Vist l'èxit de participació de la I Jornada Comarcal d'Ocupació per a majors de 45 anys celebrada l’any passat a Castelló d'Empúries, on més de 280 assistents van optar a 23 llocs vacants en el marc de les línies d'actuació del Pla Estratègic en l'Àmbit del Desenvolupament Econòmic Local i l'Ocupació a l'Alt Empordà, el Servei d'Ocupació de Catalunya, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i els ajuntaments de Roses, Figueres, Castelló d'Empúries i Vilafant organitzen una nova edició a Roses.
La jornada té per objectiu sensibilitzar a la societat en general, i en particular a les empreses, per tal d'afavorir la contractació de persones majors de 45 anys. A més, la jornada s'inclou dins la campanya "Grans Actius", que pretén fomentar, per una banda, el valor de l'experiència en el mercat de treball i, per altra, dinamitzar i agilitzar el contacte entre les empreses i possibles candidats per cobrir llocs de treball.
La jornada es farà el proper divendres 23 de març al Teatre de Roses. A les 8h es donarà el tret de sortida amb les inscripcions a la jornada, que són imprescindibles perquè les persones en situació d'atur participin en l'espai d'entrevistes amb les empreses participants. És important que els candidats portin CV actualitzat per lliurar a les empreses en el moment de l'entrevista. Tot seguit tindrà lloc la benvinguda a l'acte (9h) que anirà seguida de la ponència "Les claus de l'èxit en la recerca de feina" a càrrec del comunicador Enric Bastardas.
Entre les 11 i les 15h s'habilitarà l'Espai Entrevistes per aquelles persones que prèviament s'han inscrit, per realitzar les entrevistes amb les empreses per optar a les vacants laborals ofertes. Paral·lelament, se celebraran tallers sota el lema "Trobar feina és possible", a més a més d'estands informatius de diferents entitats de formació durant tota la jornada.
Activitats de la jornada:
8.00h: Inscripcions a la Jornada. Imprescindible per participar en l'Espai Entrevistes.9.00h: Benvinguda 9.30h: Ponència "Les claus de l'èxit en la recerca de feina" a càrrec d'Enric Bastardas. 11-15h: A l'Espai Entrevistes, contacte entre empreses i persones majors de 45 anys en situació d'atur (imprescindible portar CV). 11-13h: Tallers: Trobar feina és possible. El resum professional en 30 segons. Una eina per a una entrevista d'èxit. Hi haurà estands informatius durant tota la jornada.
19 de març de 2018
La família Faras, encara avui resident al veïnat de can Faras, de Romanyà d’Empordà, dins del terme municipal de Pontós, conserva documentació des de finals del segle XIII, en concret són 263 pergamins que contenen títols de propietats i drets familiars. Originària de Galliners, s’establiren a finals del segle XIV a Romanyà afavorits per l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon el qual va determinar que el mas que fins aquell moment es deia Vinyals passés a anomenar-se Faras i, a més, va encomanar a Pere Faras el cobrament de les rendes que el cenobi tenia a la parròquia de Pontós l’any 1383 (pergamí núm. 245).
La directora de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE), Erika Serna, explica que “els documents en pergamí que ens han arribat del mas Faras han estat sempre conservats per la família resident a la casa pairal, encara que són només una part del fons original que hi havia inicialment a l'arxiu familiar. Una part important d'aquestes escriptures es varen perdre com a conseqüència de l'ocupació del mas durant la Guerra Civil, època en la qual els ocupants feren un ús inadequat de les dependències i el mobiliari de la masia. Molts altres d'aquests pergamins varen quedar malmesos, de manera que hem procedit a la seva digitalització i incorporació al catàleg a l’aplicatiu ‘Arxius en Línia’ per a la seva difusió i consulta”.
La historiadora afegeix que “per un capbreu efectuat l’any 1560 sabem que el mas Faras s’havia annexionat les heretats dels masos Montgrós, Ros i Vadall, de Romanyà i declara tenir per l’abat de Camprodon un mínim de 168 vessanes de terra. Ja fora de l’abast cronològic dels pergamins, l’any 1695 en una relació de cases de Romanyà s’esmenten la casa nova d’en Faras i la casa gran d’en Faras. Per un document de principis del segle XIX sabem què Sebastià Faras tenia la consideració de ciutadà honrat de Barcelona”.
Serna explica que “a part del nucli original i central corresponent a la família Faras (1383-1649), foren incorporades posteriorment les escriptures d’altres amb les quals els Faras emparentaren i acabaren incorporant els seus patrimonis en virtut dels matrimonis amb pubilles d'heretats sense descendència masculina. Així apleguen pergamins de sis llinatges amb els quals s'emparentaren amb el pas del temps”.
LLINATGES EMPARENTATS AMB CAN FARES
La historiadora Erika Serna determina els següents llinatges emparentats amb Can Fares:
-Família Reig d'Estanyet -parròquia de Palau de Santa Eulàlia- (1320-1627) que és la que té més documentació d'època medieval. Els Reig eren uns pagesos del veïnat d'Estanyet, als quals els hem trobat citades terres en domini útil per l'abat del monestir de Santa Maria de Roses, per l'ardiaca de Besalú i pel senyor del castell de Siurana. Sabem què els Reig i els Faras havien emparentat a principis del segle XVII (pergamins núm. 92 i 104) i aquest deu ser l'origen de la unió dels dos patrimonis.
-Famílies Ferrer i Sabater d'Aiguaviva (1403-1635), amb una trentena de pergamins, a diferència de la resta de famílies titulars d'aquests pergamins, els Sabater i els Ferrer no eren pagesos, sinó gent d'ofici. Els trobem exercint com a sabaters, manescals i carnissers. Tampoc consta expressament que visquessin en un mas. Els Ferrer i els Sabater emparentaren en algun moment dins la primera meitat del segle XVI. Joan Sabater estava casat l'any 141 amb una pubilla de la família Ferrer i utilitzava el nom Joan Ferrer, àlies Sabater. En aquesta data el seu germà, Jaume Sabater, prevere renuncià en favor seu a la seva part d'herència paterna i materna (pergamí núm. 135). A partir d'aquest moment només utilitzen el cognom de Sabater.
-Família Pagès de Canelles (1422-1628) eren senyors útils del mas Pagès i de les seves terres el domini directe dels quals corresponia a l'abat de Santa Maria de Lladó. No ens consta la data de la incorporació del patrimoni dels Pagès al dels Faras, segurament tingué lloc en una època posterior a l'abast cronològic d'aquests pergamins.
-Família Borràs de Canelles (1518-1635) que, en alguns pergamins, figuren amb el cognom Palau acompanyat de l'àlies Borràs. Eren senyors útils de dos masos situats a Canelles: el mas Borràs i el mas Jonquerol, tots dos han arribat a nosaltres conservant el mateix nom.
-Família Verdaguer d'Ermadàs (1559-1616), que el mas Verdaguer està situat a l'antic terme d'Ermadàs, actualment integrat dins el municipi de Garrigàs, en un lloc estratègic, a tocar l'antic camí ral i de l'Hostal de la Barca a on hi havia el pas per travessar el Fluvià.
19 de març de 2018
Els diversos espais naturals que hi ha a les comarques de l'Alt i el Baix Empordà organitzen de forma coordinada un conjunt de sortides guiades al llarg de 22 diumenges i dies festius distribuïts entre la primavera i la tardor. La primera d'aquestes sortides està programada per al proper diumenge, 25 de març, als Estanys de la Jonquera i la ruta megalítica que els envolta i la promou el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. En tots els casos, les places són limitades i es recomana trucar amb antelació, per reservar plaça, al telèfon de l'espai que organitza la sortida. Totes les visites són gratuïtes.
En aquesta edició, amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, s’ha volgut destacar el patrimoni cultural que es troba inclòs en els espais naturals de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. La iniciativa és organitzada pels responsables d’aquests espais i els dos consells comarcal s’encarreguen de la coordinació i la difusió.
Al llarg dels mesos de març, abril, maig i juny es programen visites rutes i activitats a l’entorn del paratge de Tudela, els paisatges de Víctor Català, el patrimoni de les Salines, les plantes del riu Daró, el camí d’Empúries, les vores del riu Orlina, el patrimoni de Cabanelles i l’entorn de Romanyà i la cova d’en Daina, entre altres.
Després del parèntesi de l'estiu, les sortides guiades està previst reprendre-les el 16 de setembre amb un recorregut pel patrimoni de pedra seca del Montgrí, la posidònia i les roques del cap de Creus, el paisatge de Castellbarri (Calonge), el rec del Molí i la Farinera de Castelló d’Empúries, les basses militars del Montgrí, les rieres de Cistella i Vilaritg, el puig Montclar de l’Ardenya i els boscos de Requesens, entre altres.