Catalan English French German Spanish
VILABERTRAN.png

Les variables de natalitat, mortalitat i saldo migratori constitueixen l’anomenat creixement demogràfic que tanta incidència tenen en el desenvolupament social i econòmic d’un territori com són el conjunt de municipis que constitueixen l’Alt Empordà.

 

Taxes de natalitat

El nombre de naixements està directament relacionat amb factors com l’edat de la població d’un determinat municipi, a la vegada que aquesta està relacionada amb moltes altres variables de tipus socials i, sobretot, econòmiques. La taxa de natalitat de l’Alt Empordà s’assimila molt a la provincial i és idèntica a la del conjunt de Catalunya, posant de manifest una aparent normalitat pel que fa a aquest tipus de variable. De la mateixa manera, les taxes de natalitat de l’Alt Empordà pels dos anys anteriors (2005 i 2006) donen xifres molt similars amb 11,67 i 12,33 respectivament.

 

 

 

Si s’aprofundeix amb les taxes de natalitat a nivell municipal, per l’any 2007, es poden apreciar diferències substancials entre diferents grups de municipis. La major part d’ells presenten unes taxes inferiors a la mitjana comarcal, concretament 48 municipis. Un altre grup de 17 municipis es troben entre 11,61 i 20,00, mentre només 3 municipis es troben per sobre d’aquesta xifra, tots ells municipis petits de poca població com: Palau de Santa Eulàlia, Sant Llorenç de la Muga i Biure.

Ara bé, aquestes xifres del 2007 presenten moltes diferències amb la dels anys 2005 i 2006. Molts dels municipis que tenien unes taxes de natalitat molt altes per uns anys, veuen com varien molt per uns altres anys. En tot cas, es pot apreciar una tendència a que els municipis amb més població i situats a les zones més litorals presentin uns índexs de natalitat més alts, possiblement degut a que són municipis on l’activitat econòmica propicia la presència d’un sector de la població més jove que hi treballa, inclòs amb l’assentament d’immigrants, la major part d’ells en edat fèrtil.

 

Mapa 7. Taxes de natalitat als municipis de l’Alt Empordà. 2007

 

Taxes de mortalitat

Novament les taxes, en aquest cas de mortalitat, són més baixes pel cas de l’Alt Empordà que pels altres dos àmbits de referència, la província de Girona i Catalunya. Aquest fet, juntament amb les taxes de natalitat abans comentades, fan pensar en una qualitat de vida alta en el territori alt empordanès.

 

Taula 1.2.8. Nombre de defuncions i taxes de mortalitat (‰) a l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Any 2007

La taxa de mortalitat a la comarca de l’Alt Empordà presenta, durant el període 2005-2007, un progressiu creixement, passant del 0,93 per l’any 2005, al 8,19 de l’any 2006 i el 7,68 del 2007. A nivell municipal i pel darrer any del que hi ha dades disponibles (2007) s’observen diferències notables perquè hi ha 26 municipis que presenten una taxa de mortalitat inferior a la mitjana comarcal, 37 municipis es troben entre els 7,68 i el 20,00, i cinc municipis estan per sobre d’aquest darrer valor. A aquesta escala municipis també s’observa una lleugera tendència segons les característiques dels municipis, concretament amb el grau d’envelliment dels diferents municipis. Així, municipis petits de l’interior i rurals presenten, en molts casos, taxes de mortalitat més elevades.

 

Mapa 8. Taxes de mortalitat als municipis de l’Alt Empordà. 2007

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Taxes de creixement natural

El creixement natural d’una població és resultat de la diferència entre el nombre naixements i el nombre de defuncions per un determinat període de temps. En aquest cas d’estudi, les darreres dades disponibles de defuncions pertanyen al 2007, amb la qual cosa s’ha hagut d’agafar aquest any de referència, malgrat les dades de naixements estan disponibles pel 2008. El resultat de tot plegat és que l’Alt Empordà i la província tenen uns nivells de creixement natural de la població pràcticament idèntics, mentre el conjunt del territori català presenta unes taxes força inferiors degut a una taxa de mortalitat sensiblement superior.

 

Taula 1.2.9. Creixement natural (‰) a l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Any 2007

A nivell de l’Alt Empordà, durant els darrers tres anys analitzats (2005, 2006 i 2007) hi ha una clara diferenciació entre les taxes de natalitat del 2005 amb les dues restants, conseqüència d’una taxa de mortalitat també força superior a la dels dos mateixos anys. Si únicament es fa referència a les dades del 2007, a nivell municipal també hi ha una bona disparitat de dades, havent-hi 37 municipis que presenten unes taxes de creixement negatives. 24 municipis presentaven unes taxes entre el 0 i la mitjana comarcal representada en 3,93, mentre els 7 municipis restants presentaven unes taxes per sobre de la mitjana comarcal.

 

Gràfic 1.2.3. Taxes de natalitat, mortalitat i creixement natural a l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Any 2007

 

Mapa 9. Taxes de creixement natural als municipis de l’Alt Empordà. 2007

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Interessant resulta l’evolució de les tres variables analitzades sobre els moviments demogràfics naturals al llarg d’un període de temps llarg, concretament de 32 anys, i per un territori concret com és la comarca de l’Alt Empordà. De les tres variables, la mortalitat és la que presenta una evolució més constant i regular al llarg del període, experimentant un creixement del nombre de defuncions força petit i sense grans alts i baixos.

Diferents són les evolucions dels naixements i el creixement natural o vegetatiu final amb tres fases molt ben diferenciades. En una primera etapa compresa entre els anys 1975 i 1987, el nombre de naixements, i per tant de creixement de la població, disminueix significativament passant dels 1.400 als 800. En un segon període 1987 i 1998, la tendència és a l’estabilització, sense experimentar augments o descensos destacables. En una tercera etapa entre els anys 1998 i 2007, el nombre de naixements augmenta molt considerablement i a un ritme anual molt alt, provocant que el creixement natural a la comarca també sigui alt. El motiu d’aquest augment tan considerable és l’arribada d’un segon baby boom després que a finals dels 60’s i principis dels 70’s hi hagués el primer, essent les persones nascudes per aquests anys les que ara estan augmentant les seves famílies.

Pel que fa a la relació entre el nombre de persones nascudes vives i les defuncions durant aquest llarg període d’anys, cal destacar que durant el període 1995-1999 les xifres s’assimilen al màxim, inclòs arriba en algun moment a superar les defuncions als naixements, fruit d’un important descens d’aquest naixements.

 

Gràfic 1.2.4. Evolució del nombre de naixements, defuncions i de creixement natural de la població a l’Alt Empordà. Període 1975-2007

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Saldo migratori (Idescat 2007)

El creixement de població d’un territori no es pot conèixer realment si no tenim en compte l’arribada de persones de fora del territori i la marxa de persones del municipi cap a altres territoris. D’aquesta manera, el balanç entre els immigrants i els emigrants, sumat al creixement naturals, ens ha de proporcionar el creixement total de població d’un territori. En el cas que el saldo migratori sigui positiu voldrà dir que la població d’un territori augmenta gràcies a que el nombre de benvinguts és superior als que marxen. Ara bé, cal tenir sempre molta cautela amb les dades obtingudes ja que sovint el comportament migratori de les persones no sempre queda recollit estadísticament, havent molts immigrants sense legalitzar o molts canvis que no queden registrats per què no s’ha produït un canvi d’empadronament, per exemple, de persones que marxen a fora per motius de treball i que romanen empadronats a la seva població.

En el cas de la comarca de l’Alt Empordà, l’arribada d’immigrants durant els darrers 29 anys és superior al nombre de persones que emigren fora de la comarca, amb la qual cosa el saldo migratori és sempre positiu. Fins l’any 1997 les diferències eren molt poc importants, mentre en els tres anys posteriors l’arribada d’un bon nombre d’immigrants va fer augmentar considerablement les diferències. Durant els anys 2001 i 2002 els immigrants i emigrants es tornarien a equiparar per començar, a partir d’aquest moment, una evolució molt diferent entre les dues variables. El nombre d’immigrants arribats a la comarca augmentaria d’una manera molt important, convertint-se en un precedent únic només comparable amb l’arribada massiva dels anys 60’s. Per contra, el nombre d’emigrants també augmentaria, tot i que molt més modestament. El resultat de tot plegat és que a l’any 2007 ha tingut el saldo migratori més positiu de les darreres tres dècades, fet indicatiu d’una intensa dinàmica econòmica i urbanística que a atret a moltes persones, principalment, per motius laborals.

 

 

Gràfic 1.2.5. Evolució del nombre d’immigrants i emigrants de la comarca de l’Alt Empordà. Període 1988-2007

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Les darreres dades disponibles del 2009, facilitades per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat mitjançant el seu butlletí «La immigració en xifres», la comarca de l’Alt Empordà és la que presenta un major percentatge d’estrangers en comparació al total dels seus habitants, amb un 26,4% dels seus veïns que no són espanyols.

Per entendre més profundament el comportament d’aquests immigrants arribats a la comarca de l’Alt Empordà, cal saber sobre la seva procedència, entenent que aquesta comporta un seguit de relacions socials i també econòmiques diferents. Per una altra part, si s’observen els diferents anys analitzats es pot veure com l’estructura d’aquesta població immigrant canvia amb els anys segons el lloc de procedència. A l’any 1995 els moviments poblacionals més importants van tenir lloc a l’interior de la mateixa comarca, i es van anar reduint a mesura que s’allunyaven de la comarca. Al 2000 la tendència continua igual, amb la única distinció que els immigrants procedents de fora d’Espanya van augmentar suficient com per col·locar-se per davant dels procedents de la resta de Catalunya i de la resta d’Espanya. Aquesta dinàmica s’accentua per l’any i, sobretot, per l’any 2007 quan els immigrants estrangers no només s’esdevenen els immigrants més nombrosos, sinó que es converteixen en un contingent de població molt important per l’estructura socioeconòmica dels municipis receptors.

 

 

Atenent a la importància d’aquest col·lectiu d’immigrants procedents de fora de l’estat espanyol, cal veure que la procedència des dels diferents continents també canvia amb el pas dels anys. Si en un primer moment els procedents de la resta de la Unió Europea i del continent africà eren els més nombrosos, en els darrers anys els procedents del continent americà s’han convertit en els principals.

 

 

La destinació dels emigrants alt empordanesos durant aquest període 1990-2007 indica que els moviments a la mateixa comarca han estat, durant tots els anys, els més nombrosos, tal i com és d’esperar. Malgrat això, no són la única tipologia de moviments que augmenten el seu nombre sinó que els desplaçats a la resta de Catalunya i a la resta d’Espanya també augmenten molt, dinàmica que s’ha donat de forma generalitzada al conjunt de comarques gironines i catalanes.

 

 

Si fixem l’atenció en el balanç migratori per cadascun dels 68 municipis de l’Alt Empordà, s’observa com hi ha diferències significatives entre uns municipis i altres. Tres municipis tenen un saldo positiu que es troba entre les 500 i les 1.000 persones, quatre municipis entre les 100 i les 500 persones, quaranta-vuit entre les 0 i les 100 persones i, finalment, tretze municipis presenten un balanç negatiu amb valors entre -1 i -25. Entre tots ells, els municipis que tenen un balanç més positiu presenten característiques similars: amb molta població i localitzats en espais litorals o molt propers a la primera línia de mar. Contràriament, els que presenten un balanç més negatiu es caracteritzen per ser municipis interiors i amb poca població.

Els quatre municipis amb un saldo migratori més positiu comparteixen una altra característica com és l’elevada arribada d’immigrants procedents de fora d’Espanya, essent el cas més paradigmàtic el municipi de Figueres que presenta un saldo interior negatiu com a conseqüència que molts figuerencs marxen a viure a municipis veïns on les condicions d’accés a l’habitatge són més favorables.

 

 

Mapa 10. Saldo migratori als municipis de l’Alt Empordà. Any 2007

 

Característiques i localització de la població estrangera a la comarca

La presència d’immigrants a l’Alt Empordà té, cada vegada més, una gran incidència en la configuració de la seva estructura de la població i en el seu desenvolupament social i econòmic. Majoritàriament es localitzen en aquells espais on les possibilitats i les demandes laborals són majors, especialment municipis grans i situats prop del litoral.

El cas més emblemàtic i important, pel nombre d’immigrants existents i per l’amplia representativitat que això suposa, és la ciutat de Figueres on, segons dades del 2009 hi ha un total de 11.520 persones estrangeres, quantitat que suposa el 27% de la població. La major part d’aquests immigrants són de procedència africana (43%), sobretot marroquins, mentre el segon grup més nombrós és el de llatinoamericans (34%), sobretot bolivians. Els restants provenen de l’UE i de la resta d’Europa, concretament un 17% i un 4% respectivament. La presència d’aquests amplis grups d’immigrants d’unes poques nacionalitats ha tingut un clar reflex en la seva distribució dins la ciutat, ocupant majoritàriament unes zones determinades com el barri de la Marca de l’Ham o el barri de Sant Joan.

Altres casos importants pel que fa a la localització de la població estrangera a la comarca són aquells municipis que formen part del sistema urbà de Figueres, de manera que es troben molt propers a la capital, tenen una gran dependència amb aquesta i ofereixen espais amb l’habitatge més assequible. Uns bons exemples són els municipis de Cabanes, el Far d’Empordà, Fortià, Llers, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra. L’altra tipologia de municipis amb un important contingent de població estrangera són els municipis turístics com: Castelló d’Empúries, l’Escala, Llançà, Roses, Sant Pere Pescador o Maçanet de Cabrenys.

 

 

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn