En relació a les informacions publicades en els darrers dies sobre la denominació de l'embassament de Boadella, arran d'una nota tramesa als mitjans de comunicació per l'Ajuntament de Darnius, des de la Presidència del Consell Comarcal de l'Alt Empordà es volen aclarir els següents punts:

-El decret de Presidència, ratificat per 20 vots a favor i 9 abstencions en el ple del passat 27 de maig, sol·licita a la Comissió de Toponímia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya -que va demanar al Consell Comarcal la seva opinió- que es modifiqui la denominació del pantà i que rebi el nom dels dos municipis (Boadella i Darnius), sense manifestar-se sobre quin ha de ser el primer que figuri a partir d'ara en el nou topònim.

-Fa uns mesos el Pesident del Consell Comarcal, com ja es va explicar en el ple, va convocar els alcaldes dels dos municipis afectats per tal d'arribar a un acord, ja que les postures dels dos ajuntaments no eren coincidents. En tot moment s'ha volgut afavorir el diàleg i l'entesa entre les dues parts, en considerar que la institució és representativa de tota la comarca i li correspon promoure la cohesió dels municipis i dels seus habitants, basades sempre en el respecte i la comunicació. Rebutgem de ple les acusacions d'haver formulat coaccions i amenaces contra l'alcalde de Darnius en el transcurs d'aquella trobada.

-Sobre la petició d'intervenir en el ple del Consell Comarcal, formulada per l'alcalde de Darnius, cal advertir que va ser demanada de paraula minuts abans de començar la sessió. El reglament de sessions de la institució no permet aquest tipus d'intervencions.

-La decisió final d'aquest expedient correspon a la Generalitat de Catalunya, ja que el Consell Comarcal no té cap mena de competències en aquesta qüestió.

-En qualsevol cas, aquesta Presidència lamenta l'actitud adoptada ara per l'Ajuntament de Darnius, que en res afavoreix a la bona harmonia entre els pobles. Esperem que es reconsiderin certes actituds i que es recuperi el necessari respecte institucional.

2 de juny de 2014

En el ple del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, que es va celebrar dimarts passat, es va formalitzar la presa de possessió del nou conseller del Grup Comarcal del PSC, Josep Puigmal i Pairot, que substitueix Magda Casamitjana i Aguilà, la qual va presentar la seva dimissió el mes de novembre de l'any passat.

Puigmal, que és el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilafant, va prometre el càrrec i va expressar la seva satisfacció per assumir aquesta responsabilitat. Per la seva banda, el president del Consell, Xavier Sanllehí, li va donar la benvinguda en nom de tota la corporació i el va esperonar a treballar al servei dels interessos de tota la comarca.

30 de maig de 2014

Recentment l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà ha acabat la catalogació d'un interessant conjunt documental que aplega la història de dues famílies figuerenques de coneguts notaris d'època moderna, Morell Milsocós i Requesens Vilar, que emparentaren amb les nissagues Prats Verdaguer, cavallers del comte d'Empúries, de Castelló d'Empúries, i Perajaume Amorós. El conjunt està format per 600 documents en paper i cinc pergamins, els més interessants dels quals s'han digitalitzat i ja són consultables on line al cercador de fons i documents.

El volum resultant ha estat de deu capses d'arxiu estàndard, que significa un conjunt prou considerable de caire patrimonial i familiar amb notable interès local: títols de propietat, nombrosa comptabilitat particular d'immobles i arrendaments de Vila-sacra, Castelló d'Empúries, Figueres, Blanes, Barcelona, Cadaqués... Aquest fons patrimonial representa un ajut al coneixement dels fets polítics, econòmics i socials rellevants de la nostra comarca durant els segles XVIII-XIX de la mà de famílies amb molt pes a la societat altempordanesa. La donació ha estat feta pels descendents actuals dels Morell Milsocós, els germans Nadal Caparà.

LA FAMÍLIA MILSOCÓS

Segons les dades facilitades per la director de l'Arxiu Comarcal, Erika Serna, els Milsocós eren, originàriament, una família de mercaders de Figueres que el 1685 els cònjuges Antoni Climent i Agnès Climent Milsocós van entrar en possessió del mas Poch i el mas Sunyer de Vila-sacra. El maig de 1698 es casaren el notari de Blanes, Joan Baptista Morell, amb Ignàsia Milsocós, filla del mercader figuerenc Francesc Milsocós i Morell i s'uniren els patrimonis Morell i Milsocós. Més endavant, el notari del XVIII Joan Baptista Morell Milsocós es casà amb una filla del també notari Baldiri Requesens; el primogènit dels quals Ramon Morell Requesens, doctor en drets, maridà amb Francesca Febrés, filla del ciutadà honrat de Barcelona, Josep Anton Febrés Salamó, i s'instal·len a Barcelona, però més endavant, tornen a Figueres i es feren càrrec del patrimoni familiar.

El 1799 Ramon Morell hipotecà els masos Poch i Sunyer per tal de pagar el casament del seu fill, Josep Marià Morell Febrés, amb Francesca Desclapés, natural de Figueres. El matrimoni s'instal·là a Barcelona, ciutat que abandonaren durant la Guerra del Francès (1808-1814). Josep Marià morí a Figueres el 1819 i la seva vídua i els seus fills, Francesc de Paula i Joaquim hi continuaren vivint. Durant les guerres carlines Joaquim Morell Desclapés es mantingué fidel a la causa isabelina. El 1847, després de la desamortització, Joaquim Morell comprà l'heretat de Vila-sacra.

LA FAMÍLIA REQUESENS

D'altra banda, segons les dades de Serna, la família Requesens és originària de Figueres, on ja els trobem a finals del segle XVI com a apotecaris que emparentaren amb els Vilar. Baldiri Requesens, escrivà i ciutadà de Girona, treballava de procurador fins que al 1700 Carles Ii concedí un privilegi per exercir de notari. Dos anys més tard, maridà amb Maria Vilar i s'ajuntaren les propietats. També hi ha documents de la família Prats Verdaguer, procedents de Castelló d'Empúries.

El 1727 Carles Prats Verdaguer fou nomenat inspector de la duana de Cadaqués. El 1738 el fill de Carles, Jacint Prats Verdaguer, es casà amb Magdalena Pejaume i Amoròs i ; dos anys després, Jacint fou designat batlle de Castelló d'Empúries. El 1753 Jacint heretà de la seva germana, Caterina Godó Prats, i pren possessió de l'heretat d'en Godó al terme de Vila-sacra. La segona de les filles de Jacint i Magdalena, Rosa, es casà amb Josep Desclapés, fill d'un botiguer de Figueres.

30 de maig de 2014