Catalan English French German Spanish
SANTMIQUEL.png

El soroll és una font de contaminació ambiental que l’Organització Mundial per a la Salut (OMS) ha definit con un fenomen acústic que produeix una sensació auditiva considerada desagradable, i que pot pertorbar el benestar de les persones i la seva qualitat de vida.

La protecció contra el soroll implica forçosament una participació de l’Administració. A la Generalitat li correspon l’ordenació general, mentre que els ajuntaments són els encarregats de fer actuacions en els àmbits territorials que els pertoca.

 

Normativa autonòmica

El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 16/2002, el 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) número 3675, del 11 de juliol de 2002, i va entrar en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada en el DOGC.

En aquesta llei es recullen els criteris que la Unió Europea ha establert en el llibre verd de la lluita contra el soroll, i vol donar resposta a les inquietuds que han manifestat els ciutadans amb les múltiples queixes relacionades amb el soroll. Estan sotmesos a aquesta llei qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament que originen sorolls i vibracions.

Als efectes d’aquesta llei, el territori es delimita en les zones de sensibilitat acústica següents:

Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana de soroll.

Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada de soroll.

Els valors límit d’immissió són els valors màxims permesos en un període de temps determinat. A l’exterior són els que es produeixen al medi exterior, i els interiors els que es donen a l’interior dels edificis. Els valors d’atenció són els aplicables a les infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim, aeri i a les vies urbanes. Les infraestructures ja existents en el moment de l’aprovació de la llei, en el cas de que sobrepassin els valors establerts, han hagut, teòricament, de desenvolupar un Pla de mesures de minimització de l’impacte acústic, elaborat per l’administració titular.

 

El Decret 245/2005, aprovat el 8 de novembre de 2005 i publicat al DOGC núm. 4507 de 10/11/2005, té per objecte establir els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica. Els ajuntaments han hagut d’aprovar els mapes de capacitat acústica en un temps màxim de tres anys. Les poblacions de menys de 1000 habitants poden delegar la gestió directa d’aquesta competència al consell comarcal o a una altre entitat local supramunicipal. Els mapes de capacitat acústica només es poden modificar quan es produeixin canvis en l’ordenació urbanística o en el planejament viari.

 

Normativa estatal

La legislació espanyola recull un mandat constitucional, amb l’objectiu de protegir la salut i el medi ambient, que inclou la protecció contra la contaminació acústica. Fins l’aprovació de la llei 37/2003, del 17 de novembre, el soroll no tenia una norma general reguladora d’àmbit estatal. Aquesta llei compleix l’objectiu de transposar al dret espanyol la directiva europea, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental (2002/49/CE).

Aquesta llei fixa unes finalitats:

  • a. Elaboració de mapes de soroll segons els mètodes d’avaluació comú als estats membres
  • b. Informar a la població sobre el soroll ambiental i els seus afectes
  • c. Adoptar plans d’acció partint de la base dels mapes de soroll

Alhora defineix quins instruments han d’utilitzar les administracions per tal de complir els objectius de qualitat acústica:

  • a. Planificació territorial i planejament urbanístic (acció preventiva que han de recollir els objectius de qualitat acústica.
  • b. Intervenció administrativa sobre els emissors acústics mitjançant l’atorgament d’autoritzacions ambientals (acció correctora).

Les administracions competents han hagut de realitzar els mapes de soroll per cada un dels grans eixos viaris, ferroviaris, aeroports importants i poblacions de més de 100.000 habitants. Aquest mapes han d’estar aprovats abans del 30 de juny de 2007, o de 2012 depenent del trànsit i dels habitants, i s’hauran d’anar revisant, i modificar-se, cada 5 anys des de la data d’aprovació. Actualment encara n’hi ha forces en fase d’aprovació.

 

Normativa europea

La política mediambiental a la Unió Europea en els darrers vint anys ha consistit en legislar, mitjançant directives comunitàries que estableixen nivells màxims d’emissió sonora per a vehicles, aeronaus i màquines, amb l’objectiu de fer un mercat únic de procediment de certificació i garantir que els nous vehicles i equips compleixen, en el moment de la fabricació, els límits establerts en les Directives. L’any 1993 la Comunitat Europea va anunciar l’inici d’un canvi de política i, posteriorment, al 1996, la Comissió, mitjançat el Llibre Verd, proposa estimular el debat públic sobre la política futura de lluita contra el soroll.

D’aquest debat han sorgit les directives següents:

  • 2000/14/CE, sobre l’aproximació de les legislacions dels Estats membres sobre emissions sonores en l’entorn, que són degudes a les màquines d’ús a l’aire lliure, 8 de maig de 2000.
  • 2002/30/CE sobre l’establiment de normes i procediment per a la introducció de restriccions operatives relacionades amb el soroll en els aeroports comunitaris, 26 de març de 2002.
  • 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, 25 de juny de 2002.

Amb aquestes directrius es pretén crear un marc normatiu comú a la Unió Europea per a l’avaluació i gestió del soroll, amb els objectius següents:

a. Crear una homogeneïtat en els indicadors de soroll i els mètodes d’avaluació del soroll ambiental

b. Plasmar les dades obtingudes mitjançant els “mapes de soroll”

c. Publicar tota aquesta informació

 

Aplicació de la normativa reguladora existent a l’Alt Empordà

Segons la llei de capacitat acústica, tots els municipis tenen l’obligació d’aprovar el seu Mapa de Capacitat acústica, que des del juny del 2004, el Departament de Medi Ambient va posar a la seva disposició a través del Consell Comarcal. Els municipis de menys de 1000 habitants poden delegar la gestió directa d’aquesta competència al Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

El gràfic 3.3.1. mostra com poc més de la meitat dels municipis de la comarca encara no tenen el mapa de capacitat acústica aprovat, tot i haver passat 5 anys de la seva edició.

Mentre el mapa de capacitat acústica defineix els nivells màxim d’emissió de soroll per els carrers que configuren la trama urbana d’un municipi, cada Ajuntament pot definir, mitjançant una normativa o ordenança municipal, quins són els nivells sonors permesos i quines restriccions d’usos es poden realitzar per assegurar el benestar de tots els ciutadans.

En una comarca com l’Alt Empordà, on un 73,5% de les poblacions que la configuren són de menys de 1000 habitants, el soroll no és un problemàtica molt generalitzada. Per aquest motiu, i tal i com es mostra al gràfic 3.3.2., més de la meitat dels municipis no tenen cap normativa ni ordenança pròpia que reguli les emissions de soroll.

Malgrat un 27% dels municipis manifesten tenir una normativa, val dir que molts d’ells utilitzen la que ofereix la Generalitat de Catalunya i d’altres fan algun esment a l’emissió de soroll dins del document de planejament urbanístic municipal.

 

Un factor decisiu en el fet de tenir una normativa reguladora de soroll és el nombre de població i l’afluència de turisme que té el municipi. El mapa X mostra clarament com els municipis més grans de la comarca i els de costa són els que han elaborat una normativa reguladora de soroll. Aquesta normativa es fa necessària en aquests municipis de costa que reben un turisme de masses i concentrat a l’estiu, el que implica una multiplicació exponencial de la seva població habitual.

 

Mapa 87. Municipis de l’Alt Empordà amb normativa pròpia reguladora de soroll

Font: Ajuntaments de l’Alt Empordà

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn