caenfrdees
ORDIS.png

L'activitat de la construcció origina un volum important de residus. En fer els treballs previs al començament d'una nova obra és habitual que s'hagi d'enderrocar una construcció preexistent i que s'hagin d'efectuar certs moviments de terres. A més, durant l'obra també s'origina una quantitat important de residus en forma de sobrants i de restes diverses. Les obres de reforma i rehabilitació també generen una important quantitat de residus, però generalment s’inclouen dins dels residus municipals per tractar-se de runes d’obres menors.

Fins fa ben poc, els residus s'eliminaven de forma incontrolada a qualsevol racó de la nostra geografia. En l'actualitat existeixen un seguit de dipòsits controlats, plantes de transferència i plantes de reciclatge per tal de realitzar una gestió adequada d'aquests residus.

 

Normativa

El Decret 201/1994, de 26 de juliol, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny, fixa l’obligació del productor de les runes a lliurar-les de manera correcta, essent responsabilitat del mateix fer les operacions de destriament i selecció dels residus lliurats. Per a desenvolupar aquest decret en l’àmbit municipal, el propi document normatiu fixa la necessitat d’elaborar i aprovar una ordenança municipal reguladora de les runes i els residus de la construcció.

L’ordenança municipal reguladora de les runes i els residus de la construcció diu que el sol·licitant de la llicència d’obres es troba obligat a:

  • Acreditar a l’ajuntament haver signat amb un o varis gestors autoritzats un document d’acceptació que garanteixi la correcta destinació dels residus separats per tipus.
  • Presentar a l’ajuntament, en el termini d’un mes a comptar des de la finalització de l’obra, un certificat del gestor (o gestors) referent a la quantitat i tipus de residus lliurats.
  • Lliurar una fiança que s’ha dipositat en el moment d’obtenir una llicència urbanística municipal.

L’adopció d’ordenances municipals sobre aquesta matèria ha de permetre estendre la regulació a la comarca. Tanmateix, segons els resultats d’una enquesta elaborada pel Consell Comarcal durant el 2005, només 12 dels municipis de l’Alt Empordà havien redactat aquesta ordenança (cal esmentar que alguns ajuntaments no van participar en l’enquesta). D’altra banda, l’entrada en vigor del Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició suposa nous esforços d’adaptació per part dels ens locals.

En el context actual de gestió controlada d’aquests residus, es fa necessari potenciar el reciclatge dels residus de la construcció i demolició valoritzables que han estat dipositats, treballar en favor del mercat dels productes reciclats obtinguts a partir de residus de la construcció i demolició, desenvolupar noves aplicacions d’aquests materials i, en definitiva, garantir el compliment dels preceptes legals vigents al llarg de les diferents fases de gestió d’aquests residus.

El Programa de Gestió de Residus de la Construcció (PROGROC) 2007-2012 és l’instrument que assumeix la planificació de la gestió de residus de la construcció i demolició per als propers anys a Catalunya i que ha de donar resposta a tots aquests reptes, tot vetllant per afavorir que les opcions de gestió de residus de la construcció i demolició es basin en la prevenció de la generació d’aquestsresidus i, quan això no sigui possible, en les alternatives que ambientalment resultin més respectuoses.

 

Producció i gestió de runes

En funció de la fase constructiva i treballs previs a l’obra, es poden distingir tres tipus de residus de característiques diferents: residus d’enderrocament, residus d’excavació i residus de la construcció.

 

Residus d’enderrocament

Es consideren residus d'enderrocament els materials i components de construcció que s'obtenen com a resultat de les operacions de desmuntatge, desmantellament i enderrocament d'edificis i d'instal·lacions. També cal considerar aquí els residus d'enderrocaments parcials, originats per treballs de reparació o de rehabilitació. Són els residus que tenen un volum i pes més grans en el conjunt del volum de residus generats per l'activitat constructora.

Malauradament, no hi ha dades per a poder fer una estimació dels residus d’enderrocament generats a l’Alt Empordà. Segons la guia d’aplicació del Decret 201/1994, a Espanya, el repartiment percentual (estimat en pes) dels residus originats per les construccions segons l’origen és:

  • 70% edificis d’habitatges
  • 20% edificis industrials
  • 10% obres públiques

Els principals materials que formen aquests residus són d'origen petri. El formigó, l'obra de fàbrica, el paredat, entre d'altres, participen de forma molt significativa en la composició material dels residus. Concretament, en els edificis d’habitatges d’estructura d’obra de fàbrica de més de seixanta anys d’antiguitat, els materials d’origen petri representen el 95%, mentre que en els d’habitatges més contemporanis representen el 98%.

Aquesta presència tan majoritària dels residus de naturalesa pètria té una influència determinant en els mitjans i en les estratègies específiques de tractament dels residus de la construcció en general.

 

Residus d’excavació

Són els que resulten dels treballs d'excavació, en general previs a la construcció. La composició dels residus és menys variable que la dels dos grups anteriors. Tenen una composició més homogènia i són de naturalesa pètria: argiles, sorres, graves, pedres, formigons i obra de fàbrica dels fonaments de l'edificació existent, etc.

Malauradament, no hi ha dades per a poder fer una estimació dels residus d’excavació generats a l’Alt Empordà. Per tal d'obtenir el volum dels residus d'excavació cal considerar que el volum aparent és un 20% superior al volum que tenien les terres abans de l'excavació, ja que es trobaven més compactades.

Residus de la construcció

Es consideren residus de la construcció els productes originats en el procés d'execució material dels treballs de construcció, tant si és de nova planta com de rehabilitació o de reparació. Per a fer les estimacions de producció de residus de la construcció només s’han tingut en compte les construccions de nova planta, ja que no hi ha dades de la quantitat d’obres de rehabilitació o de reparació.

Per tal de disposar d’una aproximació a la producció de residus de la construcció a la comarca s’ha considerat la superfície total a edificar, a partir del cens d’habitatges iniciats i acabats l’any 2008 segons la superfície construïda (publicacions estadístiques de la Secretaria d’Habitatge, Generalitat de Catalunya), estimant una producció unitària de residus de la construcció per superfície a edificar de 85 Kg residus/m2 de construcció (Guia d'aplicació del Decret 201/1994 regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció). Segons aquestes dades, s’estima que durant l’any 2008 la superfície construïda a l’Alt Empordà va ser de 364.763 m2, sumant habitatges iniciats i acabats. A partir d’aquesta estimació es considera que la producció de residus de la construcció a l’Alt Empordà per a l’any 2008 va ser de 31.005 tones de runa.

Els residus de la construcció tenen dos orígens ben diferenciats: els procedents de l'activitat de construir, i els embalatges dels productes de construcció. A la construcció contemporània encara domina el volum de materials d'origen petri -obra de fàbrica i formigons. Quan aquests materials es posen a l'obra per mitjà de tècniques tradicionals, es produeixen quantitats importants de residus. L'adequació dimensional del format de les peces a les necessitats de l'element que es vol construir i els treballs per encastar les conduccions de les instal·lacions de l'edifici generen una bona quantitat de residus, d'obra de fàbrica principalment. Els sobrants de les esteses, dels enguixats, de les masses de formigó abocat en origen, dels morters d'obra de fàbrica i dels morters adhesius formen un volum gens despreciable. Per altra banda, la incorporació de productes cada vegada més acabats, en substitució d'elements fets en origen, s'incrementa dia a dia i, per això, resulta que el volum dels embalatges dels productes que s'utilitzen en la construcció evoluciona en sentit creixent. Els embalatges són materials de baixa densitat -fusta, paper i cartó, plàstics diversos- que, tot i que el seu pes és baix comparat amb els residus resultants de l'execució material, tenen un volum significatiu.

Del total de residus de la construcció generats el 2008, 18.238 tones eren de sobrants d’execució i 12.767 tones eren d’embalatges. La composició més detallada de cada una d’aquestes dos fraccions és la que es mostra en les taules següents.

 

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús.
Més informació AMAGA EL MISSATGE