Actualment hi ha 19 municipis alt empordanesos que disposen d’estació depuradora d’aigües residuals, especialment municipis amb unes poblacions importants, mentre els 49 municipis restants de la comarca, principalment rurals, encara no en disposen. Aquesta situació actual, amb el desenvolupament del Pla de Sanejament de les aigües de Catalunya, ha permès millorar sensiblement la qualitat química de les aigües dels rius, gràcies principalment a la posada en funcionament d’un bon nombre de depuradores, a més d’altres moltes previstes. Malgrat això, encara s’hi produeixen forces situacions inadequades on les aigües residuals urbanes són abocades directament al domini públic hidràulic sense tractament previ o amb un tractament insuficient. D’aquesta manera, l’origen d’aquestes contaminacions pot ser de varis tipus:
- pels abocaments de les depuradores a lleres amb poc cabal de dilució, fet que provoca problemes als propis rius, a les zones humides, a les aigües costaneres i a les subterrànies,
- per la mancança de sistemes de sanejament,
- pels abocaments dels nuclis urbans no sanejats, i
- per les descàrregues de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i residuals.
Les 21 EDAR instal·lades a l’Alt Empordà donen servei a una població permanent de 101.242 habitants, quantitat que cobreix al 74,8% de la població de la comarca que disposa d’una població de 135.413 habitants empadronats per l’any 2008. De totes aquestes EDAR presents, el grup més important el constitueixen les 10 EDAR que formen part del Consorci de la Costa Brava. Per la capacitat de depuració d’aquestes, les EDAR del Consorci podrien donar servei equivalent a una població total de 304.600 persones, cobrint així les necessitats d’un grup de municipis que en l’època estival veuen com la població és multiplica amb l’arribada d’una gran quantitat de turistes i residents en segones residencies. L’Agència Catalana de l’Aigua és la segona entitat que més EDAR gestiona a la comarca amb un total de 8, mentre la gestió per part dels propis municipis es redueix a les EDAR de la Jonquera i Figueres, aquesta darrera a través de l’empresa Aqualia.
Les EDAR de Figueres i Roses són, sense cap mena de dubte, les més importants de la comarca per l’elevat nombre de població que s’encarreguen de sanejar les seves aigües residuals. La de Figueres dóna servei a la població de la pròpia ciutat i a la d’altres municipis veïns com Vilafant i Vilatenim, mentre la depuradora de Roses ha de donar servei a una població molt variable amb puntes molt altes a l’estiu al voltant de les 100.000 persones.
Gràfic 3.2.6. Cabals d’aigües residuals tractades per l’EDAR de Roses. Període 2006-2008
Font: Consorci Costa Brava
Els sistemes de sanejament dels municipis que constitueixen la comarca de l’Alt Empordà està previst millorar-los considerablement en un futur proper amb un seguit de possibles actuacions a desenvolupar pel Pla de Sanejament d’aigües residuals urbanes a l’Alt Empordà (PSARU).
- Augmentar la capacitat de les depuradores existents i la seva dotació a la totalitat de municipis de la comarca. Moltes depuradores existents a nuclis urbans com: Vilamaniscle, Vilanant, Sant Mori o Cabanelles són deficients, amb la qual cosa cal augmentar la seva capacitat. Pels municipis més petits que no disposen de cap sistema de sanejament, cal que posseeixin un de propi o compartit amb altres municipis com és el cas de l’Escala qui comparteix EDAR amb Albons o Vilafant amb Figueres.
- Ús de sistemes tous de depuració d’aigües residuals domèstiques a través d’aiguamolls construïts en municipis petits on encara no hi ha construïda una EDAR. Cal tenir en compte que aquests aiguamolls són uns sistemes molts fràgils que requereixen d’un llarg temps de recuperació.
- Impermeabilitzar els col·lectors dels municipis que presentin problemes de salinització de les aigües del clavegueram, fet que dificulta molt la possibilitat de reutilització de les aigües residuals tractades a les depuradores municipals.
- Connectar les urbanitzacions de Castelló Nou i la Rubina amb el clavegueram de Castelló d’Empúries, ja que estan desconnectades de la depuradora municipal, fet que provoca que les aigües residuals s’aboquin directament a la llera.
- Els càmpings de la conca de la Muga s’han de dotar d’uns millors sistemes de depuració de les seves aigües residuals, i en cas de disposar-ne cal que els facin funcionar correctament, evitant així l’abocament d’aigües sense tractament o mal tractades a les lleres públiques.
- Implantació de xarxes separatives de depuració de les aigües residuals per part de les industries i urbanitzacions per a encarregar-se del seu tractament a partir d’un sistema propi de depuració. Cal que aquest fet quedi contemplat als nous plans urbanístics d’indústries i urbanitzacions per a que sigui d’obligatori compliment.
- Connectar els sistemes de sanejament d’aigües de Sant Pere Pescador i l’Armentera amb l’EDAR de l’Escala, degut a la insuficiència dels sistemes de tractament previ existent en aquests dos municipis. Aquesta connexió permetrà millorar la qualitat sanitària i ambiental de l’aigua del riu Fluvià, i un millor aprofitament de la depuradora de l’Escada.
Totes aquestes línies d’actuació del Pla de Sanejament d’aigües Residuals Urbanes (PSARU) està previst que es desenvolupin mitjançant un seguit d’actuacions a l’Alt Empordà que permetran millorar el sanejament de les aigües residuals urbanes a la comarca:
Aigües residuals industrials
L’activitat industrial genera, en la majoria de casos, un impacte sobre el medi ambient i sobre els sistemes aquàtics, ja que s’hi poden produir residus, abocaments i fuites de productes contaminants. Els abocaments industrials afecten a la qualitat de les aigües dels rius, de les aigües costaneres i, sobretot, de les aigües subterrànies. Una altra problemàtica associada són els escolaments i infiltracions en sòls contaminats, provocats per episodis puntuals de contaminació per fuites de tancs soterrats i per fuites potencials des d’infraestructures lineals soterrades.
Segons la diagnosi i les propostes d’actuació per a la redacció del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua al juny de 2008, a la comarca de l’Alt Empordà existeixen varis punts de contaminació d’origen industrial, situats a la conca de la Muga en els seus trams mig i baix:
La presència dels polígons industrials de Figueres, Vilabertran i Vilafant que provoquen una qualitat biològica deficient de la riera de Figueres.
Abocaments procedents de polígons industrials que provoquen problemàtiques de sòls contaminats i episodis de contaminació a municipis com: Saus, Vilamalla, Cabanelles, Figueres, Vilafant, Garrigàs, Santa Llogaia d’Àlguema.
Abocaments industrials a la massa d’aigua subterrània del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga que provoquen concentracions elevades de metalls (Fe i Mn) i detecció d’amoni conseqüència de les activitats dels polígons industrials de L’Armentera, Castelló d’Empúries, El Far d’Empordà, Figueres, Peralada, Sant Pere Pescador, Santa Llogaia d’Àlguema, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vila-sacra, Vilabertran, Vilafant i Vilamalla. Aquests abocaments són l’origen de les problemàtiques de contaminació de sòls i d’episodis de contaminació a Figueres, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant.
- Sistemes de clavegueram
De la mateixa manera que els ens locals tenen competències en l’abastament d’aigua potable per a les seves poblacions, també s’han d’encarregar del control sanitari de les aigües i del clavegueram i el tractament de les aigües residuals. Les aigües residuals o brutes generades en qualsevol llar o indústria poden tenir dos destinacions: l’abocament directe al domini públic hidràulic o a la xarxa de clavegueram. En el cas dels abocaments al domini públic hidràulic, és l’Agència Catalana de l’Aigua qui autoritza i inspecciona els abocaments realitzats, analitzant la qualitat de l’aigua i inspeccionant als establiments que fan l’abocament. També inspecciona els abocaments a la xarxa de clavegueram obrint en els dos casos expedients sancionadors quan ho creu convenient.
Pel que respecte als sistemes de clavegueram, existeixen dues tipologies en funció de si les seves aigües residuals o brutes i les aigües pluvials van juntes o van separades per canonades independents. No hi ha cap mena de dubte que la situació més adequada per evitar problemes d’inundacions i salubritat és la disponibilitat d’una xarxa de clavegueram separativa. De la mateixa manera, els sistemes de clavegueram haurien d’anar associats a la presència d’un sistema de tractament de les seves aigües, evitant així el seu abocament directa a la xarxa fluvial amb els conseqüents problemes de contaminació que això suposa. La combinació d’aquests dos elements (depuradora i sistema de clavegueram separatiu) ha de permetre un major tractament de les aigües residuals en tant que el volum d’aquesta aigua contaminada que entraria a la depuradora seria menor si les aigües pluvials quedessin al marge. A la vegada, aquestes aigües pluvials podrien anar directament a la xarxa fluvial sense ocasionar cap mena d’impacte sobre el medi.
A nivell de la comarca de l’Alt Empordà, la presència de xarxes separatives entre aigües pluvials i residuals és molt escassa, i es redueix a un conjunt de municipis on s’han instal·lat aquests sistemes en les zones de nova urbanització, mentre la resta d’àrees mantenen els antics sistemes unitaris, o en altres molts casos, no disposen de cap sistema de clavegueram. Alguns dels municipis que presenten una xarxa separativa entre les aigües pluvials i residuals en algun sector de nova urbanització són: Agullana on s’està fent, Bàscara, Biure, Cadaqués, Colera, la Jonquera, Llers, Navata, Ordis, Peralada, el Port de la Selva, Portbou, Roses, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador, Siurana, Vilafant, Vilamacolum, Vila-sacra o la mateixa ciutat de Figueres qui no la té extensiva a tota la ciutat.