El Consell Comarcal de l’Alt Empordà consolida el seu paper com a eix vertebrador de les polítiques socials a la comarca, coordinant serveis i recursos que van arribar a més del 10% de la població durant l’any 2024.
L’Àrea de Benestar, Inclusió Social i Igualtat va atendre un total de 10.191 persones, el que representa un 10,2% de la població, amb una especial atenció a les persones grans, que suposen més del 30% del total d’usuaris. El 55% de les persones ateses són dones.
Amb un pressupost de 6,7 milions d’euros, que representa el 17% del pressupost global del Consell, l’àrea compta amb un equip de 127 professionals propis i 50 col·laboradors externs. Aquesta estructura, que s’ha incrementat un 135% respecte al 2007, ha permès millorar l’abast i la qualitat dels serveis d’atenció social.
Durant la roda de premsa de presentació de les dades anuals del 2024, el conseller comarcal de Benestar, Miquel Brugat ha destacat la importància del reforç a les polítiques de suport a la gent gran, especialment en l’àmbit de les cures, la dependència i la promoció de l’autonomia personal, amb l’objectiu de garantir una atenció de proximitat, eficient i adaptada a les necessitats del territori.
Per altra banda, el vicepresident del Consell Comarcal, Josep Maria Bernils ha recordat el valor del treball coordinat amb els diferents municipis i amb la capital, sobretot en els àmbits de la detecció i prevenció.

Algunes de les dades que es recullen a la memòria anual són:
• 10.191 persones ateses pels serveis socials bàsics, un 10,2 % de la població comarcal (exclou Figueres)
• El pressupost de l’àrea ascendeix a 6,7 M €, un 17 % del pressupost comarcal.
• 127 professionals del Consell Comarcal i 50 externs, amb un increment del 135 % des del 2007.
• 55 % de les persones ateses són dones i més del 30 % majors de 65 anys
• 510 famílies ateses pel Servei d’atenció psicològica a famílies, cicle vital i envelliment (+5 % respecte 2023) i 300 atencions domiciliàries
• 5 grups de suport a familiars cuidadors, amb 43 participants, el 74 % dones.
• 953 participants als tallers de memòria en 34 municipis
• 148 persones beneficiàries del Banc de productes de suport i teràpia ocupacional.
• 2.156 persones han estat ateses pel servei de teleassistència (70% dones), representant el 9,2% de la població >65 anys
• 3.465 Programes Individuals d’Atenció (PIA) actius vinculats a la Llei de Dependència i 394 sol·licituds de valoració de dependència
• 65 participants als tallers de prevenció diürna per a infants de 6 a 12 anys
• Consell Comarcal com a motor d’acció per a la gent gran:
o 4a Jornada “Els drets de les persones grans” i cicle “Compartim amb les persones grans” (2.700 alumnes i 130 persones grans).
o Caminades pels drets de les persones grans en 7 municipis (4.000 participants).
o Creació de protocols de detecció i actuació davant maltractaments i mural homenatge “Ser cuidador”
• 1.094 persones han estat ateses pel Servei de Primera Acollida.
• Pla d’atenció social i sanitària integrada (PAISS) centrat en maltractaments, atenció domiciliària i salut mental-addiccions.

SENSELLARISME I HABITATGE
• 70 persones ateses pel Servei d’habitatge social, amb 21 places (13 de curta estada i 8 “primer la llar”)
• 347 ajuts específics per sensellarisme (55.162 €, un 11 % del pressupost total d’urgència social)
• Nous recursos 2024:
o Equip itinerant d’atenció a persones sense llar. 37 atencions a Roses, Portbou i La Jonquera
o Projecte Sostre 360º per a joves de 18–25 anys (9 joves atesos)
DONES I IGUALTAT
• 392 dones ateses pel Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD)
• 280 dones pel Servei d’Atenció Psicològica (SAP) (+95 % en dos anys)
• 65 dones amb assessorament legal per violència de gènere.
• 88 dones ateses pel Servei d’Atenció i Resposta Integral (SARI), amb 33 acollides en recurs d’urgència (x4 respecte 2023)
• 76 casos gestionats amb el servei ATENPRO de protecció per víctimes de violència masclista.
• Consolidació del Pla d’Igualtat de Gènere 2023–2027 i del Pla comarcal LGBTI+ 2021–2025
• S’ha reforçat l’equip amb noves figures professionals: jurista, psicòloga i tècnica d’igualtat.
• 11 atencions pel Servei Integral LGTBIQ+, incloent 2 targetes sanitàries amb el nom sentit.

(Les dades facilitades no inclouen Figueres, que essent municipi de més de 20.000 habitants disposa de serveis socials propis)

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha manifestat, durant el ple celebrat aquest dimarts 28 d’octubre, el seu suport al sector ramader de la comarca, i especialment al del bestiar boví, arran dels casos de Dermatosi Nodular Contagiosa (DNC) en explotacions bovines detectats al territori. Aquesta malaltia vírica, que afecta exclusivament el bestiar boví i es transmet principalment a través de mosques i mosquits, va ser detectada per primera vegada a Catalunya el passat 3 d’octubre, sent l’Alt Empordà la comarca amb més casos registrats fins avui.
La DNC provoca febre alta, lesions cutànies i una reducció significativa de la producció de llet i carn, amb greus conseqüències econòmiques per a les explotacions afectades. Tot i que la taxa de mortalitat és baixa, entre l’1 i el 3%, l’impacte sobre el sector pot ser devastador a causa de la disminució de la producció, l’augment dels costos veterinaris i les restriccions comercials associades.
El Consell Comarcal reconeix la importància estratègica del sector primari i, en especial, de la ramaderia bovina per a l’economia i la cohesió del territori. Segons dades de l’IDESCAT, Catalunya compta amb més de 5.000 explotacions bovines que donen feina a milers de famílies i contribueixen de manera essencial a la vertebració del món rural, a la prevenció del despoblament i al manteniment del paisatge i la cultura del nostre país.
El president del Consell Comarcal, Agustí Badosa, ha destacat que «el sector ramader és un pilar fonamental per al nostre territori i cal que totes les administracions actuem amb coordinació i rapidesa per donar resposta a aquesta crisi. El Consell Comarcal es posa a disposició dels ramaders i de les administracions competents per facilitar tota la col·laboració necessària».
La institució comarcal reafirma així el seu compromís amb el món rural i amb totes aquelles famílies que viuen del sector boví, oferint suport, informació i cooperació en les mesures que calgui adoptar per fer front a la situació i garantir la continuïtat de l’activitat ramadera a l’Alt Empordà.

El Consell d’Alcaldies de l’Alt Empordà, reunit el dilluns 20 d'octubre al al Consell Comarcal, ha reclamat al Departament d’Interior de la Generalitat la creació de la Regió Policial Girona Nord, una nova àrea d’influència que hauria d’incloure els 68 municipis de la comarca i permetre reforçar les comissaries de Mossos d’Esquadra de Figueres, la Jonquera, l’Escala i Roses, així com l’oficina de Portbou.
L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, durant la seva intervenció ha posat de manifest el greuge territorial que suposa que la demarcació de Girona sigui l’única de Catalunya amb una sola regió policial, malgrat la seva complexitat i diversitat en matèria de seguretat. L’Alt Empordà és la comarca amb més municipis de Catalunya, i la seva capital, Figueres, és la segona ciutat de la demarcació, i presenta una elevada taxa d’immigració (25,9%),
una de les majors incidències d’ocupacions de l’Estat i una creixent problemàtica derivada del cultiu i tràfic de marihuana.
A més, la comarca és travessada per l’AP-7, una de les vies més transitades de l’Estat amb més de 30.000 vehicles diaris, i concentra punts especialment sensibles com les estacions de tren convencional sense control d’accés ni sortida i el centre penitenciari del Puig de les Basses, amb capacitat per a 1.174 interns.
L’objectiu de la creació de la Regió Policial Girona Nord és dotar el territori dels efectius i unitats regionals necessàries –com ordre públic, trànsit, investigació o informació– per millorar la coordinació i la resposta davant els reptes específics de la comarca. Aquesta nova configuració també permetria descentralitzar serveis actualment concentrats a Girona, assegurant una actuació policial més eficaç i propera.
Relatiu al Partit Judicial de Figueres, que és el més gran de l'Estat en nombre de municipis, es reclama que es posi en marxa el jutjat 10 mixt i que es doti de mitjans perofessionals suficients aquest nou jutjat. Al llarg d'aquest 2025 el nombre d'assumptes de guàrdia és de més de 12.300. No només és creixent en l'àmbit penal, sinó també en l'àmbit civil. Ambdós s'han triplicat respecte a l'any passat.
Els jutjats de Figueres resolen en l'àmbit civil un 70% i el penal sobre un 80% dels casos. Xifres superiors a la mitjana, i per aquest motiu es reclama un nou jutjat penal, que seria el tercer del partit judicial. Un jutjat efectiu que pugui donar resposta perquè es puguin fer efectius els judicis en un temps màxim de 30 dies.
El president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Agustí Badosa, ha destacat que «la realitat social i territorial de l’Alt Empordà fa imprescindible un reforç estructural dels Mossos d’Esquadra al nostre territori. La creació de la Regió Policial Girona Nord és una mesura justa i necessària per garantir la seguretat, la coordinació i l’atenció adequada a una comarca que és porta d’entrada a Europa i que concentra un gran volum de mobilitat, activitat econòmica i pressió turística».
Els alcaldes de la comarca, han expressat la seva preocupació per la dificultat per cobrir places de policies locals, especialment en pobles costaners que només disposen de reforços en temporada d'estiu.
L’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha remarcat la necessitat d’afrontar aquesta reivindicació des de la unitat i transversalitat dels municipis de tota la comarca, «sumant esforços i fent evident una realitat, la de la seguretat i la multireincidència, que requereix de més eines pels qui estem a primera línia rebent i gestionant els problemes derivants d’aquesta falta de recursos policials i judicials ».
A la sessió del Consell d’Alcaldies hi ha assistit, a més dels alcaldes de la comarca, el Sr. Eduard Adrobau i Ros, director dels Serveis Territorials d’Interior i de Seguretat Pública a Girona, que ha recollit la petició i ha escoltat les demandes dels representants municipals i s’ha compromès a trasllarda-la, el Cap de la Guàrdia Urbana de Figueres, el Sotsinspector Lluís Lupiàñez, que ha exposat les dades de seguretat a Figueres i la comarca, la Jutjessa Degana del Jutjat de Figueres, Maria Victoria Fernández Arias i membres de la Junta de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres.