CISTELLA.png

Carta de Serveis

Incendis forestals

Els incendis forestals, juntament amb les inundacions, són els principals riscos ambientals presents a la comarca i el principal problema ambiental, conseqüència d’una superfície forestal mediterrània molt extensa i compacta, i d’unes condicions climàtiques i de relleu molt desfavorables. Pel que fa a la superfície forestal de la comarca, el bosc predominantment esclerofil·le representa el 40,6% del total de la superfície de l’Alt Empordà, mentre el 18,6% és ocupada per bosquines i el 9,2% per altra vegetació, segons dades de l’any 2007. Aquests percentatges suposen una massa combustible potencial molt elevada, especialment al sector occidental i nord de muntanya de la comarca, on es concentra la major part de la superfície forestal, sovint amb una accessibilitat molt dolenta. Juntament amb aquests factors, cal afegir el progressiu creixement dels boscos en els espais de muntanya resultat d’un procés d’abandonament demogràfic i de molta de l’activitat tradicional d’aquests espais.

Una de les activitats que pràcticament ha desaparegut en els darrers anys és la ramaderia extensiva, fet que ha provocat que tota la biomassa vegetal que abans es convertia en biomassa animal ara és mantingui com un perillós combustible que anualment augmenta un 30%, sempre i quan no hi hagi incendis. A més, la pràctica de fer carbó també s’ha perdut absolutament, de la mateixa manera que la recollida de branques també s’ha deixat de fer. L’abandonament d’aquestes activitats, juntament amb l’abandonament de molts conreus que s’han convertit en superfície forestal, han provocat que les masses de bosc siguin cada vegada més extenses i amb una major continuïtat.

Les explotacions forestals ja fa anys que no són rentables a causa de la saturació del mercat, el manteniment o la baixada dels preus de la fusta i l’encariment progressiu de la mà d’obra. L’oferta i la demanda estan ara més desequilibrades que mai, i la competència amb l’arribada de fusta estrangera molt més barata, la falta d’una indústria a Catalunya que treballi amb la fusta, són uns altres impediments importants per aquest sector. La crisi de la construcció també ha contribuït molt a agreujar el sector de la fusta que sovint no troba mercat per a la seva sortida, restant molta fusta tallada al bosc, amb el conseqüent risc que això provoca. Davant tots aquests entrebancs, la solució de molts propietaris d’explotacions forestals és combinar la gestió dels boscos amb altres activitats, restant sovint la part forestal com un complement per a l’economia familiar. Una de les solucions més rentables que moltes explotacions forestals han decidit adoptar és la conversió d’aquests espais en indrets d’arrendament cinegètic, en tant que l’activitat de la caça genera uns beneficis econòmics molt més importants que els de la fusta.

Climatològicament cal tornar a fer referència a les diverses situacions sinòptiques que originen uns majors nivells de risc com són els vents de tramuntana o de mestral forts i secs que afavoreixen la dessecació del combustible i faciliten la propagació dels incendis. Aquest fet ve acompanyat per una accentuada sequedat estival que agreuja la propagació del foc i la formació d’incendis de gran magnitud. Aquesta va ser la situació que va tenir lloc durant el greu episodi del dia 19 de juliol de 1986, quan els forts vents de nord van propiciar la formació de diversos grans incendis que van cremar un total de més de 22.000 hectàrees de terreny forestal. De tots ells, el més devastador va ser un gran foc provocat per una avioneta francesa que es va estavellar, prop de Requesens, mentre desenvolupava les tasques d’extinció d’un altre incendi. El foc es va propagar en direcció sud cap al sector de la Jonquera.

Un altre fet decisiu en la determinació del risc d’incendis forestals a la comarca és la presència antròpica, ja que la causa més freqüent dels 452 incendis ocorreguts a la comarca, entre els anys 1990 i 2000, han estat negligències com el llançament de cigarretes o accidents relacionats amb treballs agrícoles o focs iniciats a les vores del abocadors. Un paper molt destacat també han tingut els incendis intencionats, provocats per piròmans o per venjances i altres disputes, que han suposat un 20,4% del total d’incendis. Els focs d’origen exclusivament natural han estat només el 3% de total, deguts exclusivament a la caiguda de llamps, mentre un altre percentatge també reduït dels focs accidentals han estat provocats principalment pel mal funcionament o estat de línies elèctriques i la utilització de maquinària.

Tenint en compte tots aquests factors, l’Alt Empordà és una comarca que sempre tindrà un alt risc d’incendis, cosa que, per desgràcia, s’acostuma a traduir en un elevat nombre d’incendis que, en condicions normals, són controlables i no generen pèrdues territorials elevades. Ara bé, quan l’incendi pren una gran magnitud, les dificultats per aturar-lo a l’Alt Empordà són molt complexes i, en conseqüència, les hectàrees cremades poden ser molt importants. Per això, per poder gestionar de la millor manera possible el risc d’incendis forestals de la comarca, cal incidir en aspectes de sensibilització i de potenciació del paisatge mosaic per tal de reduir el risc d’incendis. Per evitar això caldria recuperar i promocionar activitats tradicionals com la ramadera extensiva, amb el pagament als ramaders per hectàrea pasturada, benefici al que s’hauria de sumar el propi de l’activitat ramadera. Aquesta es convertiria en una mesura preventiva del risc d’incendis, a la vegada que un benefici per una activitat tradicional.

Bosc cremat a Cistella

Marc normatiu

L’ampli bagatge de Catalunya amb la problemàtica dels incendis forestals en les darreres dècades ha propiciat la creació d’una important normativa legal sobre la qüestió. La principal i pionera va ser la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya on s’estableix l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d’aquests terrenys. Ara bé, també hi ha una àmplia normativa específica referida al risc d’incendis forestals com:

  • Acord del Consell de Ministres que aprova la Directriu bàsica de planificació de protecció civil per emergència per incendis forestals (Ordre de 2 d'abril de 1993, Ministeri de l'Interior, publicada al BOE de 15 d'abril).
  • Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals.
  • Decret 161/1995 de 16 de maig d’aprovació del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, “PROCICAT” (DOGC 2058 de 2 juny).
  • Decret 267/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d'influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d'incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.
  • Decret 267/1996, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.
  • Decret de mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres (Decret 130/1998, de 12 de maig, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, publicat al DOGC de 9 de juny).
  • Decret 96/2000, de 6 de març, pel qual s'avança l'aplicació de les mesures de prevenció d'incendis forestals.
  • Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
  • Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
  • Decret 14/2005, d'1 de febrer, pel qual s'avança l'aplicació de les mesures de prevenció d'incendis forestals.
  • Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.
  • Ordre MAH/120/2006, de 17 de març, per la qual es modifica l'Ordre de 21 de juny de 1993, sobre cremes controlades en zones d'alta muntanya.
  • Ordre MAH/360/2005, de 5 d’agost, sobre mesures urgents per a la prevenció d’incendis forestals DECRET 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Mapes de models d’inflamabilitat i combustibilitat

La vegetació és un dels factors claus a considerar quan es fa referència al perill d’incendi forestal ja que intervé des d’una doble vessants. En primer lloc, intervé segons la seva capacitat d’entrar en ignició, característica que es defineix com inflamabilitat. En segon lloc, intervé segons la seva incidència en el comportament del foc, fet que es defineix com a combustibilitat.

La inflamabilitat està molt relacionada amb la composició específica de la vegetació, i per tant depèn del grau de presència de les espècies que són tipificades en els models d’inflamabilitat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge realitza el mapa de models d’inflamabilitat, on no considera la inflamabilitat de les zones no arbrades, de manera que ha estat necessari assignar-hi uns models segons el criteri de proximitat als models d’origen. El mapa distingeix 10 models segons el grau d’inflamabilitat que s’han classificat d‘1 a 10 en la mateixa escala ordinal del mapa.

 

Mapa 71. Mapa d’inflamabilitat de l’Alt Empordà

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

La combustibilitat, en canvi, depèn de les característiques físiques i estructurals dels combustibles forestals que són tipificats pels models de combustible. El Departament de Medi Ambient i Habitatge realitza el mapa de models de combustibilitat, on ha estat necessari assignar-hi uns models a les zones no arbrades, cosa que s’ha fet a partir del mapa CORINE.

Per quantificar la combustibilitat s’ha considerat com a criteri els efectes de cada model en velocitat de propagació del foc i la longitud de flama, cosa que s’ha fet conforme a uns valors establerts. A partir d’aquests valors, cada model es quantifica en una escala de 0 a 10 conforme a una equivalència que s’estableix respecte al model 4, el qual, amb una velocitat de propagació de 26 km/h i longitud de flama de 6 m, adquireix el valor 10 i actua com a referent.

 

Mapa 72. Mapa de combustibilitat de l’Alt Empordà

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Mapes bàsics de perill d’incendis forestals

El mapa bàsic de perill d’incendis forestals a Catalunya, elaborat per la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, defineix diferents zones segons el greu de perillositat, severitat i probabilitat d’ocurrència dels incendis forestals. Té en compte el perill d’ignició, és a dir, de facilitat d’iniciació del foc, així com el perill de propagació referit a la facilitat expansió del foc. Aquest mapa de perill d’incendis té assignat per cada punt del territori un valor de perill que va de 0 a 10, com a resultat de la combinació dels diferents factors que determinen el perill d’incendi forestal.

Segons el Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya (INFOCAT), hi ha 37 municipis a l’Alt Empordà que presenten un alt risc d’incendis forestals, mentre la resta, 31 tenen un nivell de risc inferior. Aquests 37 municipis amb un alt risc d’incendi forestal són: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Biure, Boadella d’Empordà, Cabanelles, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, el Port de la Selva, Espolla, Garriguella, la Jonquera, la Selva de Mar, l’Escala, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Navata, Palau-saverdera, Pau, Peralada, Pont de Molins, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Ventalló, Vilajuïga i Vilamaniscle.

 

Mapa 73. Mapa de risc d’incendis forestals a l’Alt Empordà

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

Evolució del incendis (nombre i superfície cremada) a l’Alt Empordà

Hi ha molts tipus d’incendis diferents que requereixen d’uns nivells i unes metodologies d’actuació molt particulars. Uns dels més habitual a la comarca de l’Alt Empordà són els incendis que afecten a urbanitzacions. En aquests casos la prioritat de les actuacions d’emergència estan centrades en la seguretat de les persones i del seus béns. Uns altres tipus d’incendis són els incendis naturals remots, principalment associats a la caiguda de llamps en indrets de difícil accés, on cal posar una especial atenció en evitar que es converteixin en focs forestals o que afectin a urbanitzacions. Finalment, cal destacar els anomenats Grans Incendis Forestals (GIF), ja que són els que més danys i situacions de risc generen, i perquè la seva extinció sovint s’esdevé llarga i complexa, causant un fort impacte ambiental. En aquests casos les actuacions dels cossos d’extinció van dirigides a intentar deixar l’incendi sense capacitat de creixement.

Fent un repàs històric dels episodis forestals i de les superfícies cremades a l’Alt Empordà durant el període 1968-2003, s’aprecia com hi ha una correlació molt baixa entre el nombre d’incendis ocorreguts durant un any i la superfície cremada, havent-t’hi anys que presenten un gran nombre d’incendis i els que pateixen un major nombre d’hectàrees cremades. Únicament en anys com el 1978 i 1986 aquestes dues variables mantenen un correlació. Aquestes dades són indicatives d’un factor clau com és la formació de grans incendis forestals, que determinen l’autèntic risc i impacte sobre el medi ambient i les persones que l’habiten.

Una altra qüestió interessant a destacar és que l’Alt Empordà presenta una problemàtica greu amb la reincidència dels incendis forestals. Sovint els incendis forestals afecten regions ja afectades per incendis d’anys anteriors, degut a que són zones molt vulnerables, amb molt combustible, poca accessibilitat i molts dies de tramuntana. Aquesta reincidència porta conseqüències greus pels ecosistemes forestals, que es veuen incapaços de regenerar-se completament. Així, zones on abans hi havia boscos més o menys madurs, s’han convertit amb el temps en zones de matollars. No és d’estranyar, doncs, que la comarca de l’Alt Empordà tingui un percentatge de matollar més alt que la resta de comarques de la seva regió forestal.

 

En conclusió, l’Alt Empordà és una comarca que, per les seves característiques climàtiques, vegetals, orogràfiques i socioeconòmiques, sempre tindrà un alt risc d’incendis. Això s’acostuma a traduir en un elevat nombre d’incendis (la mitjana pel període 1968-2003 és de 37 episodis per any) que, en condicions normals, són controlables i no generen pèrdues territorials elevades. Ara bé, quan l’incendi pren gran magnitud, les dificultats per aturar-lo a l’Alt Empordà són molt complexes i, en conseqüència, les àrees cremades poden ser molt àmplies.

 

Pla Especial d’Emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) i Plans de Protecció Civil Municipals

El principal Pla de Protecció Civil de Catalunya per fer front al risc d’incendis forestals és el Pla Especial d’Emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT). Va ser aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya el dia 29 de setembre de 1994, homologat per la Comisión Nacional de Protección Civil i publicat a la el 24 de desembre de 1994 de la Secretaria de Interior. Aquest té com a objectiu principal el establir i coordinar els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels diferents serveis de la Generalitat de Catalunya, les administracions públiques i les entitats privades. Per això, el Pla ha d’incorporar tots els aspectes necessaris per a l’anàlisi del risc, la vulnerabilitat, la zonificació del territori i el desplegament dels mitjans i recursos per actuar en cas d’emergència. El Pla va ser elaborat a l’any 2003 i ha estat actualitzat a l’any 2008.

A partir dels mapes de perill i vulnerabilitat del risc d’incendis forestals, el Pla INFOCAT determina quins municipis de Catalunya han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal per incendis forestals. Els municipis que estan obligats a elaborar-lo són aquells on la mitjana dels valors del 50% de la superfície amb més perill del terme té un perill alt o molt alt i alhora compleixen una de les següents condicions:

  • tenir més del 5% de la superfície dins els Perímetres de Protecció Prioritària i més de 50 ha forestals,
  • tenir més del 15% de superfície forestal i més de 100 ha forestals.

Es recomana l’elaboració del PAM pel nivell de perill els municipis que tenen:

  • la mitjana del 50% de la seva superfície forestal té un nivell de perill moderat,
  • més de 50 ha de superfície forestal i un 5% dins dels Perímetres de Protecció Prioritària o 100 ha de superfície forestal i un 15 % de superfície forestal en el municipi.

Els municipis de l’Alt Empordà que estan obligats a redactar un Pla d’Actuació Municipal per fer front al perill d’incendi forestal són: Agullana, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d’Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, el Port de la Selva, Espolla, Garrigàs, Garriguella, l’Escala, la Jonquera, la Selva de Mar, la Vajol, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Palau-saverdera, Pau, Pont de Molins, Pontós, Portbou, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Sant Mori, Saus, Terrades, Ventalló, Viladamat, Vilajuïga, Vilamaniscle, Vilanant i Vilaür. A aquests municipis cal afegir el municipi d’Albanyà que està obligat a l’elaborar el PAM per la seva vulnerabilitat davant el risc d’incendis forestals. Municipis de la comarca de l’Alt Empordà que se’ls hi recomani elaborar el seu propi PAM no hi ha cap.

Segons els criteris de vulnerabilitat, els municipis que han d’elaborar el seu PAM d’incendis forestals són els que tenen vulnerabilitat alta o molt alta, resultat de sumar els productes de la superfície dels elements vulnerables pel valor assignat a aquell tipus d’element vulnerable. Els municipis als que només existeix recomanació són els que presenten una vulnerabilitat mitja. D’aquesta manera, els municipis alt empordanesos que presenten una vulnerabilitat alta són: Albanyà, Maçanet de Cabrenys i Rabós. Els que presenten una vulnerabilitat molt alta són: Cadaqués, el Port de la Selva, l’Escala, la Jonquera, Llançà i Roses.

Existeixen altres plans d’emergència pel risc d’incendis forestals complementaris a INFOCAT i als PAM. Uns d’aquests són els Plans de Sectors de Risc, plans d’actuació de les zones definides al Pla INFOCAT, on es determina un seguit d’àrees d’actuació segons el risc d’incendis forestals existents i les seves característiques. Per cadascuna d’aquestes zones s’estableixen uns plans d’actuació on s’especifica les actuacions concretes a realitzar i la manera com cal integrar els plans d’actuació municipal. A les comarques gironines hi ha definits els següents sectors de risc per incendis forestals:

També cal considerar la presència d’una altra figura com són els plans específics que no estan estipulats en els plans especials de la Generalitat però que són recomanables a cada municipi en funció de l’anàlisi de riscos. Aquests plans específics són aquells que els ajuntaments realitzen per poder actuar d’una manera coordinada en cas de produir-se accidents vinculats a determinades activitats: castells de focs, correfocs, espectacles musicals o esdeveniments multitudinaris, com ara processons, cavalcades, revetlles i fires. Tal com es regula en el Decret 210/99, els Plans Especials Municipals han d’establir la distribució de funcions i responsabilitats en cas d’emergència. Cal tenir en compte que en cas que s’hagin d’activar plans especials, no s’inclouran les persones que no pertanyin a l’àmbit municipal.

Uns altres plans existents per a la gestió dels incendis forestals són els Plans d’Autoprotecció, destinats als titulars d’elements vulnerables i permetent donar una resposta interna davant un possible incendi forestal que els pugui afectar, o els Plans d’Actuació dels Grups Actuants on les actuacions previstes per INFOCAT són executades per Grups d’Actuació format per personal especialitzat en la temàtica.

És important destacar el paper que recentment està desenvolupant el Consell Comarcal de l’Alt Empordà en matèria de riscos, i especialment d’incendis forestals, assumint un seguit de funcions recollides sota el que s’ha anomenat Pla d’Assistència i Suport en matèria de Protecció Civil de la comarca de l’Alt Empordà. Aquestes funcions estan encaminades a coordinar esforços per fer front als múltiples riscos existents a la comarca, oferint un primer nivell d’organització, assistència i cooperació entre els diferents agents implicats.

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà també dóna suport i col·laboració en la redacció i elaboració dels Plans de Protecció Civil Municipals, així com en les revisions corresponents. A més, dóna suport als ajuntaments per a la implantació dels seus plans d’emergència, programant sessions d’informació a la població i l’organització de simulacres d’un determinat risc. A nivell de risc d’incendis forestals, s’encarrega de l’elaboració dels Plànols de Prevenció d’Incendis, definint quines són les urbanitzacions, edificacions i instal·lacions que cal protegir davant l’amenaça del foc. D’aquesta manera, durant el 2007 el CCAE va redactar, de manera gratuïta, aquests plànols de delimitació a 18 dels 31 municipis que ho van sol·licitar.

Agents de prevenció i extinció d’incendis forestals

Existeixen diferents agents que actuen en les imprescindibles tasques de prevenció i extinció dels nombrosos incendis forestals que anualment hi tenen lloc arreu de Catalunya. El major pes de la gestió d’aquest tipus de risc, tant present i important a casa nostre, recau sobre el cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la vital tasca exercida pel cos d’Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal fomentades, principalment, en el voluntariat.

La Generalitat de Catalunya, amb el seu cos de bombers professionals i voluntaris, té assumides les competències de la prevenció i l’extinció d’incendis. El servei de prevenció i extinció d’incendis també és una competència pròpia dels municipis, segons estableix la legislació de règim local vigent, obligatòria pels municipis de més de 20.000 habitants com és el cas de Figueres, mentre per la resta és voluntari. El Cos de Bombers de la Generalitat s’organitza territorialment en parcs, zones i brigades, denominades operativament parcs, àrees bàsiques d’emergència i regions d’emergències.

Els bombers de la Generalitat també s’encarreguen, en ocasions puntuals, d’altres tasques alienes a l’extinció com són les emergències i l’extinció, treballant en la campanya d’hivern per prevenir incendis, juntament amb el suport dels auxiliar forestals contractats per la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments (DGPEIS). En anys com aquest 2009 les condicions de risc d’incendis forestals són més importants conseqüència d’una primavera molt plujosa i del succés d’un fort temporal de vent ocorregut al desembre de 2008 que va provocar que molts arbres i vegetació caigués, i molts camins i pistes forestals fossin inaccessibles.

De les set regions d’emergències per incendis forestals que hi ha a Catalunya (Centre, Metropolitana nord, Metropolitana sud, Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre i Girona), la de Girona és la tercera regió amb major nombre de personal disponible, després de la regió de Lleida i de l’àrea Metropolitana nord. La dotació total de Girona representa un 15,5% del total de Catalunya, destacant la presència dels bombers funcionaris (20,2% del total del bombers funcionaris de Catalunya) i dels auxiliars forestals (36% del total d’auxiliars forestals de Catalunya). Aquestes xifres ens parlen de la importància dels incendis forestals per a les comarques gironines i, especialment, per aquelles comarques com l’Alt Empordà on les característiques de la vegetació, el relleu i el clima són propicies a l’augment del risc.

 

Mapa 75. Regions d’Emergències pel risc d’incendis forestals a Catalunya. 2008

Girona és una de Regions d’Emergències amb un major nombre de parcs de bombers de Catalunya, especialment pel que fa al nombre de funcionaris, mentre la xifra dels voluntaris es troba força per sota d’altres regions com: Lleida, la regió Metropolitana nord o la Centre. Destacar també la presència de set columnes mòbils que actuen en les tasques d’extinció dels incendis forestals a l’estiu.

En funció de les diferents cobertures i la visió dels diferents punts forestals de Catalunya, el Cos de Bombers de la Generalitat té distribuït tota una sèrie de punts de guaita que permeten la detecció d’incendis forestals en les seves fases inicials, fet que resulta fonamental en els processos d’extinció per evitar la formació dels indesitjats Grans Incendis Forestals.

D’aquesta dotació de vehicles de la Regió d’Emergències de Girona, destaca la presència de 8 autobombes forestals pesades, 48 autobombes rurals pesades, 5 autobombes urbanes lleugeres, 1 autobomba urbana pesada, 5 autoescales automàtiques, 1 furgó de rescat de muntanya, 1 furgó risc químic, 2 furgons de salvament diversos, 1 unitat de càrrega, 42 unitats personals de càrrega i 1 vehicle especial.

A la comarca de l’Alt Empordà s’han definit dues Àrees Bàsiques Policials incloses dins una Regió policial major com és la de Girona. La primera és l’Àrea Bàsica Policial de l’Alt Empordà-Figueres on s’inclouen els municipis de: Agullana, Albanyà, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Biure, Boadella d'Empordà, Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Cantallops, Capmany, Cistella, Colera, Darnius, Espolla, el Far d'Empordà, Figueres, Garrigàs, Garriguella, la Jonquera, Lladó, Llançà, Llers, Maçanet de Cabrenys, Masarac, Mollet de Peralada, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Pontós, el Port de la Selva, Portbou, Rabós, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenç de la Muga, Santa Llogaia d'Àlguema, la Selva de Mar, Siurana, Terrades, la Vajol, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilamaniscle, Vilanant, Vila-sacra.

La segona de les Àrees Bàsiques Policials que afecta a la comarca és la denominada Alt Empordà-Roses, on s’inclouen els municipis de: l'Armentera, Cadaqués, Castelló d'Empúries, l'Escala, Fortià, Palau-saverdera, Palau de Santa Eulàlia, Pau, Pedret i Marzà, Riumors, Roses, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Saus, Torroella de Fluvià, Ventalló, Viladamat, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilaür.

L’altre element bàsic de lluita contra el risc d’incendis forestals a Catalunya és el Cos d’Agents Rurals (CAR) format per un cos de funcionaris de la Generalitat que s’encarrega de la gestió forestal, cinegètica i piscícola, especialment relacionades en matèria d’incendis forestals. Així, la Generalitat exerceix les seves competències a través d’aquest Cos d’Agents Rurals assumint les tasques de vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d'aquest cos tenen la condició d'agents de l'autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. Inspecció de qüestions diverses com: la fauna, pesca, incendis, forestal, espais naturals, impacte ambiental, accés al medi natural/camins ramaders, i Plans d’emergència i protecció civil.

Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) són associacions formades per propietaris forestals i pels ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial. Tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals, de la mateixa manera que també hi podran formar part les associacions de propietaris forestals legalment constituïdes, les organitzacions professionals agràries i les associacions que tinguin com a finalitat la defensa de la natura, vinculades al municipi o als municipis en qüestió. La regulació de les ADF es va fer a partir de l'any 1986 com a conseqüència del programa "Foc Verd" elaborat pel Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, el seu origen cal cercar-lo en els antics grups d'extinció d'incendis i auxili immediat que es varen començar a formar a principis dels anys 60 a Catalunya amb els objectius següents:

  • Elaboració i execució col·lectiva de programes de vigilància i prevenció d'incendis forestals.
  • Col·laboració activa en l'organització, el control i l'execució de mesures dictades o que es dictin per la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic en matèria de prevenció, o amb qualsevol altre organisme que tingui autoritat i competència en la lluita contra els incendis forestals.
  • Realització de campanyes de divulgació entre els titulars de terrenys forestals sobre les accions de prevenció i lluita contra els incendis forestals, perquè el sector tingui un coneixement més gran.
  • Sensibilització sobre la població rural i urbana en el territori de l'ADF.
  • Execució de plans de prevenció, creació i manteniment d'infraestructura, xarxa de camins i punts d'aigua.
  • Suport a l'extinció d'incendis forestal.

Resulta fonamental que hi hagi una bona coordinació entre els diferents voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal, a la vegada que amb els diferents cossos i mitjans d’extinció professionals. Per donar suport a aquesta coordinació entre les diferents ADF de la comarca, hi ha l’Associació comarcal de l’ADF Empordà qui disposa d’una sala de “control comarcal” per coordinar les possibles situacions d’emergència. Pel que fa a l’àmbit territorial d’actuació d'una ADF, podrà ser municipal o supramunicipal segons les masses forestals que hi pertanyin i segons els seus límits.

 

Mapa 77. Localització de les diferents ADF presents a l’Alt Empordà. Any 2009

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

 

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha destinat, durant la campanya d’incendis forestals del 2009, un total de 1,6 milions d’euros a subvencionar la compra de material per a les Agrupacions de Defensa Forestal. La dotació màxima per a cada municipi que formi part d’una ADF i que estigui considerat d’alt risc d’incendis forestals és de 4.200 euros.

 

Eines de gestió forestal

El principal problema dels boscos i del risc d’incendis forestals és que falta molta gestió sobre els boscos, amb un manca de cultura forestal molt preocupant. Les tasques de neteja i conservació dels boscos tenen una importància cabdal en el perill estival dels incendis forestals. Els boscos tenen una tendència molt gran cap a l’abandonament, i quan més abandonat estigui un bosc major és el nivell de risc d’incendi. Les habituals tasques d’estassada i aclarida, manteniment de pistes forestals, poda d’arbres, etc. que s’han de desenvolupar per gestionar correctament un bosc són molt costoses.

En la gestió forestal cal diferenciar dues tipologies de boscos, els privats i els públics. Els primers, representen la major part de la superfície forestal de la comarca (94%) amb una superfície de 77.457 ha. Tradicionalment la gestió d’aquests boscos privats s’ha centrat en el seu aprofitament de manera puntual, és a dir, utilitzant el bosc per extreure una sèrie de recursos que serveixen per resoldre les necessitats de propietari. Aquestes necessitats puntuals no eren suficients per mantenir una gestió continuada en el temps, de manera que amb la Llei forestal 6/1988 del Parlament de Catalunya es van crear les eines de gestió forestal dels Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) per a explotacions amb una superfície major de 25 hectàrees, especialment a les zones de muntanya, i Plans Simples de Gestió Forestal (PSGF) per explotacions amb menys de 25 hectàrees de superfície.

L’altra tipologia de boscos, els públics, representen per a la comarca gairebé un 7% de la seva superfície forestal, xifra que significa una extensió de 5.704 ha gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. A partir de les oficines comarcals, el DMAH gestiona finques pròpies, les quals es solen trobar incloses dins del Catàleg de Boscos d’Utilitat Pública, finques d’entitats locals i, a vegades, finques de particulars que han establert un conveni perquè els tècnics del Departament gestionin les seves finques.

A partir de la dècada dels 90’s i fins l’actualitat el nombre de finques forestals que han elaborat el seu pla de gestió ha anat augmentant progressivament fins arribar als 190 plans de gestió forestals existents per l’any 2009 que ordenen una superfície forestal privada de 33.551 ha, xifra que representa el 43,3% de la superfície forestal privada de la comarca. De tots aquests plans de gestió, 171 són PTGMF (33.348 ha) i 19 són PSGF (203 ha). El municipi de la comarca amb una major superfície forestal gestionada, i també amb un major nombre de plans de gestió vigents, és Albanyà, seguit d’altres municipis com la Jonquera, Maçanet de Cabrenys o Rabós. Altres municipis com Agullana, Darnius o Sant Llorenç de la Muga també destaquen per la seva superfície forestal gestionada, si bé és cert que per un nombre elevat de plans indicatius de finques de petites dimensions.

Aquestes eines de gestió han de contribuir a millorar la situació del principal aspecte a resoldre en la zones de muntanya de l’Alt Empordà com són els incendis forestals juntament amb la manca d’una política forestal adequada.

Perímetres de protecció d’incendis forestals en urbanitzacions, línies elèctriques i carreteres

Totes les urbanitzacions situades en espais forestals, sense continuïtat immediata amb la trama urbana i que estan situades a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals i a les edificacions i les instal·lacions aïllades situades en terrenys forestals, s’han d’ajustar al compliment de la Llei 5/2003 sobre les mesures de prevenció d’incendis forestals en urbanitzacions.

 

Fins fa pocs anys moltes de les urbanitzacions de Catalunya situades en espais forestals de risc no disposaven dels perímetres de protecció necessaris per prevenir el risc i els efectes dels incendis forestals. Aquestes franges de protecció perimetral tenen una doble funció. Per una banda, serveixen per mitigar l'acció d'un foc provinent de les zones forestals per facilitar les tasques d'extinció i d'aquesta manera salvaguardar la urbanització i les persones. Per l'altra, aquestes franges han de prevenir l'avanç d'un incendi originat dins de la pròpia urbanització i evitar que avanci cap a la massa forestal.

A l’any 2004, prop del 30% de les urbanitzacions de Catalunya havien iniciat els tràmits i treballs per adequar-se a la llei, xifra que dos anys després (2006/2007) augmentava fins els 60% d’urbanitzacions que ja disposaven de franja de seguretat executada, un 12% que tenien una franja de seguretat en projecte i el 28% de les urbanitzacions sense cap franja executada ni projectada. En xifres absolutes, el Servei de Prevenció d'Incendis del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha certificat l'obertura de franges de protecció perimetral en 123 urbanitzacions de tot Catalunya, localitzades en 60 municipis diferents. El perímetre d'aquestes franges de protecció suma 237,44 quilòmetres en total. Tenint en compte que les franges són de 25 metres d'amplada, la superfície ocupada per aquestes franges és de 563,60 hectàrees. També s'ha certificat el manteniment de franges de protecció perimetral en 58 urbanitzacions, localitzades en 27 municipis diferents. S'han realitzat treballs de manteniment de franges en una longitud total de 76,36 quilòmetres de perímetres, que equivalen a 190,91 hectàrees. Properament, també es certificaran actuacions d'obertura i manteniment de franges en 10 municipis més, que inclouen 25 urbanitzacions.

A banda dels ajuts als municipis per adequar les mesures de prevenció a les urbanitzacions, el Departament de Medi Ambient i Habitatge subvenciona les actuacions de les Agrupacions de Defensa Forestal, als municipis i a particulars o propietaris. També realitza gestió forestal, específicament dirigida a la prevenció d'incendis, fent sensibilització en temes de prevenció d'incendis a través dels voluntaris forestals del Departament, elabora el mapa de risc diari, i comanda les unitats de prevenció.

 

 

Contaminació de sòls i d’aigües superficials i subterrànies

Dos factors determinen el grau de contaminació del sòl i de les aigües d’un determinat indret: la vulnerabilitat del propi medi físic de l’indret i les activitats antròpiques que s’hi desenvolupen. Pel que fa a les característiques físiques, cal destacar la geologia de cada indret a partir de la litologia predominant que defineix un major o menor grau de permeabilitat del subsòl i, per tant, un major grau de vulnerabilitat davant possibles contaminacions dels sòls i les aigües subterrànies. Un altre element exposat a la contaminació són les aigües superficials, molt presents per tota la comarca, conseqüència principalment d’abocaments o vessaments de nuclis urbans o indústries directament a la xarxa fluvial per la manca de sistemes de depuració.

La principal causant de la problemàtica de sòls i aigües subterrànies i superficials és l’excés de nitrats procedents de la multitud d’explotacions agràries que hi ha a la comarca, així com la química dels adobs que durant molt temps han estat molt utilitzades. En el cas de la contaminació procedent de fonts agràries, són les dejeccions ramaderes (purins, fems, gallinasses, etc.) i dels fertilitzants nitrogenats (dejeccions ramaderes, compost, fertilitzants amb nitrogen mineral, etc), les que provoquen problemes d’eutrofització, que impossibiliten la potabilitat de l’aigua per al consum humà. A més d’aquestes, existeixen altres fonts contaminants que sovint no són tingudes en compte o erròniament són considerades poc importants com la falta o el mal funcionament de les depuradores, la falta de cabal dels rius i rieres, o l’existència de sistemes de clavegueram vells i en mal estat.

Uns altres focus de risc associat a l’activitat humana són la presència d’elements com fosses sèptiques, principalment en habitatges particulars dels veïnats, tancs soterrats o aeris d’emmagatzematge de combustible o de residus industrials. Les fosses sèptiques, habituals en el passat, s’han anat abandonant amb el pas del temps en els punts on la facilitat de connexió amb la xarxa de sanejament ho ha permès. L’emplaçament de les fosses sèptiques existents (fins i tot les que es puguin trobar fora d’ús) representen un risc difús de contaminació a totes les àrees amb habitatges, principalment en els veïnats aïllats on s’esdevé la única forma de sanejament possible. Pel que fa a les entitats expenedores i distribuïdores de combustibles, són conegudes i, per tant, els punts de risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies són molt focalitzats. Els tancs d’emmagatzematge de productes petrolífers de classes B i C de particulars (gasoil i fueloil entre els més habituals), representen un risc difús, en tant que no sempre es compleix la normativa vigent on es redueix fortament el possible impacte.

 

Contaminació de sòls i aigües subterrànies: zones declarades vulnerables per la contaminació de nitrats

Tenint en compte tots els factors de risc existent per a la contaminació de sòls i aigües, l'any 1998 es va fer una primera declaració de zones vulnerables a la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de les zones vulnerables de l’àmbit territorial de Catalunya en aplicació del que disposava la Directiva 91/976/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura), en la qual es van incloure 59 municipis a les comarques gironines.

Posteriorment, aquestes àrees van ser revisades durant el 2004 (Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries), i se n'hi van afegir 42 més, fins a arribar a les 101. Entre l'any 2004 i 2007 se'n va fer una nova revisió, però durant aquest període no es va detectar cap zona nova que també fos vulnerable. Tot i això, l'Agència Catalana de l'Aigua està elaborant ara una nova proposta de llista d'aigües subterrànies i superficials on hi pot haver contaminació. L’Alt Empordà és la comarca més afectada amb un total de 37 poblacions incloses (mirar mapa 3.5.5 sobre residus ramaders), seguit del Baix Empordà amb 25, el Pla de l’Estany amb 11, la Garrotxa amb 6 i la Selva amb 4.

Cadascuna d’aquestes zones vulnerables de Catalunya estan subjectes al Programa de mesures agronòmiques on es determina el seguit de limitacions o requeriments en relació a les èpoques d’aplicació en fertilitzants, la capacitat d’emmagatzematge a les granges per a fems i altres materials orgànics amb valor fertilitzant, les quantitats màximes de nitrogen a aplicar als conreus, l’eficiència de reg, i el registre d’aplicació de fertilitzants.

Del total de 621 mostrejos a diferents municipis gironins que l’ACA ha realitzat entre els anys 2004 i 2008, pràcticament la meitat (304) han mostrat concentracions de nitrats superiors als 50 mg, quantitat màxima recomanada per l’OMS. A més, s’han realitzat 262 inspeccions a les instal·lacions de granges gironines per tal de detectar possibles contaminacions a les aigües subterrànies. Es van obrir 23 expedients sancionadors per problemes de nitrats, dels quals setze van acabar en sanció, tres es van haver d'arxivar perquè el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural ja havia iniciat un expedient en relació als mateixos fets i quatre més es troben actualment en curs. Aquestes sancions poden tenir diferents orígens, des de granges o explotacions agrícoles que han abusat dels fertilitzants químics o orgànics fins a zones residencials que no tenen ben resolta la depuració d'aigües, o fins i tot administracions locals que no han garantit que les seves aigües estiguin lliures de nitrats. A més dels expedients sancionadors, Medi Ambient ha obert un total de dotze expedients informatius o d'investigació, dels quals nou s'han acabat convertint en processos sancionadors, tant per part de Medi Ambient com per altres departaments implicats (especialment el d'Agricultura) i tres més han estat arxivats.

A la comarca de l’Alt Empordà, segons dades recollides a l’estiu i la tardor de 2002 a partir de l’anàlisi de 34 pous de l’Alt Empordà, la majoria d’ells situats a la plana, van revelar que en 14 dels casos les concentracions de compostos nitrogenats (amoni, nitrats i nitrits) superaven els límits que garanteixen la potabilitat de l’aigua (50 mg/l). En pous com els localitzats a Vilafant, a Santa Llogaia d’Àlguema o a Ordis era molt freqüent que es multipliqués per 3 i per 4 el llindar màxim de potabilitat fins arribar a concentracions de 200 mg/litres. Els problemes de contaminació a les conques inferiors de la Muga i el Fluvià venen originats pels processos de salinització que afecten a les seves aigües subterrànies, problemàtica que va començar a experimentar a finals de la dècada del 1970 i s’ha anat incrementant en les dècades successives fins a la dècada del 1990 quan el subministrament d’aigua dels municipis litorals, màxims consumidors d’aigua, va començar a fer-se des de l’embassament de Boadella.

Les propostes previstes per a millorar aquesta greu situació de les aigües subterrànies és l’elaboració d’un disseny, explotació, revisió i manteniment de la xarxa de control; una revisió i anàlisi de les dades procedents d'aquestes xarxes; l'elaboració d'un informe quadriennal de la directiva europea; la identificació de les aigües afectades cada quatre anys, així com la revisió i designació de zones vulnerables també cada quadrienni. En l'àmbit particular, s'han fet set estudis de detall per determinar la causalitat de la contaminació per nitrats d'abastaments públics de les zones vulnerables i s'ha signat un conveni amb el Consorci per a la gestió de la fertilització agrària de Catalunya (Gesfer) per millorar la fertilització nitrogenada l'Alt i el Baix Empordà, el Pla de l'Estany, la Selva, el Gironès, la Garrotxa i el Ripollès. També s'han fet actuacions per millorar la qualitat de les aigües a 23 municipis, s'han millorat 39 captacions d'aigües i s'han executat 141 xarxes de captació i distribució d'aigua, entre altres mesures.

 

Mapa 78. Concentració mitjana anual de nitrats (mg/l NO3) en aigües subterrànies

Contaminació d’aigües superficials

Els curs del riu Muga i alguns dels seus afluents, especialment el Manol, han estat els que més han patit els efectes de la contaminació de les aigües a causa dels abocaments urbans i industrials. Aquest problema va assolir la seva màxima importància durant els anys 70-80’s quan la Muga presentava un elevat grau de contaminació de les seves aigües que va provocar greus episodis de mortaldat de peixos. El principal abocament de productes tòxics procedeixen d’indústries de Castelló d’Empúries, de Figueres i dels voltants (Vilamalla i Vilafant), degut a que la depuradora de Figueres no dóna abast.

Un altre dels punts més conflictius per la contaminació d’aigües té lloc per l’abocament de les aigües residuals dels nuclis de Castelló d’Empúries i Empuriabrava, sense un tractament previ de depuració, al rec dels Salins, amb la conseqüent contaminació del front marítim per eutrofització. Les depuradores construïdes en aquests espais, han quedat completament insuficients per fer front a una demanda molt més elevada de població i d’aigües residuals. A aquests fets, cal afegir la presència de molts municipis de la conca de la Muga que no disposen de sistema per depurar les seves aigües residuals, restant a l’espera que l’ACA els hi solucioni el problema amb el projecte de construcció d’unes mil depuradores a tot Catalunya en municipis amb una població inferior als 2.000 habitants.

El problema de contaminació per nitrats a les aigües superficials també és present a l’Alt Empordà, especialment a la conca de la Muga on hi ha el major nombre de punts conflictius, amb un únic punt que presenta unes concentracions entre 10 i 25 mg/l. Al riu Fluvià, en el seu tram final, hi ha dos punts més de mesurament conflictius, l’un amb una concentració entre 10 i 25 mg/l i l’altre amb una concentració entre 25 i 40 mg/l. Malgrat aquests, el riu Fluvià, al seu pas per la comarca, presenta uns nivells de contaminació força acceptables.

A la comarca de l’Alt Empordà hi ha localitzats un total de 25 estacions de control de la qualitat de les aigües superficials, la major part de les quals es troben a la conca de la Muga, mentre també hi ha localitzades tres al tram del Fluvià que transcorre per dins la comarca i dues per l’anomenada conca del Cap de Creus i Costa Nord.

 

Mapa 79. Concentració mitjana anual de nitrats (mg/l NO3) en aigües superficials (rius)

Font: Agència Catalana de l’Aigua

Evolució índex ISQA

L’índex simplificat de qualitat de l’aigua (ISQA) informa sobre la qualitat de les aigües superficials a partir de l’anàlisi efectuat en els 398 estacions de control repartides per tot el territori català, de les quals 25 es localitzen a la comarca de l’Alt Empordà. L’índex de la qualitat de les aigües es calcula a partir de la temperatura, les partícules en suspensió, l’oxidabilitat, l’oxigen dissolt i la conductivitat. Aquest índex ajuda a valorar el tractament necessari per potabilitzar una aigua superficial si s’utilitza com a aigua per al consum humà.

L’anàlisi de les dades de qualitat dels cursos d’aigua, a partir de l’índex ISQA per l’any 2003, permet observar que la part alta de la Muga s’ha mantingut amb una qualitat general força bona (amb valors situats entre 85-100). Dels seus principals afluents, tan sols la riera d’Àlguema i el Manol presenten una qualitat d’aigua més baixa (valors entre 45 i 75). Al tram baix de la Muga, a partir de la incorporació de la riera Galligants i del Manol a l’alçada de Vilanova de la Muga, la qualitat baixa a valors entre 60 i 85. En general, aquests valors signifiquen una millora substancial respecte als anys noranta, vuitanta i especialment, setanta, que en conjunt implica una millora qualitativa entre 10 i 15 punts. Els pitjors valors els trobem al rec dels Salins (entre 45 i 60). Pel que fa al tram baix del Fluvià que transcorre per la comarca de l’Alt Empordà, presenta una bona qualitat de les seves aigües amb uns valors d’ISQA que oscil·len entre 75 i 85.

Mapa 80. Valors mitjans de l’índex ISQA a l’Alt Empordà. Any 2005

 

Mapa 80. Valors mitjans de l’índex ISQA a l’Alt Empordà. Any 2005

Qualitat ecològica dels rius

La determinació de la qualitat ecològica dels rius es fonamenta en les anàlisis físiques, químiques i biològiques de les aigües, combinades amb la caracterització de les ribes i de la fauna present. Per tot plegat, hi ha un seguit d’índexs de qualitat que es poden aplicar com són: l’índex de macroinvertebrats (IBMWP i BMWPC), l’índex IPS (diatomees), l’índex IBICAT (peixos), Demanda Biològica d’Oxigen (DBO), Carboni Orgànic Total (TOC), clorurs, amoni, nitrats, fosfats i la Qualitat del Bosc de Ribera (QBR).

En el cas de l’índex de macroinvertebrats BMWPC (Biological Monitoring Working Party) per a l’any 2002, qualifica com a aigües molt netes (superiors al llindar 85) les de la part alta de la Muga i fins a la confluència amb la riera Galligants i el Manol. A mesura que les aigües transcorren aigües avall van disminuint la seva qualitat. Una qualificació bona (amb valors entre 51 i 84) tenen el curs del Ricardell, el Llobregat, l’Orlina, les rieres d’Anyet i l’Àlguema, així com un petit tram del Manol comprès entre l’aiguabarreig amb la riera d’Àlguema i la riera Galligants. Parcialment contaminades i amb una qualitat mediocre poden ser considerades les aigües de tota la riera de Galligants, el tram final del Manol i el curs de la Muga comprès entre Vilanova de la Muga i Castelló d’Empúries, amb valors entre 11 i 30. Pitjor és la situació en el tram de la Muga entre Castelló d’Empúries i la desembocadura on és qualificada com a deficient (valors inferiors a 10) amb aigües molt contaminades. Un cas similar és el de la riera de Figueres que presenta un nivell de qualitat deficient, conseqüència d’un seguit de factors com la presència d’abocaments industrials i per la càrrega orgànica i el fòsfor de l’EDAR.

 

Els nivells de qualitat segons l’índex IPS (diatomees), per l’any 2002/2003, mostren uns similars a l’anterior índex, essent les capçaleres de rius com la Muga els que presenten uns nivells de qualitat més alts, mentre als trams baixos és on assoleix un nivell mediocre.

 

La resta d’indicadors de la qualitat ecològica dels cursos fluvials de la comarca de l’Alt Empordà mostren, novament, com els trams alts són els que presenten uns majors nivells de qualitat, mentre els trams finals són els que presenten nivells més baixos, amb una especial menció per la riera de Figueres i al tram final de la Muga.

 

Impactes i pressions sobre les aigües subterrànies

Les aigües subterrànies són un recurs natural molt valuós a la vegada que molt vulnerable, de manera que cal que siguin protegides de la contaminació química i del deteriorament. Molts són els factors que poden incidir negativament sobre la qualitat de les aigües subterrànies, ja sigui sobre l’estat químic o sobre l’estat quantitatiu. Els diferents pous que l’Agència Catalana de l’Aigua s’encarrega de controlar de forma periòdica permeten conèixer les concentracions dels diversos elements contaminants. En total, a la comarca de l’Alt Empordà hi ha localitzats un total de 180 punts controlats repartits en 42 municipis, majoritàriament, distribuïts per la meitat sud de la comarca, on els problemes de contaminació de les aigües subterrànies són més importants. La massa d’aigua subterrània que més pous de control disposa és la de l’Empordà amb un total de 97 pous, seguida de la del Fluviodeltaic Fluvià-Muga amb 69 pous i, amb molts menys punts de control la conca alta de la Muga amb 6.

Impactes i pressions sobre les aigües subterrànies

Les aigües subterrànies són un recurs natural molt valuós a la vegada que molt vulnerable, de manera que cal que siguin protegides de la contaminació química i del deteriorament. Molts són els factors que poden incidir negativament sobre la qualitat de les aigües subterrànies, ja sigui sobre l’estat químic o sobre l’estat quantitatiu. Els diferents pous que l’Agència Catalana de l’Aigua s’encarrega de controlar de forma periòdica permeten conèixer les concentracions dels diversos elements contaminants. En total, a la comarca de l’Alt Empordà hi ha localitzats un total de 180 punts controlats repartits en 42 municipis, majoritàriament, distribuïts per la meitat sud de la comarca, on els problemes de contaminació de les aigües subterrànies són més importants. La massa d’aigua subterrània que més pous de control disposa és la de l’Empordà amb un total de 97 pous, seguida de la del Fluviodeltaic Fluvià-Muga amb 69 pous i, amb molts menys punts de control la conca alta de la Muga amb 6.

 

 

Mapa 81. Punts de control d’aigües subterrànies a l’Alt Empordà

Massa d’aigua subterrània del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga

Aquesta massa d’aigua subterrània és la que presenta uns majors impactes dins la comarca de l’Alt Empordà, especialment pel que fa a la qualitat del seu estat químic, mentre no presenta problemàtiques importants en el seu estat quantitatiu, excepte en episodis molt concrets de sequeres que poden arribar a afectar a unes zones molts localitzades. Un dels impactes més importants sobre l’estat químic d’aquesta massa d’aigua venen donats per la presència de nitrats amb valors mitjans superiors a 50 mg/l i per la presència de metalls. Concretament, els volums de nitrogen procedents de dejeccions ramaderes aplicats sobre la massa d’aigua exerceixen una pressió moderada, especialment les àrees de la massa d’aigua situades al sector nord-oest. El volum total de dejeccions, segons dades de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua per l’any 2004, va ser de 3.204 tones/any, de les quals un 41,9% procedien d’explotacions porcines, un 47% d’explotacions bovines i el 11% restant d’explotacions avícoles.

L’efecte de l’agricultura intensiva sobre l’estat químic de l’esmentada massa d’aigua és alt degut a la presència d’un bon nombre de conreus on s’apliquen importants quantitats de purins i altres adobs i plaguicides. L’aqüífer superficial és el que presenta uns valors de contaminació més importants, sobretot en les zones on la permeabilitat dels sòls és menor i, per tant, també ho és la capacitat de rentat. L’aqüífer profund també es troba afectat però amb un grau molt menor, amb concentracions mitjanes de nitrats properes als 10 mg/l. Les concentracions de plaguicides detectades a l’aqüífer superficial i profund és de 115,43 mg/l i 160,5 mg/l respectivament.

L’impacte d’altres activitats antròpiques com els abocaments industrials, els abocaments procedents de l’EDAR, l’extracció d’àrids i les extraccions costaneres causants d’intrusió salina també és molt destacat. Els espais que més pressió exerceixen són l’aglomerat urbanístic i les marines d’Empuriabrava i Santa Margarida, i les àrees urbanes i sectors industrials de Figueres, Roses i Castelló d’Empúries, a més de diversos càmpings situats a la zona litoral i de diversos nuclis urbans de Sant Pere Pescador, l’Armentera, Torroella de Fluvià, Vilamacolum, Viladamat i Ventalló. La pressió generada pels abocaments industrials és alta, segons dades del 2003, malgrat ser puntuals i especialment significatives al sector industrial de Figueres on s’han detectat diversos punts d’abocaments.

La pressió derivada de sòls contaminats i d’episodis de contaminació d’aigües subterrànies sobre la massa d’aigua del Fluviodeltaic del Fluvià-Muga és elevada amb un índex de 33, quan es considera que la pressió és elevada quan supera el valor de 15. Una altra qüestió de molt interès és la presència de punts d’abocament de les depuradores de Figueres, Empuriabrava, Castelló d’Empúries i Peralada, amb un volum total d’abocaments de més de 30.000 m3/dia. Aquestes quantitats generen una pressió elevada en tant que suposen un risc d’incompliment per abocaments biodegradables. La presència de varies àrees d’extraccions d’àrids a la conca de la Muga i del Manol, així com del Fluvià, provoquen afectacions a la qualitat i a la quantitat d’aigua disponible als aqüífers, ja sigui per la disminució del nivell freàtic com l’entrada d’aigua salina en algunes zones del litoral.

 

Massa d’aigua subterrània de l’Empordà

L’impacte més important d’aquesta massa d’aigua subterrània és, novament, l’elevada concentració de nitrats amb mitjanes superiors als 50 mg/l i valors que puntualment assoleixen la xifra de 125 mg/l. Els volums de nitrogen procedents de les dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre la massa d’aigua en qüestió superen els valors de 210 KgN/ha i any en municipis com Cabanelles, Lladó, Vilanant, Vilafant, Borrassà, Bàscara, Riumors i Vilamacolum. De la mateixa manera, uns altres municipis com Vilamalla, Cistella i Cabanes presenten aplicacions entre 170 i 210 kgN/ha i any.

Alguns nuclis urbans també s’han vist afectats als darrers anys per la presència de nitrats procedents de la infiltració d’aigües residuals resultat del mal estat o la manca de xarxes de clavegueram. La presència d’un nombre considerable d’estacions depuradores d’aigües residuals genera una pressió moderada sobre la massa d’aigua, amb un paper destacar per l’EDAR de Figueres amb un cabal de disseny màxim de 22.128 m3/dia abocat a la llera del riu Manol. La major part de les EDAR restants presenten uns cabals màxims de disseny compresos entre 250 i 600 m3/dia. També hi ha un bon nombre de nuclis urbans amb poblacions inferiors als 1000 habitants que aboquen les seves aigües residuals directament a la llera pública al no disposar de cap sistema de sanejament, amb cabals que oscil·len entre els 150 i els 300 m3/dia.

D’aquesta manera, els casos de contaminació urbana i també ramadera presenten concentracions elevades amb valors entre els 100 i els 300 mg/l, mentre els casos de contaminació agrícola difusa no solen presentar concentracions superiors als 100 mg/l. La zona urbana i industrial de Figueres i el polígon industrial de Vilamalla són les que més pressió exerceixen sobre la massa d’aigua subterrània, tot i que també cal considerar la presència d’un bon nombre de nuclis urbans distribuïts per tota la massa d’aigua. La pressió dels abocaments industrials és alta amb valors entre 0,2 i 0,5 hm3/any.

Finalment, destacar la presència d’extraccions d’àrids que afecten a la massa d’aigua subterrània de l’Empordà, especialment al sector comprés entre Esponellà i Sant Miquel de Fluvià. Segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge al 2003, destaquen les àrees extractives de Palau de Santa Eulàlia, Sant Mori, Bàscara, Vilademuls i Cabanelles, que plegades tenen una alta pressió sobre la massa d’aigua amb el descens dels seus nivells piezomètrics.

Massa d’aigua subterrània de la conca alta de la Muga

La pressió exercida sobre aquesta massa d’aigua subterrània és baixa per pràcticament tots els factors de risc anteriorment esmentats. Únicament presenta una pressió moderada els volums de nitrats procedents de dejeccions ramaderes. També caldria considerar l’existència de la depuradora de la Jonquera, amb capacitat per tractar 1.750 m3, malgrat que no ha estat considerada pel document IMPRESS consultat.

 

Transport de mercaderies perilloses (TRANSCAT)

El transport, emmagatzematge i ús en processos industrials de mercaderies perilloses generen riscos per a la societat. A l’Alt Empordà aquest risc està estretament relacionat amb la presencia d’una xarxa viària amb eixos de primer ordre on el transit de vehicles amb mercaderies perilloses és intens. Els dos principals, l’AP-7 i la N-II/A-2, formen part de l’anomenat corredor mediterrani, fet que les converteix en dues vies d’enllaç clau amb l’estat espanyol i amb Europa. Unes altres dues vies importants per a la comarca són N-260 i la N-152, que formen part de l’eix pirinenc. La resta de la xarxa bàsica està formada per vies com la C-31, C-68 o la SC (GIV-5128), mentre la xarxa comarcal s’estén amb un total d’unes altres 18 carreteres.

El transit en aquestes vies genera un risc alt que fa necessari el seguiment dels criteris establers pel Pla de Protecció Civil de Catalunya referit a aquesta temàtica, concretament, el Pla Especial d’Emergències per Accidents en el Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera i Ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT). Aquest pla concreta l'estructura organitzativa i els procediments d'actuació, els procediments de coordinació amb el pla estatal, els sistemes d'articulació amb les organitzacions de les administracions locals, les modalitats d'actuació d'acord amb els criteris de classificació, els procediments d'informació a la població i la catalogació de mitjans i recursos específics, adients per fer front a les emergències produïdes per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril. Segons el TRANSCAT els tipus d’accidents es classifiquen en diferents categories:

  • Categoria 0: Accidents (i incidents) en què el contingut no ha quedat afectat, ni pot quedar-hi.
  • Categoria 1: Accidents en els quals el contingut ha quedat afectat o pot quedar-hi, però no hi ha afectació greu a la població ni itinerant ni fixa, ni al medi ambient.
  • Categoria 2: Accidents que malgrat són o poden ser importants, només poden afectar les persones, els béns i el medi ambient de l’entorn immediat.
  • Categoria 3: Accidents que a més de l’entorn immediat puguin afectar altres zones més enllà de l’entorn immediat, incloent nuclis urbans o zones d’especial interès ambiental.

Pel que fa als criteris d’activació del pla, es considerarà situació d’alerta quan el contingut ha quedat afectat o pot quedar-hi però no hi ha hagut afectació a la població ni itinerant ni fixa, ni al medi ambient. Es considerarà situació d’emergència aquelles situacions que poden afectar les persones, els béns i el medi ambient.

A una escala inferior i coordinat amb el pla TRANSCAT s’hi desenvolupen els Plans d’Actuació Municipal (PAM) per fer front al risc del transport de mercaderies perilloses a nivell municipal, on hi ha contemplades totes les actuacions a desenvolupar dins aquest àmbit. La necessitat de disposar d’un PAM contra aquest tipus de risc vindrà determinat per la intensitat del flux del transport de mercaderies perilloses per les carreteres o vies de ferrocarril que transiten pels diferents municipis. Així, els municipis que pateixen un flux important de vehicles d’aquest tipus (més de 150 camions per dia estàndard) estant obligats a elaborar i desenvolupar el seu propi PAM, mentre els municipis que pateixin un flux important (entre 100 i 150 camions per dia estàndard) únicament tenen la recomanació d’elaborar-lo.

Els municipis de l’Alt Empordà que tenen elaborat un PAM per fer front al risc al transport de mercaderies perilloses són: Borrassà, Cabanelles, Cabanes, Capmany, Castelló d’Empúries, el Far d’Empordà, Figueres, la Jonquera, Navata, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Pontós i Santa Llogaia d’Àlguema. Un cop homologat els diferents municipis afectats hauran de determinar, entre d’altres:

Les rutes de mercaderies perilloses al municipi

Les vies d’ordenació de trànsit de mercaderies perilloses, si n’hi ha

Les zones d’aparcament

Els fluxos de mercaderies perilloses i els tipus de mercaderies transportades

Les àrees o sectors d’afectació i elements vulnerables

 

Emergències químiques

El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT) determina que a la comarca de l’Alt Empordà hi ha dos establiments inclosos:

Seveso – Hidrocantábrico Gas Figueres Naturcorp Redes: operador de gas situat al municipi de Figueres i que treballa amb gasos liquats extremadament inflamables i amb gas natural. Malgrat això, presenta un nivell baix.

Aparcaments MMPP ADIF: aparcament de mercaderies perilloses, concretament de gasolina, situat al municipi de Portbou.

Al sector de risc de l’Alt Empordà, on hi ha afectats els municipis de Figueres i Portbou, es disposa de la presència d’un seguit d’estacions meteorològiques que formen part de la xarxa d’estacions meteorològiques del Departament de Medi Ambient i Habitatges i del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Hi ha un total de setze estacions: Agullana, Begur, Cabanes, Casell d'Aro, Castelló d'Empúries, Espolla, la Bisbal d'Empordà, la Tallada d'Empordà – Mas Badia, Monells, Portbou, Roses, Sant Pere Pescador, Serra de Daró, Torroella de Fluvià, Torroella de Montgrí i Ventalló. Aquestes han de permetre l’adquisició de dades sobre les situacions meteorològiques en cas d’accidents, accedint a través de la mateixa web del Servei Meteorològic de Catalunya o directament a través del CECAT.

 

Contaminació marina accidental (CAMCAT)

El Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental de les Aigües Marines a Catalunya (CAMCAT) determina quatre nivells de risc davant la contaminació accidental de les aigües marines litorals:

 

Tot el litoral altempordanès, excepte el sector del Cap de Creus, presenta un risc de contaminació marina de grau 3, mentre aquest sector comprés pels municipis de Cadaqués i El Port de la Selva presenta un nivell de risc de grau 1. Tenint en compte aquests paràmetres i els criteris establerts pel CAMCAT, tots els municipis de l’Alt Empordà, així com del conjunt del litoral català, estan obligats a redactar el seu Pla d’Actuació davant el risc de contaminació accidental de les aigües marines que puguin afectar el litoral.

Cal precisar que el criteri d’afectació municipal assumit pel CAMCAT és proteccionista al considerar en cada cas la màxima vulnerabilitat possible, és a dir, que el valor de vulnerabilitat d’un municipi s’ha definit com el màxim valor de vulnerabilitat entre els diferents factors considerats: demografia (població per km de costa), turisme (places per km de platja i número d’amarres), activitats pesqueres, indústries vulnerables o medi ambient.

Els corredors marítims que afecten al litoral català i de l’Alt Empordà per l’acció del transport de mercaderies contaminats a mar obert són:

  • Corredor marítim Catalunya – Sud (en direcció a l’estret de Gibraltar
  • Corredor marítim Catalunya – Algèria
  • Corredor marítim Catalunya – Est (en direcció al Mediterrani Oriental i l’estret de Suez)
  • Corredor marítim Catalunya – França
  • Corredor marítim Catalunya – Itàlia

Plans Bàsics d’Emergència i Manuals d’Actuació

El Pla de Protecció Civil està composat per: Pla Bàsic d’Emergències, Manuals d’Actuació per emergències especials – inundacions, focs, sismes, transport de matèries perilloses, contaminació marina – i els Manuals d’Actuació per emergències específiques, annexos generals i Pla d’implantació. Tots aquests plans s’aproven mitjançant el Decret 210/99. Un municipi ha de tenir un únic pla d’emergència, el pla de protecció civil municipal, el qual conté els diferents documents que ha d’elaborar el municipi en funció dels riscos potencials als quals està exposat. Aquests Plans de Protecció Civil Municipals són el primer esglaó en la Protecció Civil a Catalunya, i variaran en funció de diferents paràmetres que afectin al municipi com: el nombre d’habitants, la consideració de municipi turístic o la presència de riscos especials segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Pel que fa a la disponibilitat dels Plans Bàsics, estan obligats a elaborar-lo aquells municipis que tinguin una població superior als 20.000 habitants o que siguin turístics. No tots els municipis amb obligació d’elaborar-lo el tenen disponible, de fet, al conjunt de Catalunya només un 43% dels municipis que estan obligats a tenir-lo ja l’han redactat, segons dades de la Direcció General de Protecció Civil, mentre un 24% dels casos el tenen redactat però no vigent, és a dir, que resten a l’espera de ser actualitzats, aprovats i homologats. A l’Alt Empordà el percentatge de municipis que disposen d’un Pla Bàsic d’Emergència municipal (PBEM) és força superior al conjunt de Catalunya ja que el 63,2% dels municipis en disposen, la major part d’ells sense tenir l’obligatorietat de disposar-ne. En concret són 43 els municipis que disposen de PBEM, una bona part d’ells homologats entre els anys 2007 i 2008.

La disposició transitòria estableix que aquells municipis amb plans de protecció civil aprovats durant els anys 1997, 1998 i 1999 disposen de 4, 3 i 2 anys respectivament per adaptar-los al contingut que s’estableix en el Decret 210/99. A més, els Plans tenen una vigència de quatre anys des de la seva homologació, de manera que els plans que constin homologats en data anterior al mes de febrer de 2005 hauran de ser renovats. La falta d’una cultura arrelada sobre la prevenció dels riscos per part dels consistoris, així com l’elevada prioritat d’altres moltes accions que molts ajuntaments han de desenvolupar amb uns recursos econòmics i humans molt reduïts, juntament amb la falta de promoció d’ajudes per a que els municipis sense pla elaboressin el seu propi, ha derivat en aquesta situació on s’evidencia una manca important de plans de protecció civil. Aquesta situació està canviant en els darrers anys, en bona part, gràcies a les subvencions directes atorgades anualment per la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil als municipis sol·licitants per tal de poder redactar els seus propis plans.

Del total de 68 municipis que constitueixen la comarca de l’Alt Empordà, hi ha 13 que no disposen de cap mena de Manual d’Actuació municipal. El Pla d’Emergència contra Incendis Forestals (PAM INFOCAT) és el segon més nombrós amb un total de 32 municipis. A continuació hi ha el Pla d’Emergència Sísmiques (PAM SISMICAT) amb 29 municipis i el Pla d’Emergències contra Inundacions (PAM INUNCAT) amb 23 municipis. Amb un nombre força menor hi ha el Pla d’Emergències pel Transport de Mercaderies Perilloses (PAM TRANSCAT) amb 13 municipis, el Pla d’Emergències per Nevades (NEUCAT) amb 11 municipis, el Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental de les Aigües Marines de Catalunya (PAM CAMCAT) amb 2 municipis i, finalment, el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PAM PLASEQCAT) amb un únic municipi.

Risc per intrusió de flora i fauna exòtica i espècies introduïdes

Un dels problemes ambientals més destacats que té lloc a la comarca de l’Alt Empordà, malgrat que sovint és una qüestió força desconeguda i que passa desapercebuda, és la presència de flora i fauna introduïda per l’home i procedent d’altres indrets del planeta, que han perjudicat a les poblacions autòctones fins el punt de substituir-les. Per evitar aquesta problemàtica, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha proposat les següents mesures per mitigar el risc d’intrusió de flora i fauna exòtica:

  • la gestió correcta dels residus de plantes invasores per evitar noves dispersions
  • evitar que es plantin espècies de recorregut potencial invasor
  • Participar en la definició d’espècies i varietats alternatives als taxons invasors.

Entre les espècies d’arbres que es recomana no plantar hi ha: l’acàcia (Robinia pseudoacacia), l’acàcia de tres punxes (Gleditsia tracanthos), l’ailant (Ailanthus altissima), el freixe americà (Fraxinus pennsylvanica), el freixe de flor (Fraxinus ornus), la mimosa (Acacia dealbata), la morera del paper (Broussonetia papyrifera), el negundo (Acer negundo) o la troana (Ligustrum lucidum). Pel que fa als arbusts que es consideren invasors destacar: Amporpha fruticosa, Baccharis halimifolia, budlèia (Buddleja davidii), cornera de la Xina (Cotoneaster lacteus) i Cotoneaster tomentosa, carolina o coronil·la glauca (Coronilla valentina ssp glauca), piracant (Pyracantha angustifolia) i (P. crenatoserrata) i el pitospor (Pittosporum tobira).

Entre les plantes entapissants i reptants a descartar hi ha: campanetes (Ipomoea cf. indica), miraguà (Araujia sericifera), bàlsam, ungla de gat o dits de bruixa (Carpobrotus edulis) i (C. acinaciformis), bàlsam emparrador (Boussingaultia cordifolia) o (Anredera cordifolia), cabellera de la reina (Aptenia cordifolia), Delairea odorata (= Senecio mikanoides), lligabosc (Lonicera japonica), Senecio angulatus. Senecio tamoides, Sicyos angulatus, tradescantia (Tradescantia fluminensis), vinya del Tibet (Fallopia baldschuanica = Bilderdyckia aubertii) i la vinya verge (Parthenocissus quinquefolia). Entre les plantes crasses i assimilables colonitzadores del medi natural hi ha: aloe maculat (Aloe maculata), atzavares o figuerasses (Agave sp.), Bryophyllum daigremontianum (=Kalanchoe daigremontiana) i les figueres de moro (Opuntia ficus-indica, O. stricta i O. linguiformis). De plantes aquàtiques hi ha cinc: Azolla sp., Elodea canadensis, jacint d’aigua Eichhornia crassipes, Ludvigia grandiflora i Myriophyllum aquaticum.

Altres espècies al·lòctones destacades, principalment ornamentals, són: acant (Acanthus mollis), bambú o canya americana Phyllostachys, Bambusa, canya (Arundo donax), Erigeron karvinskianus, gasània (Gazania sp.), herba de la Pampa (Cortaderia selloana), nyàmera Helianthus tuberosus, raïm de moro Phytolacca americana i Senecio angulatus. Finalment, plantes sobre les quals caldria actuar per retirar-les urgentment, atesa la seva demostrada capacitat invasora / de dispersió, són les següents: Aster pilosus, Datura stramonium, tabac de jardí Nicotiana glauca, seneci del Cap Senecio inaequidens i Solanum chrysotrichum.

Una altra problemàtica important en la comarca de l’Alt Empordà és la introducció d’espècies faunístiques exòtiques, és a dir, espècies que viuen de forma salvatge i que procedeixen de fora de l’estat espanyol. La gran demanada d’animals exòtics durant les darreres dècades ha provocat que moltes d’aquestes espècies introduïdes a casa nostre hagin desplaçat i fins i tot eliminat les poblacions salvatges autòctones.

Les espècies invasores més importants i conegudes al conjunt de Catalunya i a la comarca de l’Alt Empordà estan, majoritàriament, relacionades amb el medi fluvial. Una de les principals problemàtiques és la presència del cranc roig americà (Procambarus carkii) que ha anat substituint al cranc de riu autòcton (Autropotamobius pallipes) gràcies a la seva major agressivitat i a la major resistència a la contaminació. A més, el cranc americà és portadora de la malaltia de l’afanomicosi que ha tingut una forta incidència en l’espècie de cranc de riu autòcton, fins al punt que actualment es considera extingida a la majoria de cursos fluvials. Una situació semblant pateix la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), la població de la qual es veu afectada per la presència d’espècies exòtiques com la tortuga de Florida ((Trachemys scripta elegans), la qual és més gran i agressiva. També el visó americà (Mustela vison) competeix amb espècies autòctones com el turó (espècie amenaçada) i la llúdriga.

Pel que fa a la presència de peixos introduïts a la comarca, principalment amb una finalitat pesquera, cal destacar la presència d’un bon nombre d’espècies repartides per tota la xarxa fluvial, principalment a la Muga i el Fluvià, amb espais destacats com l’embassament de Boadella o Portbou. Un dels casos més significatius i la introducció més antiga ha estat la de la carpa a la Muga, operació que es va realitzar a l’embassament de Portbou i que s’ha escampat per les parts baixes de la conca. Una altre espècie de peixos introduïda que s’ha convertit en important a la comarca, fins el punt de considerar-la amb un estatus de comú, és el barb roig. Pel que fa a l’embassament de Boadella, altres espècies han estat introduïdes per afavorir les modalitats de pesca esportiva com és el cas del luci (Esox lucius), la perca americana (Micropterus salmoides), la sandra (Stizostedion lucioperca) i la perca (Perca fluviatilis). Altres espècies de peixos també han estat introduïdes, en els darrers anys i de forma puntual, a les conques altempordaneses com és el cas del gardí, el mirallet, la gambúsia o el carpí vermell. Els trams fluvials més conflictius de la comarca per la introducció de peixos són:

  • A la Muga entre l’embassament de Boadella i el mar on hi ha la presència de 5 espècies diferents de peixos introduïdes i cranc americà.
  • A la conca de l’Orlina amb la presència de 5 espècies diferents de peixos introduïdes, cranc americà i tortuga de Florida.
  • Al Llobregat de la Muga entre el Ricardell i la Muga amb la presència de 2 espècies diferents de peixos introduïdes, cranc americà i tortuga de Florida.
  • Al riu Manol i la riera d’Àlguema amb la presència de 4 espècies diferents de peixos introduïdes, cranc americà i tortuga de Florida.
  • A l’embassament de Boadella amb la presència de 8 espècies diferents.
  • Als estanyols de Mas Margall amb la presència d’una espècie de peix introduïda (Lepomis gibbosus) i cranc americà.
  • A les basses i estanys dels aiguamolls de l’Alt Empordà amb la presència d’una espècie de peix introduïda (Gambusia hoolbrokil)

Respecte a la presència d’ocells, també hi ha espècies d’aus introduïdes per l’home que s’estan propagant per la comarca com és el cas de la cotorreta de pit gris (Mylopsitta monachus), especialment en espais urbans i periurbans prop dels grans nuclis com Figueres, Roses o Castelló d’Empúries.

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.