Els aqüífers
Les aigües subterrànies són aquelles que es troben sota la superfície de la terra i que generalment s’acumulen en aqüífers, que són formacions geològiques on s’emmagatzema i circula aigua aprofitant la porositat, la filtració i la fissuració de la roca. Quan el volum d’aigua s’emmagatzema sota terra és considerable i clarament diferenciat, s’anomena una massa d’aigua subterrània.
Les aigües subterrànies són importants per diversos motius. Constitueixen una reserva d’aigua dolça que de manera natural regula el cabal dels rius i la humitat del sòl a les riberes. A la costa, limita la penetració de l’aigua marina i permet l’existència d’aiguamolls i de zones amb arbres a les depressions litorals. Des del punt de vista de la geologia, les aigües subterrànies són les responsables de diversos processos geodinàmics.
Les aigües subterrànies, a més dels ecosistemes que constitueixen per si mateixes en el medi hipogeu, tenen un paper fonamental en els ecosistemes de ribera, així com a origen i suport d’algunes de les zones humides més rellevants com els aiguamolls de l’Empordà.
Les aigües subterrànies a Catalunya tenen una importància rellevant, perquè representen el 35% del total dels recursos hídrics utilitzats, tant per l’abastament d’aigua potable com el subministrament de la indústria i l’agricultura.
La unitat d’anàlisi per a procedir a la caracterització inicial de les masses d’aigua han estat les Àrees Hidrogràfiques de Catalunya, definides per l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC, 1992). Segons aquesta classificació, en el territori que conforma l’Alt Empordà existeixen cinc masses d’aigua subterrània: la conca alta del Fluvià, la conca alta de la Muga, les rieres al·luvials del Cap de Creus, la massa subterrània d’aigua de l’Empordà i fluviodeltaic del Fluvià i la Muga. A la següent taula (taula 4.2.3.) es mostren les seves principals característiques (tipologia, superfície i localització). S’observa que la seva superfície varia des del 6 km2 fins a 614 km2.
La naturalesa litològica dels materials dels aqüífers de l’Alt Empordà són al·luvials, detrítiques d’origen no al·luvial, carbonatades, masses en granits i materials del paleozoic, agrupacions d’aqüífers locals en medi de baixa permeabilitat i masses en materials volcànics i fluviovolcànics.
Les masses d’aigua poden estar formades per més d’un aqüífer agrupats sota criteris no només hidrogeològics, en una mateixa massa poden donar-se més d’una tipologia dels materials. Com és el cas de la conca alta de la Muga, la qual està formada per 4 tipologies diferents de materials (al·luvials, carbonatats, granits i materials del paleozoic i medis de baixa permeabilitat), igual que l’aqüífer de l’Empordà (detrítiques d’origen no al·luvial, al·luvials, medi de baixa permeabilitat i masses en materials volcànics i fluviovolcànics).
En canvi, els aqüífers de la conca alta del Fluvià només està format per granits i materials del paleozoic. Mentre que els aqüífers de les rieres al·luvials del Cap de Creus i de la massa fluviodeltaica del Fluvià i la Muga estan formats, només, per materials al·luvials.
D’altra banda, els aqüífers de l’Alt Empordà estan en contacte amb la superfície, anomenats aqüífers lliure, com la conca alta del Fluvià i les rieres al·luvials del Cap de Creus. La resta d’aqüífers (conca alta de la Muga, l’Empordà i el fluviodeltaic del Fluvià i la Muga) són lliures, però alhora també confinats, això significa que una part estan separats de la superfície per una capa de materials impermeables.
Tanmateix, també s’han observat altres característiques a les masses d’aigua subterrànies. El 13,3% de la superfície de les masses d’aigua subterrània de l’Alt Empordà estan localitzades en una zona litoral amb risc d’intrusió salina, aquests corresponen als aqüífers de les rieres al·luvials del Cap de Creus i la massa fluviodeltaica del Fluvià i la Muga. D’altra banda, només l’aqüífer de l’Empordà disposa d’una estructura multicapa.
Finalment, destaca que la majoria de les masses de la comarca es troben ubicades en una zona vulnerable als nitrats d’origen orgànic, accepte el de les rieres al·luvials del Cap de Creus.
La darrera descripció de les masses és la tipologia del flux. El tipus de circulació dels aqüífers de l’Alt Empordà és a través d’un medi porós. Però, alhora, la massa de la conca alta del Fluvià i de la Muga disposa d’una hidrodinàmica de medi càrstic. Mentre que només l’aqüífer de la conca alta de la Muga també es produeix un flux de tipus fracturat.
Les aigües subterrànies constitueixen un recurs hidràulic important i més a les zones en què, tant per raons geogràfiques i de pluviometria com per problemes de qualitat, les aigües superficials disponibles o utilitzables són escasses. La plana empordanesa disposa d’un volum important d’aigües freàtiques. Però la creixent explotació dels aqüífers per satisfer les diferents demandes d’ús de l’aigua ha comportat una forta davallada dels nivells freàtics. El qual es potencia amb els processos de salinització que pateixen els aqüífers de les rieres al·luvials del Cap de Creus i dels deltes del Fluvià i de la Muga.
Aquest darrer aqüífer, el de les conques inferiors del Fluvià i de la Muga, és el que es troba més afectat per aquest procés de salinització. Aquest procés es va començar a experimentar a finals de la dècada del 1970 i s’ha incrementat fins a la dècada del 1990, quan l’embassament de Boadella va començar a subministrar aigua als municipis litorals. Per aquest motiu es troba sota la normativa de protecció del Decret 328/1988, d’11 d’octubre, executat per l’Administració Hidràulica de Catalunya.
D’altra banda, en alguns punts també es denota una certa contaminació difusa derivada de les activitats agràries i ramaderes de la comarca. Concretament, de l’evolució de les concentracions de compostos nitrogenats (amoni, nitrats i nitrits) de 34 pous situats en diversos municipis, bàsicament de la plana (dades estiu-tardor 2002), a 14 d’aquests se superava el límit màxim de concentració de nitrats per garantir-ne la potabilitat (50 mg/l). En pous com els localitzats a Vilafant, Santa Llogaia d’Àlguema o Ordis era molt freqüent que es multipliqués per 3 i per 4 el llindar màxim de potabilitat amb concentracions de 200 mg/litre.
Les superfícies de la comarca on l’escolament i la infiltració provoca la contaminació per nitrats d’origen agrari de les aigües continentals i litorals, es localitza a la plana de l’Empordà, segons declara el Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. En el següent mapa es consideren els aqüífers protegits i les zones vulnerables per la contaminació de nitrats de fonts agràries. S’observa com els aqüífer fluviodeltaic de la Muga també estan a la zona vulnerable per la contaminació per nitrats de la comarca.
Mapa 42. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits. Any 2004
Font: Elaboració pròpia. Dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge