Catalan English French German Spanish
SANTMIQUEL.png

L’explotació dels recursos geològics constitueix un dels aprofitaments de major interès econòmic. Les matèries primeres s’obtenen de l’escorça terrestre i s’aprofiten directament o bé pateixen alguns processos previs a l’aplicació com el rentat, la classificació, la trituració, etc.

A través de la base cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), actualitzada el desembre del 2008, s’han inventariat un total de 142 expedients d’explotacions a cel obert en tota la comarca de l’Alt Empordà.

Tal com s’observa al mapa 3.4.1 de la següent pàgina, les diferents activitats extractives es troben repartides de forma dispersa per la comarca, però són especialment abundants a les proximitats del riu Fluvià, i al voltant de la ciutat de Figueres, en municipis com Llers o el Far d’Empordà, essent força escasses en les zones més muntanyoses de la comarca, com les serres de Les Salines-Bassegoda al nord-oest, o la zona de l’Albera i Cap de Creus al nord-est.

D’aquesta manera, gran part del recurs explotat correspon a materials fluvials com graves, sorres i argiles, tot i no ser els únics recursos. Les roques calcàries, el feldespat o el sauló també representen una part important de les activitats extractives.

Les activitats extractives es poden trobar en diferents estats d’explotació-restauració: no iniciades, finalitzades, actives amb restauració integrada, actives amb restauració no iniciada, amb afecció pendent de regularització, englobades en una nova explotació, o restaurades en període de garantia.

 

Explotació i restauració de les activitats extractives

Les activitats extractives tenen una clara i variable incidència sobre el territori i el paisatge causant diferents impactes ambientals que poden arribar a ser notables. Normalment, els principals impactes de les activitats extractives són la destrucció dels hàbitats, majoritàriament riparis, la reducció significativa del valor paisatgístic de la zona, sobretot per l’impacte visual i paisatgístic que generen, o la modificació de l’estructura i la morfologia del relleu afectat, així com un augment dels processos erosius. Factors com la situació de l’explotació, ja sigui subterrània i/o a cel obert, la distribució geològica del material extret, la durada de l’activitat, l’àrea d’afecció, i els usos i les cobertes del sòl anteriors a l’explotació, són fonamentals a l’hora de determinar el grau d’impacte ambiental de l’activitat extractora.

Les activitats extractives presents a la vora de cursos fluvials, especialment del riu Fluvià, i en alguns punts de la Muga o del Manol, tenen una incidència ambiental remarcable. Poden provocar entre altres impactes ambientals: una alteració del règim hidrològic del riu, modificacions en els nivells freàtics, alteracions de les àrees de recàrrega dels aqüífers, i la possible obertura d’accessos cap al riu i l’ocupació de zones inundables, fets que provoquen un augment del risc d’inundació.

Com a conseqüència de tots els possibles impactes generats per les activitats extractives, des d’un punt de vista legal, dites activitats s’han de cloure amb la restauració de l’espai afectat. Una vegada conclouen els treballs d’extracció de graves, solen quedar uns grans forats que s’han d’omplir i restaurar de la manera ambientalment més correcta, evitant convertir-se en un abocador de residus.

En l’evolució de la gestió de la restauració dels indrets afectats per activitats extractives, es poden diferenciar clarament dues etapes. Això és, abans de l’aprovació de la Llei 12/1981 i després. Abans de l’aprovació de la Llei 12/1981, l’explotador no estava obligat a restaurar l’entorn afectat per l’activitat extractiva més enllà dels requeriments que alguns capítols de la Llei de mines i del seu Reglament establien -de forma genèrica o de principi. Això feia que l’explotació s’abandonés una vegada havia perdut el seu valor econòmic i, per tant, es deixava al descobert una superfície denudada, sense cap tipus de restauració ni de consideració envers el medi físic.

 

 

L’entrada en vigor de la Llei 12/1981, pionera en matèria de protecció ambiental, i del Decret 343/1983 va fer que molts explotadors de recursos petris abandonessin precipitadament els treballs d’explotació ja que no podien complir -tècnicament i/o econòmicament- els requeriments de restauració que la nova normativa els imposava. L’any 1994, el Departament de Medi Ambient va engegar un programa per localitzar i per delimitar els espais afectats per activitats extractives abandonades amb la finalitat de trobar-hi solucions de restauració ambiental adients.

Actualment el cicle d’explotació/restauració comença quan s’autoritza el titular d’una explotació minera a portar a terme el projecte d'investigació i/o d’explotació. És competència del DMAH vetllar perquè es dipositi la fiança fixada i imposar sancions en els casos d’incompliment dels compromisos establerts en el programa de restauració. El titular autoritzat està obligat a dipositar la fiança establerta pel DMAH abans de començar a intervenir en el terreny objecte d’explotació.

Des del DMAH s’ha potenciat la implantació de la restauració integrada arreu de Catalunya. La seva conveniència rau en el caràcter continu i gradual que li és característic, i que permet comprovar l’efectivitat de les mesures correctores i, a més, recuperar parcialment la fiança, si més no en les àrees el període de garantia de les quals ja ha finalitzat. Així, mentre es va recuperant part de la fiança, l’activitat minera continua a la resta de l’explotació -normalment en àrees cada vegada més reduïdes i cobertes per la fiança encara no retornada. D’acord amb la legislació vigent, el titular de l’activitat extractiva és el subjecte legal obligat a realitzar la restauració.

El DMAH porta a terme el seguiment, el control i la inspecció de les tasques de restauració de cada activitat extractiva per garantir que es compleixin les condicions establertes als programes de restauració respectius. Les inspeccions permeten detectar situacions irregulars no recollides o no previstes en el projecte de restauració.

Un fet freqüent és l’ampliació de l’àrea d’afecció de l’activitat. Fet que comporta, d’una banda, l’ampliació del programa de restauració a la nova àrea d’afecció i, de l’altra, un augment en la quantia de la fiança. El titular de l’explotació ha de preveure l’ampliació de l’activitat extractiva i l’ha de sol·licitar en un termini raonable per tal de poder donar continuïtat a l’activitat extractiva en el marc de la legalitat. El DMAH, davant de situacions d’irregularitat i si no s’atenen els requisits establerts, sanciona l’incompliment i obliga -si cal- a presentar la documentació de l’ampliació, cosa que, en cas de no fer-se, pot generar altres procediments disciplinaris, fins i tot la sol·licitud de paralització.

En finalitzar la restauració de l’indret, comença el període de garantia i el DMAH dóna l’acceptació, si escau, després d’una inspecció preceptiva. La fiança de restauració es retorna al final del període de garantia si, després que el DMAH efectuï una segona inspecció de la restauració de l’indret, es constata l’assoliment dels objectius previstos en les condicions restauradores. Aleshores, el DMAH en fa una avaluació positiva i autoritza el retorn de la fiança al titular, fet que materialitza el final del procés restaurador. És el final del cicle d’explotació/restauració.

Des del DMAH s’han impulsat en els darrers anys la utilització en la construcció de subproductes de reciclatge de runes en substitució als àrids d’origen natural convencionals, i la restauració de les zones afectades per les esmentades extraccions per mitjà de l’ús de residus inerts aptes per al seu farciment.

 

Activitats extractives actuals a l’Alt Empordà

En la següent taula es pot observar com la superfície total ocupada per les activitats extractives de la comarca és de 5,38 Km2, encara que només un 55,9% (3,01 Km2) correspon a les que actualment estan actives, un 8,87% (0,48 Km2) a les que encara no s’han iniciat, un 19,85% (1,07 Km2) a les pendents de regularització, un 7,01% (0,38 Km2) a les finalitzades, i un 8,36% (0,45 Km2) a les restaurades però encara en període de garantia.

Entre els 3,01 Km2 d’activitats extractives que estan actives, cal destacar que només un 41,6% tenen restauració integrada, és a dir restauració continuada a mesura que avança l’explotació, mentre que el 58,4% restant no han iniciat encara la restauració.

 

Recursos explotats

A la taula següent es mostren els diferents recursos explotats de tota la comarca. Com es pot observar, el recurs més explotat en superfície són les graves (48,2%), seguit de les calcàries (21,2%) i les sorres (11,8%). Altres recursos amb certa importància a la comarca són el feldespat (6,9%), les argiles (4,4%) o el sauló (2,6%). En total s’exploten fins a 11 tipologies de recursos geològics diferents, sumant-hi als esmentats anteriorment els esquists, el granit, les margues, les pissarres i el talc.

 

Les graves són el recurs més explotat de l’Alt Empordà. S’han comptabilitzat un total de 58 explotacions de graves, que ocupen 259,67 ha, de les quals només 25 són actives, ocupant aquestes 117,42 ha.

La major part d’explotacions es troben a les terrasses fluvials del Fluvià, tot i que també es troben algunes explotacions a les terrasses fluvials del Manol i de la Muga, així com en una zona del sud-est de Figueres, on no hi passa cap riu a dia d’avui.

La formació geològica explotada correspon amb terrasses quaternàries (Qt0-1, Qt1, Qt2) del Fluvià, de la Muga i del Manol, principalment. El recurs és usat principalment com a àrids per a formigons i carreteres.

Les calcàries són el segon recurs més explotat a l’Alt Empordà. Hi ha 23 explotacions que ocupen 114,1 ha, de les quals n’hi ha 21 d’actives que ocupen 76,8 ha. La formació geològica explotada per excel·lència és la formació de calcàries de La Garriga (KSc, CAco, CBBac), bàsicament al municipi de Llers, però també als municipis limítrofs de Vilafant, Vilanant i Avinyonet de Puigventós. També hi ha alguna altra explotació aïllada com les de Terrades (PPEc, PEmc). El recurs és usat com a àrids per la construcció i carreteres.

Hi ha un total de 22 explotacions de sorres a l’Alt Empordà (63,6 ha), de les quals només 9 (33,45 ha) estan actives.

La ubicació de les explotacions de sorres és molt semblant a les de graves, ja que es tracta també de sediments fluvials. L’explotació activa més gran es troba a Viladamat i ocupa unes 11,5 ha. El recurs és usat com a àrids per a morters, formigons.

El feldespat té també certa importància a la comarca. Tot i que només hi ha dues pedreres a Llançà (mr_ÇOrp2), aquestes tenen unes dimensions prou considerables, sumant les dues unes 37,2 ha, i a més les dues són actives. El recurs és usat bàsicament per aplicacions ceràmiques.

En total hi ha 11 explotacions d’argiles a la comarca (23,7 ha), de les quals 7 estan actives (18,7 ha). Les explotacions actives es troben sobretot a Peralada (NPga i NPas) i també a Pontós (NMPcg), en fàcies sedimentàries al·luvials i fluvials. El recurs és utilitzat per a fer ceràmica i maons.

Hi ha 5 explotacions de sauló (14 ha), però actualment no n’hi ha cap d’activa, ja que o es troben finalitzades, o no iniciades, o pendents de regularització. El recurs és usat per a fer paviments terrosos.

Hi ha 5 explotacions de granit a l’Alt Empordà (8,26 ha), de les quals 4 són actives (6,18 ha). Les explotacions actives es troben bàsicament a Vilajuïga (Ggdbh), tot i que també n’hi ha una a Masarac. El granit és un material molt dur, el seu ús habitual és per a la construcció, per revestiments, paviments, lavabos, escales, llars de foc i cuines.

Altres recursos explotats de forma molt minoritària a l’Alt Empordà són les margues a Llers i Terrades, les pissarres al Cap de Creus, Roses i Portbou, el talc a Darnius, La Vajol i Maçanet de Cabrenys, i els esquists a El Port de la Selva.

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn