Divendres passat va ser lliurat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà (ACAE) el fons familiar Fages, que està composat per vint capses de trasllat convencionals i set caixes de fusta allargassades fetes a mida al segle XIX per contenir documents. A partir d'aquest moment es procedirà a inventariar tot el seu contingut.
Segons ha explicat la directora de l'ACAE, Erika Serna, “el fons Fages és de tipologia patrimonial, amb el matís significatiu de contenir grups de documents de caràcter personal, l’existència dels quals ve donada per la presència, a la família, d’algunes personalitats que se significaren dins la vida política, cultural i social figuerenca, empordanesa i catalana. Especialment, aquest fou el cas de Narcís Fages de Romà i de Xavier Fages de Climent, entre altres”.
La casa Fages, a banda de la dedicació professional al dret dels seus caps, aplegà un patrimoni rural molt remarcable. Narcís Fages de Romà (artífex d‘obres agronòmiques d’importància), amb el seu casament amb la pubilla dels Perramon de Ventalló, constituí un dels patrimonis empordanesos més importants. A banda, fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), fou comissari regi d’Agricultura de Girona, fundà la revista La Granja (1850-1855), impulsà l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i creà una granja experimental a Figueres.
Hi ha altres personatges de destacable transcendència com Francesc Romà i Rossell (estudiat per Ernest Lluch), Marià Fages de Sabater, jurista i diputat a Corts a les legislatures del 1857-1866, que tenen una presència pública que depassa la ciutat. Es conserva nombrosa correspondència amb polítics del moment, com els espanyols Maura, de la Cierva, Cambó, Ossorio y Gallardo, Leonci Soler i March i Miguel Primo de Rivera, entre altres.
Serna afegeix que “tot aquest ric arxiu es complementa amb un centenar de pergamins, entre quals els de la casa Compte de Creixell de Borrassà i un altre lligall dels segles XIV-XVII. Cal fer un esment a part del manuscrit -en foli- 'Noticia del Principado de Cathaluña dividido en corregimientos con expresión de las ciudades, villa, lugares y quadras, sus confrontaciones y jurisdicciones, del número de casas y habitantes en ellas', que està associat a les enquestes que es portaren a terme en el context de la introducció del Cadastre borbònic a Catalunya (1716)”.
La sala d’exposicions del Consell Comarcal acull fins al 30 d'agost una exposició commemorativa dels 950 anys del monestir de Sant Miquel de Fluvià, una efemèrides celebrada l'any passat. L'exposició es podrà visitar els dies laborables durant l’horari d’obertura al públic de les oficines, és a dir de 9 a 14 hores.
En aquesta exposició es realitza un recorregut, acompanyat de textos i de fotografies, pels set segles i mig d'existència d'aquest lloc de culte de l'Alt Empordà que va ser fundat per l'abat Oliva. La mostra ha estat comissariada per Jordi Mestres, que també és l'autor dels textos i de les fotografies.
DADES HISTÒRIQUES
A partir de les dades del medievalista Joan Badia i Homs podem fer un breu recorregut per la història del monestir. Aquest lloc ja s’esmenta en una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 com una propietat de Sant Miquel de Cuixà i on hi figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne l’espai on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el que hi van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.
L’església monàstica es va consagrar l’any 1066, data en que es confirma també la seva dependència de Cuixà. El monestir va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’Empúries i també del comtat de Barcelona (segles XI i XII) també fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (Rosselló). Sant Miquel de Fluvià posseïa l’església de Santa Coloma de Matella, on s’hi va instal·lar una comunitat de monges benedictines (segle XIV).
Badia assenyala que aquest monestir fou annexionat a Sant Pere de Galligants, de Girona, fet del que hom té constància, al menys, des del 1613. Va mantenir la seva activitat monàstica fins l’exclaustració de 1835. Ara és l’església parroquial de la població del mateix nom que s’estén al seu voltant. Es conserva l’església de planta basilical amb un curt transsepte i amb una capçalera amb tres absis, la mateixa que es va consagrar el 1066. A l’interior es conserva una bona sèrie de capitells amb funcions arquitectòniques, a més d’altres que podrien procedir del claustre desaparegut. En un altar lateral es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu.
L’historiador empordanès recorda que la fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificació que es va afegir a l’edifici original, potser de l’època de la guerra civil catalana (1462-1472). La portada també és obra posterior, duu la data de 1532, època en que es van fer altres reformes a l’edifici, notablement a la façana i el cor. Cal esmentar també el seu campanar llombard, també fortificat. Al sud de l’església es trobava el claustre. També es conserven altres dependències d’època molt posterior a l’església, que després es van transformar en habitatges.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va inaugurar dissabte el centre de tractament de residus (CTR) municipals de Pedret i Marzà, acompanyat pel president del Consell Comarcal, Ferran Roquer, i per l'alcaldessa del municipi, Natàlia Amiel. Aquesta és una instal·lació estratègica per a la comarca que permetrà tractar la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– i que fins ara anava directament al dipòsit controlat, i la fracció orgànica (FORM), un cop sigui implantada a tota la comarca la recollida selectiva. D’aquesta manera, minvarà la quantitat de residus destinats a l’abocador i milloraran les condicions de la disposició. Sota el principi de l’aprofitament dels recursos, el CTR permetrà revaloritzar tot el material possible abans d’enterrar-lo, allargant la vida útil de l’abocador.