caenfrdees
MOLLET.png

Carta de Serveis

Pergamins família FarasLa família Faras, encara avui resident al veïnat de can Faras, de Romanyà d’Empordà, dins del terme municipal de Pontós, conserva documentació des de finals del segle XIII, en concret són 263 pergamins que contenen títols de propietats i drets familiars. Originària de Galliners, s’establiren a finals del segle XIV a Romanyà afavorits per l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon el qual va determinar que el mas que fins aquell moment es deia Vinyals passés a anomenar-se Faras i, a més, va encomanar a Pere Faras el cobrament de les rendes que el cenobi tenia a la parròquia de Pontós l’any 1383 (pergamí núm. 245).

La directora de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE), Erika Serna, explica que “els documents en pergamí que ens han arribat del mas Faras han estat sempre conservats per la família resident a la casa pairal, encara que són només una part del fons original que hi havia inicialment a l'arxiu familiar. Una part important d'aquestes escriptures es varen perdre com a conseqüència de l'ocupació del mas durant la Guerra Civil, època en la qual els ocupants feren un ús inadequat de les dependències i el mobiliari de la masia. Molts altres d'aquests pergamins varen quedar malmesos, de manera que hem procedit a la seva digitalització i incorporació al catàleg a l’aplicatiu ‘Arxius en Línia’ per a la seva difusió i consulta”.

La historiadora afegeix que “per un capbreu efectuat l’any 1560 sabem que el mas Faras s’havia annexionat les heretats dels masos Montgrós, Ros i Vadall, de Romanyà i declara tenir per l’abat de Camprodon un mínim de 168 vessanes de terra. Ja fora de l’abast cronològic dels pergamins, l’any 1695 en una relació de cases de Romanyà s’esmenten la casa nova d’en Faras i la casa gran d’en Faras. Per un document de principis del segle XIX sabem què Sebastià Faras tenia la consideració de ciutadà honrat de Barcelona”.

Serna explica que “a part del nucli original i central corresponent a la família Faras (1383-1649), foren incorporades posteriorment les escriptures d’altres amb les quals els Faras emparentaren i acabaren incorporant els seus patrimonis en virtut dels matrimonis amb pubilles d'heretats sense descendència masculina. Així apleguen pergamins de sis llinatges amb els quals s'emparentaren amb el pas del temps”.

LLINATGES EMPARENTATS AMB CAN FARES

La historiadora Erika Serna determina els següents llinatges emparentats amb Can Fares:

-Família Reig d'Estanyet -parròquia de Palau de Santa Eulàlia- (1320-1627) que és la que té més documentació d'època medieval. Els Reig eren uns pagesos del veïnat d'Estanyet, als quals els hem trobat citades terres en domini útil per l'abat del monestir de Santa Maria de Roses, per l'ardiaca de Besalú i pel senyor del castell de Siurana. Sabem què els Reig i els Faras havien emparentat a principis del segle XVII (pergamins núm. 92 i 104) i aquest deu ser l'origen de la unió dels dos patrimonis.

-Famílies Ferrer i Sabater d'Aiguaviva (1403-1635), amb una trentena de pergamins, a diferència de la resta de famílies titulars d'aquests pergamins, els Sabater i els Ferrer no eren pagesos, sinó gent d'ofici. Els trobem exercint com a sabaters, manescals i carnissers. Tampoc consta expressament que visquessin en un mas. Els Ferrer i els Sabater emparentaren en algun moment dins la primera meitat del segle XVI. Joan Sabater estava casat l'any 141 amb una pubilla de la família Ferrer i utilitzava el nom Joan Ferrer, àlies Sabater. En aquesta data el seu germà, Jaume Sabater, prevere renuncià en favor seu a la seva part d'herència paterna i materna (pergamí núm. 135). A partir d'aquest moment només utilitzen el cognom de Sabater.

-Família Pagès de Canelles (1422-1628) eren senyors útils del mas Pagès i de les seves terres el domini directe dels quals corresponia a l'abat de Santa Maria de Lladó. No ens consta la data de la incorporació del patrimoni dels Pagès al dels Faras, segurament tingué lloc en una època posterior a l'abast cronològic d'aquests pergamins.

-Família Borràs de Canelles (1518-1635) que, en alguns pergamins, figuren amb el cognom Palau acompanyat de l'àlies Borràs. Eren senyors útils de dos masos situats a Canelles: el mas Borràs i el mas Jonquerol, tots dos han arribat a nosaltres conservant el mateix nom.

-Família Verdaguer d'Ermadàs (1559-1616), que el mas Verdaguer està situat a l'antic terme d'Ermadàs, actualment integrat dins el municipi de Garrigàs, en un lloc estratègic, a tocar l'antic camí ral i de l'Hostal de la Barca a on hi havia el pas per travessar el Fluvià.

19 de març de 2018

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn