FORTIA.png

Carta de Serveis

La privilegiada localització geogràfica de l’Alt Empordà, juntament amb unes excel·lents comunicacions amb altres comarques veïnes, i les característiques històriques d’ocupació de les diferents zones, l’han convertit en un espai molt dinàmic, especialment els municipis de la plana propers a Figueres i de la zona litoral. És evident que la comarca té una important funció com a cruïlla en l’anomenat arc mediterrani, amb una clara vocació de desenvolupament econòmic que generarà unes necessitats importants d’habitatge i sòl, així com la potenciació de nodes urbans als quals se’ls hi atribueix una funció vertebradora del territori.

Aquestes transformacions generaran una sèrie d’oportunitats econòmiques que s’hauran de gestionar correctament si es vol impulsar un model de cohesió territorial i evitar que la comarca sigui simplement un territori de pas. L’Alt Empordà ha de seguir beneficiant-se de la seva localització i ha de saber treure el màxim profit a les oportunitats econòmiques que es generin, així com ajudar a crear-ne de noves. Aquestes potencialitats es poden veure reforçades pels diferents projectes de millora de les infraestructures que estan previstes com el pas del tren de gran velocitat (TGV), la construcció d’un centre intermodal (CIM) i altres millores en la xarxa viària, per exemple, la N-II i les seves variants.

Un altre fet a tenir molt en compte és la influència de la ciutat de Girona sobre Figueres i el conjunt de la comarca de l’Alt Empordà, en tant que pertanyen a una mateixa àrea funcional, la de les Comarques gironines. Aquesta relació també queda palesa per la futura integració del Pla Director Territorial de l’Empordà dins el futur Pla Territorial de les Comarques gironines.

A nivell de població, l’Alt Empordà és la catorzena comarca que més població aporta al conjunt del territori català amb un 1,84% del total de la població. La comarca que més població té és el Barcelonès amb el 30,36%, seguit del Vallès Occidental amb el 11,71% i el Baix Llobregat amb el 10,62%. Amb percentatges inferiors trobaríem el Maresme (5,71%), Vallès Oriental (5,25%), Tarragonès (3,28%), Segrià (2,68%), Baix Camp (2,54%), Bages (2,46%), Gironès (2,38%), Selva (2,24%), Osona (2,04%) i, finalment amb un percentatge molt similar a l’Alt Empordà, hi ha la comarca del Garraf amb l’1,91%.

 

Mapa 18. Percentatge de població de les comarques respecte el total de Catalunya. Any 2008

 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Si es compara la població de cadascuna de les comarques catalanes amb les seves superfícies, resulta que l’Alt Empordà és una de les comarques de la façana litoral on la densitat de població és més baixa. A nivell de les comarques gironines, s’assimila més a les densitats de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, malgrat la Garrotxa presenta uns 25 habitants per quilòmetre quadrat menys. El Ripollès destaca com la comarca gironina amb una densitat més baixa, mentre el Baix Empordà, la Selva i el Gironès són les que tenen unes densitats més elevades.

 

Mapa 19. Densitat de població de les comarques catalanes. Any 2008

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

A nivell econòmic, l’Alt Empordà presenta uns nivells del Producte Interior Brut propers als 2.200 milions d’euros, xifra que la situa com la tretzena comarca de Catalunya amb el PIB més alt. La primera de les comarques és, com era d’esperar, el Barcelonès amb un PIB de 47.379 milions d’euros, seguit de lluny pel Vallès Occidental (16.216), Baix Llobregat (14.056), Vallès Oriental (7.221), Tarragonès (5.732), Maresme (5.160), Segrià (4.226), Gironès (3.515), Baix Camp (3.203), Bages (2.999), Selva (2.710) i Osona (2.457).

 

Mapa 20. Producte Interior Brut de les comarques catalanes. Any 2006

Font: Anuari de Catalunya, 2007

 

La representativitat del sector primari dins l’economia de l’Alt Empordà, segons dades del Producte Interior Brut per l’any 2006, mostra com en aquesta comarca l’agricultura i la ramaderia no tenen un pes molt important degut a que bona part de la seva economia està abocada a l’activitat dels serveis i del turisme. Tot i aquesta litoralitat que la posiciona com una comarca molt terciaritzada, la permanència d’activitats agrícoles i ramaderes la converteixen en la tercera comarca litoral amb un major pes del sector primari, després del Montsià i el Baix Ebre. Amb aquest mateix raonament, les comarques interiors de Lleida són les que presenten un sector primari amb un major pes en l’economia comarcal.

Pel que fa al pes de la indústria dins la seva economia, forma part del grup de comarques catalanes on el seu pes és molt baix. A nivell de comarques gironines, és també la comarca amb un PIB dedicat a la indústria més baix, fins i tot inferior al Baix Empordà, qui també presenta un percentatge força baix. Les comarques de Girona que major pes presenten són la Garrotxa, seguit de la Selva i el Ripollès, mentre que pel conjunt de Catalunya destaca la Ribera d’Ebre i algunes de les comarques del interior i el centre (Osona, Bages, Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Llobregat, Alt Penedès, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

En canvi, la construcció sí és un sector que a l’Alt Empordà ha tingut una certa rellevància en els darrers temps, malgrat que en els últims anys ha perdut molta força. Aquesta activitat aporta al PIB de la comarca un 13,6% a l’any 2006, valor que la situa amb uns valors intermedis dins el territori català, també caracteritzat per la importància de la construcció dins la seva economia durant les darreres dècades. En relació a les comarques gironines, únicament el Baix Empordà, el Ripollès i la Selva presenten un sector de la construcció més important que l’Alt Empordà, mentre la resta de comarques es troben per sota.

Finalment, el sector serveis de l’Alt Empordà sí es distingeix com un dels més potents del conjunt de les comarques gironines i del territori català. Únicament sis comarques catalanes més se situen en valors del PIB similars (Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça, Barcelonès, i les gironines del Gironès i el Baix Empordà). L’altíssim percentatge de representativitat del sector serveis dins l’economia de l’Alt Empordà és deguda, principalment, a la intensa activitat i al gran nombre d’establiments i persones que s’hi dediquen en municipis com: Figueres, Roses, l’Escala i Castelló d’Empúries.

Els municipis que formen part de la franja litoral de l’Alt Empordà s’han caracteritzat per formar part d’un espai eminentment turístic durant les darreres dècades a convertir-se en un espai residencial immobiliari en els últims anys. A l’interior de la comarca, el ritme de desenvolupament turístic i residencial és molt diferent als de la zona litoral, agafant un protagonisme creixent la modalitat de turisme rural. Malgrat això, el turisme rural encara continua tenint un paper més secundari, ara bé, presenta una major homogeneïtat sobre el territori de la comarca, de manera que no està tant concentrada com l’oferta turístic i residencial tradicional.

Les àrees urbanes de Cadaqués, Llançà i Port de la Selva, així com l’àrea urbana de Castelló d’Empúries i l’àrea urbana de Roses són les que tenen un increment més important del nombre d’habitatges en comparació amb la dinàmica poblacional, mentre l’espai que més ha crescut en nombres absoluts és l’àrea urbana de Figueres. A més, cal afegir que la gran quantitat de places hoteleres, càmpings i segones residències presents a la comarca de l’Alt Empordà han comportat que la població estacional o flotant s’incrementi molt en caps de setmanes o en els períodes estiuencs.

 

Mapes 21. Representativitat dels sectors primari, industrial, construcció i serveis per comarques. Any 2006

 

 

Una altra dada interessant a nivell econòmic és la creació d’empreses i els llocs de treball que aquestes generen per a les diferents comarques. En aquest sentit, l’Alt Empordà és la dotzena comarca catalana en nombre d’empreses creades al 2007 amb un total de 51 empreses, de les quals 42 estan dedicades als serveis, 7 a la construcció, 2 a la indústria i cap al sector primari. Per sobre hi ha comarques com: Vallès Occidental, Baix Llobregat, Garraf, Barcelonès, Maresme, Bages, Alt Penedès, Gironès, Vallès Oriental, Osona i Segrià. Pel que respecte a la mitjana catalana, també es troba lleugerament per sobre de l’Alt Empordà (53,7 i 51 respectivament).

 

Mapa 22. Nombre d’empreses creades a les diferents comarques catalanes. Any 2007

 

 Font: Departament de Treball

 

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.