ORDIS.png

Carta de Serveis

Els problemes d’escassetat d’aigua a l’Alt Empordà durant els darrers anys, amb episodis de sequeres importants i amb dificultats per a abastir la població altempordanesa en determinats moments de l’any, així com en la resta d’usos i activitats que també han sofert restriccions destacades, ha originat la necessitat de desenvolupar una adequada gestió de l’aigua a la comarca. Aquesta gestió es fonamenta en posar un especial interès en desenvolupar un ús eficient de l’aigua, amb processos destacats com el sanejament com a eina per transformar els residus generats en un recurs. Aquest fet està estretament relacionat amb el manteniment de la qualitat dels rius i dels marges fluvials, tot destacant la rellevància ambiental i econòmica de la xarxa de rius, torrents i recs de la comarca, així com la presència de trams amb un alt valor patrimonial natural i arquitectònic.

Una de les activitats més conflictives amb la disponibilitat d’aigua, degut als enormes requeriments hídrics, és l’agricultura. Per aquesta, el pitjor dels enemics és la calor i l’escassetat de pluges de l’època estival, mentre la resta de l’any s’han d’enfrontar a altres problemes diversos com el mal estat de les canalitzacions de rec, o a pèrdues d’aigua importants per problemes amb l’estat de les preses. L’escassetat d’aigua ha propiciat que, des de fa uns anys, cada vegada més agricultors de la comarca apostin per cultius menys exigents com l’ordi, el blat o el gira-sol, abandonant altres cultius que requereixen molta aigua com el blat de moro. De la mateixa manera, la solució més comú i acceptada ha estat l’obertura de noves captacions d’aigües subterrànies per tal de satisfer les demandes, no només dels sectors més tradicionals, sinó d’altres activitats relacionades amb el turisme que requereixen importants quantitats d’aigua.

La màxima responsable de la gestió de l’aigua a Catalunya és l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquesta ha desenvolupat, en els darrers anys, tot un seguit d’instruments per millorar la gestió de l’aigua a Catalunya, contribuint a la generació de nous recursos hídrics i planificant futures actuacions d’abastament en alta a nivell local. Un dels plans desenvolupats més importants és el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua (PSAAC), que ha servit per atorgar una sèrie d’ajuts, entre els anys 2006 i 2007, per impulsar la redacció de Plans Directors d’abastament a més de 400 municipis de Catalunya amb menys de 5.000 habitants, desenvolupament d’accions d’estalvi i millora en l’aprofitament de recursos no pre-potables, la recuperació de pous en desús per fer front a situacions de sequera o la construcció de noves infraestructures d’abastament en alta.

Un altra pla desenvolupat, amb l’objectiu de promocionar l’ús d’aigua regenerada per a usos que no requereixin d’aigua potable, és el Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya. Aquest proposa mesures tant destacades com la reutilització de les aigües provinents de les EDAR per a altres usos. En el cas de Figueres, les aigües regenerades serien aprofitades per a usos agrícoles (Regants de la Muga) i per a usos recreatius (reg del camp de golf). En el cas de l’EDAR de Peralada, les seves aigües també serien reutilitzades per a usos recreatius com el reg del camp de golf, mentre en el cas de l’EDAR de Colera i del Port de la Selva s’utilitzarien per a la recàrrega d’aqüífers locals i usos municipals.

El Pla de gestió de la sequera, conegut com Decret de Sequera, també hi desenvolupa un paper rellevant a la comarca. És una eina legislativa que permet l’aplicació d’un seguit de mesures d’estalvi i restricció sota unes determinades condicions d’escassetat del recurs aigua. Hi ha diverses fases i escenaris en funció de varis indicadors com la reserva d’aigua als embassaments, els nivells piezomètrics i la pluviometria. Així per exemple, en el cas de la conca de la Muga els diferents escenaris d’actuació depenen dels nivells del volum d’aigua de l’embassament de Boadella.

Destacat també és el Pla per l’eficiència en l’ús de l’aigua per a reg agrícola, encaminat a l’estalvi d’aigua a les zones de conreus de Catalunya, apostant per les millores tecnològiques i metodològiques per optimitzar els usos d’aigua de reg. Relacionat amb aquest, cal destacar la presència del Pla de Regadius, desenvolupat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) amb l’objectiu de modernitzar els regadius dels dos marges de la Muga:

Regadiu del Marge Dret: inclou els municipis de Cabanes, Castelló d’Empúries, el Far d'Empordà, Figueres, Fortià, Garriguella, Llers, Masarac, Pont de Molins, Riumors, Siurana, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra.

Regadiu del Marge Esquerre: Cabanes, Castelló d'Empúries, Garriguella, Masarac, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Pont de Molins, Vilajuïga i Vilanova de la Muga.

Finalment, destacar la importància per a la comarca dels Plans d’ordenació d’extraccions d’aqüífers, degut als greus episodis de sequeres viscuts als darrers anys, d’aquí que els aqüífers de la Muga i el Fluvià tinguin pendents els seus desenvolupaments per part de l’ACA. En aquests s’intenta aconseguir una gestió dels aqüífers més eficaç a partir de l’elaboració d’estudis tècnics detallats sobre les característiques i el funcionament dels mateixos, així com de les possibilitats reals d’explotació tenint en compte criteris sostenibles.

A nivell municipal, les competències en la gestió de l’aigua queden recollides en el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, on s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya. Segons aquesta llei, s’imposa als municipis la prestació de serveis obligatoris o mínims, encara que aquesta es pot realitzar mitjançant gestió directa, indirecta, o mixta, la qual cosa dóna lloc a la diversitat en les modalitats de gestió existents actualment a Catalunya. Les competències en matèria d’abastament i sanejament d’aigües són: l’abastament en baixa d’aigua potable, el clavegueram i el tractament d’aigües residuals i el control sanitari de les aigües residuals. Les competències en l’aigua per part del Consell Comarcal de l’Alt Empordà és limiten a la gestió i el manteniment de les xarxes d’abastament d’aigua en alta a alguns municipis com Navata, així com el control de consums, etc. d’altres municipis com Saus-Camallera.

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.