Catalan English French German Spanish
RABOS.png

A nivell de Catalunya i de la comarca de l’Alt Empordà els riscos ambientals d’origen natural més habituals són els meteorològics/climàtics entre els quals es podrien destacar: les inundacions i/o avingudes fluvials i els temporals de vent. Uns altres riscos menys freqüents són l’arribada d’onades d’aire fred o calor, el succés de nevades extraordinàries, la formació de tornados i huracans o de tempestes elèctriques. Al marge d’aquests, existeixen altres riscos naturals que també tenen la seva importància com són: els riscos biològics relacionats amb plagues o epidèmies, o el geofísic, poc freqüent a casa nostre, entre els que destacaríem l’esdeveniment de terratrèmols, les erupcions volcàniques, així com d’altres menys coneguts com els lliscaments de terreny, les allaus o l’erosió dels sòls i enfonsaments de terrenys.

 

Inundacions i avingudes

Dins els anomenats riscos naturals, les inundacions són el principal risc que afecta a l’Alt Empordà, tant per la freqüència d’episodis que causen situacions de perill i danys, com per les magnituds dels danys que causen. Les inundacions estan associades a la presència de l’aigua, element omnipresent a la plana de l’Empordà en les seves diverses formes: rius, rieres i torrents, l’aigua de pluja o del propi mar. La xarxa fluvial pot provocar situacions de risc per la formació d’avingudes fluvials i desbordaments que provoquen inundacions, mentre l’aigua de pluja caiguda de manera torrencial pot generar inundacions difuses sobre espais impermeables com són els nuclis urbans. Un altre tipus d’inundació està associada a l’augment del nivell freàtic que provoca la inundació de determinades zones més deprimides.

Pel que fa a les inundacions conseqüència de l’arribada de temporals marítims, pot produir-se per l’efecte del mateix onatge sobre el litoral o pel taponament que el mateix mar pot causar en la desembocadura de diversos cursos fluvials. Especial atenció mereixen les destrosses que freqüentment provoquen els temporals marítims sobre espais del litoral, platges i passeigs marítims. Aquests suposen una gran despesa econòmica cada vegada que s’han d’arreglar els desperfectes, per exemple, amb la freqüent pràctica de regenerar la sorra de les platges en alguns municipis.

Tot plegat és conseqüència de les pròpies característiques geomorfològiques i pluviomètriques de les conques de drenatge altempordaneses, a més del paper que juga la societat amb la progressiva ocupació dels espais inundables i l’alteració de la dinàmica natural dels diferents cursos fluvials.

Esquema de la xarxa hidrogràfica

Malgrat existeixen múltiples tipologies d’inundacions originades per processos i elements diversos, les avingudes i inundacions relacionades amb la xarxa fluvial són les més importants de l’Alt Empordà. Per aquest motiu cal analitzar detalladament la xarxa hidrogràfica existent, tot determinant quins són els cursos més conflictius i quines són les zones amb un major grau d’exposició al risc.

La xarxa fluvial de la comarca de l’Alt Empordà és molt extensa i complexa, arribant a pràcticament a tots els recons de la comarca gràcies a la presència d’innumerables rieres i petits torrents. Els cursos principals constitueixen un conjunt de conques hidrogràfiques entre les que s’hi troben: la Muga que és la principal, el Fluvià que només s’inclou a la comarca de l’Alt Empordà de manera parcial, les rieres del cap de Creus, el rec Sirvent i el Madral, i la Mugueta. De fet, dels dos rius principals de la comarca, la Muga és l’únic que drena totes les seves aigües dins la comarca de l’Alt Empordà.

El riu Muga té un recorregut total per la comarca de l’Alt Empordà de 65 km. Neix al Pirineus a 1.115 metres d’altitud, i el seu curs alt transcorre encaixonat entre les valls pirinenques i els acusats desnivells dels terrenys calcaris de la Garrotxa d’Empordà. A continuació, passat els municipis d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga, s’hi localitza el pantà de Boadella. La situació canvia radicalment una vegada el riu arriba a la població de Pont de Molins ja que entra en la plana, desviant-se cap al sud-est fins anar a desembocar a la platja de Castelló d’Empúries. El seu cabal mitjà és de 4,8 m3/s i el cabal d’avinguda estimat és de 1900 m3/s.

Els principals tributaris de la Muga són el Llobregat d’Empordà i el Manol. El primer, recull les seves aigües d’una àmplia zona del vessant meridional de l’Albera i d’una part de les Salines més orientals, fet que li permet disposar d’un cabal similar al de la pròpia Muga i amb un caràcter molt més torrencial ja que no hi ha cap element que permeti controlar el nivell de les seves aigües i mitigar els seus efectes. La major part de l’aigua de l’Albera és drenada per uns altres dos afluents de la Muga com són l’Anyet i l’Orlina. En canvi, el Manol, que comprèn una gran part de la Garrotxa d’Empordà, presenta un cabal força inferior al Llobregat, malgrat que la seva torrencialitat és major.

El pas del Fluvià per la comarca es redueix al tram final del propi riu, transcorrent per damunt de la plana empordanesa fins arribar a desembocar al sud dels Aiguamolls de l’Empordà. Malgrat que el Fluvià compte amb un règim pluvial mediterrani, és més cabalós que la Muga (cabal mitjà que oscil·la entre els 5-10 m3/s), presenta cabals instantanis força elevats (cabal d’avinguda estimat de 2.000 m3/s) i no disposa de cap element laminador per a les crescudes del seu cabal. Tot i això, els episodis de crescudes que s’hi produeixen no són tant freqüents ni tant importants com els de la Muga que presenten un major grau de severitat.

Mapa 52. Principals rius i conques hidrogràfiques de l’Alt Empordà

Font: elaboració pròpia

 

També és destacable la presència d’estanys conseqüència de la poca altitud d’alguns sectors deprimits de la comarca. Hi destaquen estanys com el de la Jonquera, conegut també com els estanys de Canadal, les zones associades a antics estanys com el de Vilaüt i el Tec, reductes de l’estany de Castelló, i les llaunes, fruit de la interacció entre les aigües superficials que busquen el mar i els processos marins formadors de barres i de cordons litorals que obstrueixen el seu pas.

 

Distribució de les precipitacions per l’Alt Empordà

Les precipitacions, especialment les caigudes de manera torrencial, són les principals causants de la majoria de les inundacions provocades pels rius i rieres de tota la comarca quan s’experimenten crescudes importants amb cabals màxims instantanis molt elevats. És per aquest motiu que conèixer la magnitud i les característiques de les precipitacions s’esdevé fonamental, especialment les precipitacions torrencials que acumulen grans quantitats d’aigua en poques hores, d’aquí que s’hagi agafat com a dada d’anàlisi les precipitacions diàries màximes.

L’orografia altempordanesa exerceix una forta influència en la distribució de les precipitacions, de la mateixa manera que ho fa el mar amb la seva influència sobre la formació de les conegudes situacions de llevantades que habitualment ocasionen fortes pluges de caràcter molt torrencial a les capçaleres dels rius i temporals marítims que castiguen durament el litoral. En aquest sentit, el conjunt orogràfic format per l’Alta Garrotxa i el massís de les Salines actua de barrera per als vents humits de llevant, que després de travessar la plana ascendeixen bruscament obligats per aquest conjunt muntanyós de més de 1.000 metres i provocant intenses pluges. En canvi, la meitat est de la comarca, incloent tota la zona de la plana, presenta les precipitacions més baixes, mentre l’altre meitat occidental i el sector de l’Albera presenta registres força superiors, sobretot a mesura que l’altitud augmenta.

Per tot plegat, la conca alta de la Muga és la que rep unes quantitats de precipitació a l’any més elevades, superiors als 1000 mm., de forma que tota aquesta aigua és majoritàriament recollida per l’embassament de Boadella. La tardor és l’estació de l’any on s’acumulen les xifres màximes de precipitacions al conjunt de la comarca, seguit de la primavera, l’hivern i, en darrer lloc, l’estiu. A la capçalera de la conca de la Muga, aquest règim de precipitacions canvia deixant de ser la tardor l’estació més plujosa per passar a ser la primavera, fet que també succeeix a la serra de l’Albera. Les pluges de tardor, generalment, es caracteritzen per presentar una major variabilitat d’intensitats, mentre les pluges de primavera presenten una major regularitat. A l’estiu també s’hi formen grans tempestes, especialment als sector de muntanya com les serres de la Garrotxa d’Empordà, provocant crescudes dels diferents cursos fluvials presents.

 

Mapa 53. Àrees de precipitació anual a la comarca de l’Alt Empordà

Font: Departament de Medi Ambient

 

Els registres de dades de les precipitacions màximes diàries recollides per la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) a l’Alt Empordà mostren com en els quatre darrers anys s’han produït episodis de pluges molt torrencials que, en moltes ocasions, ha derivat en episodis de crescudes dels cabals i inundacions importants. Un dels episodis de pluges diàries més destacats és el que va tenir lloc el dia 13 de setembre de 2006, afectant a la major part de la comarca amb xifres superiors als 200 l/m2 en municipis com Castelló d’Empúries. Un altre episodi destaca és el succeït uns mesos abans, el 13 d’octubre de 2005, amb una afectació molt greu a tot l’Empordà. Existeixen altres episodis que han acumulat quantitats destacades en 24 hores a bona part de la comarca de l’Alt Empordà con són el del dia 17 de maig de 2005, el més recent del dia 26 de desembre de 2008, el del 16 d’abril de 2004 o el del 8 de febrer de 2005.

 

Registre històric d’episodis d’inundacions

Els principals episodis d’inundacions associats a la crescuda i el desbordament de cursos fluvials a la comarca de l’Alt Empordà, durant les darreres dècades, estan associats a la presència de la conca de la Muga, ja sigui per les seves dimensions i el caràcter torrencial d’alguns dels seus tributaris com el Llobregat d’Empordà, com perquè es tracta de la conca que ocupa la major part de la comarca. Altres conques com la del Fluvià, només ocupen un petit sector de sud de la comarca, amb la qual cosa el seu efecte és menor.

Ara bé, cal tenir en compte que la problemàtica de les inundacions a la conca de la Muga, amb les conegudes “mugades”, va experimentar una millora important arrel de la construcció de l’embassament de Boadella l’any 1961-1967, aconseguint laminar moltes d’aquestes crescudes mitjançant el control de les aigües de la Muga i del seu afluent l’Arnera. L’eficàcia de l’embassament amb aquesta qüestió va quedar palesa l’any següent de la seva construcció quan unes pluges molt intenses durant el novembre van originar una crescuda punta del cabal del riu de 850 m3/s, quantitat d’aigua que va ser continguda pel pantà evitant una autèntica catàstrofe a moltes poblacions situades aigües avall. Associat a la presència de l’embassament, també hi hagut episodis negatius com el del mes de desembre de l’any 1987 quan la Junta d’aigües, davant les fortes pluges que estaven caient, va decidir obrir les comportes del pantà per tal de baixar el nivell de la presa provocant un desastre a la zona de la plana empordanesa.

A més d’aquest, hi hagut forces episodis, alguns d’ells greus, que han afectat bàsicament a l’àmplia plana al·luvial constituïda per la conca de la Muga però també per la del Fluvià. Entre els episodis d’inundació més greus recordats de les últimes dècades hi destaquen: el del febrer del 1982; les inundacions de setembre dels anys 1913 (“l’aiguat de Sant Miquel”), 1970 i 1992; les inundacions d’octubre dels anys 1940 (“l’aiguat de Sant Lluc”), 1962, 1965, 1986, 1987, 1994, 1997 i 2005; i les de novembre del 1989, 1993 i 1999. Com s’observa, hi ha una important coincidència de la majoria d’episodis al tenir lloc durant els mesos de tardor, especialment al mes d’octubre, quan les precipitacions tenen un caràcter més torrencial.

Molts altres episodis han afectat la comarca de l’Alt Empordà en els darrers anys. Algunes de les dates més destacades són: el 26 i 27 d’octubre de 1991, 1 de novembre de 1993, 9 a 12 d’octubre de 1994, 13 d’octubre de 1995, 28 i 29 de gener de 1996, 1 de febrer de 1996, 6 a 10 de desembre de 1996, 6 d’octubre de 1997, 3 a 9 de gener de 1998, 23 de desembre de 2000, 12 a 16 de gener de 2001, 11 d’abril de 2002, 17 d’octubre de 2003, 4 de desembre de 2003, 21 de febrer de 2004, 18 d’octubre de 2005, 13 de setembre de 2006 i 24 de setembre de 2006. De tots aquests, els de l’any 1991, 1994, 2002, octubre de 2003 i 2005 han sigut els més greus.

El riu Fluvià, a diferència de la Muga, no disposa de cap pantà que faci la funció mitigadora en cas de crescudes del seu cabal, tot i que la superfície i el cabal del Fluvià és superior a la de la Muga. Els motius d’aquesta mancança són varis i alguna vegada quan s’ha presentat un projecte, com el de l’any 1944, no es va arribar a elaborar per motius geològics. El succés de les greus inundacions a la Muga per aquests anys, va acabar de decantar la balança en favor de la construcció del pantà de Boadella

 

 

Mapa 54. Nombre d’episodis d’inundacions que han afectat als municipis de l’Alt Empordà. Període 1960-2005

Font: Atles Comarcal de l’Alt Empordà

 

Principals àrees inundables i zones de risc

Les zones que habitualment s’han vist més afectades per les riuades i els desbordaments dels principals cursos fluvials de la comarca de l’Alt Empordà són aquelles més properes als mateixos cursos, de manera que l’agricultura, tradicionalment ocupadora d’aquests espais, ha estat l’activitat més afectada, si bé és cert que alguns nuclis urbans i alguns habitatges també s’han vist afectats puntualment.

Les principals zones de risc de la conca de la Muga, segons indiquen els diferents límits d’inundació determinats a partir de criteris hidràulics, es troben als trams de la conca mitja i baixa, zona on hi ha la confluència del riu Muga amb els seus principals tributaris (el Llobregat d’Empordà i riera de l’Anyet). També representen uns punts especialment conflictius vers la inundabilitat els trams finals del Llobregat d’Empordà i l’Orlina, així com els marges de la Muga des dels municipis de Cabanes i Sant Pere Pescador fins a la primera línia de mar. Especialment conflictiu és el marge dret, amb municipis que veuen afectada una bona part de la seva superfície com a zona inundable com: Cabanes, Vilabertran, Vila-sacra, Fortià, Riumors o Castelló d’Empúries. Tots aquests espais es troben, majoritàriament, dins l’àrea inundable amb un període de retorn de 10 anys i 50 anys, fet indicatiu d’una freqüència elevada.

 

Mapa 55. Límits d’inundació segons períodes de retorn a la conca de la Muga

La pròpia ciutat de Figueres no està al marge dels problemes d’inundacions, en bona part, degut al creixement urbà que ha experimentat cap a cotes més baixes properes a cursos fluvials de caràcter torrencial i on la dinàmica fluvial s’ha vist alterada pel propi creixement urbà. Aquests espais, en moments de forts aiguats, s’hi produeixen crescudes dels diferents cursos i problemes d’inundacions en determinats espais de la ciutat que resulten més afectats. La presència d’infraestructures lineals també provoca problemes per acumulació d’aigües pluvials en determinats punts de la ciutat.

 

Eines de gestió del risc d’inundacions

Davant tots els processos i amenaces als que les societats s’han d’afrontar, el gran problema i repte de l’acció social és combinar la probabilitat d’ocurrència dels episodis extraordinaris d’inundacions amb uns espais molt valuosos i ocupats per una gran diversitat d’activitats humanes. Davant això, lagestió del risc d’inundacions cal enfocar-la des d’un punt de vista integral i com un procés, no pas com un succés puntual i independent del seu entorn. És per aquesta raó que les mesures adoptades per la societat s’han de centrar en tres moments: abans del succés (actuacions de prevenció), durant el succés (actuacions d’emergència) i després del succés (actuacions postcatàstrofe). La consecució conjunta de mesures en les tres fases del procés ha de donar garanties davant el risc, de la mateixa manera que ha de contribuir decisivament amb l’educació i conscienciació de la societat, permetent l’adopció d’una actitud intel·ligent consistent en aprendre a conviure amb el risc traient el màxim benefici, tant per la societat com pels diferents ambients naturals. En definitiva, existeixen quatre grans grups de mesures de gestió del risc d’inundacions en funció del moment en el que s’aplica:

  • Les basades en la predicció amb l’objectiu de conèixer les condicions prèvies d’un episodi d’inundacions, és a dir, la magnitud, l’àrea d’afectació, les precipitacions, etc. a través d’eines com les xarxes d’observació i vigilància meteorològiques.
  • Les basades en la prevenció que han de permetre neutralitzar els efectes de les inundacions a partir de l’adopció de mesures com les correccions hidrològicoforestals, especialment a les capçaleres de les conques hidrogràfiques, i la construcció d’obres hidràuliques que s’ha esdevingut la mesura tradicional més important.
  • Les basades en la protecció desenvolupades una vegada té lloc l’episodi amb l’objectiu de disminuir l’exposició i la vulnerabilitat de la població davant el risc. Existeixen diverses mesures com: els sistemes d’alerta i de planejament d’emergències, l’adaptació al risc per part d’infraestructures i edificis, l’educació de la ciutadania davant el risc o la correcta regulació dels usos del sòl en els espais inundables.
  • Les basades en la mitigació de les inundacions desenvolupades a partir de procediments d’urgència consistents en actuacions de salvament, evacuació de ferits, ajuda sanitària, ajuts postcatàstrofe als afectats o l’acció de les assegurances. Les ajudes poden ser públiques, bàsicament destinades al sector públic, sobretot a nivell local, o privades a través de les assegurances i dirigides a particulars amb un finançament que prové del Consorcio de Compensación de Seguros.
  • Des del punt de vista legal, destacar la Llei 4/1997 de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, que regula els instruments de planificació de la protecció civil amb la finalitat de cobrir les diverses situacions de risc i d’oferir un marc territorial i orgànic adequat per afrontar-les. En aquest sentit, la principal eina de gestió i actuació en emergències per inundacions a Catalunya és el Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya (INUNCAT). Aquest té com a objectiu establir els avisos, l’organització i els procediments d’actuació de les administracions i les entitats privades davant una avinguda o inundació. Diverses fases mesuren el nivell d’alerta i d’emergència, definint la manera d’actuar dels diferents equips o grups d’emergència. En aquest sentit, per exemple, tenen un nivell de risc molt alt tots aquells municipis que compleixen els següents condicionants:
  • Haver més de 250 persones ubicades en àrea inundable i uns danys monetaris esperats superiors a 60.000 euros.
  • Haver més de 250 persones, els danys monetaris inferiors a 60.000 euros i la perillositat de la conca greu o moderada.
  • Haver entre 50 persones i 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys monetaris superiors a 60.000 euros, la perillositat de la conca greu i l’índex de persones i l’índex d’edificacions superior a 7.

Segons el nivell de risc d’inundació que determina INUNCAT, els diferents municipis de la comarca que tenen un risc alt o molt alt estan obligats a elaborar un Manual d’Actuació per a inundacions, anteriorment conegut com a Pla d’Actuació Municipal (PAM), que no és més que el pla d’emergències a desenvolupar en l’àmbit municipal basant-se en les directrius del Pla INUNCAT al qual s’integra. En canvi, els municipis amb un nivell moderat no estan obligats a redactar-lo encara que és recomanable fer-ho. Diferent és la situació dels municipis amb un nivell de risc baix que no tenen necessitat de redactar-lo. Tots aquells municipis que estiguin obligats o tinguin la recomanació d’elaborar el Manual d’Actuació i el desenvolupin cal que tinguin en compte que unes de les funcions principals dels plans d’emergències són la catalogació dels elements vulnerables existents i la zonificació del territori municipal. Aquests plans s’han d’actualitzar anualment i revisar-los cada quatre anys.

 

Alguns dels municipis de l’Alt Empordà veuen com aquesta relació entre el nivell de risc d’inundació i la necessitat d’elaborar un Manual d’Actuació per a inundacions no és la preestablerta pel Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya. Els municipis de Biure, Cantallops, Capmany, Espolla, Garriguella, Pont de Molins, Rabós d’Empordà i Sant Climent Sescebes haurien de tenir la recomanació d’elaborar-lo, en canvi, degut a l’experiència viscuda en el territori, passa a ser obligatori. En un altre cas, Albanyà, l’experiència en el territori fa que la no necessitat de disposar d’un Manual d’Actuació per a inundacions es converteixi en una recomanació.

Referent al nivell de risc d’inundacions, un bon nombre de municipis presenten un nivell molt alt, concretament 12, mentre uns altres 8 municipis presenten un nivell de risc alt. La mateixa xifra de 8 municipis presenten un nivell mitjà, mentre el grup de municipis més important en nombre és el que presenta un risc moderat amb un total de 26 casos. Finalment, un total de 14 municipis queden força al marge d’aquesta tipologia de risc amb un nivell considerat com a baix.

 

Mapa 56. Nivell de risc d’inundacions dels municipis de l’Alt Empordà segons INUNCAT

Font: Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya

 

Aquesta distribució dels municipis de l’Alt Empordà segons el seu nivell de risc d’inundacions determina que la major part dels municipis, en total 37, es vegin obligats a disposar d’un Manual d’Actuació per a inundacions, essent una bona mostra del caràcter i la perillositat de la comarca vers aquest tipus de risc. Un grup de 20 municipis no tenen aquesta obligatorietat però sí la recomanació d’elaborar-los davant el possible esdeveniment d’un episodi. En darrer lloc i amb un paper menys destacat hi ha el grup d’onze municipis que no els hi cal disposar d’un Manual d’Actuació per a inundacions perquè el seu nivell de risc és baix i l’experiència en el territori no ho requereix.

 

Mapa 57. Necessitat d’elaborar un Manual d’Actuació per a inundacions en els municipis de l’Alt Empordà segons INUNCAT

Font: Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya

 

El mateix estudi INUNCAT també recull els diferents punts crítics, punts negres i punts conflictius d’inundació que hi ha a la xarxa de rius i rieres de les conques internes de Catalunya. Aquests punts negres marquen els indrets on, freqüentment, les pluges fortes o avingudes poden afectar, de forma important, a les persones i els seus béns, vies de comunicacions, serveis bàsics, etc. També es consideren punts negres aquells llocs on les inundacions poden produir algun efecte en espais propers. La seva determinació es realitza a partir de treballs preexistents, i el treball de diversos tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua amb àmplia experiència sobre el territori, recollint aquells indrets que es poden veure afectats de forma important per fortes pluges, avingudes o fenòmens d’acumulació “in situ” que afectin a les persones, vies de comunicació, serveis bàsics, béns, etc. De la mateixa manera, es tenen en compte el seguit de punts negres detectats pels Mossos d’Esquadra i els detectats pel cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, així com altres possibles punts negres determinats pel propi municipi. Una vegada s’incorpora un punt negre, punt crític o punt conflictiu en un Manual d’actuació i aquest s’homologa, automàticament passa a la base de dades d’Interior.

 

 

 

 

 

Els punts negres per risc d’inundació detectats pel Cos de Bombers de la Demarcació de Girona a l’Alt Empordà sumen un total de 61, repartits arreu de 30 municipis i múltiples conques entre les que destaca la Muga, el Llobregat d’Empordà i el Manol.

 

Mapa 58. Punts negres d'inundació per municipis segons el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya

 Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

 

Els punts negres per risc d’inundació detectats pels cossos de seguretat de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, sumen un total de 35 punts repartits en un total de 21 municipis. Les localitats que presenten un major nombre de punts crítics són: Biure, Boadella d’Empordà, l’Escala i Pont de Molins, tots ells amb tres casos. Els espais més afectats són principalment infraestructures i zones de determinats nuclis urbans com el de Vilamalla, la Jonquera, l’Escala, Siurana o Boadella d’Empordà. Així doncs, elements com els guals, alguns trams de carretera, determinats ponts i lleres, són les tipologies d’elements més involucrades en la determinació d’un punt crític d’inundació.

 

 

Mapa 59. Punts negres d'inundació per municipis segons el Mossos d’Esquadra

Font: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

 

El nombre de punts crítics segons el Pla INUNCAT és encara major que els punts negres anteriors amb un total de 53 punts crítics.

 

Mapa 60. Punts crítics d'inundació per municipis segons INUNCAT

Font: Pla INUNCAT

 

Una altra dada que aporta INUNCAT és l’estimació de la població ubicada en zones inundables calculada a partir de les diferents línies d’inundació per períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, així com el nombre de persones que es poden trobar en un edifici, xifra que resulta del producte del nombre mig de persones que habiten per llar i el nombre mig de pisos o vivendes en les edificacions. Un càlcul similar que també realitza el propi pla és l’estimació dels quilòmetres de vies de comunicacions susceptibles de ser inundats, també a nivell municipal, a partir de la suma de tots els trams de vies afectades per calats superiors a 0,3 metres. Una altra dada important és la valoració de les pèrdues degudes a les inundacions a partir dels diferents usos del sòl de les zones inundables, partint de la idea que cada tipologia de sòl té una valoració diferent. Finalment, per a cada municipi assigna el valor de perillositat de la conca que sigui més freqüent.

Referent a l’estimació dels danys provocats per les inundacions, destaca per sobre la resta el cas de Castelló d’Empúries amb uns valors quatre vegades superior als del segon municipi amb més danys estimats, Sant Pere Pescador. L’explicació d’aquests valors tan alts és per la presència d’importants espais urbans dins zones inundables. El tercer municipi en nombre de danys és Figueres, seguit de Peralada i Roses. Tant en el cas de Figueres com de Roses, cal destacar el nombre de persones afectades pel risc d’inundacions, únicament superat pel cas de Castelló d’Empúries que també presenta un valor tres vegades superior als altres dos casos. Pel que fa als quilòmetres de vies afectades, els municipis de Figueres i Peralada tornen a sobresortir amb 12 km per cada cas, seguit per altres poblacions com: Castelló d’Empúries, Ventalló, Cabanes o Sant Pere Pescador amb xifres força inferiors.

Pel que fa al Pla d’Actuació Municipal contra el risc d’inundacions, la Directiva 2007/60/CE considera necessària l'elaboració d'aquest tipus de plans centrats en la prevenció, la protecció i la preparació davant d'episodis d'inundacions segons les característiques de cada zona. Aquests plans, en el què han de participar diversos agents, han d'estar redactats abans del 22 de desembre del 2015 i han de contenir uns mapes de perillositat per inundacions i el resum de les mesures de gestió del risc amb la descripció dels objectius i de les prioritats establertes a fi d’aconseguir-los.

Per la comarca de l’Alt Empordà, hi ha una sèrie de municipis com són: Biure, Boadella, Cantallops, Capmany, Espolla, Garriguella, Pont de Molins, Rabós i Sant Climent Sescebes, que tenen l’obligació de redactar el PAM per fer front al risc inundacions malgrat no presenta un nivell de risc alt o molt alt. El motiu que justifica aquesta catalogació és per la implementació de l’experiència històrica adquirida en el territori vers les inundacions. En un altre cas, Albanyà, hi ha únicament la recomanació d’elaborar el pla.

En total, 23 municipis tenen homologat el PAM contra el risc d’inundacions, xifra que representa el 62% dels municipis de la comarca. Ara bé, hi ha una sèrie de 17 municipis que tenen l’obligació de disposar d’aquest pla i en canvi no l’han elaborat de manera específica, tot i que alguns d’ells s’estan redactant actualment. Aquests municipis són: l’Armentera, Biure, Boadella, Cantallops, Capmany, Castelló d’Empúries, Espolla, Garriguella, Llançà, Pedret i Marzà, Pont de Molins, Port de la Selva, Roses, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Viladamat i Vilafant. Davant la mancança de tenir un pla específic contra les inundacions, alguns d’aquests municipis disposen del PBEM, mentre un grup de 8 municipis no disposen de cap mena de pla d’emergència, tot i l’obligació. Aquests municipis són: l’Armentera, Biure, Boadella, Cantallops, Llançà, Pedret i Marzà, Port de la Selva i Viladamat.

A nivell de gestió del risc, l’actuació de l’Agència Catalana de l’Aigua s’esdevé fonamental en el sentit que s’encarrega dels dos tipus d’actuacions a realitzar sobre els cursos fluvials que influeixen directa o indirectament sobre el risc d’inundació:

  1. Plans de Manteniment de Lleres: són actuacions dirigides al manteniment o assoliment de la capacitat de desguàs adequada pels diferents cursos fluvials per tal de prevenir el risc d’inundacions.
  2. Plans de Recuperació de l’Espai Fluvial: són actuacions de caire més manual (difícilment entraran màquines a treballar) ja que l’objectiu d’aquestes és la de millorar la qualitat ambiental de l’espai fluvial, incloent el bosc de ribera.

El paper que juguen els municipis en aquestes actuacions sobre els espais fluvials parteix de la necessitat d’haver de fer una sol·licitud per tal de demanar a l’ACA el permís i la subvenció adequada. D’aquesta manera, el municipi no pot fer cap actuació sobre aquests espais que són de domini públic sense prèvia autorització, inclòs encara que fos el mateix municipi qui assumís els costos. També poden demanar subvencions altres ens públics com Consells Comarcals i, fins i tot, organitzacions (associacions, ecologistes, etc.).

L’ACA dona subvencions a aquelles sol·licituds que compleixen les premisses establertes, de la mateixa manera que determina com són les actuacions que els propietaris o ajuntaments han de desenvolupar, quins terminis, i sobretot realitza les inspeccions i sancions oportunes per assegurar-se que es compleixin amb els criteris establerts. Per l’any 2009, el programa d’actuacions de l'Agència Catalana de l'Aigua ha aprovat un finançament de cinc milions d'euros per al manteniment i la conservació de lleres en tot el territori català. A la Demarcació de Girona es desenvoluparan un total de 57 actuacions encaminades principalment a eliminar de vegetació i obstacles que alterin el funcionament hidràulic correcte del curs fluvial per prevenir les inundacions, lluitar contra espècies vegetals invasores i altres mesures dirigides a incrementar la qualitat dels espais fluvials. D'aquesta manera, l'objectiu de la mesura és millorar la funcionalitat hidràulica dels cursos fluvials i la qualitat de l'entorn fluvial.

Un dels darrers exemples d’actuació d’aquests tipus a l’Alt Empordà ha tingut lloc a Castelló d’Empúries, on l’ACA, després de moltes peticions institucionals per part del seu consistori, ha donat la seva autorització per intervenir en les tasques de retirada de la vegetació del llit del riu Muga al seu pas per la població. L’actuació va encaminada a reduir el risc d’inundacions i el cost haurà de ser assumit pel mateix ajuntament, ja que l’administració autonòmica ha prioritzat les zones altes del riu Muga pe invertir en els treballs.

 

Sísmic i volcànic

El coneixement del risc sísmic i la seva gestió ha de passar per l’estudi de la seva perillositat, entesa com una estimació de la intensitat del moviment sísmic que pot, raonablement, tenir lloc a cadascun dels municipis d’estudi i dels danys que pot produir. Cal tenir en compte que la intensitat màxima epicentral d’un sisme està directament relacionada amb la magnitud del mateix, de la mateixa manera que la intensitat d’un sisme també varia amb la distància del lloc danyat a l’epicentre.

 De la mateixa manera, cada nivell d’intensitat porta associat una sèrie de danys que segons les característiques de l’àrea afectada poden variar.

El coneixement del risc sísmic d’un determinat territori també ha de passar per l’estudi de la vulnerabilitat sísmica referida a les construccions presents en tot el territori català i a l’estimació dels danys que un determinat moviment sísmic pot causar sobre el conjunt de les següents tipologies d’edificacions:

  • Edificis destinats a habitatges i altres usos per a la població.
  • Edificis en els quals reposen els serveis imprescindibles per a la comunitat.
  • Aquells edificis en els quals, degut a les seves activitats, en cas de sisme poden fer que s’incrementin els danys per efectes catastròfics associats.

Finalment, de la combinació de l’estudi de la perillositat sísmica i de la vulnerabilitat sísmica ha de donar com a resultat un escenari de risc per a cada municipi de Catalunya on es poden identificar les poblacions i zones amb més risc.

 

Els risc sísmic a la comarca de l’Alt Empordà i al conjunt de Catalunya. Registre històric dels principals sismes

Agafant de referència l’escala MSK, indicativa de les intensitats i els danys produïts pels sismes, a Catalunya és poc probable que es produeixin danys importants amb les intensitats esperades. Únicament es poden produir danys lleus en les àrees amb intensitat VI-VII i moderada amb intensitat VII, és a dir, a les àrees més actives localitzades als Pirineus i a la zona de la Garrotxa. Els municipis que presenten una intensitat més baixa són els situats més a orient (intensitat V-VI), mentre a la resta de la comarca els municipis presentarien un nivell d’intensitat majoritàriament de VII i, en alguns casos, entre VII-VIII.

La proximitat d’aquestes àrees més actives amb la comarca altempordanesa i el fet que aquesta es trobi ubicada en una zona de col·lisió entre les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica, límit que presenta una baixa freqüència de moviments i, habitualment, d’intensitats moderades, fa que l’Alt Empordà pugui ser considerada com una àrea amb un risc sísmic moderadament baix, tal i com queda establert a les normes de seguretat, protecció civil i edificabilitat, essent l’epicentre de terratrèmols de magnituds poc importants associats a la presència de falles paral·leles i de direcció NNO-SSE a Albanyà, la Jonquera i Sant Climent Sescebes. Aquestes falles normals o directes, de caràcter distensiu, són actives i poden originar moviments sísmics que es propagaran en funció de la naturalesa dels diferents subsòls presents a la comarca.

 

Mapa 61. Zones sísmiques de Catalunya considerant l’efecte del sòl. Any 2001

Font: Institut Geològic de Catalunya

 

Al conjunt de Catalunya s’han produït episodis sísmics molt significatius durant els darrers segles. El més greu del que es té coneixement és el que va tenir lloc entre els anys 1427 i 1428, quan un terratrèmol amb l’epicentre proper a Camprodon va assolir una intensitat (MSK) percebuda de IX i una magnitud de 6.5 a l’escala de Richter. Els danys materials a tot el territori català i al país veí de França van ser molt importants, amb un total de 1.000 víctimes mortals només a Catalunya, quantitat molt elevada tenint en compte que la població catalana de l’època s’estima que era inferior a les 300.000 persones.

Un altre episodi destacat fou el succeït l’any 1783 amb epicentre a Prats de Molló i amb una magnitud de 5-6 a l’escala de Richter. Més recentment, entre els anys 1986 i 2000, l’activitat sísmica s’ha concentrat a la Zona Axial dels Pirineus i a les Serralades Costaneres Catalanes, distingint-se com unes zones d’activitat sísmica moderades, malgrat hi ha zones on es pot preveure el succés d’episodis d’intensitats superiors o iguals a VII, per a períodes de 500 anys.

Al segle XX dos episodis més destaquen pels danys que van causar, malgrat no van causar víctimes mortals. El primer va succeir l’any 1923 a la Vall d’Aran, mentre el segon va tenir lloc l’any 1927 amb epicentre al Montseny i amb una intensitat màxima de VIII MSK. Pel que fa a l’esdeveniment d’episodis sísmics al conjunt de Catalunya en els darrers 25 anys, hi hagut milers, encara que només un centenar han estat perceptibles per la població tot i presentar unes intensitats molt baixes. De fet, a Catalunya s’enregistren més de 100 sismes de petita magnitud a l’any (magnitud inferior a 4,0 en l’escala de Richter). Entre aquests episodis de baixa magnitud cal destacar els ocorreguts els anys 1987, 1991, 1994 i 1995, aquest darrer amb una magnitud de 4,6. Més recentment ha tingut lloc l’episodi del 21 de setembre de 2004 amb epicentre al Ripollès, provocant danys lleus i sentint-se àmpliament a les comarques de Barcelona i Girona. Al 2009 hi hagut tres nous terratrèmols perceptibles a Catalunya i que no han causat cap mena de danys. El primer d’ells va ser a l’Alt Urgell, el segon al Baix Penedès i el tercer a la Selva.

 

Mapa 62. Grans terratrèmols que han produït danys importants a Catalunya

 

Font: Generalitat de Catalunya

 

El registre de sismes a l’Alt Empordà durant els darrers 50 anys, amb epicentres de magnitud no superiors a 3 – 3,5, són indicatius d’una sismicitat feble que gairebé ha passat desapercebuda. Durant el període 1986-2000 hi hagut prop d’una vintena d’episodis amb unes magnituds que en la majoria de casos es troben entre l’1 i el 3, mentre episodis amb una magnitud inferior a 1 també hi ha alguns casos.

 

Vulnerabilitat sísmica

El mapa de vulnerabilitat sísmica dels edificis indica el grau de danys als edificis dels diferents municipis de Catalunya davant un terratrèmol d’intensitat màxima esperada. Aquest valor s’ha mesurat a partir de l’estudi del parc d’edificis existents a Catalunya, considerant les intensitats previstes en el mapa de zones sísmiques i l'efecte del sòl. Així, es consideren com municipis seriosament danyats aquells que tenen més del 40% dels seus edificis amb danys moderats o greus; moderadament danyats els que tindrien de 20% a 40% dels seus edificis amb dany moderat o greu i lleugerament danyats els que tindrien menys del 20% d'aquestes categories.

En el cas de l’Alt Empordà, bona part dels municipis de la meitat occidental i del centre de la comarca estan classificats com seriosament danyats amb danys greus, mentre els municipis situats al sector oriental de la comarca, prop de la zona litoral, presenten majoritàriament uns danys lleugers. Finalment, hi hauria un grup de municipis amb danys moderats repartits pels diferents sectors de la comarca principalment a la zona nord i sud.

 

Mapa 64. Vulnerabilitat sísmica dels edificis als municipis catalans. Any 2001

Font: Institut Geològic de Catalunya

 

Existeixen quatre categories de vulnerabilitat (A, B, C i D) agrupades sota un mateix criteri que permet determinar el grau de vulnerabilitat de cadascun dels municipis de Catalunya. Pel cas de l’Alt Empordà, els següents 22 municipis, situats principalment a la zona litoral, presenten un nivell de vulnerabilitat baix: l’Armentera, Avinyonet de Puigventós, Cabanes, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Colera, Darnius, l’Escala, Garriguella, la Jonquera, Llançà, Navata, Palau-saverdera, Pau, Roses, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Ventalló, Viladamat, Vilafant, Vilamalla i Vilamaniscle. Els 46 municipis restants de la comarca presenten un nivell de vulnerabilitat mitjà, mentre no hi cap municipi que tingui un nivell alt.

 

Mapa 65. Classificació de la vulnerabilitat de Catalunya segons la proporció de les classes de vulnerabilitat A, B, C i D

Font: Pla Especial d’Emergències sísmiques a Catalunya

 

Mesures preventives i d’actuació davant emergències sísmiques

La principal eina de gestió del risc sísmic a Catalunya és el Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT), juntament amb altres plans enfocats a escales i àmbits territorials menors com els Manuals d’Actuació Municipal o els Plans d’Autoprotecció dirigit a empreses, centres i instal·lacions públiques i privades situades en municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un període de retorn de 500 anys segons el mapa de Perillositat Sísmica.

Resulta també fonamental la xarxa sísmica de Catalunya que des de l’any 1985 gestiona el Servei Geològic de Catalunya amb l’objectiu de controlar la sismicitat a Catalunya i a les àrees veïnes, a la vegada que proveir d’informació ràpida als serveis de Protecció Civil i a la societat en general, i obtenir sistemàticament dades de qualitat per a la comunitat científica. La xarxa, que va començar amb estacions analògiques, d'una component i de curt període, ha anat incorporant noves tecnologies, així com el desplegament de noves estacions sísmiques en quatre fases diferents:

  • 1ª fase 1998-2000: es van instal·lar les quatre primeres estacions sísmiques VSAT (números 1, 2, 3 i 4) equipades amb sensors Guralp CMG-40T (0.03Hz-50Hz) juntament amb el centre de recepció i processat de dades.
  • 2ª fase 2001-2003: 4 noves estacions s’instal·len (números 5, 6, 7 i 8) amb sensors STS-2 (0.01Hz - 50Hz) i Guralp CMG-3ESP (0.01Hz-50Hz).
  • 3ª fase 2004-2007: 7 noves estacions són construïdes en col·laboració amb l'Institut Català del Sòl (INCASOL).

La xarxa sísmica es complementa amb altres estacions co-finançades per projectes DGCYT i INTERREG. A l’Alt Empordà hi ha una única estació d’aquesta xarxa sísmica situada al municipi de Palau-saverdera.

 

Mapa 66. Nova xarxa sísmica de Catalunya (SISCAT). Any 2003

Font: Servei d’Informació Sísmica de Cataluny

 

Una de les mesures preventives fonamentals per gestionar el risc sísmic és la cartografia. La recopilació de dades registrades pels sismògrafs de la xarxa sísmica de Catalunya permet realitzar els Butlletins Sismològics amb la conseqüent elaboració dels mapes de risc sísmic de les diferents àrees de Catalunya, resultat de l’estudi de la perillositat sísmica. Al mateix temps, una aplicació dels càlculs de perillositat és l'establiment de normes sismoresistents. Aquesta és una normativa per a les construccions que va en funció de la zona on es construeixi. És una mesura de prevenció ja que, en principi, l'edifici construït seguint les normes resistirà un terratrèmol sense ensorrar-se.
Una vegada ha tingut lloc l’episodi i la situació d’emergència sísmica, el protocol d’actuació estableix un seguit d’actuacions encaminades a aconseguir una transmissió urgent de la informació entre tots els estaments involucrats. L’objectiu és accedir el més ràpid possible al rescat de les persones afectades, reparar les vies i serveis essencials, establir estructures de suport i minimitzar les emergències d’altres característiques que en puguin estar associades. La situació d’emergència sísmica ha de ser immediatament comunicada per les autoritats municipals al cos de Bombers, que n’informaran al Centre de Coordinació Operativa d’Emergències (CECAT). Alhora, els organismes experts en la detecció de l’emergència valoraran, amb la major urgència possible, els paràmetres focals del sisme (localització, profunditat, magnitud (Richter) i estimació d’intensitat (M.S.K.)) i l’estimació de l’àrea afectada. A partir d’aquesta estimació s’activarà el Pla Sismicat o els Plans d’Actuació Municipals en fase d’alerta o d’emergència, en funció de les característiques del sisme i dels elements vulnerables afectats.

El Pla de Protecció Civil de Catalunya, a través del seu Pla Especial d’Emergències Sísmiques a Catalunya (SISMICAT), estableix l’obligatorietat, la recomanació o la no obligatorietat d’un municipi vers l’elaboració d’un Manual d’Actuació Municipal per fer front al risc sísmic.

    • Els municipis de l’Alt Empordà que estan obligats a elaborar un PAM, ja que esperen una intensitat sísmica igual o superior a VII en un període de retorn de 500 anys, són: Agullana, Albanyà, l’Armentera, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d’Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cantallops, Capmany, Castelló d’Empúries, Cistella, Colera, Darnius, l’Escala, Espolla, el Far d’Empordà, Figueres, Fortià, Garrigàs, Garriguella, la Jonquera, Lladó, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Peralada, Pont de Molins, Pontós, Portbou, Rabós d’Empordà, Riumors, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Santa Llogaia d’Àlguema, Saus, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, Torroella de Fluvià, la Vajol, Vila-sacra, Vilabertran, Vilafant, Vilamacolum, Vilamalla, Vilanant i Vilaür.
    • L’únic municipi que supera el llindar de dany de referència en el parc d’edificis d’habitatge, en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en el període de 500 anys, és Llançà, segons els estudis de risc elaborats per a la redacció d’aquest pla,
    • Els municipis que tenen la recomanació d’elaborar un PAM per esperar una intensitat sísmica igual o superior a VI en un període de retorn de 500 anys són: Cadaqués, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Port de la Selva, Vila-sacra, Viladamat, Vilajuïga i Vilamaniscle.

Pel que fa a la presència dels parcs de bombers, elements bàsics d’actuació en situacions d’emergències per terratrèmols, existeixen diferents tipologies en funció de la probabilitat de danys i la intensitat del municipi segons el mapa de zones sísmiques. Aquestes defineixen quatre tipus de comportaments diferents:

    • Comportament 1: caracteritzat per danys molt poc probables (menys del 10% de probabilitat de patir un dany superior o igual a dany 2) i es considera que l’edifici resultaria indemne.
    • Comportament 2: caracteritzat per danys poc probables (entre un 0 i un 15% de probabilitat de patir danys de grau superior o igual a 3 i entre un 10% i un 40% de probabilitat de patir dany superior o igual a danys 2), la instal·lació seria operativa (es recomana una revisió).
    • Comportament 3: caracteritzat per danys seriosos probables (entre un 15% i un 40% de probabilitat de patir danys superiors o iguals a dany 3 i més d’un 40% de patir danys superiors o iguals a dany 2). Es considera que la instal·lació no quedaria operativa, però l’edifici continuaria en estat d’habitabilitat.
    • Comportament 4: caracteritzat per danys greus (més d’un 40% de probabilitat de patir danys superiors o iguals a dany 4 i més del 50% de probabilitat de patir danys superiors o iguals a dany 3). En aquest cas es considera que la instal·lació no quedaria operativa ni l’edificació habitable.

Al conjunt de l’Alt Empordà hi ha un total de catorze parcs de bombers, la major part dels quals presenten un comportament 2 davant el risc sísmic. Tan sols tres parcs presenten un comportament 1.

 

Afloraments volcànics a l’Alt Empordà

Existeixen tres zones volcàniques a les comarques gironines corresponents a unitats geològiques ben diferenciades on s’agrupen la totalitat d’afloraments coneguts. Aquestes tres zones són: la fossa olotina i les depressions de l’Empordà i de la Selva. Aquestes depressions, i conseqüentment els fenòmens volcànics que presenten, són el resultat de la tectònica de blocs que tingué lloc als estadis distensius de l'orogènia Alpina, que s'iniciaren en el Neogen i continuaren fins a temps recents, i que afecta als sediments mesozoics i terciaris dipositats damunt d'un sòcol rígid format per materials paleozoics.

El resultat de tot plegat ha estat la formació d’un seguit d’afloraments volcànics repartits per diferents punts de la comarca. Es considera que les primeres manifestacions volcàniques de l’Alt Empordà es van donar durant el Miocè superior (fa uns 10 Ma). Posteriorment, es va traslladar a la depressió de la Selva, on va adquirir la intensitat més gran durant el pliocè i es va perllongar puntualment fins al quaternari (fa de 2 a 8 Ma). Finalment, les darreres manifestacions volcàniques s’han anat succeint al llarg del quaternari a la zona on hi ha ubicada la fossa olotina i la vall de Llémena, essent les darreres erupcions conegudes de fa uns 11.000 anys.

 

 

La major part dels materials eruptius de la comarca de l’Alt Empordà han estat totalment erosionats o bé han quedat colgats pels sediments continentals i marins més moderns que terraplenen la plana. Els escassos afloraments que es conserven en superfície es localitzen als marges de la depressió, recolzats sobre materials anteriors a la tectònica extensiva alpina, o bé sobresurten al mig dels sediments neògens de la fossa. Entre els afloraments més destacats trobem el de Pedret i Marzà, situat prop del mas Serra, entre aquest i el rierol que drena cap a Sant Esteve de Marzà on s'uneix amb la riera de Pedret. Uns altres dos afloraments interessants els trobem a l’oest de la població de Llers, al puig del Pa Blanc, i el situat a uns 3 km al NE de Castelló d’Empúries al puig d’en Guilla, entre les casetes dels estanys i Montmajor, contigu al rec Madral que separa els termes municipals de Castelló d'Empúries i Vilanova de la Muga. Existeixen altres afloraments volcànics com el situat al municipi de Vilamacolum i a Torroella de Fluvià, antigament utilitzat com a pedrera de traquita. Al municipi de Roses hi ha uns altres tres afloraments: un situat al turó de Terres Negres, un prop del mas Isern i el tercer al cap Norfeu. Aquests tres afloraments de Roses, de materials basàltics, són molt similars als que s’associen a altres manifestacions efusives neògenes de la comarca de l’Alt Empordà. A el Port de la Selva hi ha un altre aflorament volcànic localitzat a la rodalia del mas Ventós, a la part central de la serra de Rodes situat dins el Pirineu Axial. Uns altres afloraments volcànics els trobem als nuclis de Camallera i de Llampaies, al municipi d’Arenys d’Empordà, a la Baseia dins el municipi de Siurana i, finalment, al puig Ferral de Cadaqués.

 

Risc per vent

Les habituals situacions de forts vents de component nord, conegudes com a tramuntanades, s’han convertit en una de les característiques més emblemàtiques de l’Alt Empordà, de la mateixa manera que representa un dels principals riscos ambientals per a la seva població. La comarca altempordanesa està força habituada a aquest vent de nord relacionat amb l’entrada d’un corrent d’aire fred d’origen polar. Per això, aquest fenomen atmosfèric no sol provocar tants desastres com en altres indrets, amb edificis i construccions que es fan pensant amb aquest factor climàtic. La intensitat d’aquests vents de tramuntana a l’Alt Empordà no és constant, havent-hi ràfegues de vent sobtades que poden arribar a assolir molta força. Precisament, la diferencia de l’Alt Empordà amb la majoria de zones de Catalunya és que el vent sovint bufa a més de 80 quilòmetres per hora.

També cal ressaltar que la presència del vent és molt diferent segons la zona de la comarca. Els casos de la Jonquera, Portbou o Espolla són on els vents de tramuntana afecten més dies i amb més intensitat com a conseqüència de les característiques geogràfiques amb la presència de colls que encaixen el vent. En canvi, zones com Darnius o la Vajol, situats a l’extrem occidental de la comarca, serien algunes zones de la comarca on menys dies bufaria. La presència d’aquests vents també varia en funció de l’època de l’any ja que la major part dels anys és als mesos de desembre, gener i febrer quan es registren la major presència d’episodis de tramuntana. Aquest fet és degut a que és l’època on hi ha la presència d’anticiclons d’aire polar.

La incidència d’aquest vent de tramuntana, especialment la dels seus episodis més violents, desenvolupa un paper clau en la generació i la propagació d’un dels riscos més importants de la comarca, els incendis forestals. El vent és l’element que permet propagar amb molta facilitat i rapidesa el foc, complicant extremadament les tasques d’extinció. Per un altre costat, la presència de vents durant tants dies provoca que l’ambient sigui menys humit, factor clau que comporta un major risc d’ignició del foc.

Els municipis de l’Alt Empordà que més jornades de vent de nord han viscut en els darrers anys experimenten al voltant d’uns 200 dies per any, la major part dels quals són episodis de vents fluixos que no generaven cap situació de risc. El 2004 va ser un any on la tramuntana va tenir una especial incidència a la comarca amb exemples com els 201 dies de vents al municipi d’Espolla. L’any vinent el nombre de dies amb tramuntana va estar, en determinats municipis, a l’entorn del 200 episodis, essent el dia 11 d’abril quan es va assolir la major intensitat de l’any amb vents superiors als 130 quilòmetres per hora. Al 2007 les jornades de vent de nord en municipis com la Jonquera van ser superiors amb un total de 224 dies, mentre en localitats com a Espolla van ser de 89 dies. A Portbou es va assolir la ràfega màxima de vent del nord amb un total de 200 quilòmetres per hora al mes d’octubre. Durant l’any 2008 els registres van donar 212 dies de vent de nord a la Jonquera, amb ràfegues màximes que en aquesta àrea de l'Alt Empordà van ser de fins a 114 quilòmetres per hora. Finalment, pels tres primers mesos de l’any 2009 hi hagut 73 dies en els que ha bufat la tramuntana a l’Alt Empordà, amb ràfegues que no sempre han superat els 80 quilòmetres per hora. La jornada més intensa va ser la del 6 de març de 2009, amb cops de vent fins a 170 quilòmetres per hora a Portbou. Uns mesos abans, al gener del mateix any, un fort episodi de vents que va afectar principalment algunes localitats barcelonines com Sant Boi del Llobregat i que va portar a que la Generalitat comencés a tirar endavant un procediment específic d’actuació per a gestionar les situacions de forts vents.

 

Geològic i d’erosió de sòls

El risc geològic és un tipus de risc relacionat amb la geomorfologia d’un determinat territori i associat habitualment a fenòmens gravitacionals com l’esdeveniment d’esllavissaments o de caiguda de blocs. Aquests processos estan estretament relacionats amb un altre procés geològic natural com és l’erosió de sòls. D’aquesta manera, tres característiques bàsiques del territori condicionen l’esdeveniment d’aquest tipus de risc:

  • La composició litològica d’una determinada àrea de la superfície terrestre: especialment litologies que faciliten els processos gravitacionals més severs que poden ocasionar riscos geològics importants com són les litologies de domini argilós i els dominis rocosos fortament fracturats (amb presència de diàclasis o clivatge, ...) o amb cabussaments tendents a la verticalitat.
  • La morfologia del paisatge, entenent que una morfologia accidentada, amb talussos, pendents pronunciats i/o amb relleus elevats facilita el desenvolupament d’aquest tipus de fenòmens.
  • La climatologia local que pot afectar o alterar les condicions físiques dels materials (rocosos o no) que constitueixen el subsòl. Els principals són els canvis de temperatura (gel-desgel) i les pluviometries elevades i de caràcter torrencial.

Malgrat les característiques geològiques, morfològiques i climàtiques de l’Alt Empordà són força variades, i de que hi ha determinades zones de la comarca on el relleu i els elements naturals són propicis pel desencadenament de processos gravitacionals, al conjunt de la comarca aquests no s’esdevenen un risc important, ans el contrari, es limiten a fenòmens i episodis poc importants i molt puntuals.

Relacionat amb el succés de terratrèmols hi ha el fenomen conegut com a liqüefacció de sòls, on una sèrie de materials sorrencs o llimosos, en condicions de saturació d’aigua (aqüífers saturats d’aigua), es comporten com a líquids densos en rebre les sacsejades i les vibracions dels terratrèmols. En aquests moments l’aigua que es trobava entre els porus s’allibera amb una forta pressió, el sòl perd completament la seva consistència i les deformacions induïdes en el terreny són molt grans. Es poden produir despreniments laterals de blocs superficials de sediments, fluxos de terrenys que poden desplaçar masses de materials, oscil·lacions del terreny que tenen lloc quan la liqüefacció es produeix a certa profunditat i el pendent permet posteriors lliscaments late­rals, o deformacions a l’interior de la massa del sòl com a conseqüència de la pèrdua de resistència i la liquació del terreny que poden provocar l’enfonsament d’estructures i edificis. Els danys més habituals que es poden produir són el trencament de canonades, la destrucció de carreteres i infraestructures i els danys en els fonaments d’edificis que estan situats sobre aquests materials.

 

Erosió del sòl

L’erosió és resultat del desgast de la superfície terrestre per l’acció dels diferents agents atmosfèrics, principalment aigua i vent, així com gel i neu a les zones de muntanya més elevades. Altres factors com la inclinació i l’orografia del terreny, així com la vegetació present en el sòl o la intensitat i la freqüència de les pluges, determina la velocitat d’erosió d’un sòl. Indubtablement la presència antròpica també hi desenvolupa un paper clau en els processos erosius en tant que modifica directament o indirectament els processos erosius naturals com la dinàmica fluvial de molts rius, els diferent usos del sòl o la recurrència dels incendis forestals.

Els processos d’erosió dels sòls ha de ser vist com a negatiu des del punt de vista de la sostenibilitat ja que contribueixen a la reducció de l’activitat agrícola i la superfície de sòl fèrtil, de la diversitat biològica, la capacitat d’infiltració del sòl i, per tant, dels nivells piezomètrics dels aqüífers. Malgrat les zones muntanyoses de la comarca de l’Alt Empordà, els massissos de Salines-Bassegoda i de l’Albera haurien de ser els espais amb una major poder erosiu dels seus sòls, la presència d’unes importants superfícies forestals que cobreixen pràcticament la seva superfície provoca que el grau d’erosió de la plana, on hi ha dues conques hidrogràfiques importants i on els materials són més erosionables, sigui més elevada.

 

Mapa 69. Mapa de pendents a la comarca de l’Alt Empordà

Esllavissaments i caigudes de blocs

Els esllavissaments estan relacionats amb les caigudes gravitacionals de fraccions granulomètriques de no molt grans dimensions, tals com argiles, llims i graves. Solen produir-se en indrets amb pendents poc pronunciades i poden formar cons de dejecció. En canvi, la caiguda de blocs fa referència a la caiguda gravitacions de fraccions de sòl importants que poden assolir alguns metres i que poden anar acompanyats d’elements menors. Aquest tipus d’erosió sol tenir lloc en indrets amb unes pendents molt importants, inclòs verticals, per exemple penya-segats.

Un tipus de risc geològic associat a l’acció de la meteorització de roques calcàries o materials solubles és el risc càrstic que afavoreix la formació d’esllavissaments i caigudes gravitacionals. A l’Alt Empordà les àrees propicies per aquest tipus de fenòmens no són moltes, i es redueixen a zones on afloren materials calcaris mesozoics o recoberts per un escàs rebliment de sediments. Trobem alguns exemples en zones com al sud-est dels municipis de Castelló d’Empúries i l’Escala, al sud de Llers i a la serra de l’Illa, o a la serra de Terrades. El relleu calcari d’alguns trams de la conca de la Muga des de la seva capçalera fins a Pont de Molins, molt afectat per processos tectònics que han originat multitud de fractures, es propici per l’esdeveniment de col·lapses, esfondraments i caigudes.

La inestabilitat de vessants també pot provocar risc d’esllavissades amb la conseqüent caiguda, despreniments i moviments de masses de terra o rocam. Aquestes fenòmens es solen produir en marges, vessants i cingleres, amb l’acció de factors que l’afavoreixen com el pendent, la presència de fractures o l’acció de l’aigua. A la comarca de l’Alt Empordà hi ha dues zones especialment vulnerables a aquest tipus de risc: la conca alta de la Muga on es produeixen esllavissaments a les cingleres i els piemonts o peus de muntanya, i els turons i serres dels aspres i del terraprim.

Risc derivat de l’expansivitat de les argiles

Els sòls argilosos es caracteritzen per la seva propietat de variació volumètrica en funció del seu contingut en aigua. Aquest procés de variació sol ser força lent, tot i que els danys que pot ocasionar poden ser greus ja que els terrenys es poden inflar i les estructures que hi ha al seu damunt es poden veure deformades.

 

Mapa 70. Localització dels materials argilosos a la comarca de l’Alt Empordà

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn