El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha aprovat 242 sol·licituds d’ajut Leader destinades a projectes de desenvolupament i diversificació econòmica de les zones rurals, corresponents a l’any 2016, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya (PDR) 2014-2020.
L’objectiu principal d’aquests ajuts és fomentar la realització d’inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals i la creació i manteniment de llocs de treball, principalment de joves. Estan adreçats especialment a actuacions per la millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, la creació i desenvolupament de microempreses i pimes, el foment d’activitats turístiques, i la conservació i millora del patrimoni rural.
Els ajuts destinats a aquesta convocatòria, per un import total de 7.666.666 euros, són cofinançats pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). El DARP n’aportarà 4.370.000 euros per al 2018, la qual cosa suposa el 57% del finançament d’aquests ajuts, i la resta, 3.296.666 euros, anirà a càrrec del fons FEADER, el que representa el 43% del finançament.
Els projectes s’han gestionat a traves dels 11 grups d’acció local Leader que el DARP va seleccionar per aplicar el Desenvolupament Local Participatiu Leader durant el període de programació 2014-2020. En el cas d’ADRINOC, el grup Leader del nostre territori, s’han aprovat 18 sol·licituds d’ajut equivalents a una inversió privada aproximada de 2,3 milions d’euros.
Les empreses beneficiades es reparteixen de la següent manera arreu del territori ADRINOC: 8 s’ubiquen a l’Alt Empordà, 6 a la Garrotxa i 2 al Gironès. Totes elles són micro i petites empreses; majoritàriament dels sectors de serveis, indústria, turisme i agroalimentari. En mitjana, aquestes empreses subvencionades, rebran un 32% de l’import del seu projecte d’inversió en forma de subvenció a fons perdut.
ADRINOC ha seleccionat a aquestes empreses en base als seus objectius estratègics concretats amb un criteris de selecció on tenen especial rellevància, la creació d’ocupació, l’emprenedoria juvenil, la mitigació del canvi climàtic i el foment de la innovació i la implantació de noves tecnologies.
Divendres al migdia es va celebrar al Casal Cívic de Figueres (antic Casal de la Gent Gran) l'acte oficial de presentació i obertura de l'espai chil out. Una iniciativa que ha implicat la Brigada Jove 2017 de l'Oficina Jove Figueres-Alt Empordà, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Figueres i el propi Casal Cívic.
L'acte va comptar amb la presència del conseller comarcal de Joventut, Alfons Vila, la directora general de Joventut de la Generalitat, Marta Vilalta, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, entre altres representants institucionals.
Aquest any, l'Oficina Jove ha iniciat amb uns quants joves un projecte pioner a l'Alt Empordà anomenat Brigada Jove. Ha consistit en un servei de voluntariat, on els joves participants (de 16-18 anys) s'han compromès a realitzar tasques a nivell municipal, durant l'estiu, pel bé de la comunitat.
En concret, es fa l'aprenentatge d'un ofici i al mateix temps es treballen valors com l'esforç i la solidaritat. Enguany, per a poder materialitzar el projecte, es va arribar fet un acord amb el Casal Cívic Figueres-l'Empordà mitjançant el qual s'ha recuperat aquest solar, propietat de l'Ajuntament de Figueres (situat per la banda del carrer Empordà), per a crear-hi un espai chill out que a la pràctica representarà un lloc d'esbarjo i d’interrelació entre persones joves i grans.
Divendres passat va ser lliurat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà (ACAE) el fons familiar Fages, que està composat per vint capses de trasllat convencionals i set caixes de fusta allargassades fetes a mida al segle XIX per contenir documents. A partir d'aquest moment es procedirà a inventariar tot el seu contingut.
Segons ha explicat la directora de l'ACAE, Erika Serna, “el fons Fages és de tipologia patrimonial, amb el matís significatiu de contenir grups de documents de caràcter personal, l’existència dels quals ve donada per la presència, a la família, d’algunes personalitats que se significaren dins la vida política, cultural i social figuerenca, empordanesa i catalana. Especialment, aquest fou el cas de Narcís Fages de Romà i de Xavier Fages de Climent, entre altres”.
La casa Fages, a banda de la dedicació professional al dret dels seus caps, aplegà un patrimoni rural molt remarcable. Narcís Fages de Romà (artífex d‘obres agronòmiques d’importància), amb el seu casament amb la pubilla dels Perramon de Ventalló, constituí un dels patrimonis empordanesos més importants. A banda, fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), fou comissari regi d’Agricultura de Girona, fundà la revista La Granja (1850-1855), impulsà l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i creà una granja experimental a Figueres.
Hi ha altres personatges de destacable transcendència com Francesc Romà i Rossell (estudiat per Ernest Lluch), Marià Fages de Sabater, jurista i diputat a Corts a les legislatures del 1857-1866, que tenen una presència pública que depassa la ciutat. Es conserva nombrosa correspondència amb polítics del moment, com els espanyols Maura, de la Cierva, Cambó, Ossorio y Gallardo, Leonci Soler i March i Miguel Primo de Rivera, entre altres.
Serna afegeix que “tot aquest ric arxiu es complementa amb un centenar de pergamins, entre quals els de la casa Compte de Creixell de Borrassà i un altre lligall dels segles XIV-XVII. Cal fer un esment a part del manuscrit -en foli- 'Noticia del Principado de Cathaluña dividido en corregimientos con expresión de las ciudades, villa, lugares y quadras, sus confrontaciones y jurisdicciones, del número de casas y habitantes en ellas', que està associat a les enquestes que es portaren a terme en el context de la introducció del Cadastre borbònic a Catalunya (1716)”.