NAVATA.png

Carta de Serveis

Compareixença ParlamentCompareixença dels Grups d’Acció Local LEADER al Parlament de Catalunya
per reivindicar la necessitat d’un desenvolupament rural, sostenible, integral
i integrador.
ADRINOC s’afegeix a la crida i dona suport a ARCA en la seva compareixença davant la
Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya, exposant els resultats del programa
Leader i els reptes dels territoris rurals.
Joaquim Felip, vicepresident del grup Leader del nostre territori, ADRINOC, i vicepresident d’ARCA,
ressalta el paper de dinamitzador territorial dels grups Leader com a entitats de promoció
econòmica, turística i social, i constata que són uns referents al territori per la seva implicació
directe en les dinàmiques dels territoris rurals. També comenta que cal seguir treballant des de
l’òptica del desenvolupament rural, per combatre les febleses de les zones rurals i millorar la
qualitat de vida d’aquests territoris.
Representants de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), la xarxa que engloba els
Grups d’Acció Local (GAL) de Catalunya, han comparegut aquest dimarts davant la Comissió
d’Agricultura del Parlament de Catalunya per donar a conèixer i posar en valor la tasca que
desenvolupen els grups GAL en els territoris rurals catalans. Carles Luz, president de l’entitat, i
Albert Puigvert, com a gerent, han centrat la seva compareixença en explicar els resultats del
programa Leader a Catalunya, i la seva repercussió sobre els territoris rurals; a la vegada que s’ha
presentat la campanya “Per a un desenvolupament rural sostenible, integral i integrador”. Una
iniciativa promoguda per la pròpia entitat, en resposta a la proposició de “Llei de foment del
Desenvolupament Rural Sostenible en la programació i execució del Programa de Desenvolupament
Rural de Catalunya 2014-2020 finançat per la Unió Europea”, admesa a tràmit al Parlament de
Catalunya el passat dia 10 de gener.
La intervenció de Carles Luz s’ha iniciat amb una breu presentació del programa Leader, una
iniciativa europea impulsada l’any 1991 que té com a objectiu promoure la diversificació
econòmica de les zones rurals i augmentar la qualitat de vida dels seus habitats mitjançant ajuts
directes; i la seva aplicació a Catalunya a través dels Grups d’Acció Local.
En el període de programació actual, 2014-2020, Catalunya compta amb 11 Grups GAL que
representen el 73% del territori, englobant 556 municipis i el 10% de la població. Formats per 331
actors locals d’arreu del territori, 141 de públics (ajuntaments, parcs naturals, universitats, etc.) i
191 agents privats (associacions sectorials i sindicals, organitzacions culturals i socials, centres de
formació i recerca, etc.), aquests grups són els encarregats de definir i aplicar l’Estratègia de
Desenvolupament Local de cada territori. És el que s’anomena enfocament ascendent o “bottomup”,
una de les característiques essencials del programa Leader, on són els agents i les entitats
locals els qui decideixen com treballar el seu desenvolupament territorial i com gestionar els fons
que se’ls hi assignen a través del programa Leader.
Segons Puigvert, “aquest programa és l’únic existent a Catalunya que promou la concertació
público – privada i que dona suport, directament i des del mateix territori, al seu teixit econòmic tot
recolzant econòmicament i tècnicament l’emprenedoria i l’activitat econòmica”.
Algunes de les dades que ha volgut destacar el gerent de l’entitat han estat els 1.620 projectes
aprovats i la inversió de 175,8 milions d’euros a través d’ajuts Leader durant el període 2007-2013.
Fet que ha suposat la creació de 565 empreses i 1.697 llocs de treball directes, a més de la
consolidació de 8.986 llocs de treball ja existents.
En el període actual, 2014-2020, els ajuts Leader compten amb un pressupost de 46 milions
d’euros, i es preveu que es presentin un total de 2.775 projectes a tot el territori. Unes dades que
demostren l’impacte econòmic del programa Leader sobre els territoris rurals catalans.
Un altre dels punts que Puigvert ha volgut destacar en la seva intervenció han estat els projectes de
cooperació que des de Catalunya s’impulsen amb altres grups del territori, Espanya o Europa, per
tal de compartir estratègies, objectius i transferir experiències d’èxit entre territoris rurals; així com
els projectes estratègics, que cada grup desenvolupa amb els agents socials i econòmics del seu
territori, i que tenen com a objectiu reforçar les Estratègies de Desenvolupament Local de cada
GAL. Un eix de treball que compta amb un pressupost de 7 milions d’euros per al període 2014-
2020.
Carles Luz, president d’ARCA, s’ha encarregat de presentar els resultats de la campanya “Per a un
desenvolupament rural sostenible, integral i integrador”. Segons Luz, més enllà de ser una
resposta a la proposició de llei presentada al Parlament de Catalunya el passat mes de gener,
“aquesta moció pretén sensibilitzar a les institucions, organismes, grups polítics, empreses i
persones sobre la importància de la concertació territorial, la planificació conjunta i l’enfocament
integrador que haurien de tenir les polítiques en els nostres territoris rurals”.
A la vegada, la moció demana que s’afrontin els principals reptes i problemàtiques bàsiques que
pateixen els territoris rural: pèrdua de població i dificultat de manteniment de certs serveis
públics, manca d’infraestructures tecnològiques (fibra òptica i cobertura mòbil), harmonització de
les polítiques proteccionistes i el manteniment de les activitats tradicionals i innovadores,
necessitat de mantenir i potenciar les microempreses i les pimes, la transició energètica i les
infraestructures de generació elèctrica com a oportunitat i risc i l’alineament de fons per poder
fer front a les necessitats reals dels territoris rurals.
Iniciada el dia 16 de febrer, Luz ha volgut remarcar que la campanya ja compta amb més de 55
entitats adherides, i que continuarà ampliant suports en els propers mesos; uns suports provinents
d’àmbits tan diversos com el mediambiental, polític, agrari, cooperatiu, etc. Un fet que, segons el
president de l’entitat, demostra la necessitat que tots els agents del territori treballin conjuntament
i de forma transversal pel desenvolupament sostenible del món rural català.
Per acabar, s’ha destacat els reptes que encaren els Grups i el programa Leader a Catalunya,
focalitzant-se en la importància d’aconseguir gestionar altres fons Europeus, alineant-los a les
estratègies territorials (multifons), la “desburocratització” del programa, la intenció d’avançar en
la concertació territorial i implicació de persones i agents en el projecte, així com l’especialització
dels grups en la innovació i cooperació territorial, facilitant la transferència de coneixements als
territoris rurals.
La creació de més de 560 empreses i 14.697 llocs de treball directes, avalen
la tasca dels Grups d’Acció Local de Catalunya.

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Presentació app de la pedra secaEl projecte de cooperació LEADER COL·LABORAxPAISATGE “Desenvolupament rural a través del paisatge i la col·laboració ciutadana (construccions de pedra seca)”, que va néixer l’any passat, ja ha donat els seus primers fruits. Entre les diverses accions que s’han realitzat per posar en valor els paisatges de la pedra seca, destaquen les fitxes de catalogació de noves tipologies constructives de pedra seca, la creació de l’app de la Pedra Seca i la publicació Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania.

Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa, totes elles finançades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançada pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). A part, s’ha participat en trobades de pedra seca a França; 20 persones van realitzar un intercanvi d’experiències en la gestió dels paisatges de la pedra seca a la zona francesa del Capcir, la Cerdanya i el Conflent; i s’han realitzat jornades de formació i sensibilització a Roquetes, Torrebesses, la Fatarella, el Pla de Santa Maria i Vilanant.

El passat 22 de juny es va presentar públicament les dues iniciatives, en un acte celebrat als jardins de la biblioteca d'Avinyonet de Puigventós. Durant la presentació, el vicepresident del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i Adrinoc, Joaquim Felip, va expressar la voluntat de totes les administracions implicades en la defensa de la pedra seca. "Es tracta d'un patrimoni arquitectònic que hem de preservar i que, al mateix temps, és un atractiu cultural i turístic més que posa en valor una part del territori de la nostra comarca. Totes aquestes accions presentades avui van en aquesta línia", assenyalà.

Fitxes de catalogació

Una de les primeres accions del projecte ha estat crear unes fitxes marc per poder catalogar d’una manera homogènia els diferents elements construïts amb pedra seca a Catalunya. Les fitxes, disponibles en format paper i en digital, permeten catalogar barraques de pedra seca, construccions relacionades amb l’aigua, forns i murs. També hi ha una cinquena fitxa més oberta que permet catalogar altres elements de pedra seca com clapers, eres, trones o valones, ponts, corrals, cortals, pletes, camins, recs i rieres empedrats, sínies, tines de vi, pous de glaç, etc. Aquesta acció es deu al fet que, a dia d’avui, les entitats i persones que cataloguen les construccions de pedra seca per elaborar inventaris locals, ho fan a través de diferents models de fitxes pròpies.

La gran quantitat d’informació que recullen sovint complica o la tasca de comparació o extracció d’informació dels inventaris locals per obtenir dades per àmbits més generals (comarques, regions, ....). És per això que es va considerar necessari establir una manera consensuada i senzilla de catalogar les diferents tipologies constructives de pedra seca. Una forma senzilla de catalogar també pot incentivar molta més gent no experta a fer-ho, alhora que permetrà difondre millor la informació de la que ja es disposa. Aquestes fitxes també poden ser de gran utilitat per desenvolupar activitats docents així com tallers de descoberta orientats al públic en general. Les fitxes elaborades són també la base per donar contingut a l’aplicació mòbil de catalogació de construccions de pedra seca i per ampliar el portal web Wikipedra.

L’app de la Pedra Seca

Una de les accions més destacades del projecte és la creació de l’app de la Pedra Seca. Aquesta aplicació col·laborativa per a mòbils i tauletes permet consultar i catalogar construccions de pedra seca de Catalunya i dels 85 municipis que integren el PNR del Pirineu Català i la Mancomunitat del Conflent-Canigó de l’estat francès. Qualsevol persona que trobi una construcció de pedra seca, la pot introduir a l’inventari a través d’un formulari que permet escollir entre cinc tipologies: barraques i cabanes, construccions relacionades amb l’aigua, murs i conjunts, forns i altres construccions. Les noves aportacions, abans de ser publicades, seran validades per experts. La informació introduïda es pot consultar a través de mapes, fitxes, fotografies i croquis.

Per tal de facilitar la localització de les construccions, s’ofereix un mapa interactiu, que il·lustra tant la posició de l’usuari, així com la de les construccions que es troben al seu voltant, i permet accedir a les fitxes corresponents.

L’aplicació funciona de manera sincronitzada amb la Wikipedra, el portal web impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i que, des del 2011 ja ha permès catalogar més de 15.300 barraques de pedra seca gràcies a 227 col·laboradors. Actualment la Wikipedra només permet la catalogació de barraques, però durant les properes setmanes s’actualitzarà i permetrà incorporar les altres tipologies de construccions de pedra seca que ara ja es poden inventariar a través de l’aplicació mòbil. Així doncs, l’app de la Pedra Seca té com a finalitat esdevenir un complement a la web Wikipedra com a mitjà de consulta, però sobretot una eina de camp que faciliti la localització i catalogació de barraques i construccions directament sobre el terreny i l’apropament del coneixement del patrimoni de la pedra seca als usuaris no especialitzats. L’App està disponible als dos principals repositoris d’aplicacions mòbils, Android i iOS.

Pel que fa a la funcionalitat de catalogar noves construccions sobre el terreny, es treu el màxim profit de components com el GPS, la càmera fotogràfica i la connectivitat a la xarxa pel tal de facilitar i agilitzar la tasca a l’usuari.

La publicació Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania

Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa. Aquest document fa una selecció de deu bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió i ordenació del paisatge que s’estan duent a terme a nivell europeu. El recull consta de deu fitxes i en cadascuna s’hi descriu una iniciativa ciutadana o un projecte en què la societat civil hi té un paper molt destacat. Es comença amb una iniciativa desenvolupada a Catalunya: la Wikipedra, l’inventari participatiu de la pedra seca 2.0 impulsat des de l’Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Drac Verd de Sitges, i també s’hi descriu la candidatura de la UNESCO PrioratMontsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la Humanitat, experiència d’implicació ciutadana per excel·lència en què el paisatge s’ha vist com una font de riquesa per al territori. Les altres vuit iniciatives realitzades són de França, Itàlia-Suïssa, Alemanya, Eslovàquia, Regne unit, i Països Baixos.

Aquesta publicació neix amb els objectius de:

- Conèixer iniciatives ciutadanes d’èxit que s’impulsen arreu d’Europa vers la gestió del paisatge o que tenen el paisatge com a mecanisme de desenvolupament territorial.

- Aportar noves idees i eines per al desenvolupament de futurs projectes relacionats amb el paisatge basats en la generació de sinergies entre la societat civil i l’administració, en especial en entorns rurals.

- Contribuir a l’intercanvi d’experiències amb altres territoris europeus en relació amb bones pràctiques ciutadanes vers el paisatge .

El projecte COL·LABORAxPAISATGE

Aquest projecte té l’objectiu de donar valor a les construccions de pedra seca i el seu paisatge com a mitjà per fomentar el desenvolupament rural amb la col·laboració dels ciutadans i la societat civil. Està coordinat per l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) amb l’assessorament i el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge. COL·LABORAxPAISATGE compta amb la participació de cinc grups més d’acció local de Catalunya (Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, Associació Leader de Ponent i el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta) i es desenvolupa també als seus territoris d’influència, que inclouen municipis de vint comarques de Catalunya: Alt Camp, Alt Empordà, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Gironès, Montsià, Osona, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Priorat, Ribera d’Ebre, Segrià, Selva, Tarragonès, Terra Alta i Urgell.

Fora de Catalunya, a nivell europeu, el projecte també té un soci francès, el Parc Naturel Régional des Pyrénées-Catalanes. Durant aquest any 2017 es preveuen realitzar les següents accions: creació d’una llibreta de camp per a inventariar construccions de pedra seca; continuació de participació en trobades de pedra seca; dinamització de l’app Pedra Seca a tots els territoris implicats; organització de jornades de formació i sensibilització sobre la pedra seca i els nous usos; edició d’un manual pràctic de pedra seca; elaboració d’un inventari de coneixedors i professionals de la tècnica constructiva de la pedra en sec; així com accions per a dinamitzar el voluntariat en la conservació del paisatge, i accions pilot que contribueixin a la dinamització del territori preservant els seus valors paisatgístics a través del patrimoni de la pedra seca.

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Ruïnes d'EmpúriesEl Consell Comarcal i l'associació Empordà Turisme han preparat una nova edició de la guia digital amb les activitats d'estiu que es programen als museus, conjunts monumentals, centres d'interpretació i parcs naturals de la comarca, entre altres, perquè a través d'unes fitxes informatives es pugui descobrir el patrimoni cultural de l'Alt Empordà de forma molt visual i simple. La iniciativa es va posar en marxa ara fa dos anys.

El catàleg titulat "Vols conèixer el nostre patrimoni cultural aquest estiu?" mostra les nombroses possibilitats de descoberta d'aquest patrimoni, entre les quals hi ha la casa Salvador Dalí de Portlligat, l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, l'oferta museística i patrimonial de Figueres, el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, el Museu de l'Aquarel·la-Josep Martínez Lozano de Llançà, la Ciutadella i el castell de la Trinitat de Roses, les ruïnes d'Empúries, els parcs naturals, el Museu del Castell de Peralada o el de l'Exili a la Jonquera, el santuari de la Mare de Déu del Mont i el monestir de Sant Llorenç de Sous a Albanyà i el castell de Requesens a La Jonquera, entre molts altres.

En total hi ha més de 50 referències en format de fitxa informativa, entre espais culturals i naturals a més de les oficines de turisme, en les quals es detallen els dies d'obertura i les hores de visita i es complementa amb una petita ressenya de l'oferta cultural que es pot veure a cada municipi i altres dades d'interès, així com les pàgines web i els correus electrònics per tal de poder ampliar la informació i fer les consultes pertinents.

Aquesta edició digital, que es va posar en marxa fa dos anys i que s'ha anat renovant cada temporada, és fruit de la demanda que van fer arribar a la institució comarcal tant les oficines de turisme com les empreses privades en el sentit de poder disposar d'un catàleg amb totes les activitats culturals d'estiu unificades en un mateix document i així poder donar a conèixer el patrimoni de la comarca a tots els seus clients d'una forma molt més pràctica i funcional. La difusió conjunta també ha estat una necessitat detectada per l'estudi que es va fer sobre els museus empordanesos i que van promoure l'Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal i l'associació Empordà Turisme.

L'enllaç per accedir a la guia digital és el següent:

http://www.empordaturisme.com/ag/vols-coneixer-el-nostre-patrimoni-cultural-aquest-estiu/

Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (Estiu_2017_1.pdf)Estiu_2017_1.pdf[ ]3364 kB
Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
logo_nou_2_colors.png
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.