El projecte de cooperació LEADER COL·LABORAxPAISATGE “Desenvolupament rural a través del paisatge i la col·laboració ciutadana (construccions de pedra seca)”, que va néixer l’any passat, ja ha donat els seus primers fruits. Entre les diverses accions que s’han realitzat per posar en valor els paisatges de la pedra seca, destaquen les fitxes de catalogació de noves tipologies constructives de pedra seca, la creació de l’app de la Pedra Seca i la publicació Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania.
Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa, totes elles finançades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) en el marc dels Ajuts de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local i cofinançada pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). A part, s’ha participat en trobades de pedra seca a França; 20 persones van realitzar un intercanvi d’experiències en la gestió dels paisatges de la pedra seca a la zona francesa del Capcir, la Cerdanya i el Conflent; i s’han realitzat jornades de formació i sensibilització a Roquetes, Torrebesses, la Fatarella, el Pla de Santa Maria i Vilanant.
El passat 22 de juny es va presentar públicament les dues iniciatives, en un acte celebrat als jardins de la biblioteca d'Avinyonet de Puigventós. Durant la presentació, el vicepresident del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i Adrinoc, Joaquim Felip, va expressar la voluntat de totes les administracions implicades en la defensa de la pedra seca. "Es tracta d'un patrimoni arquitectònic que hem de preservar i que, al mateix temps, és un atractiu cultural i turístic més que posa en valor una part del territori de la nostra comarca. Totes aquestes accions presentades avui van en aquesta línia", assenyalà.
Fitxes de catalogació
Una de les primeres accions del projecte ha estat crear unes fitxes marc per poder catalogar d’una manera homogènia els diferents elements construïts amb pedra seca a Catalunya. Les fitxes, disponibles en format paper i en digital, permeten catalogar barraques de pedra seca, construccions relacionades amb l’aigua, forns i murs. També hi ha una cinquena fitxa més oberta que permet catalogar altres elements de pedra seca com clapers, eres, trones o valones, ponts, corrals, cortals, pletes, camins, recs i rieres empedrats, sínies, tines de vi, pous de glaç, etc. Aquesta acció es deu al fet que, a dia d’avui, les entitats i persones que cataloguen les construccions de pedra seca per elaborar inventaris locals, ho fan a través de diferents models de fitxes pròpies.
La gran quantitat d’informació que recullen sovint complica o la tasca de comparació o extracció d’informació dels inventaris locals per obtenir dades per àmbits més generals (comarques, regions, ....). És per això que es va considerar necessari establir una manera consensuada i senzilla de catalogar les diferents tipologies constructives de pedra seca. Una forma senzilla de catalogar també pot incentivar molta més gent no experta a fer-ho, alhora que permetrà difondre millor la informació de la que ja es disposa. Aquestes fitxes també poden ser de gran utilitat per desenvolupar activitats docents així com tallers de descoberta orientats al públic en general. Les fitxes elaborades són també la base per donar contingut a l’aplicació mòbil de catalogació de construccions de pedra seca i per ampliar el portal web Wikipedra.
L’app de la Pedra Seca
Una de les accions més destacades del projecte és la creació de l’app de la Pedra Seca. Aquesta aplicació col·laborativa per a mòbils i tauletes permet consultar i catalogar construccions de pedra seca de Catalunya i dels 85 municipis que integren el PNR del Pirineu Català i la Mancomunitat del Conflent-Canigó de l’estat francès. Qualsevol persona que trobi una construcció de pedra seca, la pot introduir a l’inventari a través d’un formulari que permet escollir entre cinc tipologies: barraques i cabanes, construccions relacionades amb l’aigua, murs i conjunts, forns i altres construccions. Les noves aportacions, abans de ser publicades, seran validades per experts. La informació introduïda es pot consultar a través de mapes, fitxes, fotografies i croquis.
Per tal de facilitar la localització de les construccions, s’ofereix un mapa interactiu, que il·lustra tant la posició de l’usuari, així com la de les construccions que es troben al seu voltant, i permet accedir a les fitxes corresponents.
L’aplicació funciona de manera sincronitzada amb la Wikipedra, el portal web impulsat per l’Observatori del Paisatge de Catalunya i que, des del 2011 ja ha permès catalogar més de 15.300 barraques de pedra seca gràcies a 227 col·laboradors. Actualment la Wikipedra només permet la catalogació de barraques, però durant les properes setmanes s’actualitzarà i permetrà incorporar les altres tipologies de construccions de pedra seca que ara ja es poden inventariar a través de l’aplicació mòbil. Així doncs, l’app de la Pedra Seca té com a finalitat esdevenir un complement a la web Wikipedra com a mitjà de consulta, però sobretot una eina de camp que faciliti la localització i catalogació de barraques i construccions directament sobre el terreny i l’apropament del coneixement del patrimoni de la pedra seca als usuaris no especialitzats. L’App està disponible als dos principals repositoris d’aplicacions mòbils, Android i iOS.
Pel que fa a la funcionalitat de catalogar noves construccions sobre el terreny, es treu el màxim profit de components com el GPS, la càmera fotogràfica i la connectivitat a la xarxa pel tal de facilitar i agilitzar la tasca a l’usuari.
La publicació Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania
Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa. Aquest document fa una selecció de deu bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió i ordenació del paisatge que s’estan duent a terme a nivell europeu. El recull consta de deu fitxes i en cadascuna s’hi descriu una iniciativa ciutadana o un projecte en què la societat civil hi té un paper molt destacat. Es comença amb una iniciativa desenvolupada a Catalunya: la Wikipedra, l’inventari participatiu de la pedra seca 2.0 impulsat des de l’Observatori del Paisatge de Catalunya en col·laboració amb l’Associació Drac Verd de Sitges, i també s’hi descriu la candidatura de la UNESCO PrioratMontsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la Humanitat, experiència d’implicació ciutadana per excel·lència en què el paisatge s’ha vist com una font de riquesa per al territori. Les altres vuit iniciatives realitzades són de França, Itàlia-Suïssa, Alemanya, Eslovàquia, Regne unit, i Països Baixos.
Aquesta publicació neix amb els objectius de:
- Conèixer iniciatives ciutadanes d’èxit que s’impulsen arreu d’Europa vers la gestió del paisatge o que tenen el paisatge com a mecanisme de desenvolupament territorial.
- Aportar noves idees i eines per al desenvolupament de futurs projectes relacionats amb el paisatge basats en la generació de sinergies entre la societat civil i l’administració, en especial en entorns rurals.
- Contribuir a l’intercanvi d’experiències amb altres territoris europeus en relació amb bones pràctiques ciutadanes vers el paisatge .
El projecte COL·LABORAxPAISATGE
Aquest projecte té l’objectiu de donar valor a les construccions de pedra seca i el seu paisatge com a mitjà per fomentar el desenvolupament rural amb la col·laboració dels ciutadans i la societat civil. Està coordinat per l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) amb l’assessorament i el suport tècnic de l’Observatori del Paisatge. COL·LABORAxPAISATGE compta amb la participació de cinc grups més d’acció local de Catalunya (Consorci Leader Desenvolupament Rural del Camp, Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià, Associació Leader de Ponent i el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques Ribera d’Ebre – Terra Alta) i es desenvolupa també als seus territoris d’influència, que inclouen municipis de vint comarques de Catalunya: Alt Camp, Alt Empordà, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Gironès, Montsià, Osona, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Priorat, Ribera d’Ebre, Segrià, Selva, Tarragonès, Terra Alta i Urgell.
Fora de Catalunya, a nivell europeu, el projecte també té un soci francès, el Parc Naturel Régional des Pyrénées-Catalanes. Durant aquest any 2017 es preveuen realitzar les següents accions: creació d’una llibreta de camp per a inventariar construccions de pedra seca; continuació de participació en trobades de pedra seca; dinamització de l’app Pedra Seca a tots els territoris implicats; organització de jornades de formació i sensibilització sobre la pedra seca i els nous usos; edició d’un manual pràctic de pedra seca; elaboració d’un inventari de coneixedors i professionals de la tècnica constructiva de la pedra en sec; així com accions per a dinamitzar el voluntariat en la conservació del paisatge, i accions pilot que contribueixin a la dinamització del territori preservant els seus valors paisatgístics a través del patrimoni de la pedra seca.
El Consell Comarcal i l'associació Empordà Turisme han preparat una nova edició de la guia digital amb les activitats d'estiu que es programen als museus, conjunts monumentals, centres d'interpretació i parcs naturals de la comarca, entre altres, perquè a través d'unes fitxes informatives es pugui descobrir el patrimoni cultural de l'Alt Empordà de forma molt visual i simple. La iniciativa es va posar en marxa ara fa dos anys.
El catàleg titulat "Vols conèixer el nostre patrimoni cultural aquest estiu?" mostra les nombroses possibilitats de descoberta d'aquest patrimoni, entre les quals hi ha la casa Salvador Dalí de Portlligat, l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries, l'oferta museística i patrimonial de Figueres, el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes, el Museu de l'Aquarel·la-Josep Martínez Lozano de Llançà, la Ciutadella i el castell de la Trinitat de Roses, les ruïnes d'Empúries, els parcs naturals, el Museu del Castell de Peralada o el de l'Exili a la Jonquera, el santuari de la Mare de Déu del Mont i el monestir de Sant Llorenç de Sous a Albanyà i el castell de Requesens a La Jonquera, entre molts altres.
En total hi ha més de 50 referències en format de fitxa informativa, entre espais culturals i naturals a més de les oficines de turisme, en les quals es detallen els dies d'obertura i les hores de visita i es complementa amb una petita ressenya de l'oferta cultural que es pot veure a cada municipi i altres dades d'interès, així com les pàgines web i els correus electrònics per tal de poder ampliar la informació i fer les consultes pertinents.
Aquesta edició digital, que es va posar en marxa fa dos anys i que s'ha anat renovant cada temporada, és fruit de la demanda que van fer arribar a la institució comarcal tant les oficines de turisme com les empreses privades en el sentit de poder disposar d'un catàleg amb totes les activitats culturals d'estiu unificades en un mateix document i així poder donar a conèixer el patrimoni de la comarca a tots els seus clients d'una forma molt més pràctica i funcional. La difusió conjunta també ha estat una necessitat detectada per l'estudi que es va fer sobre els museus empordanesos i que van promoure l'Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal i l'associació Empordà Turisme.
L'enllaç per accedir a la guia digital és el següent:
http://www.empordaturisme.com/ag/vols-coneixer-el-nostre-patrimoni-cultural-aquest-estiu/
El Consell Comarcal ha finançat l'elaboració d'una diagnosi sobre el turisme eqüestre a l'Alt Empordà que s'ha incorporat el projecte “Activitats eqüestres, una alternativa econòmica en zones rurals”, coordinat pel grup Leader ADRINOC. Aquesta iniciativa pretén identificar, promoure i difondre les activitats eqüestres en les vessants turística, esportiva, social i terapèutica, per al foment d’aquest sector com una activitat econòmica a desenvolupar en les zones rurals.
Des d’Empordà Turisme, i en representació del Consell Comarcal, s’ha participat activament en el desenvolupament del projecte i en les sessions de treball enfocades al turisme eqüestre, per tal de mirar d’identificar possibles rutes aptes per fer a cavall. També s’està treballant conjuntament per buscar sinergies entre empreses turístiques i empreses del sector eqüestre. I entre altres accions futures, cal destacar els preparatius del “Dia a cavall”, que tindrà lloc al setembre i permetrà que els centres eqüestres es donin a conèixer al territori i mostrin les seves potencialitats.
Fruit també d’aquesta col·laboració s’ha realitzat la diagnosi territorial “Potencialitats i necessitats del sector eqüestre a l’Alt Empordà”. Aquest document ens constata que l’Alt Empordà té en el sector eqüestre un important potencial de desenvolupament, ja que les activitats eqüestres poden ser un bon complement de les diferents iniciatives de promoció, tant turístiques, com culturals i naturals.
Tot i la imatge elitista que es té del sector eqüestre i la seva poca estructuració, es detecta una cultura viva del cavall a la comarca. Aquest és un sector divers, però innovador i amb bones perspectives de creixement. Es recullen ja algunes iniciatives de turisme eqüestre que demostren la seva viabilitat com a activitat complementària durant les èpoques de baixa ocupació turística. També els projectes de centres eqüestres amb teràpies assistides amb cavalls marquen una tendència molt positiva que ens indica que el sector gaudeix d’unes bones expectatives de futur i creixement.
En resum, l'estudi determina les activitats eqüestres són una alternativa econòmica més que les entitats i els diferents agents vinculats a la promoció del territori han de contemplar en les seves línies de treball.
Informació del projecte:
http://adrinoc.cat/ca/entitat/projectes-estrategics/activitats-equestres/
Per a descarregar la diagnosi:
http://www.altemporda.org/portal/turisme/la-diagnosi-comarcal-potencialitats-i-necessitats-del-sector-equeestre-a-l-alt-emporda