DARNIUS.png

Carta de Serveis

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ingressa 339 pergamins (s. XIII-XVII) del fons patrimonial Pasqual de Lladó per tal de catalogar-los, digitalitzar-los i posar-los a disposició pública.

La família Pasqual de Lladó va ser propietària de terres i de masos, amb dos patrimonis importants, el Pasqual a Lladó i el Callabot a Vilanova de la Muga. Fonts de l'arxiu comarcal tenen coneixement que aquesta família havia fundat un benefici a l’altar del Roser de l’església de Sant Feliu i que exercia de batlle de sac del priorat a Lladó. Trobem Pere Joan Pasqual al davant de la parròquia de Sant Feliu en qualitat de curat i obtentor de l’altar major en la visita pastoral de 1629. L'any 1511 (segons recull el Llibre mestre) l'abat del monestir de Camprodon establí Caterina Pasqual als masos Montadellas, Arrufat i Vinyals. El mas Bach de Sant Martí Saserra va ser feta el 1553 per Antoni Pasqual. La incorporació del mas Callabot de Vilanova de la Muga va ser per herència de Bartomeu Pasqual Callabot, fill d'Antoni Pasqual i Antiga Callabot, que com a net de Maria que no va tenir fills varons i morí ab intestato, i en compliment del seu

També conserven una interessantíssima consueta que ha estat publicada als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 42 (2011) per Pere Gifre, Joaquim Tremoleda i Santi Puig, i descarregable a www.raco.cat. Ja que presenten per primera vegada una traducció al català, de 1589, de la carta comuna de Lladó de 1319. A banda, es donen a conèixer fragments d’actualitzacions de final del segle XVI i del XVII. La particularitat de la consueta de Sant Feliu de Lladó se centra en el fet que els drets de capellania sobre la parròquia corresponen a la canònica de Santa Maria de Lladó. Les disputes pel control de la parròquia de Sant Feliu van donar lloc a la carta comuna de 1319, en què es delimiten les funcions i les atribucions de les parts. Traduir-la al català el 1589 i posar-la al dia el 1595 suposa que la parròquia de Sant Feliu vol actualitzar el costum. L’actualització de la consueta és un mecanisme de defensa davant les intromissions pastorals i temporals de la canònica i una manera de fer créixer els drets damunt la comunitat.

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.