caenfrdees
ELPORT.png

Inventari d’activitats ramaderes

Es disposa de dades actuals (2009) del DAR sobre l’activitat ramadera a l’Alt Empordà. En el cens d’aquest any a l’Alt Empordà hi ha fins a 1.794 explotacions ramaderes, contant a més de les explotacions de bestiar habituals (porcí, boví, aviram, etc) algunes explotacions menys conegudes, com les explotacions d’abelles, de cargols, de guatlles o d’oques. En aquest apartat només es tractaran aquelles activitats ramaderes que comportin una producció de dejeccions ramaderes a tenir en compte per al balanç municipal de residus.

Tal i com es pot veure en la taula següent, l’espècie ramadera més abundant és l’aviram, amb un nombre total de caps de bestiar de 2.303.180 caps, seguit del porcí amb 343.330 caps, tot i que aquest segon és el que fa una major producció de dejeccions ramaderes. També cal destacar el boví, amb 34.008 caps i amb gran capacitat de producció de dejeccions. Les espècies ramaderes que pasturen als camps de pastura o en zones forestals (cavalls, ovelles, cabres), no han estat considerades en el càlcul de la producció de residus ramaders ja que s’entén que les seves dejeccions són difuses i que no constitueixen per sí un residu a gestionar.

Balanç comarcal de dejeccions ramaderes

L’aplicació de les dejeccions ramaderes als sòls agrícoles és la destinació natural i més immediata, ja que suposa un increment del contingut de la matèria orgànica al sòl i com a conseqüència un increment de la seva fertilitat.

Per tal de reduir l’impacte sobre el medi i optimitzar la fertilització dels cultius, cal implantar mesures de millora de la gestió de les dejeccions ramaderes. Per a una correcta gestió, els ramaders i agricultors han de disposar i aplicar plans de gestió de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats respectivament, així com llibres de gestió. Les dosis d’aplicació de les dejeccions ramaderes en les zones designades com a vulnerables han de ser les que fixa el Decret 205/2000. Per a la resta de zones cal seguir criteris agronòmics basats en el codi de bones pràctiques agràries. L’ús adequat de les dejeccions ramaderes com a adob per al sòl permet millorar-ne la fertilitat i les propietats físiques i mantenir la relació tradicional entre ramaderia i agricultura.

El principal ús que es fa a l’Alt Empordà dels residus ramaders és l’agrícola, per tant més que d’un residu, es pot parlar d’un subproducte. Tot i així, una aplicació agrícola dels fems feta d’una manera incorrecta pot portar problemes de contaminació d’aqüífers, d’aigües superficials i de sòls.

Segons els Decrets 283/1998 i 476/2004 a l’Alt Empordà hi ha més de la meitat dels municipis (37 dels 68 municipis que té la comarca) declarats com a zones vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. La majoria d’aquests municipis es troben en zones de plana, tal i com es pot veure en el següent mapa.

Donat que la principal font de contaminació de les dejeccions ramaderes és el nitrogen, aquest serà el paràmetre que es tindrà en compte per avaluar el risc de contaminació potencial.

L’anàlisi de 34 pous de l’Alt Empordà, la majoria d’ells situats a la plana, revela que les concentracions de compostos nitrogenats (amoni, nitrats i nitrits) supera els límits que garanteixen la potabilitat de l’aigua en 14 casos (dades extretes de l’Atles Comarcal de l’Alt Empordà, edició 2006).

Per a fer el balanç de dejeccions ramaderes de la comarca cal conèixer la superfície agrícola utilitzada ( SAU ). Com que les últimes dades de què es disposa a l’Institut d’Estadística de Catalunya són del 1999, s’han agafat les dades del DAR del 2007 de superfície de conreus herbacis i llenyosos. Segons el DAR, el 2007 hi havia a l’Alt Empordà 27.941 ha de conreus herbacis i llenyosos (sense contar lleguminoses). D’aquesta superfície en destaquen els conreus herbacis, com l’ordi, la civada, el blat, l’alfals o el blat de moro, entre d’altres. Pel que fa als conreus llenyosos destaquen l’olivera, la vinya o la pomera. Els conreus de lleguminoses no s’han tingut en compte com a receptors de residus ramaders degut a que són capaços de fixar el nitrogen atmosfèric al sòl. Tanmateix a l’Alt Empordà la seva producció és de poca consideració (150 hectàrees, sobretot de pèsol sec).

 

La relació de càrrega de nitrogen procedent de fonts ramaderes per superfície de conreus es valora en 142,8 kg N/ha, en contraposició amb els 170 Kg N/ha que s’ha estipulat com a dosis d’aplicació a la qual s’ha d’arribar a llarg termini segons la Directiva de nitrats (Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries. DOCE L 75, de 31.12.1991).

El Decret 205/2000 determina, per les zones vulnerables a la contaminació de les aigües per nitrogen, les quantitats màximes de nitrogen que es poden aportar. La quantitat màxima és la suma de tot el nitrogen aportat: nitrogen de fonts orgàniques (fems, fang, aigües residuals, etc.), de fonts minerals i de l’aigua de reg.

Les quantitats de N aplicat en kg N/ha es refereixen a un cicle de cultiu inferior a 1 any o a 1 any quan aquest és superior.

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn