ALBANYA.png

Carta de Serveis

Són residus municipals els residus generats als domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. També tenen la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.

En funció de les seves característiques els residus municipals es poden classificar en:

  • Residus municipals ordinaris (RMO): Agrupa tots aquells residus municipals que són objecte de la recollida ordinària d’escombraries. Es poden dividir en diferents fraccions: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, plàstics, metalls, envasos mixtos, tèxtils i altres materials.
  • Residus municipals voluminosos (RMV): Són aquells residus que per la seva grandària no poden ser recollits a través dels mitjans convencionals utilitzats pels residus municipals ordinaris. És el cas dels electrodomèstics, dels mobles i d’altres andròmines.
  • Residus municipals especials (RME): Són els residus que, pel caràcter perillós de la seva composició, no poden recollir-se amb la resta de residus municipals ordinaris. Són, per exemple, les pintures, els dissolvents, les piles, els medicaments, les bateries de cotxe, els olis, etc.

 

Marc legal

La Llei estatal de residus (Llei 10/98), modificada en l’article 128 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre.

Un primer canvi d’aquesta Llei de residus d’abast estatal respecte a la derogada Llei 42/1975, és el canvi terminològic dels residus. Aquesta Llei substitueix el terme “residus sòlids urbans” per “residus urbans o municipals” (a nivell de legislació comunitària la única denominació acceptada és la de residus municipals).

A més d’un canvi purament terminològic, la Llei 10/98 també modifica les fraccions que integren els residus municipals.

Pel que respecta a l’abast del servei, la Llei modifica i amplia l’obligatorietat dels ens locals en matèria de gestió dels residus municipals, essent obligatori per a tots els municipis la recollida, el transport i, com a mínim, l’eliminació (abocador controlat) de tots els residus municipals. A més els municipis de més de 5.000 habitants estan obligats a realitzar la recollida selectiva dels residus municipals. Es tracta bàsicament de la recollida dels residus orgànics, donat que la recollida selectiva dels envasos es defineix com a voluntària en la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos.

La Llei 10/98 estableix clarament que aquests serveis mínims de gestió de residus poden realitzar-se de manera individual o mancomunada (art. 26.1. de la Llei Bàsica de Règim Local), i per tant es pot portar a terme a nivell comarcal o d’entitats metropolitanes.

La Llei estatal d’envasos i residus d’envasos (Llei 11/1997)

La llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos determina i regula bona part de la gestió dels residus d’envasos i en conseqüència dels materials inorgànics presents en les escombraries, obligant a la seva recollida selectiva i marcant uns objectius de recuperació i valorització en horitzons temporals relativament pròxims.

El Programa fa seu el compliment d’aquests objectius i per aquesta fi desplega un conjunt d’instruments de caràcter tècnic, legal, econòmic organitzatiu i d’informació per aconseguir-los.

La nova llei estableix que els municipis i/o l’administració local es farà càrrec de la recollida dels residus d’envasos i que els costos que se’n derivin seran compensats econòmicament.

El Sistema integrat de residus és l’alternativa més utilitzada per part dels envasadors de productes destinats al consum domiciliari. En aquest cas l’envasador paga un import per cada envàs posat al mercat a la societat gestora d’aquest sistema. Aquests diners serveixen per finançar la recollida selectiva, el transport i la selecció dels diferents materials. Actualment a Espanya disposem de dues societats gestores de sistemes integrats de gestió, en funció del material d’envasat de què es tracti, que són Ecoembalajes España, SA (Ecoembes) i Ecovidrio. Aquestes entitats han estat autoritzades per l'Agència de Residus amb qui han signat un conveni de col·laboració.

A partir del conveni signat per Ecoembes i Ecovidrio i l’Agència de Residus de Catalunya, s’estableixen les tarifes de compensació per als ens locals en matèria de gestió dels envasos i residus d’envasos, que en el cas de la comarca de l’Alt Empordà es canalitzen a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE).

La Llei autonòmica reguladora dels residus (Llei 6/1993)

A nivell general la gestió dels residus municipals es regula per la Llei 6/1993, reguladora dels residus a Catalunya. El Programa de gestió de residus municipals a Catalunya desenvolupa la normativa autonòmica vigent.

El model de gestió dels residus municipals als diferents municipis de l’Alt Empordà ve regulat pel compliment de La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus (DOGC núm. 1776, 28 d’agost de 1993).

Aquesta Llei determina que els municipis són els responsables del servei de recollida, del transport, de la valorització i de la disposició dels residus municipals. També estableix que els Ajuntaments han de promoure la valorització dels residus municipals, entenent per valorització les operacions de recollida selectiva i el servei de deixalleria municipal. Aquest model de gestió, tal com s’especifica en l’article 45 de la Llei, pot portar-se a terme des de l’àmbit municipal o, si s’escau, fer-se a nivell mancomunat o comarcal. En el cas que ens ocupa, la gestió dels residus de selectiva es duu a terme des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE).

Per aconseguir els objectius que fixa la Llei es planteja la implantació d’una recollida selectiva de la fracció orgànica, amb caràcter obligatori a tots els municipis de més de 5.000 habitants. En aquest sentit, en l’article 5.2 de la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de l’article 4 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, hi diu que s’han de promoure anualment accions de foment i suport adreçades als ens locals, tals com: “Establir i consolidar el servei de recollida selectiva, inclosa la fracció orgànica, en els municipis de menys de 5.000 habitants en què la distància, la dispersió demogràfica i la quantitat de residus produïts condicionen econòmicament la prestació d’aquest servei, i també en els municipis en què l’afluència de població estacional condiciona econòmicament i logísticament la prestació d’aquest servei.”

També de manera obligatòria, als municipis de més de 5.000 habitants, s’haurà de disposar d’un servei de deixalleria. Es tracta d’un centre de recepció i emmagatzematge, selectius, de residus municipals (principalment residus especials, residus voluminosos, i d’altres residus valoritzables) que no són objecte de recollida domiciliària.

De manera voluntària els municipis impulsaran la recollida selectiva del vidre, del paper i cartró, de les piles, dels plàstics, dels metalls i d’altres materials que puguin ser valoritzables (article 47.3 de la Llei 6/93). Donat que majoritàriament es tracta d’envasos i residus d’envasos, la seva gestió es regula a través de la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos. Aquesta Llei especifica els sistemes de recollida selectiva i marca els objectius de recuperació i valorització per a cada tipus de material.

La llei 15/2003, de 13 de juny, que modifica la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus introdueix la definició de residu comercial com el residu municipal generat per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables al municipals d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

La Llei 6/1993 estableix una regulació específica per a la gestió dels residus comercials, a fi de millorar-ne la gestió i garantir que els productors i els posseïdors assumeixin les despeses de la seva gestió, sense perjudici que els ens locals n’assumeixin la gestió directa. El mateix règim s’aplica als residus d’origen industrial assimilables als municipals, per la qual cosa els productors de residus industrials poden gestionar els seus residus assimilables als domèstics mitjançant o bé la recollida municipal, si el municipi estableix el servei, o bé mitjançant un gestor autoritzat de residus.

Per aquesta raó, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà treballa els seus serveis per tal d’oferir facilitats a les empreses de la comarca perquè puguin recollir selectivament els seus residus.

Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC, 2007-2012)

El PROGREMIC 2007-2012, aprovat pel Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya a 3 d’abril del 2009, té com a marc referencial la Llei 6/1993, essent aquest una conseqüència de l’aplicació de la mateixa. El PROGREMIC 2007-2012 jerarquitza la gestió dels residus i estableix un conjunt d’actuacions necessàries per assolir els següents objectius:

  • Prevenir la generació de residus, en pes, volum, diversitat i perillositat, desacoblant la producció de residus del creixement econòmic.
  • Fomentar una bona recollida selectiva en origen, com estratègia per a obtenir materials de qualitat que tinguin sortida en el mercat del reciclatge.
  • Potenciar, especialment, la gestió i recollida selectiva en origen de la fracció orgànica dels residus municipals.
  • Potenciar les recollides comercials en origen.
  • Potenciar el mercat del reciclatge.
  • Garantir la complementarietat de models.
  • Acomodar el sistema de gestió de residus al sistema de gestió urbana, com un element més, interrelacionat amb d’altres com la gestió de l'espai públic, la mobilitat, el soroll, etc.
  • Reduir l’abocament final, especialment de fracció biodegradable i materials recuperables.
  • Cercar la màxima implicació i interrelació de les persones amb les actuacions de gestió de residus, maximitzar la implicació, coneixements de la població i gestors.
  • Garantir la qualitat i transparència de la informació.
  • Prevenir la contaminació del sòl i regenerar els sòls degradats.

Els objectius anteriors venen complementats amb uns objectius quantitatius:

 

A partir d’aquests objectius generals el Programa es proposa fomentar la reducció en origen, el reciclatge i la valorització dels residus dotant als municipis (a nivell comarcal o mancomunat) de la infraestructura necessària per desenvolupar el nou model de gestió dels residus municipals. En concret proposa dotar de contenidors de recollida selectiva (vidre, paper, envasos lleugers, residus orgànics, etc.); construir plantes de compostatge, dotar de les deixalleries necessàries, construir una xarxa d’abocadors de rebuig i clausurar els abocadors incontrolats.

El desenvolupament territorial del Programa es farà a partir de la redacció dels diferents Programes comarcals de gestió dels residus municipals, que tindran l’objecte de servir com a document base per a l’aplicació de la Llei 6/93. En concret, des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà es va redactar, el març del 2008, el Pla Estratègic per a la Gestió de Residus Municipals a l’Alt Empordà.

Entre els principis generals del PROGREMIC, hem d’esmentar els següents per la seva importància pel Pla estratègic de la comarca:

 

La jerarquia de gestió:

Seguint el Pla d’acció en matèria de medi ambient fins a la darrera directiva 2006/12/CE relativa als residus, per a la gestió d’aquests s’ha de tenir en compte la següent jerarquia d’actuació:

- La reducció de la producció de residus

- La preparació per a reutilització dels residus

- La recollida selectiva dels residus

- El reciclatge i altres formes de valorització material

- La valorització energètica dels residus

- La disposició del rebuig

 

Principi de responsabilitat del productor:

La Directiva europea de residus inclou el principi de “qui contamina paga” i estableix que una parts dels costos no coberta per l’explotació des residus ha de pagar-se d’acord amb aquest principi. Així, el cost de l’eliminació dels residus ha de recaure sobre el posseïdor que remetés els residus a un gestor autoritzat, o als posseïdors anteriors o a productor del producte generador de residus.

 

Proximitat i suficiència:

El principi de proximitat afavoreix que la gestió dels residus es faci en instal·lacions pròximes a les zones de generació.

 

Participació, qualitat de la informació i transparència informativa:

Ja des de la Declaració de Rio, s’inclou la participació com eix fonamental per a l’èxit de les polítiques ambientals: “La millor manera de tractar les qüestions ambientals és amb la participació de tots els ciutadans interessats, en el nivell que correspongui”. Així, tota persona hauria de tenir accés adequat a la informació sobre el medi ambient de què disposin les autoritats públiques, inclosa la informació sobre els materials i les activitats que comportin un perill en el seu territori, així com l’oportunitat de participar en els processos d’adopció de decisions.

No obstant, cal no oblidar que tan important com el fet de poder accedir a la informació, és la qualitat d’aquesta. Així, s’han d’establir els mecanismes necessaris per a mantenir sistemes d’informació i bases de dades adequades i actualitzades, amb informació de base veraç i contrastada.

 

Mixticitat i complementarietat de models de gestió:

El Pla estratègic de gestió de residus inclou aquest principi entenent la comarca com a un conjunt de municipis amb característiques i realitats diferents. Es definirà doncs un model de base en funció d’alguns criteris de diferenciació del municipis i que s’adapti a aquestes i a les infraestructures de tractament de residus de destí a la comarca. En cada cas es considerarà el sistema més adequat de:

- Model de Segregació de residus

- Sistemes de Recollida

- Tecnologies de Tractament i valorització

Tot i preservar la independència municipal a l’hora d’escollir entre un model de gestió o un altre, per tal de complir amb els objectius establerts, el programa inclou estratègies per promoure i potenciar determinats models en determinats municipis en funció de les seves característiques urbanístiques, territorials i socioeconòmiques.

 

Principi de proporcionalitat:

La normativa estableix el principi de proporcionalitat entre els costos de gestió i la quantitat de residus gestionats i preveu l’autofinançament del procés a través de les taxes que han de suportar els productors i posseïdors de residus.

e) Pla Estratègic per a la Gestió de Residus Municipals a l’Alt Empordà, pel període 2007-2012

Aquest document té com a objectius principals:

  • Recollir l’estat actual de la gestió dels residus de la comarca, els serveis existents així com els resultats obtinguts fins avui.
  • Adaptar i aplicar els objectius del PROGREMIC 2007-2012 a la nova planificació del Model de gestió de residus comarcal.
  • Proposar actuacions generals futures en l’àmbit de la gestió dels residus i determinar-ne un Pla de seguiment.

En resum, els objectius quantitatius de valorització de les diferents fraccions de residus a la comarca un cop instaurat el model de gestió de residus i en funcionament les instal·lacions de tractament són:

 

Atès que es tracta d’un document estratègic d’abast comarcal, on s’inclouen actuacions i propostes de diferents àmbits competencials, caldrà que aquest es treballi conjuntament amb tots els agents comarcals implicats amb la finalitat de determinar actuacions puntuals i fer-ne una priorització en forma de Pla d’acció.

Un cop aprovat, caldrà disposar-se a redactar un Pla de gestió de residus per a cada municipi de la comarca d’acord amb els objectius i estratègies del Pla estratègic de gestió de residus de l’Alt Empordà. Aquest pas és molt important per aclarir a cada municipi les actuacions a realitzar en l’àmbit municipal i els serveis que caldrà incorporar o modificar en funció del nou model comarcal de la gestió de residus.

 

Caracterització dels residus municipals: producció i composició

Per tal de conèixer la producció total de residus municipals de l’Alt Empordà i la seva evolució en el temps es considera de manera integrada els residus municipals que anualment es dipositen al dipòsit controlat de Pedret i Marzà, i els residus que es recullen a través de la recollida selectiva en àrees d’aportació i en les deixalleries, així com també els residus orgànics separats per a compostatge casolà.

Durant el període 2000-2005 s’observa un increment més o menys constant en la producció total de residus municipals de la comarca. L’any 2006, en canvi, l’augment és més accentuat, mentre que l’any 2007 és l’únic any en què la producció total de residus disminueix lleugerament.

Si s’analitzen les dues fraccions estudiades per separat s’observa una evolució molt diferent. La fracció de selectiva augmenta de forma exponencial, passant de 3.365 Tn l’any 2000 a 21.126 Tn l’any 2007. En canvi, la fracció de rebuig en el període 2000-2006 augmenta poc, cada any menys que l’anterior, fins arribar a l’últim any que ja no augmenta sinó que disminueix en 1.332 Tn.

Per altra banda, els vuit municipis més grans de 2000 habitants de la comarca (Cadaqués, Castelló d’Empúries, l’Escala, Figueres, La Jonquera, Llançà, Roses i Vilafant) tenen una producció de residus molt superior als altres 60 municipis més petits. Concretament, l’any 2007 els 8 municipis més poblats produïen el 75% dels residus municipals de tota la comarca, fet que no es deu només a què la major part de la població resident a la comarca es concentri en aquests municipis, sinó també a què molts d’aquests municipis tinguin una població estacional força important, sobretot pel que fa als municipis turístics costaners (Castelló d’Empúries, Cadaqués, l’Escala, Llançà i Roses).

Pel que fa a la recollida selectiva, els vuit municipis més grans de 2000 habitants tenen, proporcionalment, una implantació de la recollida selectiva semblant als seixanta municipis de la comarca més petits de 2000 habitants. L’any 2007 el percentatge de selectiva als vuit municipis grans era del 18,29%, mentre que als altres seixanta municipis més petits el percentatge era del 19,07%. Tanmateix, en nombres absoluts els vuit municipis grans produeixen més selectiva, d’acord amb una població absoluta més gran que els altres seixanta municipis.

Cal destacar que el percentatge de recollida selectiva en els residus municipals de l’Alt Empordà es multiplica per cinc en el període estudiat, passant del 3,76% l’any 2000 al 18,49% l’any 2007. Aquest augment és molt significatiu i positiu, però per arribar als objectius del PROGREMIC 2007-2012 encara ha d’augmentar força en els següents anys. Pel que fa a la producció total de residus en quilograms per habitant i dia, el valor va fluctuant entre els 2,4 i els 2,5 kg/hab·dia en el període estudiat, valor que és força superior a la mitjana de Catalunya, que és de 1,64 Kg/hab·dia per a l’any 2007. Aquest fet es podria explicar per la forta població estacional que té la comarca, que fa augmentar considerablement la producció total de residus.

Segons l’estudi realitzat per l’empresa SM (Sistemas Mediambientales), SL el setembre de 2007 per encàrrec del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la composició del total de residus produïts a la comarca en aquell any era la que es detalla en la següent taula 3.5.4.

L’evolució de la producció de residus de la fracció rebuig a l’Alt Empordà segueix una tendència de creixement més o menys constant fins el 2006, amb alguns anys de creixement més accentuat i d’altres amb un creixement més limitat. Els dos últims anys, però, s’inicia una tendència negativa força accentuada, que es podria explicar per l’augment de la recollida selectiva.

 

Anàlisi de la gestió actual del servei de recollida de la fracció resta

Existeixen tres modalitats diferents de recollida de la fracció resta a l’Alt Empordà, però de les tres modalitats n’hi ha una que destaca de forma aclaparadora sobre la resta (62 dels 68 municipis) que és la recollida en contenidors a la via pública. Dins el sistema de contenidors s’hi inclouen els contenidors soterrats i altres tipus (càrrega lateral...). No hi ha cap municipi a la comarca que utilitzi el sistema pneumàtic.

 

El sistema a priori més eficaç des del punt de vista de resultats de valorització és el que s’està portant a terme a Vilajuïga, és a dir, el sistema de recollida porta a porta de totes les fraccions valoritzables. Aquest sistema permet una alta recuperació de les diverses fraccions i un alt control en quan a la recollida selectiva de la població. D’altra banda, el punt feble d’aquest sistema és el percentatge d’impropis a cada fracció recollida, que cal treballar amb sensibilització constant per tal de mantenir la motivació de la població per a realitzar correctament la selecció dels residus. El cost d’aquest sistema és però important i difícil d’assumir per a municipis petits.

Pel que fa a les diferents empreses contractades pels ajuntaments per a la recollida de la fracció resta, l’empresa més contractada és SERSALL, amb 38 municipis, seguida de FCC amb 18 municipis, gestionant aquestes dues més del 82% dels municipis de la comarca. Tanmateix, les altres 6 empreses són les que gestionen els municipis amb més població.

Pel que fa als residus de la fracció resta provinents de comerços i empreses, la majoria està integrada a la recollida municipal en àrees d’aportació (excepte municipis com Vilajuïga amb porta a porta). Tanmateix, algunes empreses tenen el seu propi servei de recollida de fracció resta que porten directament a l’abocador controlat a través de gestors autoritzats. D’aquesta manera, aquestes empreses es converteixen en clients particulars de l’abocador.

En la següent taula 3.5.7 es pot veure com la fracció resta d’origen comercial que té com a destí l’abocador controlat i que no passa per circuits de recollida municipal augmenta considerablement. Aquest fenomen és beneficiós i demostra una preocupació creixent de les empreses per a gestionar els seus residus.

 

Tots els residus de la fracció resta tenen com a destí final la disposició controlada en el dipòsit controlat de Pedret i Marzà. En aquests moments s’explota la fase IV de l’abocador, amb un període previst de funcionament fins el 2012 i una capacitat de 1.167.603 m3. Actualment, l’únic tractament previ que s’aplica als residus abans de ser dipositats és el premsatge (aconseguint una densitat aproximada de 1 Tn/m3 ), però això canviarà en un futur pròxim amb la futura implantació de la planta de triatge i tractament de la fracció resta comarcal, i la planta de gestió de residus voluminosos, les quals permetran disminuir el volum de residu dipositat a l’abocador i una major separació de residus valoritzables.

Segons la ordenança fiscal nº 7, reguladora de la taxa per a la prestació del servei comarcal de tractament de residus sòlids urbans a l’abocador controlat de l’Alt Empordà, vàlida per l’any 2007, la quota fixa tributària per ajuntaments o particulars és de 28,8621 euros per cada tona d’escombraries o fracció abocada (pel 2008 és de 35,53 euros/tona ). Sabent que es van abocar 93.147,81 tones de rebuig a l’abocador l’any 2007, el cost pel conjunt de municipis de la comarca pel tractament dels residus a l’abocador l’any 2007 va ser de 2.688.441 euros.

En aquest cost caldria afegir-hi el cànon establert entre els ajuntament i l’Agència Catalana de Residus, la quantia del qual és de 10 € per cada tona de residus portada a l’abocador comarcal de Pedret i Marzà. Aquest cànon ve regulat per la “Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus”. Els diners són recaptats al dipòsit controlat de residus, i després són liquidats en el Fons de Gestió de Residus que gestiona l’Agència de Residus. Aquests recursos són retornats als ajuntaments o al consell comarcal, i són destinats, com a mínim en un 50% a la valorització de la fracció orgànica, i la resta a la recollida selectiva de matèria orgànica, a la valorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat, i també a promoure campanyes d’educació ambiental i divulgació.

 

Centre comarcal de tractament de residus municipals de Pedret i Marzà

Actualment, l’abocador comarcal es troba ubicat a l’anomenat camp del Cagarell, al terme municipal de Pedret i Marzà. S’hi accedeix des de la carretera N-260 de Figueres a Llançà, trencant al punt quilomètric 29,5.

Des del maig de 1988 el gestiona el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE). Abans havia estat l’abocador municipal de Castelló d’Empúries, i després d’una mancomunitat de municipis on s’hi afegiren Roses i Figueres. Des de novembre de 1993 l’han explotat en règim de concessió les empreses Tractaments Alt Empordà, SL (1993-2005) i GBI Serveis (a partir de 2005). La instal·lació dóna servei als 68 municipis de la comarca i a les empreses de la comarca que vulguin abocar-hi residus comercials assimilables a RSU.

La principal instal·lació actual del centre és el dipòsit controlat (abocador) que tracta aproximadament unes 100.000 tones anuals de residus, té una capacitat de tractament de lixiviats de 16.425 m3 i de tractament de metà de 1.524.240 m3.

Des de la seva creació, l’Abocador de Pedret i Marzà s’ha anat omplint en diferents fases i vasos d’abocament:

El procés de tractament i deposició dels residus a l’abocador té diferents fases:

  1. Impermeabilització del vas d’abocament. Després d’excavar el vas es prepara el terreny per tal d’aconseguir un vas impermeable. La capa que separa el sòl dels residus es compon dels següents elements, ordenats de inferior a superior: làmina sintètica de polietilè, 30 cm d’argila, làmina de geotèxtil, i 50 cm de graves amb tubs de drenatge.
  2. Drenatge de fons del vas d’abocament. Mitjançant els tubs de drenatge esmentats es transporta el lixiviat cap al punt més baix del vas, on s’ubica el pou de captació, des del qual es bombeja el lixiviat a la planta de tractament.
  3. Planta depuradora de lixiviats. Depura totes les aigües brutes i lixiviats del centre de tractament de residus, a través de tractaments primari, secundari i terciari, obtenint una aigua depurada apte per a reg o neteja.
  4. Planta de premsatge. Els camions de la recollida municipal aboquen els residus a la nau de premsatge. El resultat final són unes bales compactes en forma de cub amb una densitat de 1 Tn/m3, lligades amb feix de polipropilè, que són transportades amb camions als vasos de deposició.
  5. Replè dels residus al vas d’abocament. Les bales es dipositen de forma ordenada al vas d’abocament. Aquest sistema és molt millor que el sistema tradicional “a granel”, ja que s’allarga la vida útil de l’abocador i s’evita la dispersió de volàtils.
  6. Clausura i revegetació. Quan el vas ja és ple es recobreix mitjançant: una capa d’assentament de 50 cm, una capa drenant de graves, una capa d’impermeabilització amb argiles de 90 cm i una darrera capa d’uns 50 cm de terra i terra vegetal que faciliti la revegetació. Després, es procedeix a plantar espècies autòctones, de preferència, per evitar l’erosió dels tal·lusos i restaurar paisatgísticament la zona.
  7. Planta de tractament de biogás. La fermentació dels residus del vas en condicions anòxiques provoca l’alliberació de metà. Aquest gas és aspirat a través de diverses xemeneies fins a una cambra de combustió, on és cremat i produeix energia elèctrica, que s’incorpora a la xarxa elèctrica. D’aquesta manera es produeix energia renovable i alhora es redueixen les emissions de metà, un gas que contribueix a l’increment de l’efecte hivernacle.

Per altra banda, al centre de tractament de residus també hi ha la deixalleria comarcal. Aquesta instal·lació té la doble funció de permetre la separació de residus voluminosos o perillosos que entren a l’abocador juntament amb altres residus, i alhora desviar residus especials dels usuaris privats, ja sigui de forma directa a la deixalleria comarcal o indirectament a través de la xarxa de minideixalleries i deixalleries municipals que hi ha repartides per la comarca, ja que la deixalleria comarcal actua com a centre de recepció d’aquestes.

Pel que fa a les instal·lacions planificades pel futur al centre de tractament de residus municipals de Pedret i Marzà, les instal·lacions planificades són: la planta de compostatge, la planta de gestió de residus voluminosos, la planta de triatge i tractament de la fracció resta, una nova deixalleria comarcal i l’ampliació del dipòsit controlat comarcal. Totes elles formen part del Pla d’acció per al tractament de residus de la comarca. Estan incorporades al Pla Territorial Sectorial d’infraestructures de gestió de residus Municipals a Catalunya 2005-2012 i valorades per la Generalitat de Catalunya.

A continuació s’expliquen més detalladament algunes de les diferents instal·lacions planificades en el centre comarcal de tractament de residus:

Planta de compostatge comarcal

L’ Àrea de tractament de FORM es preveu que consti d’un procés general amb les següents parts:

  • Recepció de residus provinents de la recollida en els diferents municipis, tan de FORM com de fracció vegetal (FV).
  • Descàrrega i emmagatzematge de residus.
  • Instal·lació de mescla de la FORM amb FV.
  • Fermentació aeròbia de la mescla en túnels de compostatge.
  • Maduració de la FORM en nau en meseta airejada i voltejada.
  • Refinat del compost.
  • Captació i tractament dels aires contaminats.
  • Captació de les aigües residuals i lixiviats amb destinació a la planta de lixiviats del dipòsit de Pedret i Marzà.

El tractament de la matèria orgànica de recollida selectiva (FORM) i la MOR procedent de la RESTA es tractarà en tot moment de forma separada per a no disminuir la qualitat del compost produït a partir de FORM.

 

Planta de gestió de residus voluminosos

El procés de tractament dels residus voluminosos té vàries fases:

  • Recepció dels residus: els residus poden arribar directament de la deixalleria comarcal, o poden provenir de la separació manual de la planta de la fracció resta.
  • Tractament de residus: trituració de fustes i separació de fèrrics i fustes (fusta neta i fusta bruta), separació manual o amb pop sense trituració (electrodomèstics, aparells elèctrics i electrònics, ferralla, vidres, cartrons, plàstics de grans dimensions...), i trituració de material no valoritzable (mobles, matalassos, fusta bruta, plàstics, etc).
  • Valorització de residus: disposar d’una àrea per emmagatzemar els residus valoritzables separats i preparats per a portar a un gestor autoritzat, mitjançant contenidors de grans dimensions i un cobert per a residus que requereixin de protecció contra la pluja i altres situacions meteorològiques adverses.

Planta de triatge i tractament de la fracció resta

Aquesta planta serà una solució per a la gestió de la fracció resta i implicarà l’augment de la vida útil de la fase d’explotació actual del dipòsit. L’objectiu és la separació de la fracció orgànica per al seu posterior processat, així com la recuperació parcial amb processos el més automatitzats possibles d’altres fraccions valoritzables com són metalls, envasos lleugers i paper-cartró.

Atesa la producció comarcal de residus la planta ha d’estar dimensionada per 85.000 tones/anuals i s’ha de tenir en compte l’estacionalitat de l’entrada dels residus (13.000 tones/mes a l’agost). També n’ha de ser possible una ampliació.

 

Recollida selectiva

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà té delegat el servei de la recollida selectiva al carrer de tots els municipis de la comarca, amb algunes excepcions, tal i com es mostra en la següent taula 3.5.9. Generalment, són els municipis més poblats els que disposen de serveis propis de gestió de residus per alguna o vàries de les fraccions de selectiva. Com es pot observar, la selectiva d’orgànica encara no s’ha implantat en la major part de municipis.

 

La recollida es fa per àrees d’aportació on hi ha els tres tipus bàsics de contenidors de selectiva. Tots els municipis de la comarca tenen almenys una àrea d’aportació. El buidatge dels contenidors és setmanal per la majoria de municipis. Aquesta freqüència es dobla a l’estiu als municipis costaners.

Per compensar el cost addicional que resulta d’aquesta recollida selectiva, el CCAE gestiona els fons econòmics procedents de les associacions de fabricants d’envasos (Ecoembes i Ecovidrio). Els diferents ajuntaments participen en la gestió mancomunada de residus de l’Alt Empordà que coordina el CCAE, i poden gestionar les seves incidències, demanar nous contenidors i també consultar les dades de recollida privades.

El cost de la recollida selectiva del paper-cartró, vidre i envasos lleugers a l’Alt Empordà és de 793.454,19 €/any (dada per l’any 2007, 60,36 €/tona recollida de vidre, 224,64 €/tona recollida d’envasos i 32,78 €/tona recollida de paper). Aquest cost el gestiona el CCAE, però l’assumeixen íntegrament les associacions de fabricants d’envasos Ecoembes i Ecovidrio.

Des del CCAE es coordina una campanya de recollida selectiva de paper a les escoles que ho demanen anomenada “Re-paper”. La campanya inclou una precampanya de motivació de l’alumnat, un dossier d’ajuda al professorat per educar en la importància del reciclatge, i un sistema d’incentius en forma de paquets de folis reciclats i arbres per plantar, que s’atorguen en funció dels quilos acumulats de paper que recicla cada escola. Actualment (2009) existeixen fins a 41 escoles inscrites en la campanya en tota la comarca.

 

A més de la recollida en àrees d’aportació per a municipis, el CCAE ofereix altres serveis relacionats amb la recollida selectiva. Un d’ells és la recollida de vehicles abandonats fora d’ús, dirigit als ajuntaments de la comarca. La sol·licitud d’aquest servei es tramita amb la signatura d’un conveni que permet utilitzar-lo cada cop que l’ajuntament ho consideri oportú. La taxa relacionada amb aquest servei és de 90€ per vehicle recollit a partir del 2008. Es tracta d’un servei força implantat a la comarca.

Un altre servei que ofereix el CCAE és la recollida selectiva de paper i cartró i vidre comercial porta a porta, servei que s’ofereix als ajuntaments que tenen molts comerços per tal de reduir els problemes que generen en la gestió dels seus residus. Tanmateix, es tracta d’un servei que no funciona, els ajuntaments acaben rebutjant-lo perquè el cost econòmic que els hi suposa és superior al que estan disposats a assumir.

També, en aquest sentit, el CCAE ofereix un servei de recollida selectiva directament a les empreses, sense gestió municipal, que permet: per una banda, donar el servei que cal a les empreses amb un volum important de residus valoritzables, i per altra, que les rutes de recollida municipal no es vegin alterades per les incidències de recollida que suposa l’alta producció de residus d’aquestes empreses. Aquest servei sí que funciona i es troba implantant a diferents empreses d’arreu de la comarca.

En la següent taula 3.5.11 i en el gràfic 3.5.4 es pot observar la producció de les diferents fraccions de residus municipals de selectiva a l’Alt Empordà, així com la seva evolució en el període 2000-2007. Segons les dades, l’any 2007 la fracció amb més tones separades va ser la de FORM i FV, seguida del paper i cartró, el vidre i els envasos lleugers. La fracció de voluminosos no s’ha considerat ja que la gestió actual que se’n fa és la d’abocament controlat a Pedret i Marzà. La fracció “altres” (piles, medicaments, tèxtils, i altres residus de deixalleria com els perillosos, runes, RAEE, olis, etc) tampoc s’ha considerat ja que les úniques dades de què es disposen són les de l’Agència de Residus de Catalunya, i segons fonts consultades es tracta de dades poc fiables i sobredimensionades.

 

Si s’observa l’evolució de les diferents fraccions al llarg dels anys (gràfic 3.5.4), es pot veure com totes les fraccions de selectiva, amb més o menys oscil·lacions, tenen una tendència global ascendent. La producció de FORM i FV a partir del 2001 és de les que més producció tenen, i el 2006 té una pujada espectacular. Les produccions de vidre i envasos lleugers van creixent de forma constant les dues, però la d’envasos sempre molt per sota. Pel que fa a la producció de paper i cartró es veu una pujada més important a partir de 2004 on les mesures del Pla de qualitat de recollida selectiva es varen començar a aplicar i els darrers anys han donat resultats molt positius, també pel vidre i envasos tot i que els efectes no són tant espectaculars.

Recollida selectiva de paper i cartró

L’any 1999, es va iniciar la recollida selectiva de paper i cartró. Des d’aquell moment els resultats de recollida selectiva han anat augmentant proporcionalment a l’augment de nombre de contenidors que s’han incrementat al servei.

L’any 2004 es va redactar el Pla de qualitat de recollida selectiva, el qual va suposar una millora en la qualitat dels serveis oferts fins el moment i un augment considerable de la recollida de paper i cartró.

L’any 2007 es van recollir a l’Alt Empordà 6.355,07 Tn de paper i cartró. El rendiment de la recollida selectiva de paper i cartró a l’Alt Empordà va ser del 22,24%. Aquesta dada s’obté a partir de la fórmula següent:

E = (P/(R*C))*100

E= Eficiència de la recollida selectiva del paper i cartró

P = Paper i cartró recollit selectivament (àrees d’aportació)

R = Producció total de residus

C = Percentatge en pes de paper i cartró del total de residus produïts (es considera 25%)

L’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012) és aconseguir un mínim de 75% de valorització material total de paper i cartró, objectiu que encara dista molt d’aconseguir.

 

Segons el Pla Estratègic per a la Gestió de Residus Municipals a l’Alt Empordà 2007-2012, en data 30 de març del 2008 hi havia 888 contenidors de paper i cartró repartits per la comarca, la qual cosa suposa un rati aproximat de 152 habitants/contenidor.

El Consell Comarcal Alt Empordà té delegat actualment el servei de recollida selectiva de paper cartró de tots els municipis excepte Figueres, L’Escala, Roses i Vilajuïga.

Els serveis que ofereix el Consell Comarcal Alt Empordà són:

- Recollida en àrees d’aportació amb iglús.

- Recollida porta a porta en nuclis comercials (des d’abril 2008).

- Recollida específica a empreses.

Actualment, s’estableix una recollida de paper i cartró setmanal per tots els municipis que es realitza per una ruta contínua en la majoria d’ells excepte en el cas dels municipis més grans on s’estableix un dia concret de recollida a la setmana.

A l’estiu, la freqüència s’incrementa als municipis costaners on normalment es recull dues vegades per setmana.

 

Recollida selectiva d’envasos lleugers

L’any 2000, es va iniciar la recollida selectiva d’envasos lleugers. Des d’aquell moment els resultats de recollida selectiva han anat augmentant proporcionalment a l’augment de nombre de contenidors que s’han incrementat al servei.

L’any 2004 es va redactar el Pla de qualitat de recollida selectiva, el qual va suposar una millora en la qualitat dels serveis oferts fins el moment i un augment de la recollida d’envasos lleugers.

L’any 2007 es van recollir a l’Alt Empordà 1.406,26 Tn d’envasos lleugers. El rendiment de la recollida selectiva d’envasos lleugers a l’Alt Empordà va ser del 11,18%. Aquesta dada s’obté a partir de la fórmula següent:

E = (P/(R*C))*100

E= Eficiència de la recollida selectiva dels envasos lleugers

P = Envasos lleugers recollits selectivament (àrees d’aportació)

R = Producció total de residus

C = Percentatge en pes d’envasos lleugers del total de residus produïts (es considera 11%)

L’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012) és aconseguir un mínim de 25% de valorització material total d’envasos lleugers, objectiu que encara dista molt d’aconseguir.

 

 

 

Segons el Pla Estratègic per a la Gestió de Residus Municipals a l’Alt Empordà 2007-2012, en data 1 de març del 2008 hi havia 861 contenidors d’envasos lleugers repartits per la comarca, la qual cosa suposa un rati aproximat de 157 habitants/contenidor.

El Consell Comarcal Alt Empordà té delegat actualment el servei de recollida selectiva d’envasos lleugers de tots els municipis excepte L’Escala, Roses i Vilajuïga.

Els serveis que ofereix el Consell Comarcal Alt Empordà són:

  • Recollida en àrees d’aportació amb iglús.
  • Recollida específica a empreses.

Actualment, s’estableix una recollida d’envasos lleugers setmanal per tots els municipis que es realitza per una ruta contínua en la majoria d’ells excepte en el cas dels municipis més grans on s’estableix un dia concret de recollida a la setmana.

A l’estiu, la freqüència s’incrementa als municipis costaners on normalment es recull dues vegades per setmana.

En el cas de Figueres, la freqüència de recollida s’estableix seguint quatre rutes, dos d’elles amb una freqüència de recollida de tres dies setmanals, una d’elles bisetmanal i una quarta un cop a la setmana.

 

Recollida selectiva de vidre

L’any 1999, es va iniciar la recollida selectiva d’envasos de vidre. Des d’aquell moment els resultats de recollida selectiva han anat augmentant proporcionalment a l’augment de nombre de contenidors que s’han incrementat al servei.

L’any 2004 es va redactar el Pla de qualitat de recollida selectiva, el qual va suposar una millora en la qualitat dels serveis oferts fins el moment i un augment de la recollida de vidre.

L’any 2007 es van recollir a l’Alt Empordà 4.460,45 Tn de vidre. El rendiment de la recollida selectiva de vidre a l’Alt Empordà va ser del 48,79%. Aquesta dada s’obté a partir de la fórmula següent:

E = (P/(R*C))*100

E= Eficiència de la recollida selectiva del vidre

P = Vidre recollit selectivament (àrees d’aportació)

R = Producció total de residus

C = Percentatge en pes de vidre del total de residus produïts (es considera 8%)

L’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012) és aconseguir un mínim de 75% de valorització material total de vidres, objectiu que encara dista molt d’aconseguir.

El Consell Comarcal Alt Empordà té delegat actualment el servei de recollida selectiva d’envasos de vidre de tots els municipis excepte L’Escala i Vilajuïga.

Els serveis que ofereix el Consell Comarcal Alt Empordà són:

  • Recollida en àrees d’aportació amb iglús.
  • Recollida porta a porta en nuclis comercials (des d’abril 2008)
  • Recollida específica a empreses

Segons el Pla Estratègic per a la Gestió de Residus Municipals a l’Alt Empordà 2007-2012, en data 1 de març del 2008 hi havia 753 contenidors de vidre repartits per la comarca, la qual cosa suposa un rati aproximat de 180 habitants/contenidor.

Actualment, s’estableix una recollida d’envasos de vidre setmanal pels municipis més grans i quinzenal pels municipis petits, que es realitza per una ruta contínua en la majoria d’ells excepte en el cas dels municipis més grans on s’estableix un dia concret de recollida a la setmana.

A l’estiu, la freqüència s’incrementa als municipis costaners on normalment es recull dues vegades per setmana.

 

Recollida selectiva de FORM i FV

Les diferents estratègies que s’estan portant a terme en alguns dels municipis de la comarca per al tractament i la reducció dels residus orgànics destinats a l’abocador Comarcal són:

  • Recollida selectiva i tractament en planta de compostatge
  • Compostatge casolà
  • Compostatge comunitari de la fracció verda
  • Compostatge comunitari de la fracció biodegradable (FORM i FV)

La taula 3.5.15 resumeix el tipus d’actuació per a la gestió dels residus biodegradables que s’està portant a terme actualment a l’Alt Empordà. Com es pot observar, l’estratègia més utilitzada és el compostatge casolà, amb compostadors generalment en cases unifamiliars amb jardí o hort. La segona estratègia més utilitzada és la recollida selectiva individualitzada porta a porta, de grans productors, mercats, i en alguns municipis també de particulars, que té com a destí final la planta de compostatge d’Olot. Més endavant, aquests residus es portaran a la futura planta de compostatge comarcal situada a Pedret i Marzà.

El compostatge comunitari també s’ha dut a terme en alguns municipis, ja sigui només de la fracció verda o de totes les fraccions biodegradables (FORM i FV). El compostatge comunitari comporta recollida selectiva en contenidors al carrer, en àrees d’aportació o en deixalleries. Posteriorment, es genera el compost en una planta de compostatge municipal o en compostadors comunitaris de gran volum situats al costat de la deixalleria. En alguns municipis es disposa de trituradora, la qual facilita el compostatge de la FV. També és molt corrent la barreja de la FORM amb la FV triturada, ja que la FV actua d’estabilitzant per a la formació de compost.

Segons les diverses fonts consultades i la informació que s’ha pogut obtenir, la separació de residus orgànics en els diferents municipis de la comarca durant el període 2000-2007 és la que es detalla en la taula 3.5.16. Tal i com es pot observar, la separació de la fracció biodegradable a l’Alt Empordà és d’implantació recent. La quantitat separada ha experimentat un creixement espectacular en el període estudiat, a mesura que la separació de la FORM i la FV s’ha anat consolidant en municipis pioners, i alhora s’hi han anat afegint nous municipis.

L’any 2007 es van recollir a l’Alt Empordà 8.904,74 Tn de matèria orgànica. El rendiment de la recollida selectiva de matèria orgànica a l’Alt Empordà va ser del 17,31%. Aquesta dada s’obté a partir de la fórmula següent:

E = (P/(R*C))*100

E= Eficiència de la recollida selectiva de la matèria orgànica

P = Matèria orgànica recollida selectivament (recollida al carrer, deixalleries, compostatge casolà...)

R = Producció total de residus

C = Percentatge en pes de la matèria orgànica del total de residus produïts (es considera 45%)

L’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012) és aconseguir un mínim de 55% de valorització material total de matèria orgànica (amb un percentatge d’impropis en la recollida selectiva menor del 15%), objectiu que encara dista molt d’aconseguir.

Aquests resultats inclouen la quantitat de FORM i FV separada pel compostatge casolà en cada municipi, que s’ha calculat prenent com a referència la metodologia utilitzada en el municipi de Vilafant, un dels municipis pioners en la implantació del compostatge casolà. Pel que fa a la separació de FORM, s’ha calculat tenint en compte el nombre de compostadors repartits, una producció estàndard de 0,6232 Kg FORM / hab·dia, i la mitjana de persones per habitatge (dades de l’IDESCAT del 2001). Pel que fa a la separació de FV, s’ha calculat de forma estimada tenint en compte que el volum del compostador està directament relacionat amb la grandària del jardí, i per tant que quant més gran és el compostador més FV es separa (veure següent taula 3.5.17).

 

Pel altra banda, cal tenir en compte que a partir del 2008 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà coordina la implantació del compostatge casolà a 10 municipis de l’Alt Empordà. També el municipi de Vilajuïga ha iniciat pel seu compte el compostatge casolà durant el 2008. Per tant, la separació de la fracció orgànica cada cop s’expandeix a més i més municipis de la comarca.

En la taula següent es mostren aquests 11 municipis i el nombre de compostadors que s’hi han repartit (tots els compostadors són de 420 L, excepte els de Vilajuïga que són de 600 L):

Recollida selectiva de la fracció “Altres” (residus especials i fraccions minoritàries)

La fracció “Altres” que tradicionalment ha englobat aquelles petites fraccions diferents dels fluxos residuals principals com la orgànica, el paper, el vidre o els envasos, ha anat prenent rellevància en els darrers anys fins al punt que, amb les darreres caracteritzacions fetes a Catalunya, totes juntes esdevenen la segona fracció en importància (en pes) de la composició dels residus. Entre elles destaquen els voluminosos i RAEE, els tèxtils i tèxtils sanitaris, i les runes, però també hi ha molts altres tipus de residus que tot i no ser tan importants en termes quantitatius, sí que ho són en termes qualitatius, en tractar-se de residus tòxics, contaminants o perillosos, com les bateries, piles, pintures, dissolvents, olis o pneumàtics, entre d’altres.

A continuació, es fa una breu descripció de com es realitza la recollida de les diferents tipologies de residus municipals de la fracció “Altres”:

Voluminosos: tots els municipis de la comarca tenen un d’aquests dos sistemes de recollida de voluminosos:

Des de les deixalleries

Amb recollida mensual al carrer al costat dels contenidors de rebuig

La gestió que se’n fa dels voluminosos a la comarca és la disposició controlada a l’abocador, amb un petit triatge previ de perillosos com per exemple electrodomèstics amb CFCs. Més endavant es portaran a la futura planta de gestió de voluminosos.

RAEE (aparells elèctrics i electrònics): només en recullen els municipis que tenen deixalleria en funcionament. Els RAEE tenen el seu propi Sistema Integrat de Residus (SIG), al qual el CCAE hi està adherit, abarcant totes les minideixalleries repartides per la comarca, i els diferents municipis amb deixalleries de gestió municipal també s’hi poden adherir.

Tèxtils: Només en recullen aquells municipis que tinguin com a mínim un d’aquests dos sistemes de recollida de tèxtils existents:

Des de les deixalleries

Amb contenidors de roba al carrer, del programa Roba Amiga, fomentat per Càrites.

Runes: Dins la definició de residu municipal només s’inclouen les runes d’obres menors, les quals es recullen en deixalleries i normalment establint màxims admissibles. Les runes d’obres de construcció professionals (capítol 3.5.2) es produeixen per empreses que han de tenir un protocol de selecció i destí dels seus residus que marca el PROGROC, el qual no totes el compleixen. El destí final de les runes són generalment els abocadors controlats de runes de la comarca.

Piles: Els canals de recollida poden ser: en els contenidors específics de l’empresa PILAGEST repartits pels ajuntaments i establiments comercials de la comarca, per un servei complementari pels ajuntaments que el CCAE ofereix, per un gestor privat, o a través de les deixalleries.

Olis: L’oli vegetal d’origen domèstic es recull bàsicament a les deixalleries. Pel que fa als grans productors d’oli (vegetal o mineral) acostumen a tenir la recollida personalitzada amb gestors privats.

Altres residus minoritaris: Els residus especials com bateries, pneumàtics, pintures, dissolvents... es recullen a les deixalleries. En el cas dels pneumàtics, aquells que es generen als tallers es recullen directament del SIG corresponent.

 

Recollida de vehicles abandonats fora d’ús

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà té un servei de recollida de vehicles abandonats fora d’ús dirigit als ajuntaments de la comarca, els quals signen un conveni que està subjecte a unes condicions fixades per un reglament. Amb aquest conveni els ajuntaments poden utilitzar el servei cada cop que considerin oportú, i cada vehicle recollit està condicionat al pagament d’una taxa regulada per l’ordenança fiscal. L’any 2008 hi havia 29 municipis que tenien delegat aquest servei al Consell Comarcal.

El servei el realitza una empresa concessionària contractada pel Consell Comarcal, de manera que un cop s’ha tramitat l’expedient es procedeix a la retirada del vehicle i eliminació correcta dels residus o bé la seva valorització, si és possible. Finalment, s’han de fer els tràmits administratius necessaris per a la baixa definitiva del vehicle.

 

Recollida de residus comercials

El tipus de recollida de residus comercials més freqüent a la comarca és a través dels contenidors situats a la via pública, és a dir, de forma integrada dins la recollida de residus municipal.

Alguns municipis, han establert un sistema de recollida porta a porta comercial pròpia per una o totes les fraccions, a través d’un conveni amb el Consell Comarcal que els hi permet rebre compensacions econòmiques. Aquest és el cas dels municipis de: la Jonquera, Castelló d’Empúries, Figueres i Vilabertran.

El Consell Comarcal, per altra banda, disposa d’un servei propi per a grans empreses i privats de recollida de vidre, paper i cartró i envasos. Altres grans empreses i indústries de la comarca tenen un contracte signat amb un gestor autoritzat que els realitza la recollida d’algun tipus de fracció de residus.

 

Instal·lacions de recollida selectiva: deixalleries

Per deixalleria s’entén una instal·lació de recepció i emmagatzematge selectius de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària, bàsicament residus especials en petites quantitats (p.e., pintures, dissolvents, bateries...), residus voluminosos (p.e. mobles, electrodomèstics...), vegetals, runes, així com altres fraccions que es poden recollir selectivament i aprofitar. Un cop a la deixalleria aquests residus són valoritzats per una empresa gestora autoritzada, o bé són dipositats a l’abocador.

La deixalleria és una instal·lació que permet assolir nivells més alts de recollida selectiva i que també pot prestar tasques de suport al servei municipal de recollida de residus.

La deixalleria està oberta un determinat horari durant el qual hi ha l'encarregat per tal d'informar l'usuari i garantir la correcta gestió dels materials aportats.

 

Les deixalleries, bàsicament, disposen dels següents elements:

  • Tanca perimetral i portes
  • Oficina de recepció
  • Àrees de contenidors de gran volum
  • Àrees de contenidors de petit volum
  • Cobert
  • Magatzem per als residus especials
  • Vials de circulació
  • Senyalització
  • Zona enjardinada

De forma opcional, les deixalleries també poden disposar d'alguns espais addicionals:

  • Zona per al desballestament de residus
  • Aula d'educació ambiental

Una condició bàsica de les deixalleries és que disposin de personal.

La comarca de l’Alt Empordà es caracteritza per tenir un gran territori altament fragmentat en 68 municipis i més de 200 nuclis disseminats. Per tant, cal afrontar el repte d’acostar el servei de deixalleria a la ciutadania de forma eficaç i sostenible econòmicament.

Actualment, a l’Alt Empordà hi ha les següents opcions de deixalleria:

 

Deixalleria comarcal i deixalleries municipals

 

La deixalleria comarcal està situada a l’abocador comarcal de Pedret i Marzà i té una doble funció. Per una banda, millorar el procés de tractament de residus de l’abocador ja que permet la separació de residus voluminosos i/o perillosos (com les neveres amb CFCs). Per l’altra, fa la funció de desviar els residus dels usuaris privats i els residus especials de la xarxa de minideixalleries de la comarca. Actualment hi ha un projecte per a fer una deixalleria comarcal de majors dimensions i serveis, integrada dins del que serà el futur centre comarcal de tractament de residus.

Les deixalleries municipals tenen una gestió municipal i sovint contractada a una empresa concessionària, a excepció de Vilafant que ho gestiona el mateix ajuntament. Hi ha dues deixalleries tipus C, que és el model de deixalleria més gran, corresponents a Figueres i la comarcal. No totes les deixalleries tenen un sistema definit de taxes, només el tenen les deixalleries d’alguns dels municipis amb més població (Figueres, L’Escala i Roses) i la deixalleria comarcal.

Una de les problemàtiques més importants d’aquestes instal·lacions són els voluminosos, que actualment estan destinats a l’abocador comarcal però que en uns anys passaran per la futura planta de gestió de voluminosos.

 

Xarxa de minideixalleries

La xarxa comarcal de minideixalleries és un projecte engegat l’any 2004 liderat pel Consell Comarcal que té com a objectiu principal acostar el servei de deixalleria a la major part de l’extens territori altempordanès, procurant l’equilibri territorial d’aquest servei.

Els elements que formen el model de gestió són els següents:

  • La deixalleria comarcal. Com a centre de gestió de dades d’usuaris i control d’entrades i sortides de residus. Actua com a centre receptor dels residus especials de tota la xarxa de minideixalleries. Actualment, la seva capacitat es mostra insuficient per a rebre tots els residus i existeix un projecte d’ampliació que es durà a terme ben aviat.
  • La deixalleria móvil. Té la funció principal de transport de residus especials des dels punts de recollida municipals a la deixalleria comarcal, i també la funció de desenvolupar tasques d’educació ambiental.
  • Les minideixalleries. Són instal·lacions noves fetes a mida per a cada municipi pensades per a produir els mínims costos de construcció i gestió. Actualment hi ha 21 municipis adherits a la xarxa de minideixalleries.
  • Punts de recollida de residus. Són instal·lacions semblants a les minideixalleries però no admeten residus especials, per la qual cosa no requereixen de la presència d’un vigilant i poden tenir uns horaris més extensos. S’utilitzen específicament per a municipis de menys de 500 habitants.
  • En alguns municipis que tenen punt de recollida de residus s’ha vist que hi ha d’haver una persona vigilant, perquè sinó es converteixen en punts d’abocament incontrolat de residus. Tanmateix, com que es tracta de municipis molt petits, és fàcil que l’agutzil tingui una clau i obri quan els veïns li demanin de portar-hi algun residu.
  • Punts de recollida de residus especials. Són instal·lacions petites que únicament accepten la recepció de petites quantitats de residus especials i RAEE. Per tant, requereixen d’una vigilància i dels sistemes de seguretat adients per emmagatzemar residus especials.

Cal diferenciar entre una deixalleria municipal i una minideixalleria. La primera és una instal·lació més gran i de responsabilitat completament municipal, mentre que la segona és una instal·lació més simple que té una gestió compartida entre el municipi i el Consell Comarcal.

Les minideixalleries s’han concebut doncs amb dues parts:

  • Una part tancada per ubicar els residus especials i un cobert per altres residus que es transportaran a la deixalleria comarcal per a la seva correcta gestió.
  • Una part a l’aire lliure i vallada que permetrà a cada ens local posar-hi contenidors de ferralla, voluminosos o runa que el seu mateix servei de recollida municipal pugui recollir i portar a l’abocador més adient. També inclou un espai adequat per a la recepció i emmagatzematge de la poda que permeti la trituració in situ. Es completa amb una àrea d’aportació de paper, vidre i envasos amb iglús de 5 m3.
  • La gestió i manteniment es farà des dels ajuntaments i inclourà: neteja i manteniment de la minideixalleria, gestió dels usuaris (particulars o comerços només d’aquell municipi amb un límit màxim establert pels serveis de transport), els horaris d’obertura i el personal de la deixalleria, el qual haurà d’estar degudament format.

Per altra banda, el Consell Comarcal tindrà un altre seguit de tasques a desenvolupar com:

  • Recollida i gestió dels residus especials que es dipositin a la minideixalleria. Aquesta recollida queda inclosa dins el marc del servei de recollida de residus especials fet per la deixalleria mòbil.
  • Recollida i gestió del paper, vidre i envasos lleugers dels contenidors de l’àrea d’aportació de la deixalleria, que s’inclou en el servei de recollida selectiva.
  • Disposició d’un cobert dins de la minideixalleria per guardar-hi aquells materials i objectes que es trobin en bon estat i puguin ser reutilitzats, de manera que els visitants de la minideixalleria puguin adquirir-los gratuïtament, i també per Internet (mercat virtual de segona mà).

Actualment, pel que fa a la xarxa de minideixalleries i deixalleries municipals, s’han recollit de moment, per part del CCAE, poques dades de la varietat i quantitat de residus que s’hi han recollit. En un futur, es preveu que tots els usuaris puguin disposar d’una targeta electrònica, i que tot el sistema vagi informatitzat, de manera que es pugui tenir un control més eficaç i més informació dels residus recollits.

Les dades que es tenen del 2008 (alguns municipis també de principis del 2009) són dades de 8 dels 21 municipis que tenen minideixalleria, i 4 dels 9 municipis que tenen deixalleria municipal. Aquestes dades indiquen, en primer lloc, que les deixalleries municipals es troben molt més consolidades que les minideixalleries. S’ha de tenir en compte que algunes deixalleries municipals ja fa força temps que funcionen, mentre que les minideixalleries són d’implantació recent. Per tant, no és d’estranyar que la varietat de residus recollits sigui més gran en les deixalleries municipals, ja que la població que les utilitza és més coneixedora del ventall de residus que s’hi poden portar. Apart, cal tenir en compte també que es tracta de municipis amb més població, i per tant les quantitats recollides són més grans.

Per altra banda, les fraccions que en general tenen més recollida a les deixalleries són els voluminosos, ferralla i metalls, runes d’obres menors, restes vegetals, olis vegetals i minerals, o piles, entre moltes altres fraccions.

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.