Catalan English French German Spanish
PALAUDE.png

Definició i classificació dels residus industrials

Es considera residu industrial qualsevol substància o objecte resultant d’un procés de producció, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja, el productor o posseïdor del qual se’n desprengui o tingui la intenció de desprendre-se’n. En qualsevol cas queden exclosos els residus de comerços, oficines i serveis, i tots els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables a residus municipals comercials, d’acord amb el Catàleg Europeu de Residus.

La normativa vigent en matèria de residus industrials (Llei 6/1993, del 15 de juliol i la seva modificació per la Llei 15/2003, i Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre) atorga a l’Agència de Residus de Catalunya la capacitat d’establir les formes de gestió més idònies per a cada tipus de residu.

El Catàleg de residus de Catalunya (Agència de Residus de Catalunya,1999), estableix una codificació i tipificació que permet la identificació de tots els residus industrials produïts a Catalunya. Segons el Catàleg els residus industrials es divideixen en inerts, especials i no especials. Aquesta classificació s’efectua d’acord amb les característiques específiques de cada residu (en relació amb els agents ambientals, evolució potencial en el temps, etc.) i segons el seu impacte ambiental i en la salut de les persones (article 29 de la Llei 6/93 Reguladora de Residus).

Així els residus industrials es poden classificar en:

  • Residus inerts. Es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un abocador, no experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i a més compleix els criteris de lixiviació determinats a nivell normatiu.
  • Residus especials. Es considera residu especial, tot residu comprès en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 91/689/CE, de 12 de desembre, relativa als residus perillosos.
  • Residus no especials. Es considera residu no especial, tots els residus que no es classifiquen com a residus inerts o especials.

La normativa exclou dels residus industrials els residus radioactius, els residus de la mineria i pedreres, els residus d’explotacions ramaderes i agrícoles que s’utilitzin en el marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals, els efluents gasosos i els residus sanitaris. Tots aquests residus exclosos se sotmeten a un règim normatiu i de gestió pròpia.

En data 1 de gener de 2002 entra en vigor el nou Catàleg europeu de residus (CER).

El nou Catàleg europeu de residus el conformen quatre decisions de la Comissió de les Comunitats Europees:

  • La Decisió de la Comissió 2000/532/CE, de 3 de maig, que estableix una llista de residus de conformitat amb la Directiva 75/442/CEE.
  • La Decisió de la Comissió 2001/118/CE, de 16 de gener, on es modifica l’art. 2 i s’instrumenta un nou annex.
  • La Decisió de la Comissió 2001/119/CE, de 22 de gener, on es classifiquen els vehicles fora d’ús com a residu perillós.
  • La Decisió de la Comissió 2001/573/CE, de 23 de juliol, on es modifica la classificació d’alguns residus.

Amb el nou Catàleg europeu de residus, mitjançant un sistema de llista única s’estableix quins residus han de ser considerats perillosos (especials).

En el Catàleg europeu de residus, els residus adopten una codificació de sis xifres (les dues primeres identifiquen el grup de residus, les dues següents el subgrup, i les dues últimes xifres el residu en qüestió). El format de la codificació és igual que en el Catàleg de residus de Catalunya, tot i que ambdós codis no tenen per què ser coincidents.

El Catàleg de residus de Catalunya, tot i que es veurà afectat en la seva aplicació per les decisions comunitàries, continua vigent per determinar la correcta gestió que ha de tenir cadascun dels residus (valorització o tractament i disposició del rebuig), sempre que no entri en contradicció amb l’aplicació del nou Catàleg europeu de residus, com en el cas de canvi de classificació.

 

Producció i tipificació dels residus industrials

La producció de residus industrials de la comarca de l’Alt Empordà s’avalua a partir de la declaració de dades que disposa l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

És important remarcar que les quantitats de residus industrials declarats només informen dels residus que produeixen les indústries inventariades per l’Agència de Residus de Catalunya (incloses en l’inventari permanent de productors de residus industrials), i per tant es tracta només d’una part dels residus industrials que es generen a la comarca.

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) estableix, com a criteri general, l’obligació a donar-se d’alta en l’inventari permanent de productors de residus totes les activitats industrials, i les activitats comercials que generen volums importants de residus o que es troben ubicades en zones industrials o a les afores del nucli urbà. Tots aquests establiments han de declarar anualment els residus produïts, excepte els tallers mecànics d’automoció, les estacions de servei, els centres comercials i altres activitats amb una baixa producció de residus.

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), fins el 2003 el nombre d’empreses que constaven en l’inventari permanent de productors de residus anava pujant cada any, passant de 308 empreses l’any 2000 a 355 l’any 2003. A partir d’aquest any fins el 2005 el nombre d’empreses declarants s’estabilitzava al voltant de les 350. Per altra banda, la quantitat (en pes) de residus industrials declarats ha anat pujant durant tot el període, a excepció de l’any 2004 que experimenta una lleugera baixada, tot i que la tendència global és de creixement constant. Pel que fa a la tipologia de residus declarats, els residus no especials són clarament els majoritaris, tot i que de residus especials també se’n declaren forces tones.

 

Gestió dels residus industrials

La gestió dels residus industrials pot seguir diferents vies de tractament. En funció del seu destí final els principals sistemes de tractament són el dipòsit controlat, la valorització (en origen o externa), la utilització com a subproducte, la incineració o el tractament fisicoquímic - biològic de depuradora.

Tal i com es pot observar en la següent taula, la valorització, tan en origen com sobretot la valorització externa, ha experimentat un creixement molt important en el període 2000-2005, representant l’opció de tractament majoritària.

Com es pot observar a la taula següent, a l’Alt Empordà hi tenen seu fins a 10 empreses autoritzades per al transport de residus, entre les quals cal destacar Sersall 95, SL, de Castelló d’Empúries, per la gran varietat de residus que està autoritzada a transportar, així com Treballs Sima, SL o Fundació privada ALTEM, totes dues de Figueres, entre d’altres. Tanmateix, és molt possible que hi hagi algunes altres empreses autoritzades per al transport de residus industrials que operin a l’Alt Empordà però que tinguin seu a d’altres comarques.

 

Pel que fa a les instal·lacions existents a l’Alt Empordà, autoritzades per a la gestió de residus industrials, segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya n’hi ha un total de 8. Destaca la quantitat d’empreses dedicades al reciclatge i recuperació de vehicles fora d’ús, o al reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics, en contraposició amb una única empresa dedicada al compostatge (Burés Professional, SA), o una única empresa dedicada al reciclatge de tòners (Essaige, SL).

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn