Coincidint amb la recta final dels actes organitzats amb motiu de Figueres-Capital de la Sardana 2017, la sala d’exposició del Consell Comarcal de l’Alt Empordà acull, a partir de dimarts vinent i fins al 6 de març, l’exposició de fotografies “Altres mirades sardanistes”, a càrrec de l’escalenc Basili Gironès. L’acte inaugural de la mostra tindrà lloc dimarts vinent, a les 19 hores. L’exposició es pot visitar de dilluns a divendres, de 9 a 14h.
Tot i la seva joventut (té 25 anys), Basili Gironès acredita una sòlida experiència en el camp de la fotografia que no es pot entendre si no és entre l'art i l'artista. "La fotografia és una part essencial de mi, ja que intento transmetre tot el que intueixo i capto en una foto: colors, textures, moments màgics, etc. Què hauria fet jo sense la fotografia? Com seria la meva vida sense aquesta gran passió? No ho sé, però segur que tot seria molt diferent", afirma Basili Gironès.
La tardor de 2016, l'exposició retrospectiva del seu 10è aniversari com a fotògraf fou visitada per un miler de persones per admirar la selecció d'instantànies triada per a l'ocasió: paisatges, postes de sol, temporals, la pesca, actes festius i culturals, figures humanes... En la present ocasió, el jove fotògraf ens ofereix una visió molt peculiar de les audicions de sardanes, en aquest cas de la seva vila, l'Escala.
Es tracta d’una mirada plena de detalls que passen per alt a la majoria, però que no s'escapen a l'ull inquiet i viu d'en Basili. Una exposició de qualitat, molt curiosa, amb presència de tots els instruments de la cobla i estructurada una audició de sardanes: des del primer introit del flabiol fins que els músics han marxat, passant per la mitja part i el descans.
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, a través de l’àrea de Benestar i amb la col·laboració dels ajuntaments de Castelló d’Empúries i de Llançà posa en marxa aquest mes de febrer un servei socioeducatiu preventiu, que va adreçat a famílies i infants amb edats compreses entre els zero i els tres anys. Aquest servei, que porta el nom d’Espai Menuts, tindrà continuïtat fins al proper mes de maig.
Es tracta d’una prestació gratuïta d’atenció i acompanyament a les famílies que tenen infants de 0-3 anys i que ofereix suport a la criança i a l’educació dels seus fills. En concret, a Castelló d’Empúries es desenvolupa tots els dilluns al matí, de 9.30 a 11.30h, a les dependències del Casal Cívic d’Empuriabrava, i a Llançà, s’ofereix tots els divendres al matí, de 10 a 12h, a la llar d’infants El Patinet.
El servei posa la mirada en l’infant, però s’orienta a les famílies, ja que els menors han de venir sempre acompanyats d’un adult amb el qual tinguin un lligam emocional. Es tracta d’un espai on promoure i realitzar un conjunt d’accions preventives i de suport al nucli familiar, que afavoreixin la disminució de possibles situacions de risc i potenciant les funcions pròpies de la família.
L’Espai Menuts va adreçat a totes aquelles famílies amb infants d’edats compreses amb els ja esmentats 0-3 anys, que siguin del municipi on es realitza l’activitat o bé de poblacions de l’entorn sempre i quan els menors no vagin a la llar d’infants. S’atendrà un màxim de 12 famílies i per a prendre-hi part ha calgut una inscripció prèvia.
En definitiva, aquest servei pretén crear una relació de suport i acompanyament a pares, mares i fills durant els primers anys de vida, que fomenti la comunicació entre ells i l’intercanvi d’experiències entre les famílies. En aquest sentit també es volen promoure xarxes de suport informal entre famílies davant les necessitats pròpies que es produeixen en els diferents moments del seu cicle vital.
Recentment han ingressat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) un total de 15 protocols notarials històrics corresponents a l’activitat fedatària d’aquesta institució durant l’any 1917 i que corresponent a les notaries de Darnius, Figueres, Castelló d’Empúries i Sant Llorenç de la Muga. Cal recordar que el pare del pintor Dalí, Salvador Dalí i Cusí, era un dels notaris que exercia a Figueres i del qual s’han incorporat alguns documents.
La directora de l’ACAE, Erika Serna, explicat que “fent un repàs ràpid per a elaborar les fitxes catalogràfiques de cada volum, hem localitzat des de nombroses societats d’àmbits diversos, com la dedicada a la compra i venda de cereals al detall anomenada Pi i Fontdecaba de Figueres, amb un capital inicial de 20.000 pessetes, o una altra de fabricació d’alcohol i extracció de tàrtars amb el nom Burgell i Deusedas, al costat d’una altra amb seu social a Sant Miquel de Colera per a explotacions forestals sota el nom comercial Colobrán i Oliva, entre moltes altres”.
En aquests sentit la historiador destaca “l’interessant contracte d’arrendament de les mines de sabonet del mas Canta de la Vajol, signat davant del notari Dalí Cusí, a favor de Carles Cusí de Miquelet i Josep Sala Pou, per a l’explotació de l’esmentat mineral durant una cinquantena d’anys, amb un preu de sis pessetes i mitja per tona extreta. Cal fer un esment a part sobre la signatura de l’escriptura del 24 de desembre del 1917, davant del notari Ramon Vandellós Marturet, d’arrendament de tot un edifici sencer per a la fabricació de sabates, inclosos els utensilis i eines necessaris, de la plaça Salmerón (actual plaça de l’Estació) de Tomàs Jordà de Genover al comerciant d’Argelès-sur-Mer, Cosme Roure Blanch, per ser venudes íntegrament a França, amb una durada de dos anys, a raó de 100 pessetes mensuals de lloguer”.
Anecdòticament, recorda que “tampoc no cal oblidar la presència d’empordanesos de l’altre costat de l’Atlàntic, com Josep Berdetis Sala, de Vilabertran, resident a Cifuentes –illa de Cuba-, que aprofità una visita a Figueres per anar al notari Martín Mestres a fer el seu testament”.
ELS VOLUMS NOTARIALS, UN FONS DE 9.000 TOMS
El total de volums notarials custodiats actualment per l’Arxiu Comarcal suma un total de 1.792, amb dates compreses entre 1800 i 1917. Els anteriors estan dipositats a l’Arxiu Històric de Girona. En aquest sentit, el conjunt del districte de Figueres supera els 9.000 toms. “Els protocols notarials els volums formats per les actes autoritzades per un notari, relligades i enquadernades són objecte de consulta per a estudiosos de l’economia, de les institucions, de les formes de vida i del treball, dels costums, i per a historiadors del dret i filòlegs, entre altres”, assenyala la directora de l’ACAE.
Serna recorda, finalment, que “la documentació generada per la institució notarial al llarg dels segles constitueix avui una part fonamental del nostre patrimoni documental. Des del segle XIII, la figura del notari, com a persona que autoritzava qualsevol contracte o document del contingut del qual donava fe, coneixerà un desenvolupament progressiu de la seva funció social. La seva intervenció es va fer corrent a l’hora de definir i establir les condicions que regien molts aspectes de la vida de relació entre les persones”.