caenfrdees
NAVATA.png

L’establiment d’un sistema d’àrees protegides és un dels instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural (tant vegetal com animal), juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals.

A l’Alt Empordà, així com a tot el territori de Catalunya, es poden trobar espais protegits mitjançant dues figures principals de protecció: els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) i el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Paral·lelament, existeixen altres figures de protecció, com la Xarxa Natura 2000 (que emana de la Directiva Hàbitats europea) i les zones humides i incloses a la llista RAMSAR, que, a diferència de les dues primeres, no tenen determinacions legals.

 

Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE)

Són les zones catalogades pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic o recreatiu i regulades per la Llei 12/1985, de 13 de juny d’espais naturals de Catalunya, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Els seus objectius bàsics són protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals.

La Llei estableix les següents modalitats de protecció especial:

  • Parcs Nacionals. Espais naturals d’extensió relativament gran, no modificats essencialment per l’acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és la de preservar-los de totes les intervencions que puguin alterar-ne la fisonomia, la integritat i l’evolució dels seus sistemes naturals. La declaració de Parc nacional es fa per llei.
  • Paratges Naturals d’Interès Nacional. Espais o elements naturals d’àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars atès llur interès científic, pasiatgístic i educatiu, amb l’objectiu de garantir-ne la protecció i la de l’entorn. La seva delcaració es fa també per llei.
  • Reserves Naturals Integrals. Espais naturals d’extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d’aquesta declaració per a aconseguir de preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que contenen o d’alguna de les seves parts. La declaració és fa per llei.
  • Reserva Natural Parcial. Espais naturals amb les mateixes característiques que els anteriors, però amb la diferència de que la declaració d’aquests es fa per decret del Consell Executiu.
  • Parcs Naturals. Espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconsguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants. La seva declaració es fa per decret del Consell Executiu.
  • Reserva Natural de Fauna Salvatge (incorporada per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals). Espais delimitats per protegir determinades espècies i/o poblacions de la fauna salvatge en perill d’extinció.

Espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

El PEIN té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals la conservació dels quals es considera necessària d’assegurar, d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixin.

El Pla fou aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, i es regula, com en el cas dels ENPE, per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. D’altra banda, el PEIN és també un pla territorial sectorial, equiparant-se a altres instruments d’aquest tipus que es deriven de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. D’aquesta manera, les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física del territori.

En resum, es crea una xarxa d’espais naturals a Catalunya amb un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim de protecció general pot completar-se en cada espai o conjunt d’espais mitjançant dues vies:

1) La formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, que proporcionen als espais una ordenació d’usos i normes de protecció específiques.

2) La declaració d’espais naturals de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, reserves o parcs naturals), cosa que comporta que els espais passin a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per preservar i potenciar els seus valors.

 

Xarxa Natura 2000

Zones proposades per integrar una futura xarxa d’espais protegits a nivell europeu segons un dels objectius que emanen de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda com la Directiva Hàbitats), transposada a la legislació espanyola a través del Real Decreto 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Els precedents d’aquesta directiva són la Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (recollida per la Directiva Hàbitats), coneguda també com la Directiva d’aus.

La Directiva d'hàbitats representa, actualment, i juntament amb la Directiva d'aus, l'instrument més important d'aplicació a tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat.

L’objectiu de la xarxa Natura 2000 és la de conservar els hàbitats naturals i els hàbitats de les espècies. La Directiva d'Hàbitats defineix hàbitat natural com aquelles zones, terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals.A continuació, defineix com a hàbitats d'interès comunitari (HIC) aquells, d'entre tots els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d'aquestes característiques:

  • Es trobin amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.
  • Tinguin una àrea de distribució reduïda per naturalesa a causa de la regressió de les poblacions.
  • Siguin exemples representatius d'una o diverses de les set regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir, l'alpina, l'atlàntica, la continental, la macaronèsica, la mediterrània, la boreal i la pannònica.

Els tipus d’hàbitats d’inerès comunitari que requereixen la designació de zona d’especial conservació, incorporats a l’annex I de la Directiva, són: hàbitats costers i vegetacions halòfiles, dunes marítimes i continentals, hàbitats d’aigua dolça, landes i matollars de zona temperada, matollars escleròfils, formacions herbàcies naturals i seminaturals, torberes altes i torberes baixes, hàbitats rocosos i coves i, finalment, boscos. En total, la Directiva contempla al voltant d’uns 170 hàbitats d’interès comunitari.

És molt important entendre que els hàbitats naturals (siguin prioritaris o no) són hàbitats catalogats, no protegits. Allò que s'ha de garantir, mitjançant la seva inclusió a Natura 2000 és la conservació d'unes mostres prou significatives d'aquests hàbitats que n'assegurin la conservació a tot el territori de la UE.

En base als requeriments de conservació d’aquests hàbitats, la Directiva proposa dues zones per integrar la Xarxa Natura 2000:

  • Zones especials de conservació (ZEC): espais que contenen hàbitats d’interès europeu o importants per a la conservació de determinades espècies.
  • Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA): zones necessàries per a la conservació de determinades espècies d’aus.

Malgrat tot, la Xarxa encara està en procés de constitució i no disposa, de moment, de cap protecció legal.

Finalment, cal fer una especial referència a la relació que hi ha entre el PEIN i Natura 2000, ja que d’acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la declaració d’una ZEC o d’una ZEPA implica la seva inclusió automàtica en el PEIN.

 

Zones Humides

Espais naturals catalogats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de facilitar el compliment de la Llei 12/1985 d’espais naturals. Tot i no tenir efecte legal, s’han identificat i delimitat 202 zones humides a Catalunya (catalogades a l’Inventari de zones humides de Catalunya), per a les quals s’ha fet una caracterització ecològica de les mateixes i s’han definit criteris i recomanacions per a la seva gestió.

A nivell internacional cal destacar la Convenció sobre les zones humides, firmada l’any 1971 a Ramsar, Iran. En aquesta es va elaborar un tractat intergubernamental que serveix de marc per a l’acció nacional i la cooperació internacional en pro de la conservació i ús racional de les zones humides i dels seus recursos. Actualment hi ha 158 Parts Contractants (entre elles l’estat espanyol) que es comprometen a gestionar de forma sostenible i per a la seva conservació les zones humides incloses a la Llista de Zones Humides d’Importància Internacional de Ramsar.

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn
Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús.