GARRIGAS.png

Carta de Serveis

Aquest apartat ha estat elaborat a partir de diversos treballs de David Pavón, com són la seva tesi doctoral anomenada “La gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià: dels projectes a les realitzacions (1850-1980)”, o l’article publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos anomenat “L’embassament de Boadella: antecedents, execució i repercussions locals d’una infraestructura hidràulica”.

En aquest apartat es fa una síntesi de l’evolució històrica dels aprofitaments hídrics de la Muga i el Fluvià, que han portat a la situació actual.

 

Aproximació històrica a les obres hidràuliques de l’Alt Empordà

Els dos cursos fluvials existents a l’Alt Empordà, la Muga amb tots els seus afluents, i el Fluvià en l’últim tram fins a la desembocadura, han estat aprofitats històricament per empreses i particulars de diferents maneres, mitjançant la construcció de rescloses, molins, farineres, minicentrals hidroelèctriques i, més recentment, la construcció de l’embassament de Boadella.

En els trams en els quals els cursos fluvials més s’encaixonen i permeten gaudir d’un major rendiment en l’aprofitament dels desnivells, serà on es localitzaran les primeres obres hidràuliques de la comarca. La sèrie de rescloses, de canals, de basses d’acumulació-regulació que es troben en trams com el comprès entre Pont de Molins i Albanyà o Maçanet són la demostració d’una densa trama de realitzacions l’origen de les quals es remunta, fonamentalment, a activitats preindustrials transformadores com les de la molinera tradicional o d’alguna farga.

En la zona de plana, els sistemes hidràulics preindustrials no són tan abundants com en el curs mitjà dels rius ja que l’orografia no ho permet. Tanmateix, les poques activitats hidràuliques preindustrials existents, totes de petites dimensions, s’utilitzaran com a suport a infraestructures de dimensions superiors adreçades al regadiu, ús molt més important a la plana. Alguns exemples els tenim en alguns canals històrics, com el dels molins de l’Armentera i Valveralla, el dels molins de Peralada i Cabanes, el rec Corredor o el Rec del Molí de Castelló.

Amb la industrialització del segle XIX es reorientaran molts aprofitaments hidràulics existents i n’apareixeran de nous, en forma de fàbriques tèxtils, de papereres, de farineres o per la trituració de matèries extractives (com talc o ciment). Per altra banda, la revolució energètica vinculada al ram hidroelèctric incentivarà, igualment, la reconversió de vells molins o bé l’establiment de noves instal·lacions. En aquest apartat hi tindrà molt a veure el creixement demogràfic i econòmic de ciutats com Figueres, amb elevada demanda d’energia, les quals quedaran unides amb les minicentrals hidroelèctriques mitjançant la corresponent estesa elèctrica. Si aquesta tendència és igual de vàlida per ambdós conques, cal diferenciar les peculiaritats de cadascuna d’elles.

Pel cas del Fluvià, i dins l’àmbit de la comarca de l’Alt Empordà, gairebé la totalitat d’aprofitaments hidràulics seran minicentrals hidroelèctriques. Aquestes activitats no es veuran condicionades per aprofitaments preexistents, i per tant estaran pensades exclusivament per a posar electricitat a la xarxa i no per abastir indústries associades. Alguns d’aquests aprofitaments es trobaran a prop de pobles com Bàscara, Garrigàs o Sant Mori.

Quant a la Muga, les seves majors limitacions hidràuliques (menor longitud del curs principal i menor cabal) frenaran l’aparició d’establiments industrials més exigents en aigua. Així, les instal·lacions noves que actualitzen les dels vells molins quedaran reduïdes, gairebé de manera exclusiva, a les de caràcter energètic. Per altra banda, les principals poblacions de la zona, començant per Figueres, quedaran fora de l’àmbit estricte d’ubicació d’aquestes instal·lacions. No serà estrany, doncs, que les minicentrals hidroelèctriques més productores estiguin al llarg del Fluvià.

En ambdues conques l’etapa àlgida en la construcció de les minicentrals hidroelèctriques se situarà entre 1900 i 1930. Sovint seran iniciativa de particulars que decidiran modernitzar antics molins i establir una turbina per millorar els resultats de la molturació o per vendre l’electricitat produïda directament a la xarxa. Poc a poc però, seran empreses familiars professionalitzades les que es dedicaran a l’explotació de les centrals i absorbiran a una part dels petits titulars inicials.

Durant el període que va de 1940 a 1960, pel que fa a l’explotació hidroelèctrica del Fluvià i de la Muga, es pot dir que es viu un període d’incertesa que ve condicionat pels efectes de la Guerra Civil (1936-39). Els desperfectes ocasionats per la guerra, l’escassetat en el subministrament de productes per fer un correcte manteniment de les centrals i de la xarxa de distribució i les conseqüències de fenòmens sobrevinguts com les inundacions de 1940 seran alguns dels factors explicatius. En la fase de recuperació i expansió econòmica en les dècades dels 50 i 60, el ritme en l’augment de producció elèctrica d’aquestes centrals no serà capaç de fer front a la quantitat que requeriran els habitants i les activitats socioeconòmiques que hi practiquen.

El 1958 es fa realitat una passa decisiva que contribuirà a canviar l’escenari elèctric de la zona: la interconnexió amb la xarxa peninsular d’alta tensió des de Girona. L’execució d’aquest projecte, que serà ampliat a la dècada dels 60, farà disminuir aclaparadorament la dependència respecte les minicentrals hidroelèctriques d’ambdós rius i que, progressivament, tinguin un paper més i més marginal. Per tant, a finals dels 50 es començarà a assistir al tancament d’algunes centrals, sobretot a la conca de la Muga, on la menor capacitat de les minicentrals i la construcció de l’embassament de Boadella acceleraran el tancament de les instal·lacions. Les reduïdes produccions disperses per les centrals aigües avall de la presa faran que acabin sent poc rendibles davant una central nova, única i molt més moderna (Boadella II) que, per ella sola, serà capaç de tenir una producció anual superior a la de les velles centrals.

La construcció de l’embassament de Boadella, acabat l’any 1969, suposa un benefici directe substancial per la comarca a nivell socio-econòmic, sobretot per la zona de plana. La creixent demanda d’abastament d’aigua per la població de Figueres, l’augment del turisme, la transformació dels conreus de secà en conreus de regadiu més rentables, i la necessitat de controlar les fortes avingudes d’aigua (“mugades”) que periòdicament s’anaven repetint i que tant de mal feien, van ser motius més que suficients per a la seva construcció, després de moltes dècades reivindicant-la, havent-ne redactat abans varis projectes que no tiraven endavant.

 

Aprofitaments hidràulics actuals de l’Alt Empordà

Així, s’acaba perfilant el panorama hidroelèctric actual a la Muga on tan sols es disposa d’una central productora a l’embassament de Boadella i on la principal companyia comarcal distribuïdora ha estat absorbida pel grup ENDESA, d’abast estatal.

 

Vista del pantà de Boadella, en el terme municipal de Darnius

 

A l’alçada de 2006, l’estat en que es troba el conjunt format per edificis, rescloses i canals dels aprofitaments hidroelèctrics de la Muga és ben variat. Hi trobem des d’aquells que estan inundats per les aigües de l’embassament de Boadella (com la Farga o el molí d’en Serra), a aquells que estan abandonats (com la de Sant Llorenç de la Muga, la d’en Grida o la del molí de Baix-Genover), a les que estan en ruïnes (com la d’Albanyà, la municipal de Maçanet, o la d’en Cabot), a les que s’utilitzen com a habitatge (Pilans, Caixàs o molí del Castell) o a les que s’han reconvertit com a equipament turístic (Costa Margarida). El que sí que es manté, pràcticament en tots els casos, són les rescloses de la Muga des de les quals es derivaven les aigües i bona part de la xarxa de canals.

Com a mostra de revalorització d’aquestes peces del patrimoni energètic i industrial, es pot esmentar la farinera de Castelló d’Empúries, adquirida per l’ajuntament el 1995 i transformada en ecomuseu amb la recuperació de totes les seves components, incloent la minicentral hidroelèctrica pròpia.

Pel que fa al Fluvià, en la taula següent es mostren les dues minicentrals hidroelèctriques que encara queden al tram que discorre per la comarca de l’Alt Empordà:

 

 

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.