AGULLANA.png

Carta de Serveis

Les grans transformacions experimentades per la comarca durant les darreres dècades ha provocat que un espai excedentari d’aigua s’hagi convertit en deficitari durant determinades èpoques de l’any i en algunes zones de la comarca. La consolidació del turisme, així com el creixement urbà i les enormes exigències hídriques de l’agricultura van començar a originar els primers problemes amb l’abastament d’aigua als anys 80’s amb un seguit de municipis que ja presentaven mancances d’aigua potable. Aquests municipis eren: Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure, Cadaqués, Cantallops, Cistella, Espolla, el Far d’Empordà, la Jonquera, Lladó, Masarac, Pont de Molins, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Mori, Terrades, Vilafant i Vilanant.

La problemàtica dels municipis de la comarca de l’Alt Empordà situats a la conca del riu Fluvià és molt menor que a la resta de la comarca, en el sentit que hi són presents diversos abastaments locals de poca població. Això fa que no es prevegin problemes de recursos significatius. A la conca de la Muga la situació pels propers anys no és molt favorable en aquest sentit ja que cal preveure un elevat creixement demogràfic i d’habitatges, especialment al conjunt urbà format per Figueres i Vilafant, així com al municipi de Roses. La major part dels municipis restants tenen previst un creixement més moderat i proporcionat, fet que ha de ser vist com a positiu per programar el futur abastament d’aigua de l’Alt Empordà. Segons determina el mateix Pla Director Territorial de l’Empordà, i si es pren la xifra d’habitatges totals com a factor base per a determinar les necessitats d’aigua, es pot arribar a estimar que en un escenari futur per l’any 2026 la demanda global d’aigua a la comarca sigui un 25% superior a la existent al 2001, sempre i quan el consum mitjà per habitant no augmenti.

Aquesta greu situació amb l’abastament d’alguns municipis de l’Alt Empordà, essent el territori que més s’ha vist perjudicat per l’episodi de sequera del 2008, ha comportat que sigui la comarca catalana que més subvencions rebrà durant l’any 2009, per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, per al desenvolupament de projectes de millora de les seves xarxes d’abastament d’aigua. Tots aquests queden contemplats en el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC), elaborat per l’ACA i on es marquen dos objectius bàsics:

  • Que es programin obres de millora dels sistemes d’abastament d’aigua incloent, si fos necessària, la construcció d’una dessaladora atenent el caràcter litoral de la comarca.
  • Que es desenvolupin polítiques de moderació del consum d’aigua i de protecció i recuperació dels recursos hidrològics aprofitables.

De les 39 actuacions previstes per les comarques gironines, 14 s’efectuaran a l’Alt Empordà, i aniran encaminades a resoldre les problemàtiques existents amb l’abastament d’aigua o per millorar-ne la seva qualitat. Tindran prioritat en aquests projectes els municipis que majors dificultats han tingut a l’hora de garantir el seu subministrament d’aigua, havent de recórrer a solucions d’energia com fer arribar camions cisterna en moments puntuals. Actualment, alguns municipis de la comarca com: Agullana, Avinyonet de Puigventós, Cabanes, Cadaqués, Capmany, Cistella, Llers, Masarac, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Portbou, Riumors, Roses, la Vajol o Vilamalla tenen problemes puntuals d’escassetat d’aigua.

 

Xarxa de subministrament i sistemes d’abastament d’aigua potable als municipis. Presència de Mancomunitats de l’Aigua

Els reiterats problemes amb l’abastament d’aigua potable de molts municipis de l’Alt Empordà ha donat com a resultat un canvi en el model d’abastament, apostant per la creació de grans xarxes d’abastaments i mancomunitats de l’aigua formades per un conjunt de municipis que s’han agrupat per realitzar noves captacions subterrànies d’aigua.

Existeixen dues tipologies de xarxes d’abastament, les anomenades “xarxes en alta” i les “xarxes en baixa”. Les primeres fan referència a totes aquelles xarxes que no venen aigua directament als abonats, sinó que la venen a altres gestors, principalment municipals. A l’Alt Empordà existeixen diverses xarxes d’abastament que subministren aigua potable a la major part de la població de la comarca, si bé és cert que les xarxes de tipus local tenen més abast territorial. D’aquesta manera, les xarxes d’abastament més importants de la comarca són les següents:

  1. Consorci de la Costa Brava, sistema nord: aquest sistema subministra aigua potable a un conjunt de municipis de la part nord de la Costa Brava procedent del riu Muga com: Llançà, Cadaqués, Roses i Castelló d’Empúries, conjuntament amb Figueres i el seu entorn. La conca de la Muga presenta problemàtiques de sequeres i dèficits d’aigua en anys secs, fet que s’agreuja amb una demanda important d’aigua per a regadiu que no impedeix que en els moments més crítics els diversos nuclis urbans puguin mantenir el seu abastament. Les propostes que s’estan plantejant per aquesta zona d’augmentar la superfície de conreus de regadiu podrien agreujar aquest problema.
  2. Figueres i entorn: els municipis de Figueres i la seva conurbació (Vilamalla, el Far d’Empordà, Cabanes, Vila-sacra i Llers) s’abasteixen d’aigua procedent del riu Muga, concretament es fa directament des de l’embassament de Boadella. Malgrat això, existeix el mateix perill causat per l’increment i l’elevat consum de la superfície de conreus de regadiu. L’empresa Fisersa és l’encarregada de donar aquest servei d’abastament en alta.

Totes dues xarxes d’abastament presenten característiques molt similars al dependre d’una conca hidrogràfica deficitària en anys de sequera. Malgrat això, els subministrament d’aigua per l’ús urbà és petit, fet que permet que ens aquests períodes més crítics la manca d’aigua es resolgui fent valer la prestació d’usos sobre el regadiu.

Existeixen altres serveis d’abastament d’aigua en alta a la comarca fomentats en la creació de mancomunitats de municipis per a la captació d’aigües subterrànies. Trobem mancomunitats com la de les Alberes que constitueixen els municipis d’Agullana, la Jonquera, Capmany, Masarac, Sant Climent Sescebes i Espolla, o la mancomunitat de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga i Garriguella. En ambdós casos l’objectiu és portar l’aigua des de pous situats a Peralada.

Amb tot, els problemes tornen a aparèixer durant els episodis de més escassetat hídrica, com els de la tardor dels anys 1998 i 2005 a la conca de la Muga, fins al punt que l’embassament de Boadella va arribar, al novembre del 1998, al 14% de la seva capacitat, el seu mínim històric. El proveïment d’aigua des de l’embassament de Boadella cap a la ciutat de Figueres i les seves rodalies (Llers, Cabanes, Vilamalla, Vila-sacra, el Far d'Empordà), així com dels nuclis turístics de Roses, Cadaqués, Llançà i Empuriabrava, ha estat una de les mesures més importants adoptades per a resoldre l’abastament d’una zona que concentra la major part de la població i del consum d’aigua de la comarca.

Gràfic 3.2.1. Evolució del volum d’aigua emmagatzemada a l’embassament de Boadella. Període gener 2006-febrer 2009

Font: DAR

Les diferents captacions d’aigua de l’embassament de Boadella per a les diferents activitats antròpiques, així com les pròpies necessitats ambientals, provoca que l’embassament hagi de cobrir aproximadament uns 45 hm3/any, xifra que suposa el 72% de la capacitat del pantà. Tenint en compte que el llindar de seguretat del pantà per fer front a episodis pluviomètrics extrems està al 75-80% de la seva capacitat, la reserva anual excedentària d’aigua al pantà només contempla entre 3 i 10 hm3/any, sempre considerant un any pluviomètric normal on les aportacions mitjanes de pluja a la capçalera són de 65 hm3/any.

Un altre servei d’abastament d’aigua en alta a l’Alt Empordà que es gestiona a nivell comarcal a través del Consell Comarcal de l’Empordà inclou als municipis de Cistella, Lladó i Navata. També destacar la presència de captacions locals a la Muga com en el cas del municipi de Pont de Molins. En canvi, les xarxes en baixa sí que s’encarreguen de subministrar aigua directament als abonats d’una població, essent el propi municipi o una empresa contractada l’encarregada de donar el servei. La gestió d’aquestes xarxes en baixa és un servei que en municipis petits sol donar el mateix ajuntament, mentre en poblacions més grans solen ser empreses especialitzades externes o empreses amb capital municipal les encarregades de donar-los. Això no treu que hi hagi casos de municipis petits on la gestió de l’aigua la porta una empresa privada externa, fet que es sol traduir en una millora del rendiment de la xarxa que en pocs casos és molt important. Aquest fet és indicatiu que calen altres mesures per assegurar un bon rendiment de la xarxa com inversions en el sistema, tarifes suficients, etc. Existeix una relació força directa entre el valor de les tarifes del subministrament d’aigua en baixa i el rendiment del propi sistema, pel fet que les tarifes en baixa són la principal font d’ingressos per cobrir els costos dels serveis i garantir un millor funcionament del sistema. Un exemple d’empresa amb capital municipal que s’encarrega de la gestió de l’aigua és Figueres amb l’empresa Fisersa, qui va determinar per l’any 2004 un rendiment de la xarxa del 74% amb un volum registrat de 2.842.620 m3 d’aigua.

Els municipis de la comarca de l’Alt Empordà que gestionen el seu servei d’aigües a través d’una gestió directa per part del mateix ajuntament sumen un total de 23 casos entre els que trobem: Agullana, Bàscara, Biure, Borrassà, Cabanes, Cantallops, Darnius, Fortià, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Mollet de Peralada, Pedret i Marzà, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Siurana, Terrades, Torroella de Fluvià, la Vajol, Vilabertran, Vilamacolum, Vilamalla i Vila-sacra.

La primera empresa externa en nombre de municipis altempordanesos que s’encarrega de gestionar els seus sistemes de subministrament d’aigua en baixa és Sorea. En aquesta empresa recau la gestió de divuit municipis: Capmany, Colera, l’Escala, Garriguella, la Jonquera, Llançà, Masarac, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Portbou, Rabós d’Empordà, Roses, la Selva de Mar, Ventalló, Viladamat, Vilajuïga i Vilaür. Onze són els municipis en els que la gestió de l’aigua recau sobre l’empresa Prodaisa: Avinyonet de Puigventós, Boadella i les Escaules, Cistella, Garrigàs, Llers, Navata, Ordis, Pont de Molins, Riumors, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilanant. Quatre són els municipis en els que la gestió de l’aigua recau sobre l’empresa Aqualia: Cadaqués, Peralada, Sant Pere Pescador, Vilafant i Castelló d’Empúries, aquest darrer gestionat conjuntament amb l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Important també és el paper desenvolupat per l’empresa municipal Fisersa qui s’encarrega de la gestió de totes les qüestions referides a l’aigua al municipi de Figueres. Finalment, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà s’encarrega de la gestió de les xarxes d’abastament d’aigua de 4 municipis altempordanesos: Cabanelles, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga i Saus. Aquest servei es realitza a través d’una concessió externa a les empreses PRODAISA I SOREA.

Un altre element clau per a l’abastament d’aigua a la comarca és l’embassament de Boadella, construït entre 1959 i 1969, amb els objectius de: garantir el proveïment d’aigua en el marc d’una demanda creixent (tant per a usos agraris i urbans, primer, com per a l’abastament turístic, després), prevenir els efectes d’avingudes ocasionades pel riu la Muga (popularment conegudes com mugades) i produir energia elèctrica. Aquests fets responen a un seguit de dinàmiques socioeconòmiques que s’estan donant a la comarca com són: una agricultura productivista en procés de modernització, un turisme massificat i uns nuclis de població com Figueres o Roses que creixen molt demogràficament.

Referent als problemes d’abastament de Figueres i l’àrea urbana, s’ha d’esmentar el projecte d’ampliació de la nova potabilitzadora de Figueres que permetrà tractar 20.000 m3 d’aigua al dia, augmentant en 8.000 m3 la seva capacitat anterior. Això permetrà subministrar aigua a 67.000 habitants del municipi i a vuit més de la seva àrea interurbana (Figueres, el barri d'Hostalets de Llers, Cabanes, Vila-sacra, el Far d'Empordà, Fortià, Riumors, els polígons industrials de Vilamalla i Santa Llogaia d'Àlguema, i properament també donarà servei als municipis de Llers i Vilabertran). A més, es millorarà la qualitat el gust de l’aigua mitjançant la instal·lació de dos nous filtres de carbó actiu, dos nous decantadors i la implantació de tractaments amb ozó i rajos ultraviolats, entre altres mesures.

 

Un altre element important per a l’abastament del municipi de Portbou és la disponibilitat d’una petita presa pròpia amb una capacitat per embassar aigua d’1 hm3, aigua provinent de les vessants més orientals del Massís de l’Albera. Aquesta infraestructura, de titularitat municipal, serveix com a principal font d’abastament d’aigua potable per a la seva població i presenta una greu problemàtica arran d’una esquerda que va aparèixer fa uns anys i que li fa perdre uns 30.000 litres diaris. Com que és una obra molt costosa a la que l’Ajuntament de Portbou no pot fer front, l’Agència Catalana de l’Aigua té previst assumir la seva titularitat a finals de l’estiu de 2009 per tal de fer-hi les actuacions oportunes.

 

Abastament procedent de fonts pròpies

La manera tradicional que els municipis altempordanesos han tingut per abastir les seves poblacions ha estat l’obertura d’un nombre de pous a partir dels anys 40’s, especialment en aquells espais més adequats per al desenvolupament de l’activitat agrícola gràcies a la major disponibilitat d’aigua subterrània. A partir d’aquells moments, l’aparició i extensió dels conreus de regadius extensius en camps i prats va ser el detonant de l’obertura d’un nombre cada vegada major de pous en municipis com: Castelló d’Empúries, Fortià i Sant Pere Pescador. A la següent dècada es van perforar diversos pous, sobretot a la zona septentrional de Castelló d’Empúries, Cabanes, Peralada o Sant Pere Pescador. Aquesta tendència es va mantenint fins als nostres dies quan s’han hagut de buscar noves o complementaries vies d’abastament donat els problemes de disponibilitat i de qualitat de les aigües dels molts dels aqüífers de la comarca.

A més, les captacions d’aigua de pous propis presenta grans dificultats en la seva gestió ja que resulta difícil controlar i comptabilitzar totes les existents. Molts propietaris de pous no els tenen correctament legalitzats, de manera que és difícil conèixer amb exactitud les quantitats d’aigua estretes. La correcta legalització dels pous incloent-los en el registre de l’ACA, atorga als seus propietaris la protecció administrativa de les respectives captacions davant l’obertura de nous pous propers (compliment de la distància mínima de separació), així com també la protegeix davant problemes de contaminació provocades per aquestes activitats il·legals veïnes. A més, el fet que una finca disposi d’un pou legalitzat permet que el valor de la finca augmenti el seu valor. En contraposició el fet de tenir legalitzat un pou implica al propietari a haver de pagar uns cànons per l’aigua captada i haver de fer front als costos del tractament de les aigües abocades, procés que caldrà realitzar amb el consentiment i la inspecció de l’ACA.

Malgrat tot, l’origen d’abastament d’aigua potable dominant als municipis de la comarca continua essent el subterrani, en moltes ocasions compartint protagonisme amb altres formes d’abastament com el superficial o alguna connexió externa.

Mapa 82. Origen de l’abastament d’aigua potable als municipis de l’Alt Empordà. Any 2006

Font: Agència Catalana de l’Aigua

 

Gràfic 3.2.2. Origen de l’abastament d’aigua a la zona Muga-Fluvià

Font: Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre

 

 

De les múltiples captacions subterrànies de la comarca, destaca la de municipis com Vilafant o Navata amb la seva urbanització de Torremirona Golf. Aquestes dues poblacions s’abasteixen únicament de les seves aigües subterrànies. En el cas de Vilafant ho fa amb un total de 4 pous municipals més un cinquè pou perforat fora de servei, mentre el municipi de Navata també s’abasteix de quatre pous municipals, així com d’uns altres tres o quatre pous per a la urbanització.

 

 

 

Rendiment i pèrdues d’aigua de les xarxes d’abastament

Conèixer les pèrdues d’aigua en les xarxes en alta és més senzill que en les xarxes en baixa, ja que només cal comparar l’aigua posada en xarxa i la suma de l’aigua facturada a cadascun dels municipis del sistema. Així, per exemple, la xarxa de distribució d’aigua en alta del Consorci de la Costa Brava presenta unes pèrdues estimades per sota del 3%, quantitat molt baixa si tenim en compte que aquest consorci inclou un conjunt important de municipis amb un elevat nombre de població com Cadaqués, Llançà, Roses o Empuriabrava. Les xarxes en baixa solen presentar pèrdues molt majors i molt més difícils de quantificar degut a l’elevat nombre de sortides a controlar que comporta un major risc d’error en els enregistraments. D’aquesta manera, tenir un coneixement exhaustiu i comptabilitzar les pèrdues, les fuites i el rendiment de les xarxes d’abastament en baixa són processos molt complexos i sovint, els propis gestors dels abastaments, no coneixen amb exactitud les pèrdues d’aigua reals de la xarxa.

El rendiment mitjà de les xarxes de distribució de Catalunya es troba al voltant del 70%, considerant que el 85% seria l’òptim, de manera que es pot dir que el rendiment és acceptable, especialment a les ciutats grans on el rendiment és superior als dels nuclis de població més petits i aïllats, on el control dels cabals de subministrament és molt menor. Sovint hi ha petits nuclis on el rendiment és molt baix, tot i que en el còmput general de Catalunya té poca incidència pel baix nombre de població que representa respecte el total de població. S’estima que en poblacions menors de 500 habitants el rendiment de la xarxa per sota del 50% no són gens estranys.

Una mesura imprescindible a desenvolupar en els municipis amb uns baixos rendiments de la xarxa d’abastament d’aigua és la redacció d’un Pla Director del Servei, que han de permetre obtenir noves dades per a una millor gestió del sistema. Una altra actuació molt important a desenvolupar és el control dels cabals en alta de molts municipis on encara no hi ha coneixement d’aquesta dada. La instal·lació de comptadors en les captacions i/o dipòsits de capçalera és una actuació poc costosa i que permet obtenir dades que permeten un major coneixement i gestió, de manera que hauria de ser un primer pas imprescindible per a xarxes petites.

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.