ORDIS.png

Carta de Serveis

Evolució del nombre de població

Segons les dades del padró municipal d’habitants de tots els municipis de l’Alt Empordà en els darrers 10 anys (1998-2008), el conjunt de la comarca ha experimentat un important creixement de població, superior a l’experimentat pel conjunt de la província de Girona i per Catalunya.

 

Taula 1.2.1. Nombre de població empadronada a l’àmbit de l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya durant el període 1998-2008

  La població empadronada als diferents municipis de la comarca de l’Alt Empordà l’any 2008 representen plegades el 18,5% de la població total del conjunt de la província de Girona, i el 1,84% de la població de tot Catalunya. Això la converteix en la tercera comarca més poblada del conjunt de les comarques gironines, per darrera de comarques com el Gironès i la Selva.

 

Gràfic 1.2.1. Evolució de la població a la comarca de l’Alt Empordà. Període 1998-2008

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

L’anàlisi de l’evolució de la població als tres àmbits d’estudi i durant els darrers 10 anys, a partir de la utilització de l’índex 100 que equipara el creixement relatiu dels tres casos d’estudi, permet veure com a l’Alt Empordà és on el creixement ha estat més important, especialment a partir de l’any 2004 quan aquest s’ha accelerat. El creixement de la província de Girona ha estat molt similar al de l’Alt Empordà, sobretot en els primers set anys (1998-2004). A partir d’aquest moment, el conjunt de la província de Girona ha viscut un creixement una mica més pronunciat que la comarca. Pel cas de Catalunya, el creixement ha estat, des del primer moment, força inferior als dels altres dos àmbits, tot i que ha estat més progressiu i equilibrat al llarg del període analitzat.

Aquest destacat creixement de la població de l’Alt Empordà amaga al seu darrere una realitat que afecta majoritàriament als municipis rurals i situats a l’interior. De fet, dels 68 municipis que constitueixen la comarca, 60 són rurals, essent una bona mostra de la ruralitat de la comarca. En molts d’aquests municipis el creixement de població ha estat negatiu o molt poc positiu, amb la qual cosa es pot dir que des de fa uns anys s’està vivint una regressió demogràfica a l’interior que contrasta amb el gran creixement de municipis situats al litoral o prop de l’àrea urbana de Figueres.

 

 

Gràfic 1.2.2. Evolució de la població a la comarca de l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Període 1998-2008

 

 

Ritmes de creixement de la població

Pel que fa al ritme de creixement del nombre d’empadronats al conjunt de la comarca de l’Alt Empordà durant aquests 10 anys analitzats, s’aprecia un creixement molt important, força superior a l’experimentat a la província de Girona i, sobretot, a Catalunya. Respecte al creixement de l’Alt Empordà, ha estat en els municipis litorals (Roses, Castelló d’Empúries i l’Escala) els que han experimentat un major creixement en nombre absolut de població, resultat de les seves dinàmiques econòmiques, el creixement urbanístic i l’assentament de molta població immigrant.

 

Taula 1.2.2. Creixement de població a l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya durant el període 1998-2008

 

Del total de seixanta-vuit municipis que constitueixen la comarca de l’Alt Empordà, 30 van presentar durant els anys 1998 i 2008 un creixement relatiu de la seva població empadronada superior al 30%, mentre 14 municipis van superar el llindar del 45%. Destacar els tres municipis d’Avinyonet de Puigventós, Castelló d’Empúries i Torroella de Fluvià, així com el creixement de dos municipis com Roses i l’Escala que, al tenir un nombre important de població, el creixement en nombres absoluts va ser molt destacable.

 

Taula 1.2.3. Municipis de l’Alt Empordà amb una variació de població (1998-2008) més elevada

 A diferència dels anteriors municipis que van experimentar un creixement relatiu important, a la comarca de l’Alt Empordà hi hagut un bon nombre d’altres municipis que han crescut molt poc o, fins i tot, han disminuït el seu nombre de població, essent mostra de l’heterogeneïtat de comportaments demogràfics presents al conjunt de la comarca. Concretament, hi ha deu municipis que presenten un creixement inferior al 10%, mentre dos presenten un creixement negatiu. El cas de Portbou és el més destacat per l’important nombre de població que ha marxat del municipi, disminució que durant el període 1998-2008 ha estat progressiva i amb unes xifres a l’entorn de les 30-40 persones. Aquesta tendència a la pèrdua de població ha sigut la continuació d’una dinàmica que ja es dóna en aquest municipi des dels anys 70’s quan progressivament va anar perdent la seva població. Un dels motius explicatius d’aquest descens en els darrers anys va ser la supressió de les fronteres dins la Unió Europea, fet que va comportar que molts comerços i serveis associats a l’activitat duanera haguessin de tancar i els seus propietaris i treballadors marxar.

 

Mapa 6. Variació de població (%) als municipis de l’Alt Empordà. Període 2000-2008

 Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Taula 1.2.4. Municipis de l’Alt Empordà amb una variació de població (1998-2008) més baixa

 

 

Pel que fa a la variació de la població, vista any per any durant aquests deu anys, s’observen variacions anuals de població molt diferents segons l’any, de manera que durant el període 2004-2008 és quan el creixement de població ha estat més accentuat, mentre en el període anterior 1998-2003 les variacions han estat més modestes, a l’entorn del 2,5% i el 3,5%.

 

Taula 1.2.5. Variació anual de població a l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya durant el període 1998-2008

Respecte a la variació de població pel mateix període i en comparació a la resta de la província de Girona, s’observa com l’Alt Empordà és la segona comarca, darrera de la Selva, en percentatge de variació de població, mentre en nombres absoluts és la tercera comarca gironina que més creix. Aquestes xifres són indicatives d’un important dinamisme demogràfic de la comarca que ha experimentat un creixement important, especialment als municipis més litorals, tendència que també ha tingut lloc de manera contundent en municipis litorals de la Selva com Blanes o Lloret de Mar.

 

Taula 1.2.6. Variació de població a les comarques gironines. Període 1998-2008

 

 

 

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 4 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.