El ple del Consell Comarcal, celebrat aquest dimarts a la tarda, va guardar un minut de silenci en record de les víctimes del tràgic accident aeri produït als Alps francesos, a conseqüència del qual van morir 150 persones entre les quals hi havia una desena de gironins. D'aquesta manera s'expressava el més sentit condol de l'Alt Empordà amb els familiars de tots els difunts. La bandera catalana oneja a mig pal a la façana de la seu de la institució i aquest migdia, a la sala de plens, es guardarà un minut de silenci.
25 de març de 2015
L’àrea de Benestar del Consell Comarcal de l'Alt Empordà posa en marxa una nova edició del Concurs de Projectes d’Inclusió Social a l’Alt Empordà amb l’objectiu de fer emergir iniciatives innovadores en l’àmbit de la inclusió i la cohesió social i finançar projectes en el territori. Aquesta iniciativa, que s’emmarca en el Pla d’Inclusió i Cohesió Social de l’Alt Empordà, té com a finalitat millorar les condicions de vida de la població de la comarca i reforçar la cohesió social.
Les bases del concurs de projectes d’Inclusió de l’Alt Empordà, aprovades inicialment pel ple del Consell Comarcal celebrat el passat 27 de gener, assenyalen que podran participar en el concurs persones físiques, entitats sense ànim de lucre, associacions, petites i mitjanes empreses i equips o centres de recerca d’universitats, que presentin projectes d’inclusió social a desenvolupar a la comarca de l’Alt Empordà en municipis de fins a 20.000 habitants.
L’objecte del concurs és atorgar ajut financer a projectes d’inclusió social perquè pugin ser executats entre agost de 2015 i juliol de 2016. Es valorarà especialment aquells projectes amb perspectiva de gènere orientats a promoure la inclusió social d’infants, adolescents, joves i les seves famílies, i gent gran.
Els àmbits d’aplicació preferent en què es podran definir els projectes d’inclusió social seran el formatiu i laboral, el residencial-habitatge, el relacional (xarxes de suport i treball amb la comunitat), i el de la ciutadania/població origen immigrant.
En la primera edició es va reconèixer la proposta d’emprenedoria social “La Cuina, cooperativisme a foc lent”. El projecte dut a terme durant l'any passat va consistir en assolir l’objectiu de promoure l’acció comunitària i l’economia social i cooperativa per fer front a la precarietat de les economies domèstiques, l’atur de llarga durada i els efectes de la crisi en determinats sectors vulnerables de la societat en el municipi de Sant Pere Pescador. L’experiència en el municipi ha afavorit la creació d’un espai de treball
Per altra banda també es va atorgar un accèssit al projecte “El Tamariu-Projecte laboral Reciclatge de Paper”, presentat per l’Associació Tamariu de Castelló d’Empúries, que va desenvolupar aquest projecte d’integració sociolaboral amb joves amb discapacitat intel·lectual a la comarca de l’Alt Empordà al llarg de tot l'any passat.
La segona convocatòria no va ser tan reeixida i el jurat va decidir declarar desert el Premi Inclusió Alt Empordà 2014. A parer dels seus membres, els projectes presentats no complien suficientment els requisits establerts a les bases. Atesa aquesta circumstància es va acordar avançar la convocatòria del Premi 2015 per al mes de febrer.
3 de febrer de 2014
En el marc del projecte de valorització i promoció de la marca Empordà, els consells comarcals de l'Alt i el Baix Empordà acaben de publicar un nou fullet amb el títol “Cales i camins de ronda de l'Empordà”, del qual se n'han editat 40.000 exemplars en dos formats (català/anglès i castellà/francès). Aquesta acció, desenvolupada per les àrees de Turisme de les dues institucions, vol donar a conèixer diferents trams de la Costa Brava habilitats per caminar i practicar senderisme i que són coneguts popularment com a camins de ronda.
La publicació, eminentment visual i pràctica, es complementa amb un recull dels serveis i característiques de les cales i platges que es troben al llarg del recorregut de cada camí de ronda, a més d'informació de les oficines d'informació turística i de les principals pàgines web turístiques de les dues comarques.
Els camins de ronda voregen la costa i han tingut diferents usos durant la història. Des de funcions bàsiques com unir poblacions fins a convertir-se en camins de vigilància per possibilitar l'accés a llocs difícils, utilitzats a vegades per pirates o per fer contraban, però també per pescadors i per altres usos tradicionals.
Mentre la comarca del Baix Empordà ja disposava d'un fullet promocional de les cales i camins de ronda de la comarca, en el cas de l'Alt Empordà estava pendent, malgrat ser una demanada reiteradament sol·licitada, pels visitants ja que es tracta d'un recurs turístic de gran interès. Coincidint amb la promoció conjunta de la marca Empordà es va decidir l'elaboració d'una publicació conjunta que aplegués tots els camins de ronda de l’Empordà.
En el cas de l'Alt Empordà, i per tal de realitzar aquest inventari, es va sol·licitar als municipis de la comarca que facilitessin els trams de camins de ronda amb què comptaven. Seguidament es va realitzar un treball de camp de revisió de les propostes per tal de valorar que complissin les condicions d'idoneïtat que s'havien valorat necessàries turísticament i per temes de seguretat amb l'objectiu de poder incloure les propostes en el fullet: lloc de pas net, senyalitzat adequadament, que transcorregués proper o molt proper a la costa i que no creués pel mig de poblacions importants.
Aquests paràmetres han permès documentar una diversitat de camins amb característiques molt diferents: des dels abruptes congostos dels trams de Portbou a Colera, que s'enfila a la muntanya degut a la impossibilitat de passar pels penya-segats que cauen al mar, al fàcil i familiar camí de ronda que uneix Port de la Selva i Llançà o Sant Martí d'Empúries a l'Escala, o altres més desconeguts com el de Cala Tamariua a Cala Fornells, o el de Cadaqués al Far de Cala Nans. Per tal de facilitar i ser coherents amb el projecte de senyalització de la comarca, es va comprovar que tots els camins formessin part de la xarxa de senders d'Itinerànnia i els que no ho estaven s'ha procedit a incloure'ls i a senyalitzar-los degudament.
En el cas del Baix Empordà, com que ja es disposava del fullet promocional, s’ha procedit a fer una revisió completa de tots els camins de ronda existents i la seva senyalització. Molts d’aquests camins coincideixen amb el sender de Gran Recorregut GR-92. També s’ha modificat el traçat d’algun d’aquests camins per a fer-los més propers al mar com és el cas del municipi de Begur, on s’ha optat per fer difusió del traçat del camí de ronda que transcorre més arran de mar i no tant per l’interior de les muntanyes de Begur, com es promocionava en l’anterior fullet.
Cal destacar que s’han identificat nous trams de camí de ronda que s’està treballant per fer-los accessibles i poder incloure en futures reedicions com són els casos dels municipis de Santa Cristina d’Aro i Palafrugell. Destacar també la diversitat dels camins de ronda existents, des de camins abruptes com el de Cap de la Barra a Cala Ferriol a l’Estartit o el de Tamariu a Cala Pedrosa del municipi de Palafrugell, a camins planers com el de la Platja del Racó de S’Agaró a Sa Conca o el de Torre Valentina a cala Belladona de Sant Antoni de Calonge, entre de molts d’altres.
A cada recorregut s'hi ha inclòs una breu descripció, la distància en metres, el desnivell positiu i negatiu, el temps aproximat, el grau de dificultat i el tipus de senyalització, així com els principals llocs d'interès i les cales i platges més importants.
Els camins es troben localitzats en un mapa general de la costa empordanesa, marcats amb diferents colors segons el grau de dificultat. En el mapa també hi consta els GR-92, que travessa tota la costa catalana i que permetria enllaçar els diferents camins de ronda, així com els principals camins que creuen la zona humida de la plana: la ruta dels Estanys de la zona de Castelló d'Empúries-Empuriabrava i el de la desembocadura del Ter, en el Baix Empordà.
El fullet ha volgut documentar també les principals cales i platges de que es poden gaudir en aquests recorreguts i s'han inventariat exhaustivament detallant des del tipus de sorra a la presència de serveis d'hostaleria o activitats esportives.
20 de març de 2015
