ELPORT.png

Carta de Serveis

Es pot considerar com a bosc tot aquell terreny poblat per arbres, mentre es fa referència a les bosquines per parlar del conjunt format per les màquies, garrigues, brolles, landes, arbustos, matolls i situacions de trànsit entre el bosc i el matollar. La tercera de les superfícies forestals és la classificada com a altra vegetació i inclou els prats, les pastures, els herbassars, la vegetació de zones humides i els erms pasturats. La resta de tipologies (àrees sense vegetació, conreus i territori urbanitzat i infraestructures) no són considerades com a superfície forestal.

Al llarg dels tres anys analitzats (2005-2007), el total de la superfície forestal de la comarca de l’Alt Empordà ha augmentat un 10,94%, passant de les 83.658 ha de l’any 2004 a les 92.814 ha l’any 2007. D’aquesta, la única superfície que ha augmentat ha estat la de les bosquines, mentre les altres dues han disminuït.

Malgrat aquest augment espectacular de les bosquines a l’Alt Empordà, la superfície ocupada pel bosc continua essent la dominant, amb uns percentatges similars als existents al conjunt del territori català. A nivell de la província de Girona, la superfície de bosc és encara més representativa, en perjudici de les bosquines que únicament representen el 9,5% del total de la superfície provincial.

 

Pel que fa als boscos, a la següent taula s’observa com les espècies predominants de l’Alt Empordà són l’alzina (Quercus ilex) i la surera (Quercus suber) amb una densitat de peus per hectàrea de 2.777 i 466 respectivament. La superfície que ocupen és de 13.503 hectàrees en el cas de Quercus ilex i de 11.815 ha en el cas de Quercus suber.

Com es pot observar en el següent gràfic, entre l’alzina, la surera i el pi blanc es cobreix més del 68% de la superfície boscosa de la comarca. Altres espècies amb certa presència són el bosc mixt (7,14%), el pi roig (5,84%) o la pinassa (4,76%).

 

De tota la superfície forestal de la comarca de l’Alt Empordà, la major part està formada per un tipus de bosc que permet algun tipus d’aprofitament. L’obtenció de fusta és l’aprofitament majoritari, mentre que la superfície forestal amb aprofitament per a llenya representa un 31%.

 

Els tres tipus de terrenys forestals a l’Alt Empordà, classificats segons l’aprofitament que s’hi pot dur a terme, es defineixen segons el DAR de la següent forma:

BOSC PER A FUSTA: superfície forestal arbrada amb una densitat prou elevada de manera que les capçades cobreixin més del 20% del sòl. L’aprofitament majoritari és la producció de fusta o millora del medi ambient. Inclouen també aquelles superfícies temporalment sense arbres a causa de tallades o cremes, així com les repoblacions forestals encara que la densitat de capçades sigui inferior al 20%. Comprèn pinedes, avetars, fagedes, castanyedes, rouredes, alzinars, pollancredes, plataners...

BOSC OBERT: superfície forestal arbrada amb una densitat reduïda, en la qual les capçades cobreixen entre un 5 i un 20% del sòl. S’aprofita principalment com a pastura. Correspon al bosc buit (o pastura arbrada).

BOSC PER A LLENYA (BOSQUINES): superfície forestal tractada de manera que la majoria dels arbres procedeixen de la rebrotada de soques d’arbres tallats o ocupada per arbres arronyacats, arbustos o matolls que cobreixen més del 20% del sòl. L’aprofitament d’aquestes superfícies és la producció de llenya. També s’hi inclou la superfície forestal amb coberta vegetal formada per màquies, garrigues, brolles, landes, arbustos, matolls i totes aquelles situacions de trànsit entre bosc i matollar.

A nivell municipal s’aprecien diferències substancials entre els diferents municipis pel que fa a la seva disponibilitat de sòl forestal, així com dels diferents aprofitaments que se’n poden derivar. Hi ha un ampli conjunt format per quaranta-vuit municipis que presenten una superfície forestal inferior a 1.000 ha, mentre que el grup de municipis amb una superfície forestal entre les 1.000 i les 3.000 ha és força més reduït amb un total de 12 casos. Un altre grup de municipis que disposen d’unes superfícies forestals ja més destacables són: la Jonquera, Cabanelles, Rabós, Port de la Selva, Espolla i Roses, tots ells amb superfícies forestals compreses entre les 3.000 i les 5.000 hectàrees. Finalment, cal destacar dos municipis que presenten les superfícies forestals més extenses de la comarca: Maçanet de Cabrenys amb 6.429 ha i, sobretot, Albanyà amb 9.197 ha forestals.

Els boscos amb aprofitaments per a fusta es troben majoritàriament a la part més occidental de la comarca, a les serres de Les Salines i Bassegoda, amb predomini d’alzinars, suredes, pinedes de pi blanc i de pi roig, i algunes rouredes i fagedes. Altres zones amb força superfície de boscos per a fusta corresponen als municipis de La Jonquera, Cantallops i Espolla, al nord de la comarca, ja dins la serra de l’Albera, amb predomini d’alzinars i suredes, i algunes rouredes i fagedes.

 

Els boscos amb aprofitaments per a llenya, o dit d’una altra manera les bosquines i matollars, són especialment abundants a la serra de l’Albera i Cap de Creus, amb predomini d’estepars i brolles silicícoles de terra baixa.

 

Per últim, els boscos oberts (o pastures arbrades) són especialment abundants a les zones més muntanyoses de Les Salines-Bassegoda i l’Albera, essent més escassos al Cap de Creus o a la zona de plana.

 

 

Cal destacar que el 93,7% de la superfície forestal de l’Alt Empordà és propietat privada, i moltes d’aquestes propietats tenen instruments d’ordenació forestal (IOF). Els IOF són el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) i el Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF), creats i promoguts per la Llei 6/1988, forestal de Catalunya. El PTGMF és un document d’ordenació forestal, aplicable tan als boscos privats com públics, que permet programar la realització de treballs de gestió i millora forestal per un termini màxim de 30 anys. El PTGMF el proposa el propietari al CPF, el qual, vist l’informe tècnic dels serveis del CPF, pot aprovar-lo, retornar-lo amb observacions o denegar-ne l’aprovació.

La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, crea la figura del PSGF que ha de ser l’instrument d’ordenació que faciliti la gestió de finques forestals menors de 25 ha, les quals representen la gran majoria de propietats forestals de l’Alt Empordà.Pot referir-se a una o més finques d’un sol propietari o d’una agrupació de propietaris. Aquest Pla té una vigència de 10 a 15 anys. Un cop transcorregut aquest període, el propietari haurà de fer una revisió per prorrogar-lo. Actualment (2009) a l’Alt Empordà hi ha 190 IOF aprovats, que ordenen 33.551 ha de superfície forestal privada (43,3% de la superfície forestal privada de la comarca), dels quals 171 són PTGMF (33.348 ha) i 19 són PSGF (203 ha).

A la següent taula es poden observar els diferents aprofitaments de les finques forestals privades de la comarca durant l’any 2007. A les finques amb IOF els aprofitaments majoritaris són de suro i llenyes, mentre que a les finques sense IOF els aprofitaments majoritaris són de fustes, sobretot de coníferes.

En la següent taula es mostren les actuacions en finques de l’Alt Empordà ordenades amb PTGMF o PSGF durant el 2007. Com es pot observar, les actuacions més recurrents són els treballs de millora, els aprofitaments i les peles de suro.

Tenint en compte que l’alzina surera (Quercus suber) és un dels arbres majoritaris de l’Alt Empordà, caldria esperar que un dels principals aprofitaments que es realitzin o que es realitzaven als boscos de la comarca sigui l’extracció del suro. La primera lleva de suro es realitza quan l’arbre té un perímetre de tronc de com a mínim 65 cm a l’alçada de 1,30 metres, i posteriorment es realitza en intervals de 12 a 16 anys, d'acord amb la vitalitat de la planta i les característiques del producte que es vol obtenir.

L’extracció del suro es troba regulada per l’Ordre, d'11 de maig de 1988, sobre la regulació de l'obtenció del suro i del pelagrí i de la millora de les suredes.

Un altre dels aprofitaments que es realitza en els boscos de la comarca cap a finals d’estiu i principis de tardor és la recol·lecta de bolets. La situació de buit legal sobre aquest tipus d’aprofitament contrasta amb l’arrelada tradició recol·lectora i gastronòmica que tenen els bolets en el nostre país.

La recollida de tòfones també és un dels aprofitaments que es realitza als boscos, i aquesta és una activitat regulada per l’Ordre, de 15 de Juliol de 1991, de regulació del sector tofoner i per l’Ordre, de 9d’Agost de 1994, per la qual es modifica l'Ordre, de 15 de juliol de 1991, de regulació del sectortofoner i cal tenir llicència per recollir-ne. Cal dir que l’Alt Empordà no és una de les principals comarques productores d’aquest recurs.

El pi pinyer és una de les espècies de pi més apreciades a la Mediterrània. El 90% de les masses de pi pinyer es situen en les comarques del Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental (Barcelona) i Baix Empordà, Alt Empordà, Gironès i la Selva (Girona), és a dir, a la zona litoral, normalment en peus aïllats o en petits rodals.

La recollida i comercialització de pinyes estan regulades dins tot l’àmbit territorial de Catalunya per l’Ordre de 18 de juliol de 1991, modificada per l’Ordre de 5 de juliol de 1995. Les infraccions al que disposa l’Ordre anterior seran sancionades d’acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya i per la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests estatal.

A l’Alt Empordà, segons dades del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF), el pi pinyer ocupa una extensió de 949 ha, amb una densitat de 425 peus/ha.

Gairebé el 100% dels boscos de pi pinyer de Catalunya són privats, el que comporta que l’aplicació d’una gestió conjunta i el control de producció de pinyons sigui complicada.

Per altra banda, a l’Alt Empordà també hi ha alguns boscos públics. Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics els terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població.

Com es pot observar en la següent taula, a l’Alt Empordà hi ha 15 boscos d’Utilitat Pública, que afecten a 15 municipis diferents. Alguns boscos han estat dividits pel fet que es troben en varis municipis, tot i que sobre el terreny es tracti d’una taca boscosa més o menys contínua. És el cas per exemple d’alguns boscos de ribera del Fluvià.

En total a l’Alt Empordà hi ha 3.292,1 hectàrees de boscos públics, el que representa al voltant d’un 4% de la superfície forestal de la comarca. D’aquests, 3.240,9 hectàrees (98,4%) tenen com a titular la Generalitat de Catalunya, i 51,2 hectàrees (1,6%) tenen com a titular entitats locals.

 

Els aprofitaments que es van fer l’any 2008 d’aquestes forests d’Utilitat Pública de l’Alt Empordà són els que es detallen a la taula següent. Destaquen per la quantitat aprofitada o per la superfície afectada els aprofitaments de la caça, les pastures o els aprofitaments apícoles.

 

 

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.