DARNIUS.png

Carta de Serveis

El Consell de la Gent Gran de l’Alt Empordà és el resultat del renaixement del Consell Consultiu de la Gent Gran, que durant anys ha estat extint. Ara, se celebra un any d’aquest canvi, que té per objectiu recuperar un espai de participació de les persones grans que respongués a les seves necessitats. Aquesta entitat està formada per representants de diferents casals i associacions de gent gran de la comarca, tot i que recentment s’han reformat els estatuts per què hi puguin participar persones a títol individual.


De fet, aquest 15 de juliol es va celebrar a Figueres l’Assemblea General del Consell de la Gent Gran, amb motiu d’aquest primer aniversari. Aquí s’hi va presentar el balanç anual d’activitats, com per exemple accions de sensibilització sobre la prevenció del maltractament a les persones grans i la denúncia de l’edatisme. També s’han dut a terme xerrades de presentació del Consell de la Gent Gran en diferents municipis de la comarca. Aquestes estaven adreçades sobretot als casals, a persones grans interessades en participar a aquest òrgan, i als Ajuntaments del Far d’Empordà, l’Escala, Sant Climent Sescebes, la Jonquera i Sant Pere Pescador.


Ara per ara, les principals qüestions en què treballa el Consell de la Gent Gran són en les conseqüències derivades de la COVID-19 en l’augment de l’escletxa digital de les persones grans, sobretot a l’hora de fer tràmits, sigui en entitats bancàries o en administracions públiques. Aquest fet ha fet augmentar el sentiment de soledat en les persones grans i el seu aïllament. Des del Consell de la Gent Gran s’han dut a terme accions per reivindicar aquestes necessitats i que insten a aquestes entitats a garantir el bon tracte i l’accés de les persones grans cap als tràmits digitals.


En el marc de la participació en el Consell de la Gent Gran de Catalunya: La principal qüestió treballada ha estat les conseqüències de la COVID-19 en l’augment de l’escletxa digital de les persones grans i com ha afectat els serveis bancaris i el tancament de l’administració pública. El creixement de l’escletxa digital ha impactat en un augment de la soledat de les persones grans i del seu aïllament. S’ha dut a terme accions adreçades a les entitats bancàries i a l’administració local (a través de la Diputació de Girona) per tal que garanteixin el bon tracte i l’accés de les persones grans cap als tràmits digitals.


L’Assemblea General del Consell de la Gent Gran també va acordar reorganitzar les comissions de treball, que a partir d’ara seran les següents:
• Mobilitat i accessibilitat
• Salut i drets de final de vida
• Relacions amb l’administració
• Casals i activitats culturals i de lleure

En les comissions de treball, que són espais de treball dels associats, puntualment també poden participar persones expertes en l’àmbit específic de què es parli.

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha aprovat per unanimitat, en el darrer ple del mes de juliol, crear un nou servei d’abast comarcal, en aquest cas el de gestió del Sanejament en Alta de les Aigües Residuals Urbanes (SAARU). Aquesta prestació, que actualment la realitza l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a través d’un contracte de serveis, hauria de ser gestionada pels mateixos ajuntaments, que són els que tenen la competència.


La fórmula de l’agrupació de serveis locals en l’àmbit comarcal, en aquest cas a través del Consell Comarcal, permet agrupar un volum suficient de gestió per a dotar dels mitjans tècnics i materials necessaris per part de l’administració comarcal i, per tant, assumir aquesta nova competència.


Paral·lelament, aquesta fórmula genera sinergies i economies d’escala que beneficien el conjunt dels usuaris dels municipis des d’un punt de vista econòmic i permet compartir recursos que, altrament, estarien més enllà de l’abast de cada municipi de forma individual.


Per part de l’Agència Catalana de l’Aigua està degudament estudiat que els costos d’una gestió integrada són inferiors en termes unitaris als costos d’una gestió individualitzada municipi a municipi. A un municipi petit li pot sortir de mitjana un 234% més car gestionar per sí mateix els serveis de sanejament d’aigües residuals. Tot plegat, per tant, justifica sobradament que el Consell Comarcal hagi decidit fer-se càrrec d’aquesta prestació.


El SAARU té com a finalitat principal assumir la construcció i gestió de forma integrada i coordinada de les estacions depuradores d’aigües residuals, de les estacions de bombament, dels emissaris submarins i dels col·lectors en alta (s’entén per col·lector en alta aquella instal·lació a la qual es connecten les xarxes de clavegueram col·lectives, conduint directament les aigües residuals recollides fins a l’estació depuradora d’aigües residuals).


Pel que fa a finançament econòmic, el Consell Comarcal i l’Agència Catalana de l’Aigua consideren que, amb el principi de recuperació de costos establert en la Directiva Marc de l’Aigua (és a dir el cànon de l’aigua, les obligacions que té l’Agència Catalana de l’Aigua en relació amb la construcció de les instal·lacions i sosteniment econòmic de la gestió, i la figura de l’atribució de fons) es pot garantir la suficiència financera per a la gestió dels sistemes públics de sanejament en alta, sigui quina sigui l’escala territorial a la qual es produeixi aquesta gestió.

Durant l’any 2020, els costos suportats per l’Agència Catalana de l’Aigua per la gestió d’aquests sistemes de sanejament, comptant municipis amb un elevat volum de població estable o flotant com Figueres i la Jonquera, van ser de 2.283.570,92€. Aquesta xifra és la que es pren com a base inicial per a la prestació del servei des del Consell Comarcal. Val a dir que el sanejament de tots els municipis del litoral de la comarca, des de Portbou fins a l’Escala els gestiona de forma independent el Consorci de la Costa Brava.

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Així ho va aprovar el ple en la sessió de dimarts 26 de juliol, en una moció presentada pel Grup Comarcal de Junts per Catalunya. Aquesta reclama l’obertura dels dos passos fronterers que encara continuen tancats des de l’11 de gener del 2021 per la Prefectura dels Pirineus Orientals. Concretament els de coll de Manrella i el del coll de Banyuls. Aquest darrer en especial, per la seva transcendència en l’àmbit de les relacions socials, econòmiques i laborals entre els dos territoris. Des de la Prefectura dels Pirineus Orientals al·leguen que són mesures antiterroristes i que eviten la immigració il·legal, cosa que des del Consell Comarcal es considera una contradicció total amb les disposicions del Tractat de Schengen. “Ni els motius expressats per la Prefectura ni la situació sanitària actual justifiquen la decisió de mantenir el tancament d’aquestes vies de comunicació”, defensa la moció.


Segons el Grup Comarcal de Junts per Catalunya, aquest tancament ha tingut un impacte negatiu en les activitats econòmiques, en les relacions laborals i socials i en el desenvolupament de serveis essencials entre els pobles veïns, com també amb els de la resta de la comarca. “Si la voluntat és la de dificultar els llaços de catalanitat que uneixen les dues comunitats, afirmem que, el que no es va aconseguir amb el Tractat dels Pirineus, no ho aconseguiran un grapat de blocs de formigó”, afegeixen.


La moció, aprovada per tot el plenari amb una abstenció del Grup Comarcal de Ciutadans, expressa, a més, el suport a les administracions públiques i organitzacions civils del cantó de la Costa Vermella, que s’han mobilitzat de cara a constituir una associació que lluiti judicialment contra aquest tancament.

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
logo_nou_2_colors.png
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.