En el marc del projecte de valorització i promoció de la marca Empordà, els consells comarcals de l'Alt i el Baix Empordà acaben de publicar un nou fullet amb el títol “Cales i camins de ronda de l'Empordà”, del qual se n'han editat 40.000 exemplars en dos formats (català/anglès i castellà/francès). Aquesta acció, desenvolupada per les àrees de Turisme de les dues institucions, vol donar a conèixer diferents trams de la Costa Brava habilitats per caminar i practicar senderisme i que són coneguts popularment com a camins de ronda.
La publicació, eminentment visual i pràctica, es complementa amb un recull dels serveis i característiques de les cales i platges que es troben al llarg del recorregut de cada camí de ronda, a més d'informació de les oficines d'informació turística i de les principals pàgines web turístiques de les dues comarques.
Els camins de ronda voregen la costa i han tingut diferents usos durant la història. Des de funcions bàsiques com unir poblacions fins a convertir-se en camins de vigilància per possibilitar l'accés a llocs difícils, utilitzats a vegades per pirates o per fer contraban, però també per pescadors i per altres usos tradicionals.
Mentre la comarca del Baix Empordà ja disposava d'un fullet promocional de les cales i camins de ronda de la comarca, en el cas de l'Alt Empordà estava pendent, malgrat ser una demanada reiteradament sol·licitada, pels visitants ja que es tracta d'un recurs turístic de gran interès. Coincidint amb la promoció conjunta de la marca Empordà es va decidir l'elaboració d'una publicació conjunta que aplegués tots els camins de ronda de l’Empordà.
En el cas de l'Alt Empordà, i per tal de realitzar aquest inventari, es va sol·licitar als municipis de la comarca que facilitessin els trams de camins de ronda amb què comptaven. Seguidament es va realitzar un treball de camp de revisió de les propostes per tal de valorar que complissin les condicions d'idoneïtat que s'havien valorat necessàries turísticament i per temes de seguretat amb l'objectiu de poder incloure les propostes en el fullet: lloc de pas net, senyalitzat adequadament, que transcorregués proper o molt proper a la costa i que no creués pel mig de poblacions importants.
Aquests paràmetres han permès documentar una diversitat de camins amb característiques molt diferents: des dels abruptes congostos dels trams de Portbou a Colera, que s'enfila a la muntanya degut a la impossibilitat de passar pels penya-segats que cauen al mar, al fàcil i familiar camí de ronda que uneix Port de la Selva i Llançà o Sant Martí d'Empúries a l'Escala, o altres més desconeguts com el de Cala Tamariua a Cala Fornells, o el de Cadaqués al Far de Cala Nans. Per tal de facilitar i ser coherents amb el projecte de senyalització de la comarca, es va comprovar que tots els camins formessin part de la xarxa de senders d'Itinerànnia i els que no ho estaven s'ha procedit a incloure'ls i a senyalitzar-los degudament.
En el cas del Baix Empordà, com que ja es disposava del fullet promocional, s’ha procedit a fer una revisió completa de tots els camins de ronda existents i la seva senyalització. Molts d’aquests camins coincideixen amb el sender de Gran Recorregut GR-92. També s’ha modificat el traçat d’algun d’aquests camins per a fer-los més propers al mar com és el cas del municipi de Begur, on s’ha optat per fer difusió del traçat del camí de ronda que transcorre més arran de mar i no tant per l’interior de les muntanyes de Begur, com es promocionava en l’anterior fullet.
Cal destacar que s’han identificat nous trams de camí de ronda que s’està treballant per fer-los accessibles i poder incloure en futures reedicions com són els casos dels municipis de Santa Cristina d’Aro i Palafrugell. Destacar també la diversitat dels camins de ronda existents, des de camins abruptes com el de Cap de la Barra a Cala Ferriol a l’Estartit o el de Tamariu a Cala Pedrosa del municipi de Palafrugell, a camins planers com el de la Platja del Racó de S’Agaró a Sa Conca o el de Torre Valentina a cala Belladona de Sant Antoni de Calonge, entre de molts d’altres.
A cada recorregut s'hi ha inclòs una breu descripció, la distància en metres, el desnivell positiu i negatiu, el temps aproximat, el grau de dificultat i el tipus de senyalització, així com els principals llocs d'interès i les cales i platges més importants.
Els camins es troben localitzats en un mapa general de la costa empordanesa, marcats amb diferents colors segons el grau de dificultat. En el mapa també hi consta els GR-92, que travessa tota la costa catalana i que permetria enllaçar els diferents camins de ronda, així com els principals camins que creuen la zona humida de la plana: la ruta dels Estanys de la zona de Castelló d'Empúries-Empuriabrava i el de la desembocadura del Ter, en el Baix Empordà.
El fullet ha volgut documentar també les principals cales i platges de que es poden gaudir en aquests recorreguts i s'han inventariat exhaustivament detallant des del tipus de sorra a la presència de serveis d'hostaleria o activitats esportives.
20 de març de 2015
Durant la sessió ordinària del Consell d'Alcaldes, celebrada el passat dia 16 a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, es va presentar el projecte d'adhesió dels tres espais protegits de la comarca (Aiguamolls, cap de Creus i l'Albera) a la Carta Europea de Turisme Sostenible per tal d'explicar els seus objectius i avantatges. A la presentació hi van ser presents els directors dels tres espais. El director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Josep Maria Prats, va ser l'encarregat d'explicar les característiques i els avantatges d'aquesta iniciativa ja que disposen d'aquesta acreditació.
La Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Naturals Protegits és un document creat l'any 1995 per l'Organització Mundial de Turisme, a instàncies del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que reflecteix la voluntat de les nacions europees d'afavorir un model turístic que atengui els principis del desenvolupament sostenible, que no malbarati els recursos naturals i que preservi els paisatges, que permeti a les futures generacions gaudir del turisme a la natura. El seu objectiu principal és fer compatible la conservació i la millora dels valors naturals amb la creació de noves oportunitats econòmiques mitjançant el desenvolupament d'un turisme sostenible i, per tant, respectuós amb el medi ambient.
Per obtenir la Carta Europea de Turisme Sostenible els Espais Naturals Protegits han de presentar un programa d'actuacions a cinc anys vista i rebre el vistiplau de la Federació Europarc. Cada cinc anys han de renovar el compromís elaborant una memòria d'actuacions i formulant un nou programa d'actuacions. A Catalunya ja han rebut aquesta acreditació el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Parc Natural del Delta de l'Ebre, el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Les empreses turístiques també poden obtenir l'acreditació mitjançant l'establiment d'un acord de col·laboració amb l'espai natural protegit. Aquest acord conté compromisos mutus entre l'espai natural protegit i l'empresa, la qual presenta a la vegada un programa amb les actuacions que es compromet a dur a terme per a la millora de la sostenibilitat de la seva gestió. Com a contrapartida, els espais naturals protegits reconeixen l'esforç d'aquestes empreses tot distingint-les com a empreses col·laboradores, avala la seva gestió sostenible i les recomana com a empreses d'excel·lència en aquest camp.
20 de març de 2015
La setmana passada es va iniciar la quarta edició de l’Espai de Formació per a Famílies (EFF) que promou l’àrea de Benestar del Consell Comarcal. Aquest espai, adreçat a pares i mares amb fills i filles d’entre 6 i 16 anys de l'Alt Empordà, treballarà en aquesta edició amb 12 persones que pertanyen a 11 famílies de la comarca. En concret, aquesta quarta edició es posa en marxa amb famílies derivades per l’Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència i pels Serveis Bàsics d’Atenció Primària de la comarca.
L’EFF és un programa socioeducatiu de capacitació parental que consta de 12 sessions de treball, de periodicitat setmanal i dues hores de durada. En el decurs de les sessions s’abordaran diverses temàtiques amb les persones participants: el paper educatiu de la família, les necessitats físiques i emocionals dels infants, la comunicació i les emocions, les normes i els límits així com la resolució de conflictes, les relacions família-escola i el lleure i el joc, entre d’altres. Com en d’altres edicions, les sessions es portaran a terme a l’Espai de Catalunya Caixa de Figueres i acabaran el proper 12 de juny.
18 de març de 2015
