caenfrdees
BORRASSA.png

El balanç de l’aigua cal entendre’l com el tractament del conjunt d’aspectes relatius a la gestió de l’aigua d’un determinat territori de manera integrada. Aquest procés s’inicia amb les diverses formes de captació de l’aigua, tant superficials com subterrànies, i finalitzat en el seu abocament final, ja sigui dels residus agrícoles i ramaders, com industrials i també domèstics procedents de nuclis urbans i nuclis més isolats.

Cal tenir en compte que els balanços hídrics entre un any sec i un altre humit poden mostrar xifres força distant a la comarca. El balanç hídric es pot obtenir mitjançant la suma dels volums d’aigua precipitats, més el volum d’aigua per escorrentia i les reserves d’aigua dels aqüífers, menys l’aigua perduda per evapotranspiració i infiltració, així com el volum d’aigua demandat per les diferents activitats.

D’aquesta manera, el balanç hídric a la principal conca hidrogràfica de la comarca de l’Alt Empordà, la del riu Muga, presenta un valor positiu en els tres tipus d’escenaris (any pluviomètric humit, sec i mitjà) gràcies a que els valors de les precipitacions, les escorrenties i les reserves d’aigua són superiors a la de les altres tres variables que resten aigua al balanç hídric final (evapotranspiració, infiltració i demanda d’aigua).

 

 

Si s’analitza aquest balanç pels diferents trams i subconques de la Muga s’observa un augment del volum d’aigua positiu a mesura que ens apropem a la capçalera de la conca, ja que són els espais on les precipitacions són més importants, i on les demandes d’aigua són més petites i les condicions climàtiques, edàfiques i de relleu són més favorables.

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús.
Més informació AMAGA EL MISSATGE