NAVATA.png

Carta de Serveis

El sòl constitueix la capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius. El sòl està compost per partícules minerals, matèria orgànica, aire, aigua i organisme viure en proporcions variables.

Els sòls es formen a partir de processos d’interacció del clima, la litologia, la geomorfologia, el temps i la vegetació. L’acció d’uns o d’altres depèn d’un conjunt de factors del medi que s’anomenen factors formadors. A més, se li suma els factors locals com la salinització, la hidromorfia o la modificació de les condicions naturals del sòl per explotar-lo agrícolament, etc.

El clima és un dels principals factors que intervenen en la formació dels sòls, ja que d’ell depenen els fluxos d’aigua que circulen pel perfil i la temperatura del sòl. Condiciona el tipus i la velocitat d’alteració dels minerals, la descomposició de la matèria orgànica i les migracions de matèria en els pedions. Alhora, el clima també determina el tipus de vegetació i fauna que contribueixen en el desenvolupament del sòl.

El sòl es troba situat al damunt de roques i és el resultat de la transformació d’aquestes, que reben el nom de roca mare. Així, doncs, els processos litològics també són els causants de la gènesi dels sòls.

Les relacions de dependència entre els elements del relleu o unitats geomorfològiques i les unitats edàfiques constitueixen les unitats morfoedàfiques. Les formes del relleu és un altre element que forma els sòls, juntament amb el clima, el material originari, els organismes i el temps.

L’activitat biològica, tal com l’acció de la vegetació, la microflora, la fauna i l’home, també han influenciat en la formació dels sòls. Per exemple en les roques s’instal·len altres plantes, petits animals i microorganisme que continuen aportant matèria orgànica i permeten una meteorització més intensa del substrat. La vegetació té una influència molt directa sobre el tipus i la distribució de la matèria orgànica del sòl, per tant afecta a la seva morfologia.

El temps és un altre dels factors formadors del sòl, la seva evolució depèn de la intensitat d’aquests processos formadors.

La combinació de tots els factors edafogènics (clima, litologia, geomorfologia, biologia i el temps), juntament amb els processos erosius han format els actuals sòls de l’Alt Empordà.

Els sòls de la comarca presenten una textura sorrenca llimosa, especialment a les parts més altes de la comarca i també a gran part de la plana a causa, principalment, de la composició del material parental. En molts llocs dels terraprims i de la plana, on la fracció argilosa és més abundant, producte d’una meteorització més intensa sobre el material parental, els sòls presenten una classe textural generalment sorrenca llimosa franca. En canvi, a les zones d’aiguamolls i a les closes la textura és generalment argilosa per l’acumulació de sediments fins procedents de l’entorn.

La variabilitat del pH dels sòls de l’Empordà se situa entre 4,5 i 6 i és, per tant, molt elevada a causa sobretot, i en ordre d’importància, de la composició de la roca mare, la cobertura vegetal i l’ús del sòl. D’altra banda, a les zones d’aiguamolls, que presenten una alternança d’èpoques de sequera i d’inundació, es donen processos d’acumulacions de sals que provoquen un augment substancial del pH fins a valors de 8 o 8,5.

A les zones de la plana la tipologia dels sòls es manté invariable en la majoria dels casos. Predominen els entisòls en tota la plana en funció de les característiques del material parental, les condicions de pH i les escasses aportacions de matèria orgànica humificada. Això permet identificar aquests sòls com a poc evolucionats, generalment afectats per processos erosius que contribueixen a la decapitació difusa dels horitzons superficials immadurs. La vegetació típica de les zones de matolls i alzina surera no facilita la formació d’horitzons de diagnòstic definit.

D’altra banda, les franges de material col·luvial als peus dels terraprims o al·luvial dels terrenys del quaternari, que corresponen generalment a sòls cultivats o abandonats en època recent, presenten les mateixes característiques, encara que la profunditat és més elevada i el continu rejoveniment per les pràctiques de conreu ha permès la formació d’un horitzó mineral superficial difús, amb incorporació de matèria orgànica humificada com a resultat de les aportacions externes. Aquests entisòls podrien correspondre a uns xerofluvents o udifluvents.

Els aiguamolls i les closes presenten unes característiques edàfiques totalment diferents. En aquestes àrees, la periodicitat d’èpoques de saturació o submersió (generalment a l’hivern o en estacions particularment plujoses) i d’èpoques de sequera ha determinat una conformació molt peculiar del perfil del sòl. La conductivitat elèctrica d’aquests sòls és molt elevada, i confirma la presència de grans quantitats de sals solubles. Genèticament, aquests processos han contribuït a la formació de sòls amb característiques gleiques o pseudogleiques (gleïsòls), que presenten una alta capacitat de retenció hídrica. D’altra banda, l’elevat contingut de sals i la presència d’un epipedió mòl·lic pot portar a parlar de sòls salins o salsodimorfs. Existeixen sòls salins, anomenats solontxacs segons la classificació de les unitats dels sòls que defineix la FAO. Aquests sòls salines es localitzen a la plana de l’Empordà, més concretament als municipis de Vilabertran, Vila-sacra i Peralada. En canvi, els sòls de les closes serien més fàcilment gleïsòls, amb característiques i un contingut salí variable en funció del règim hídric i dels períodes de sequera.

 

Mapa 39. Tipus de sòls a l’Alt Empordà

Font: Atles comarcal de Catalunya. Alt Empordà. ICC

 

Per un anàlisi més acurat, a continuació es comenta els sòls existents a la comarca utilitzant la nomenclatura de la classificació “Soil Taxonomy System” editada el 1975.

Des d’un punt de vista de la gènesi dels sòls dins la comarca de l’Alt Empordà, podem esmentar els grans tipus de sòls següents: els entisòls, els inceptisòls, gleïsòls i els mol·lisòls, que només apareixen als prats de les carenes de la serra de l’Albera.

Els entisòls són sòls molt poc edafitzats amb un endopedió de diagnòstic quasi inexistent on el contacte amb la roca mare és gairebé superficial. Els entisòls més freqüents a la comarca són sòls de vessant on predominen els processos erosius. Els subordres dels entisòls presents a l’Alt Empordà són els aqüents, els psamments i els fluvents.

  • Els sòls aqüents són aquells entisòls, que o bé estan saturats d’aigua premanentment al llarg de l’any, o presenten símptomes d’anòxia que els atribueix un color gris verdós, clapejat de color de rovell, pisòlits de ferro i manganès. Els aqüents es troben a les zones humides, a prop dels cursos dels rius i a les planes al·luvials. A la comarca es concentren als aiguamolls de l’Empordà. Els aqüents equivalen a la nomenclatura gleisòls pròpia de la classificació de la FAO.
  • Els psamments són els entisòls típics de les zones litorals on la granulometria dels materials és sorrenca. La textura d’aquests sòls és arenosa de dimensió grossa, la minerologia és calcària i quarsosa. Aquesta tipologia de sòl es troba a les platges del golf de Roses.
  • Els sòls fluvents han rebut successivament aportacions de materials al·luvials o col·luvials gràcies a la seva situació geomorfològica.

Els inceptisòls són, generalment, sòls poc evolucionats, amb horitzons superficials d’alteració i acumulació de matèria orgànica parcialment humificada i acumulacions de carbonats (epipedions mòl·lics) o de sílice (epipedions úmbrics). Cal dir que els inceptsòls són més desenvolupats que els entisòls. Aquesta tipologia de sòls fa una distinció més concreta en subordres (ocrepts, umbrepts i andepts), dels quals existeixen els inceptisòls ocrepts i umbrepts a la comarca de l’Alt Empordà.

Els ocrepts són sòls de colors clars, amb un epipedió òcric o, fins i tot, amb un epipedió úmbric, o un de tendència mòl·lica insuficientment desenvolupat. Són sòls ben drenats, que es troben en posicions geomorfològiques diverses. Quan aquesta classe de inceptisòl es troba sota un epipedió pobre en matèria orgànica, és de tipus òcric i es forma un horitzó d’alteració de tipus càmbric més o menys desenvolupat s’anomena xerocrept. Aquest tipus de sòl domina a la plana i a les zones baixes de les muntanyes.

Els umbrepts es desenvolupen a les zones humides. Aquest tipus de sòl es localitza al massís de l’Albera i Salines- Bassegoda. Aquest relleu està compost per roques silícies àcides que afavoreix el desenvolupaments de sòls umbrepts. Té una textura grollera i es troba cobert per vegetació forestal responent a les característiques de distrocreps.

Els mol·lisòls són sòls amb un epipedió mòllic i es formen per acumulació d’una capa d’humus en superfície als prats de muntanya. Aquesta tipologia de sòls es caracteritzen per ser gruixuts, de complex argil·lohumífer estable, ric en nitrogen i es desenvolupen sobre roca calcària. Són formacions esporàdiques i sotmeses a canvis freqüents en funció de l’acció del clima. Els sòls mil·losòls es troben a les muntanyes pirinenques d’interior de la comarca. Els diferents mol·lisòls es classifiquen fins a 3 subordres (els borolls i els ustolls, els rendolls i els xerolls i els udolls). Però el subordre existent a l’Alt Empordà són els udolls al relleu pirinenc de la comarca. Aquests presenten un horitzó càmbic sota l’epipedió mòllic i es desenvolupen sobre calcàries paleozoiques o sota un bosc mixt d’avets i pi roig.

D’altra banda, els materials rocosos sobre els que es formen els sòls de l’Alt Empordà es poden subdividir en tres tipus, segons la nomenclatura de “Soil Taxonomy System” (1975): carbonatats, els silicis àcids i aquells desenvolupats sobre un substracte no consolidat. A continuació s’exposa els tipus de sòls que s’han desenvolupats sobre les roques existents a l’escorça terrestre de la comarca:

 

Sòls desenvolupats sobre roques carbonatades

Els materials carbonatats es localitzen al Pre-pirineu, al Sub-pirineu i a la Serralada Transversal. Tot i que es troben, com a casos puntuals, al Pirineu axial i pel Sistema Mediterrani. El tipus de sòl que domina sobre el substrat carbonatat, a la comarca de l’Alt Empordà, és el xerortent i xerocrept. Aquests sòls es localitzen al territori de ponent de la comarca, anomenat la Garrotxa de l’Empordà. Els municipis d’aquests sector de l’Alt Empordà, existeixen tres, Terrades, Boadella d’Empordà i Llers, que la majoria dels seus sòls són d’aquest tipus.

D’altra banda, fora de l’unitat de la Garrotxa de l’Empordà també es troben àrees que disposen de sòl xerortents i xerocrepts, com és el cas del sud del terme municipal de Sant Climent Sescebes. Els sòls del grup xerocrepts es desprenen de la roca mare i de les condicions de baixa humitat i elevada temperatura. També s’ha localitzat aquesta tipologia de sòl a la Punta Falconera i al Cap de Norfeu.

 

Sòls desenvolupats sobre roques silícies àcides i bàsiques

Els materials que es troben a sobre dels materials silicis àcids, majoritàriament es localitzen a la zona axial del Pirineu i a la Serralada Prelitoral alt empordanesa. El tipus de sòl que es troba sobre les roques silícies àcides són udortents, umbrets ocrepts, xerotents i xeralfs.

La classificació “Soil Taxonomy System” diferencia la localització d’aquests sòls segons si la roca silícia àcida és plutònica, metamòrfica o sedimentària.

Els sòls udortents, umbrepts i ocrepts distribuïts al cim de roques plutòniques i metamòrfiques es troben a l’unitat de relleu de Salines- Bassegoda i al massís de l’Albera. Aquests entisòls es caracteritzen per ser poc desenvolupats degut els processos erosius provocats, sobretot, pels pendents pronunciats. En canvi, a les zones més planeres es troben inceptisòls de tipus umbrept.

D’altra banda, els sòls xerortents, xerocrepts i xeralfs es localitzen, generalment, en els vessants de les zones muntanyoses més baixes, al qual disposen d’un règim d’humitat xèric. Aquests sòls es caracteritzen per ser poc evolucionats i presenten un horitzó d’acumulació d’argila. Els sòls d’aquesta tipologia que es desenvolupen sobre roques metamòrfiques silícies àcides es distribueixen a la zona litoral del Cap de Creus i part de la serra de l’Albera. Possiblement es tracta de sòls heretats de règims pluviomètrics més elevats que l’actual. En canvi, aquesta tipologia de sòls, però desenvolupats sobre roques metamòrfiques silícies àcides, majoritàriament s’ubiquen a la zona dels Aspres, però també es troben al sud de Roses i part del terme municipal de Vilajuïga, Llançà, el Port de la Selva, Palau- saverdera i Pau.

Tanmateix, els sòls xerortents, xerocrepts i xeralfs dipositats a sobre de roques sedimentàries silícies àcides ocupen bona part de la plana d’Empordà i dels Terraprims.

Les roques silícies bàsiques no són gaire abundants, a diferència de les àcides. Els xerortents i xerocrepts desenvolupats sobre roques silícies bàsiques són originaris de les zones que han petit episodis eruptius. Aquests sòls presenten un elevat contingut en matèria orgànica, per això disposen d’una elevada fertilitat agrícola. A l’Alt Empordà són gairebé inexistents i només es troben al nord del terme municipal de Torroella de Fluvià, també a Garrigàs i a Palau de Santa Eulàlia.

 

Sòls desenvolupats sobre roques no consolidades

Aquests materials són poc consolidats i freqüenten a la majoria de les valls fluvials i en els vessants més baixos de les zones muntanyoses. Els sòls que es troben sobre roques no consolidades són de molt diversificats, en general són molt joves i poc desenvolupats de tipus entisòl i d’altres més desenvolupats de tipus inceptisòls i alfisòls.

Es localitza sòls fluvents sobre roques no consolidades a les valls fluvials dels rius el Llobregat, la Muga i el Fluvià, sobre dipòsits al·luvials recents. En generals són sòls molt joves i poc desenvolupats. Però en els dipòsits col·luvials i a les terrasses altes dels rius, àrees amb un règim d’humitat xèric, s’hi localitzen sòls xerocrepts i xeralfs amb alguna presència de fluvents i aqüents.

Un altre tipologia de sòls que es formen sobre roques no consolidades són els aqüents, aquests són semblants als sòls fluvents però amb característiques d’hidromorfisme. Sobretot es troben als Aiguamolls de l’Empordà. En canvi, els psamments són sòls de textura sorrenca i són presents a les platges del golf de Roses incloses al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 3 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.