes mesures van adreçades a permetre la regeneració dels recursos pesquers i els hàbitats i a assolir el Rendiment Màxim Sostenible, és a dir, el mínim de sortides anuals que permeti obtenir la major quantitat de producte regenerable anualment de forma natural. Però l'elevat interès econòmic de determinades espècies i la carència de sistemes efectius de control i vigilància (a Catalunya es disposa d'un únic vaixell d'inspecció) fa que algunes tècniques il·legals es continuïn emprant, sovint per vaixells sota bandera de conveniència, pròpia de països que no han subscrit els convenis internacionals en matèria naval. És especialment greu el cas de la tonyina vermella, la demanda de la qual no deixa d'augmentar degut a l'expansió d'especialitats culinàries com el 'sushi' i el 'sashimi'. Per a la seva captura s'arriba a utilitzar l'aviació per a detectar-ne els bancs i xarxes de deriva de més de 2,5 km, tot i ser il·legals a tot el Mediterrani ja que suposen la captura accidental d’espècies protegides de mamífers marins, tortugues i aus. Actualment, és una de les espècies més amenaçades de la regió.

La pesca depèn de la capacitat de regeneració natural de les espècies, és a dir, de la capacitat reproductiva i el ritme de creixement i maduració de cada espècie, i això inclou la qualitat del seu hàbitat. El futur del sector pesquer depèn de la seva pròpia capacitat i voluntat per assumir aquestes limitacions. Sens dubte s’hi està avançant. De no donar-se la regulació i la concertació necessàries per aquesta regeneració natural del recurs, més enllà de nous impactes al medi marí esperats del canvi climàtic, la pesca mostra preocupants senyals de col·lapse.

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn