Aquest dimarts s’ha celebrat a l’espai Can Trona d’Olot la Jornada del Fòrum Comarcal de l’ACM, on han participat representants dels Consells Comarcals de tot Catalunya. Durant la jornada, dividida en diferents blocs, s’ha debatut el finançament comarcal i reptes estructurals, s’ha fet balanç del Contracte Programa 2022-2025 i s’ha abordat la situació de la mobilitat intermunicipal i el rol creixent dels consells comarcals com a coordinadors de serveis.
El bloc inicial, dedicat al finançament comarcal, ha estat dinamitzat pels gerents dels consells comarcals de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Gironès, que han recordat que els consells han de ser un element potenciador de la capacitat de gestió dels municipis i que això només es pot complir amb un finançament digne, estable i suficient per part de la Generalitat de Catalunya.
Durant la intervenció es va remarcar que els consells comarcals es troben en emergència financera, i que cal una injecció immediata i permanent de recursos suplementaris de la Generalitat per poder donar estabilitat a les plantilles de personal i retribuir-les adequadament.
El Fons de Cooperació Comarcal, ja de per sí molt baix, no és suficient per cobrir les despeses estructurals necessàries per donar servei als municipis
També es va posar de manifest la precarietat en què es troba part de la plantilla dels consells, atès que es depèn en excés de subvencions i delegacions de competències de la Generalitat, i que caldria que aquesta assumís la subrogació del personal quan finalitzi la delegació competencial.
Així mateix, es va reclamar que es reguli el marc competencial de les comarques, que s’aclareixi la relació província-comarca, i es va posar sobre la taula la implementació de la participació dels consells comarcals en els impostos de l’Estat i la Generalitat. Tots aquests extrems, estan recollits a la llei 6/1987 de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya, que aviat farà quaranta anys, i que no s’ha desplegat adequadament.
“El mapa comarcal és molt heterogeni. Tenim comarques com l’Alt Empordà, amb 68 municipis fins a arribar a comarques amb només tres municipis, i cada consell comarcal ha anat desenvolupant competències en funció del seu territori i les demandes dels seus municipis. Aquesta realitat,- afirma el president del Consell Comarcal, Agustí Badosa- precisa de més recursos per part de la Generalitat. En el nostre cas, vint-i-nou dels seixanta vuit municipis de tenen menys de 500 habitants, i per tant en molts casos depenen del suport dels ens supralocals. Com a Consell Comarcal hem de poder donar-los aquesta assistència. La única manera és disposar d’un finançament estable i proporcionat a les necessitats de cada comarca, que ens permeti disposar de plantilles estables de professionals ben retribuïts”.
En la línia d’aquestes reivindicacions, municipis com Figueres votaran als seus plenaris donar suport a la resolució de l’ACM a favor d’un conjunt de millores per al finançament dels municipis i comarques, que insta al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat i als grups parlamentaris a les Corts Espanyoles i al Parlament de Catalunya a impulsar una reforma estructural de totes les lleis que afecten als ens locals per a garantir els principis de suficiència financera, autonomia local, subsidiarietat i solidaritat.
