Catalan English French German Spanish
PONTOS.png

El clima de l’Alt Empordà està estretament vinculat amb la presència termoreguladora de la Mediterrània, especialment influent a l’introduir-se en la comarca per la seva plana. Aquest fet ha provocat que el clima dominant sigui el típicament mediterrani, amb temperatures que solen ser moderades, amb hiverns relativament freds i estius molt calorosos. La temperatura mitjana anual és força constant, al voltant dels 15ºC. Ara bé, el fenomen climàtic més representatiu i identitari de la comarca és l’habitual vent de tramuntana, de component nord i nord-oest amb origen en una depressió al centre d’Europa i un anticicló a l’Atlàntic nord, que sovint bufa de forma violenta i que té una important incidència sobre el clima de l’Empordà i la seva gent.

En funció de la proximitat al mar i de la continentalitat, les diferents zones de la comarca presenten una distinció en el seu grau d’aridesa i humitat. D’aquesta manera, la franja més litoral i planera presenta un clima sec subhumit, que es va convertint progressivament en més humit a mesura que ens endinsem a la zona interior i de muntanya. Tenint en compte aquestes diferències segons la localització dins la comarca, el clima del sector oriental i meridional es caracteritza per presentar uns períodes estivals molt secs i especialment àrids durant els mesos de juliol i agost, amb hiverns suaus. Per contra, als espais muntanyosos occidentals i septentrionals el comportament climàtic es caracteritza per ser més fresc i humit, força més assimilat als climes temperats de tendència atlàntica. La representació dels tipus de climes en funció de l’índex hídric anual, definit per Thornthwaite com la diferència entre l’índex d’humitat i el 60% de l’índex d’aridesa, mostra com a la comarca de l’Alt Empordà hi són presents sis dels nou climes, mentre a Catalunya s’amplien fins a vuit.

 

 

La distribució dels diferents règims pluviomètrics per la comarca de l’Alt Empordà manté una estreta relació amb les característiques físiques i paisatgístiques. Així, el sector de plana presenta majoritàriament un règim TPHE (Tardor, Primavera, Hivern i Estiu). A la zona litoral del Cap de Creus i d’una bona part del massís de l’Albera el règim és molt similar a l’anterior tot i que amb l’estació del hivern com la segona més plujosa després de la tardor (THPE). La resta de sectors, corresponent majoritàriament al sector anomenat Salines-Bassegoda, presenten règims diferents amb un predomini territorial del PTHE (Primavera, Tardor, Hivern i Estiu).

 

Mapa 4. Tipus de climes a l’Alt Empordà

 

 

Mapa 5. Règims pluviomètrics estacionals a l’Alt Empordà

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn