La situació viscuda als darrers anys a la comarca de l’Alt Empordà amb l’escassetat de pluges que han provocat greus episodis de sequera, especialment a l’estiu, juntament amb els efectes del canvi climàtic que tendeixen a aguditzar aquestes tendències i el progressiu increment en la demanda i el consum d’aigua d’algunes zones de la comarca, farà que la conflictivitat social a l’entorn de la disponibilitat de recursos hídrics sigui cada vegada més important, sobretot, entre els dos grans consumidors de la comarca: l’agricultura i el turisme.
Una altra problemàtica associada al consum d’aigua està en l’abast de les pròpies dades, en tant que cal tenir en compte que la facturació declarada per les companyies subministradores no representen la totalitat dels usos de l’aigua d’un territori. El cens no recull les dades dels usos que resten exempts del cànon de l’aigua, d’acord amb l’article 64.2 del Decret 3/17 Cens de volums i entitats subministradores de Catalunya, any 2007 Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, ni tampoc incorpora els usos industrials en què el tipus específic del cànon de l’aigua es determina segons el sistema individualitzat (en base a la càrrega contaminant), ni inclou informació sobre els consums provinents de fonts pròpies.
Consum d’aigua per als diferents usos domèstic, industrial, agrícola i ramader
No hi ha cap dubte que l’activitat agrícola és la principal consumidora d’aigua de Catalunya i especialment de comarques com l’Alt Empordà amb una important tradició en aquest sector i amb la disponibilitat d’una gran superfície de sòls dedicats a conreus diversos amb una presència destacada de conreus de regadiu propera al 40% de la superfície agrícola total de la comarca. Segons dades de la pròpia ACA per l’any 2008 el consum d’aigua a Catalunya presentava els regs com el principal ús consumidor de prop del 70% de l’aigua subministrada gràcies a que s’estima que les necessitats hídriques de cada metre quadrat de regadiu són d’uns 400 litres l’any. Després del reg, l’ús que més aigua consumeix és el domèstic amb un 19%, l’ús industrial amb un 9% i la ramaderia amb un 2%. Aquest important consum d’aigua de l’activitat agrícola és podria disminuir significativament amb l’aplicació de mètodes de reg moderns com l’aspersió o el degoteig, podent arribar a estalviar fins un 35% de l’aigua utilitzada en mètodes de reg més tradicionals.
El Govern ha aprovat recentment una línia d’ajuts destinada a les comunitats de regants i als col·lectius de regants per tal de millorar i modernitzar el regadiu català durant el període 2009-2011. Els ajuts seran per aquells pagesos que vulguin augmentar l’eficiència dels sistemes de reg i afrontar èpoques de sequera, especialment per aquelles explotacions obsoletes. Aquests diners han de permetre modernitzar les instal·lacions a través de noves tecnologies que augmentin l’eficiència del transport, la distribució i l’aplicació del reg als conreus, així com l’emmagatzematge d’aigua. Les actuacions que s’hi poden acollir són les instal·lacions de captació i elevació d’aigües, embassaments i basses de regulació, la construcció de xarxes de transport i distribució, i obres de pous i sondejos, entre altres.
El consum i la demanda potencial estimada d’aigua al conjunt de municipis de l’Alt Empordà es pot calcular a partir de les dades de població i de superfície de regadiu. També s’ha agafat com a referència l’Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre (ACA). En aquest estudi, la comarca de l’Alt Empordà ha estat inclosa dins la zona Muga-Fluvià, juntament amb la Garrotxa. Aquestes dades venen a confirmar que dins l’activitat agrària és el reg agrícola el que consumeix una major quantitat d’aigua, concretament 76,8 hm3/any, mentre la ramaderia consumeix 4,6 hm3/any. Amb el consum urbà d’aigua passa un fet similar amb l’ús domèstic que arriba a ser de 21,4 hm3/any, mentre el consum de l’activitat industrial és de 7,6 hm3/any.
Gràfic 3.2.3. Demanda d’aigua de la zona Muga-Fluvià per usos agraris i urbans
Font: Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre
Sense tenir en compte els consums d’aigua de les activitats agrícoles, són els usos domèstics els que més aigua consumeixen al conjunt de l’Alt Empordà, seguit de lluny per l’activitat industrial que ha vist com en els darrers anys el consum ha anat disminuint progressivament gràcies a la introducció de millores significatives a les industries. Aquesta disminució no és molt important però sí és indicativa d’un canvi de mentalitat en el sector i en el conjunt de la societat en general. De l’aigua consumida per l’activitat industrial a la comarca, 2/3 parts s’obtenen procedents de la xarxa bàsica de subministrament d’aigua potable, mentre la 1/3 part restant s’obté mitjançant pous. A nivell municipal, el consum domèstic mitjà és inclòs superior al comarcal, de la mateixa manera que el consum industrial procedent de pous també és superior al procedent de la xarxa, fet que el diferencia del comportament a escala comarcal.
La distribució dels consums d’aigua domèstics i industrials per la comarca de l’Alt Empordà mostra grans diferencies entre un grup de municipis i la resta. Entre els més destacats trobem les poblacions amb un major nombre d’habitants com: Figueres, Roses, l’Escala o Castelló d’Empúries. Curiosament el municipi de Roses presenta un major consum domèstic d’aigua que Figueres, segurament per la tipologia de les seves llars amb una presència important d’urbanitzacions on el consum mitjà per habitant és força més elevat. A nivell industrial sí és el municipi de Figueres el que presenta un major consum d’aigua gràcies al major nombre d’indústries que s’hi localitzen.
Mapa 83. Municipis de l’Alt Empordà segons els consums domèstics d’aigua. Any 2008
Font: Informe de Sostenibilitat Ambiental, 2008
Mapa 84. Municipis de l’Alt Empordà segons els consums industrials d’aigua. Any 2008
Font: Informe de Sostenibilitat Ambiental, 2008
El consum d’aigua per habitant a l’Alt Empordà ha evolucionat de forma positiva entre els anys 2001 i 2006, passant dels 283 m3 per l’ús domèstic a l’any 2001 als 274 m3 l’any 2006. S’ha de tenir en compte, però, que dins d’aquests valors de consum mitjà per habitant únicament s’ha inclòs el consum domèstic, deixant de considerar la majoria de les extraccions relacionades amb les activitats agrícoles i ramaderes, així com usos particulars i horts familiars, ja que són xifres de les quals es té molt poc coneixement.
Gràfic 3.2.5. Consum municipal i per habitant de les poblacions que formen part del Consorci Salines-Bassegoda durant el període 2002-2007
Font: Diagnosi Hidrogeològica de la conca alta de la Muga
Del volum mitjà anual d’aigua captada dels aqüífers de la conca de la Muga per a usos urbans, de l’aqüífer de la Muga mitjana, a Peralada, es realitzen captacions importants com les dels municipis de l’Albera (la Jonquera, Espolla, Capmany, Masarac i Sant Climent Sescebes) amb un total de 520 m3/any, o la dels municipis que formen part de la Mancomunitat del Peu de Mont (Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga i Garriguella) amb un volum de 500 m3/any.
Si es fa referència als volums d’aigua facturats i el nombre d’abonats pels usos domèstic i industrial s’aprecia com l’Alt Empordà és una de les dues comarques gironines amb uns valors més alts, pel darrera del Baix Empordà. Aquests elevats consums d’aigua estan estretament relacionats amb el major nombre d’abonats d’aquestes dues comarques, de manera que el ratio de consum domèstic i industrial és similar a la de restes de comarques gironines entre les que destacaria el Gironès amb uns valors especialment elevats.
Una distribució similar a l’anterior experimenten els volums d’aigües consumits per les diferents comarques gironines, destacant-se novament els volums domèstics i industrials totals de l’Alt Empordà i el Baix Empordà.
Tenint en compte els volums d’aigua facturats i consumits pels usos domèstics i industrials de la comarca de l’Alt Empordà a l’any 2007, es pot calcular el volum de pèrdues de la xarxa resultat de la diferència de les dues xifres.
Pel que fa al consum d’aigua per l’ús agrícola a la comarca de l’Alt Empordà, es pot realitzar una aproximació a partir de les hectàrees de regadiu facilitades pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). Aquests tipus de conreus són els que reben aigua per mitjà d’un procediment establert per l’home, de manera que les hortes familiars també s’han inclòs en els conreus herbacis de regadiu. De les 30.642 ha de conreus presents a la comarca l’any 2007, un total de 12.017 ha (39,2%) eren de regadiu, mentre les 18.625 ha restants (60,78%) eren de secà. Partint del supòsit que la dotació habitual mitjana present a la comarca és de 1 litre / segon / hectàrea, que hi ha 200 dies de reg a l’any i que es rega una mitjana de 8 hores diàries, s’han calculat les necessitats hídriques pel conjunt de la comarca en un total de 207.653.760 m3/any, o el que és el mateix, 207,6 hm3/any.
El consum d’aigua per l’ús ramader també s’ha calculat fent una estimació en base a les dades de caps de bestiar proporcionades pel DAR a l’any 2009. Al conjunt de tota la comarca, hi havia censats un total de 376.609 caps de bestiar entre boví i porcí, 50.328 caps entre cabrum, oví i èquids, i 2.357.572 caps entre aviram i conills. Atenent les dotacions de 20, 10 i 4 litres/cap de bestiar, respectivament, podem calcular que el volum d’aigua necessàri estimat per a ús ramader pot ser de 7.532,2 m3/any pel boví i porcí, 503,3 m3/any pel cabrum, oví i èquids, i finalment, 9.430,3 m3/any per l’aviram i els conills. Aquestes xifres representarien un volum d’aigua total anual per a la comarca de l’Alt Empordà de 17.465,7 m3/any destinats a usos ramaders.
L’adopció de mesures d’estalvi d’aigua
L'aigua s’ha convertit en un dels recursos del qual els ciutadans tenen més cura a l’hora de gastar, ja sigui per motius econòmics com, sobretot, per la conscienciació assolida arran del greu període de sequera de l’any 2008. Aquest procés de presa de consciencia ha portat a que un 94,1% dels catalans segueixi, com a mínim, un hàbit d'estalvi d'aigua, mentre poc més d'un 81% disposa almenys d’un dispositiu per reduir la despesa. A les comarques gironines aquestes xifres també són molt altes, tot i que inferiors a les mitjanes catalana. Pel que fa al seguiment d'hàbits, es col·loquen a la cua, amb un 85,4% de la població; mentre que un 77,3% té dispositius d'estalvi.
Els habitants de les comarques gironines són les que tenen menys interioritzats els hàbits d'estalvi d'aigua de tot el territori català. Així ho demostra l'"Enquesta de Llars i Medi Ambient del 2008" publicada ahir per l'Institut Nacional d'Estadística, informe que ha estat configurat i ha comptat amb la participació de les oficines d'estadística de Catalunya (Idescat), el País Basc (Eustat), d'Andalusia (IEA) i de Galícia (IGE). Segons aquest informe, la mitjana de llars gironines que realitzen almenys un tipus d'estalvi d'aigua es xifra amb el 85,4%; gairebé 10 punts per sota de la mitjana de Catalunya que se situa en un 94,1%. Alguns dels hàbits més seguits pels gironins al moment d'estalviar aigua és el de no engegar el rentaplats i la rentadora fins que estan plens, tenir una paperera al lavabo per evitar tirar la brossa pel vàter, o bé omplir les piques de l'aigüera abans de rentar plats. Pel que fa als dispositius, l'aixeta de monocomandament i els limitadors de descàrrega per a la cisterna són els més utilitzats.
Des de l’ens encarregada de la gestió de l’aigua a Catalunya, l'Agència Catalana de l'Aigua, també s’està impulsar una intensa campanya per a l’estalvi d’aigua, per exemple, repartint durant l’any 2008 un total de 140.000 equips d’estalvi d’aigua per tot Catalunya, donant mostra de la preocupació i interès per la problemàtica de les sequeres a Catalunya. Aquests equips estan formats per airejadors per a les aixetes, i tenen el propòsit de fomentar l'estalvi i consolidar uns hàbits sostenibles en el consum d'aigua, concretament, permeten estalviar fins a un 50% d’aigua.
Qualitat de l’aigua de consum
Aconseguir la millor qualitat d'aigua possible per a l'abastament de poblacions és una de les principals demandes de les societats més avançades. Aquest requeriment recau, segons la legislació vigent, sobre l’Administració local qui té les competències relatives a l’abastament i la distribució d’aigua de qualitat.
Gràcies als esforços que s’estan portant a terme i que es realitzaran en un futur proper, en vistes dels requisits de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), cal esperar una millora important de les característiques organolèptiques de l’aigua conseqüència dels processos de descontaminació i recuperació d’aqüífers, als nous tractaments de potabilització, dessalinització, depuració i reutilització d’aigües.
- Qualitat de l’aigua de xarxa
La normativa existent referent a la qualitat de l’aigua de consum es fonamenta en la Directiva del Consell 98/83/CE, de 3 de novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà, i el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat que han de complir les aigües destinades al consum humà i a les instal·lacions que permeten el seu subministrament, des de les captacions fins a les mateixes llars.
L’entitat gestora del subministrament és l’encarregada de portar-ne el control i realitzar les analítiques corresponents per tal de garantir la qualitat de l’aigua. Per una altra banda, l’Agència de Protecció de la Salut és l’entitat encarregada del control de l’aigua de consum humà per evitar la presència d’agents nocius per a la salut. Aquesta tasca la realitza a partir d’un seguit d’inspeccions a les instal·lacions per tal de conèixer els nivells de desinfectants de l’aigua subministrada, els sistemes d’autocontrol de l’aigua aplicats per les entitats gestores de les xarxes o les condicions de les instal·lacions dels sistemes de subministrament.
Es considerarà que l’aigua és apta per al consum humà si aquesta aigua està desinfectada i lliure de la presència de microorganismes, de manera que es pugui garantir la seva salubritat, qualitat i netedat, protegint la salut de les persones davant qualsevol tipus de contaminació de l’aigua. Aquesta normativa fixa les normes tecnicosanitàries per a la captació, el tractament, la distribució i el control de qualitat de les aigües de consum públic.
La presència de xarxes supramunicipals i mancomunitats de municipis per a l’abastament d’aigua pel consum humà, amb la conseqüent reducció progressiva del nombre de municipis que encara s’abasteixen de pous municipals propis, ha comportant una millora en la qualitat de l’aigua abastida al conjunt de la comarca.
En condicions naturals, la pròpia natura a través del cicle de l’aigua, s’encarrega de netejar-la com si fos una potabilitzadora. Actualment, a causa de l’excés de contaminants abocats, tota la sèrie de filtres naturals no tenen prou capacitat, per això l’aigua utilitzada per al consum humà ha de passar prèviament per un procés de potabilització, el qual converteix l’aigua més o menys contaminada en aigua apta per al consum humà. La gestió d’aquestes plantes potabilitzadores corre a càrrec dels mateixos ajuntaments, els consorcis o les empreses operadores del subministrament.
Les dues plantes potabilitzadores més importants de la comarca, pel nombre de població a les que donen servei, són la potabilitzadora del Consorci Costa Brava, situada a Empuriabrava (Castelló d’Empúries), i la planta potabilitzadora de Figueres que ha ampliat la seva capacitat de 12.000 m3/dia a 20.000 m3/dia. La potabilitzadora de Castelló d’Empúries, situada prop de la deixalleria d’Empuriabrava, subministra aigua als municipis de Castelló d’Empúries i Empuriabrava, Llançà, Cadaqués, Roses i Port de la Selva, gràcies a la seva capacitat de 4 hm3/any. En canvi, la potabilitzadora de Figueres s’encarrega de subministrar aigua potable a les poblacions de Figueres, el Barri d’Hostalets de Llers, Cabanes, Vila-sacra, el Far d’Empordà, Fortià, Riumors, el Polígon Empordà Internacional de Vilamalla i el nou Polígon de Santa Llogaia d’Àlguema. També està previst que subministri aigua a la població de Llers i al nou polígon del Far d’Empordà, de manera que abastaria un conjunt de població total de 67.000 habitants.
El resultat de les tasques realitzades a l’entorn de la qualitat de les aigües subministrades a les diferents poblacions alt-empordaneses, durant els darrers anys, ha estat una millora substancial. Segons dades de l’Agència de Protecció de la Salut, un conjunt d’onze municipis han deixat, en els darrers 5 anys (2004-2009), de no poder beure aigua de les seves aixetes per problemes d’excés de nitrats amb concentracions superiors a 50 mil·ligrams per litre. Aquests municipis són: Ventalló, Viladamat, Bàscara, Cabanes, El Far d'Empordà, Fortià, Garrigàs, Pontós, Riumors, Santa Llogaia d'Àlguema i Vilamacolum. En canvi, ha aparegut un nou cas a l’Alt Empordà amb el municipi de Saus, Camallera i Llampaies, convertint-se en l’únic cas vigent a la comarca segons els controls realitzats durant aquest anys 2009.
Malgrat tot, l’Alt Empordà continua essent una de les comarques catalanes on la percepció ciutadana de la qualitat de l’aigua subministrada pel consum humà és més desfavorable, segons els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya, elaborada pel Departament de Salut l’any 2006. Concretament, la comarca en qüestió es presenta com una de les àrees on menys població consumeix habitualment aigua de l’aixeta, d’un 20% a un 30% per sota de la mitjana catalana.
Mapa 85. Població de 15 anys i més que declara beure habitualment aigua de l’aixeta. Any 2006
Qualitat de les aigües superficials
Una de les propostes d’actuació més importants del Pla Director de l’Empordà és el manteniment de la qualitat dels rius i dels marges fluvials. El conjunt de cursos fluvials de la comarca de l’Alt Empordà desenvolupen un paper ecològic clau com a connectors entre els espais naturals del litoral i els de l’interior a través de la plana altament urbanitzada. Cal destacar especialment el paper de la Muga, el Fluvià, el Ter, el Daró, la riera d’Orlina i la riera de Calonge, pels quals fora adient l’elaboració de Plans especials per ordenar els usos de les ribes, recuperar i conservar el bosc de ribera, controlar el desenvolupament d’espècies invasores, depurar les aigües, dissenyar itineraris i transformar aquests espais en elements estructuradors del territori que permetin apropar la gent al riu.
Els cursos fluvials presents a la comarca de l’Alt Empordà presenten, majoritàriament, una bona qualitat de les seves aigües. Els resultats de les analítiques fisicoquímiques en determinats trams del riu Muga i dels seus afluents més importants reflecteix un estat de les aigües superficials generalment bo, amb problemes força localitzats en determinats punts i trams degut a factors diversos com: l’abocament d’aigües residuals urbanes o l’augment dels nitrats. Pel que fa referència a la temperatura de l’aigua, s’observen uns valors alts en tots els trams, excepte al de l’estació del Molí on la baixa temperatura s’atribueix al fet que és aigua que prové del fons de l’embassament i encara no ha tingut temps d’escalfar-se. El pH és alcalí a totes les estacions, mentre l’oxigen dissolt és alt en general tret de Vilanova de la Muga i Vilafant on l’augment de matèria orgànica el fa baixar. S’observa un valor més alt al Molí, atès que la temperatura és més baixa i la solubilitat de l’oxigen és major. Referent als nitrats, presenta valors normals tret de les estacions de Vilanova, Peralada i Vilafant com a conseqüència de l’augment de la matèria orgànica. Una altra característica és l’alta transparència en totes les estacions tret de Vilanova i Vilafant, on les aigües són més tèrboles com a conseqüència de la contaminació. Respecte a l’alcalinitat, s’observa un valor més baix a l’Anyet al seu pas per Sant Climent Sescebes que s’atribueix a la naturalesa granítica de la capçalera. Finalment, la conductivitat és elevada en localitats com Vilanova de la Muga o Vilafant com a conseqüència de la contaminació.
Dos dels principals paràmetres contaminats presents als rius catalans i de l’Alt Empordà són el carboni orgànic total (COT) i l’amoni (NH4+).
Mapa 86. Paràmetres de qualitat de les aigües a l’Alt Empordà i Catalunya
Font: Estudi de caracterització i prospectiva de les demandes d’aigua a les conques internes de Catalunya i a les conques catalanes de l’Ebre
Qualitat de les aigües subterrànies
La plana empordanesa, d’origen al·luvial, ha estat tradicionalment un espai molt ric en aigües freàtiques. En general, la zona al·luvial entre la Muga i el Montgrí és la més abundant en aigües freàtiques, mentre que a ponent disminueixen a causa de l’aprimament de la capa al·luvial. D’aquesta manera, entre el curs de la Muga i el Fluvià es pot trobar aigua a uns 3-5 metres de fondària, mentre que en la zona interior es troba al voltant dels 10-40 metres. La creixent explotació dels aqüífers per satisfer les diferents demandes d’aigua ha comportat una forta davallada dels nivells freàtics i, en algunes zones més litorals, l’inici de processos de salinització cada vegada més acusats. Malgrat això, les conques de la Muga i del Fluvià encara estan pendents de la redacció dels respectius Plans d’ordenació d’extraccions d’aqüífers.
Pel que fa a la qualitat de les aigües, si els cursos fluvials de la comarca presenten, en general, una bona qualitat de les seves aigües superficials, no passa el mateix amb la qualitat de les aigües dels aqüífers on es detecten problemàtiques diverses com:
- L’existència de zones vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries degut a l’ús indiscriminat d’adobs orgànics o inorgànics en agricultura i a la ramaderia durant anys enrere, al gran increment de caps de porcí amb una mala gestió dels seus residus ramaders i a l’ús de productes fitosanitaris.
- L’elevat consum d’aigua per part de l’agricultura, amb un augment de la superfície de regadiu, i dels espais urbans, en contraposició amb els problemes d’escassetat hídrica en determinats estius.
- La gestió i l’ús d’abocadors de residus urbans, industrials, inerts, tòxics o perillosos, i mixtes, amb l’abocament d’aigües residuals urbanes no tractades o tractades deficientment directament a la xarxa fluvial, amb la descàrrega de col·lectors unitaris d’aigües pluvials i residuals.
- Abocaments industrials de materials de rebuig, fuites de líquids, gestió inadequada d’aigües residuals, risc pel transport de productes industrials, la presència de dipòsits industrials antics en instal·lacions abandonades o rebliments posteriors de pedreres o forats d’extracció d’àrids.
- La contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus municipals.
- Processos naturals com la dissolució de roques o minerals solubles.
- Els problemes de salinitat en algunes àrees resultat d’un bombament intens dels aqüífers costaners.
Conseqüència de tots aquests processos, els problemes de contaminació d’aqüífers poden ser de tres tipus:
- Físic: terbolesa, temperatura, escumes, olors, colors, etc.
- Químic: compostos inorgànics, orgànics, metalls, etc.
- Biològic: bacteris, virus, etc.
Les diferents masses d’aigua subterrània de la comarca presenten característiques i problemàtiques diverses que afecten a la qualitat de les seves aigües. La ubicació de la massa subterrània de l’Empordà, dins la depressió de l’Empordà, provoca que més de 30 municipis de la comarca s’abasteixin actualment d’aquesta massa d’aigua. L’alternativa d’abastament d’aquests municipis amb aigües que no procedeixin dels aqüífer resulta complexa i molt costosa per les importants inversions necessàries en infraestructures de potabilització i distribució, d’aquí que aquesta massa d’aigua s’hagi convertit en una font estratègica d’abastament. Cal tenir en compte, però, la progressiva substitució de bona part de les extraccions d’aigua que tradicionalment s’han realitzat en aquesta massa d’aigua per aportacions externes provinents de l’aqüífer Fluvià-Muga, provocant que la pressió extractiva sigui baixa. La pressió sobre l’estat químic d’aquesta massa d’aigua també es considera que no és molt alta, malgrat hi són presents un nombre significatiu d’activitats que generen un seguit de problemàtiques, principalment per excés de nitrogen procedents de dejeccions ramaderes. Municipis que hi formen part d’aquesta massa d’aigua com: Vilanant, Vilafant i Borrassà presenten aplicacions superiors a 210 kg de nitrogen per hectàrea i any, mentre altres com Vilamalla, Llers o Cabanes presenten valors entre 170 i 210 kg de nitrogen per hectàrea i any. També cal tenir en compte la pressió moderada que l’agricultura intensiva exerceix sobre la massa d’aigua.
La massa d’aigua subterrània del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga, que s'estén al llarg de 184 quilòmetres al llarg del curs baix d'aquests dos rius, ha estat objecte d’una pressió extractiva moderada. La major part de l’aigua estreta ha estat destinada a usos agrícoles i al proveïment de càmpings i àrees residencials, així com als nuclis de Sant Pere Pescador i l'Armentera. També presenta una pressió moderada derivada del nitrogen procedent de dejeccions ramaderes, mentre que el conjunt de la pressió dels cultius (aplicació de purins i altres adobs i plaguicides) es pot considerar com a alta. La recàrrega de la massa d’aigua de l’aqüífer prové dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu i de la recàrrega indirecta d’aigua provinent de la depuradora d’Empuriabrava. Aquesta massa d’aigua també pateix la pressió d’abocaments industrials principalment procedents del sector industrial de Figueres, amb una pressió alta, i els abocaments procedents de l’EDAR amb el possible risc d’incompliment per abocaments biodegradables. Un altra activitat que exerceix una pressió negativa sobre la massa d’aigua és la presència de múltiples àrees d’extraccions d’àrids, ja sigui a les riberes de la Muga, el Manol i el Fluvià. En relació a les extraccions d’àrids en la llera del Fluvià i de l’explotació d’antics pous d’abastament municipal a Roses i Cadaqués van provocar als mitjans dels anys 80’s problemes seriosos d’intrusió salina. Actualment aquesta pressió ha disminuït molt gràcies a que s’han abandonat aquestes captacions, tot i que es mantenen uns certs nivells de pressió resultat de les captacions existents per a l’abastament de càmpings i àrees residencials properes al mar.
La topografia plana i la naturalesa del sòl del territori on s’ubica la massa d’aigua del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga, també presenta una elevada vulnerabilitat a la salinització per intrusió marina. De fet, aquest és un problema força generalitzat als aqüífers de la Costa Brava com a conseqüència de l’increment de la demanda d’aigua lligat principalment al desenvolupament turístic i a la creixement extracció d’aigua dels pous, agreujat per l’intens episodi de sequera del 2008. Aquest és el cas dels aqüífers l'Albera i el cap de Creus, que abasteixen principalment els municipis de Colera, Llançà, el Port de la Selva o Portbou. L'extensió d'aquests aqüífers és de sis quilòmetres quadrats, i s'associen a la riera de Colera o Molinars, a la del Port de la Selva i la de Llançà. Aquesta problemàtica de present i futurja ha estat solucionada a Portbou amb la construcció d’una planta d’osmosi, mentre a Colera és farà una altra igual durant el 2009.
Tenint en compte totes aquestes qüestions anteriors, es pot afirmar que els principals impactes ambientals de les masses d'aigua de l'Alt Empordà són:
- La massa d’aigua subterrània de l’Empordà presenta concentracions de nitrats elevades i de plaguicides, resultat de la presència d’una superfície de sòl agrícola de 43.400 hectàrees.
- Problemàtiques a la massa d’aigua subterrània de l’Empordà degut a la presència d’extraccions d’àrids als municipis de: Peralada, Cabanelles, Garrigàs, Castelló d'Empúries, Palau de Santa Eulàlia, Figueres, Sant Miquel de Fluvià, Vilademuls, Pontós, Sant Joan de Mollet, Rabós, Ventalló, Cervià de Ter, Esponellà, Bordils, Corçà, Vilafant, Mollet de Peralada, Navata, Avinyonet de Puigventós, Sant Jordi Desvalls, Bàscara, Torroella de Fluvià, Avinyonet de Puigventós, Vila-sacra i Sant Mori.
- La massa d’aigua subterrània del Fluviodeltaic Fluvià-Muga presenta concentracions de nitrats elevades i de plaguicides, resultat de la presència d’una superfície de sòl agrícola de 15.550 hectàrees.
- Problemes de contaminació a la massa d’aigua del Fluviodeltaic Fluvià-Muga amb concentracions de metalls elevades i detecció d’amoni derivats de l’EDAR de Vilamalla, Figueres, Empuriabrava, Castelló d’Empúries i Sant Miquel de Fluvià.
- Concentracions molt elevades de metalls a la massa d’aigua subterrània del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga degut a la presència d’extracció d’àrids als municipis de Peralada, Castelló d’Empúries, Figueres, Sant Miquel de Fluvià, Rabós, Ventalló, Vilafant, Mollet de Peralada, Masarac, Torroella de Fluvià, Sant Pere Pescador, Vila-sacra i Biure.
- Concentracions de nitrats elevades a les masses d’aigua subterrànies de l’Empordà i del Fluviodeltaic Fluvià-Muga amb municipis amb aplicacions entre 170 i 210 kg N/ha i any com: Vilamalla, Cistella i Cabanes, i amb aplicacions superiors als 210 kg N/ha i any a municipis com: Cabanelles, Lladó, Vilanant, Vilafant, Borrassà, Bàscara, Riumors i Vilamacolum.
- Concentracions de nitrats localitzades però significatives també es troben a la massa d’aigua subterrània de la conca alta de la Muga amb municipis com la Jonquera, Biure i Cistella amb aplicacions entre 170 i 210 kg N / ha i any, i municipis amb aplicacions superiors als 210 kg N / ha i any com és el cas de Masarac, Cabanelles i Vilanant.
- Concentracions d’amoni de 10,98 mg/l al Llobregat de la Muga a Capmany (any 2007), capçalera del Llobregat de la Muga fins al Ricardell, mentre als darrers 10 anys les concentracions mitjanes d’amoni ha estat de 6,9 mg/l i els percentatges mitjans de saturació d’oxigen ha estat del 53%.
- La Muga entre l’embassament de Boadella i el Llobregat de la Muga presenta una qualitat morfològica deficient i una qualitat biològica segons els peixos inferior a bona. Aquests impactes estan molt relacionats amb la presència de 13 assuts en tan sols 21,4 km. de riu.
- Alteracions morfològiques en hàbitats fluvials i riberes del tram baix del Llobregat de la Muga, entre el Ricardell i la Muga. Presenta una qualitat morfològica deficient.
- Qualitat morfològica deficient de la Muga des de la confluència del Llobregat de la Muga fins el mar degut a l’endegament dels 12,3 km. finals del riu Muga.
- Alteracions morfològiques en hàbitats fluvials i riberes del riu Manol i la riera d’Àlguema, amb una qualitat dolenta del Manol a Vilanova de la Muga i de la riera d’Àlguema a Santa Llogaia, i amb una morfologia deficient del Manol a Vilafant i a Lladó.
- Alteració d’hàbitats fluvials al rec Madral als Aiguamolls de l’Empordà degut a una qualitat morfològica deficient.
- Qualitat biològica mediocre de la Muga aigües avall de Boadella degut a la presència de captacions per regadius i per l’abastament de les poblacions de Boadella i Pont de Molins (captacions superiors als 43 hm3/any).
- Qualitat biològica deficient de la riera de Figueres a causa de la presència dels polígons industrials de Figueres, Vilabertran i Vilafant.
- Abocaments industrials procedents de polígons industrials que provoquen problemàtiques de sòls contaminats i episodis de contaminació a municipis com: Saus, Vilamalla, Cabanelles, Figueres, Vilafant, Garrigàs, Santa Llogaia d’Àlguema
- Abocaments industrials a la massa d’aigua subterrània del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga que provoquen concentracions elevades de metalls (Fe i Mn) i detecció d’amoni conseqüència de les activitats dels polígons industrials de L’Armentera, Castelló d’Empúries, El Far d’Empordà, Figueres, Peralada, Sant Pere Pescador, Santa Llogaia d’Àlguema, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vila-sacra, Vilabertran, Vilafant i Vilamalla. Aquests abocaments són l’origen de les problemàtiques de contaminació de sòls i d’episodis de contaminació a Figueres, Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant.
- Afectacions a la piezometria amb els conseqüents problemes d’intrusió salina a l’aqüífer superficial i profund de la massa d’aigua del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga, conseqüència de les extraccions d’aigua subterrània per regadiu, abastament i ús industrial (índex d’explotació entre 0,37 i 0,65)
- Problemes d’intrusió salina a la massa d’aigua subterrània dels al·luvials de l’Albera i Cap de Creus conseqüència de les captacions d’aigua subterrànies per abastament.
- Problemes de contaminació derivats de l’EDAR de Llançà a la riera de Valleta, de l’EDAR de Figueres a la riera de Figueres amb concentracions de 10 mg/L de Nh4 i 12 mg/L de DBO, i finalment, de l’EDAR de Saus-Camallera, Vilamalla, Bàscara, Figueres, Castelló d’Empúries, Sant Miquel de Fluvià i Ventalló a la massa d’aigua subterrània de l’Empordà.