BORRASSA.png

Carta de Serveis

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà (CCAE), juntament amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, han presentat aquest matí els resultats del primer estudi que s'ha dut a terme a l'Alt Empordà sobre com ha afectat la pandèmia als joves de la comarca. S’ha fet en el marc de la Taula Comarcal de Formació i Ocupació, que s'ha presentat avui a la sala de plens del Consell Comarcal.

Els resultats els ha presentat el sociòleg Oriol Alonso, coordinador de l'estudi i membre de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Alonso ha explicat que el treball de camp es va dur a terme del 21 d'octubre al 20 de desembre del 2021, just abans de la 6a onada. En total han participat a l'estudi 2.997 joves de l'Alt Empordà, una xifra que l'Àrea de Joventut del CCAE considera "un èxit".

L'estudi s'ha dividit en 4 àmbits: formació, ocupació, salut i connexió digital.

FORMACIÓ
Pel que fa a l’àmbit de la formació, l’estudi concreta que els majors de 18 anys i les dones han valorat més negativament els estudis durant la pandèmia. Ho associen, sobretot, a la manca de rendiment acadèmic i als efectes emocionals negatius, com poden ser la desmotivació o l’avorriment.

La Fundació Ferrer i Guàrdia assegura que la pandèmia ha dificultat el seguiment del temari impartit i l’aprenentatge continuat, cosa que estaria relacionat als períodes de confinament i classes telemàtiques, sense una major afectació en l’escenari post-Covid19. També afirmen que ha augmentat l’interès dels cicles formatius com a via d’accés ràpida al mercat del treball. Oriol Alonso ha conclòs aquest bloc confirmant que la pandèmia ha suposat un aprenentatge intensiu en eines digitals, però que alhora ha evidenciat i incrementat les desigualtats socials existents.

OCUPACIÓ
En l’àmbit de l’ocupació, Alonso destaca l’increment de persones aturades que va provocar el confinament del març del 2020, quan es venia d’una tendència a la reducció durant el període de 2016-2019, especialment en les persones d’entre 20 i 34 anys.

L’afectació de la pandèmia en l’ocupació juvenil de l’Alt Empordà ha afectat negativament. Sobretot a les expectatives, ja que un 47% considera que té menys perspectives de trobar feina. Però entre les persones joves amb risc de vulnerabilitat aquesta xifra augmenta fins al 62%. Les jornades completes s’han reduït el 2021 i han augmentat les de més de 20 hores setmanals. Però per altra banda, durant el 2021 els ingressos han estat superiors als del 2020, i actualment treballen més joves que durant el 2020. També es redueix el número de joves que ni treballaven ni buscaven feina. Ara estudien, treballen o busquen feina.

 

SALUT
Les dades pel que fa a l’àmbit de salut no son gaire bones. L’estudi assegura que les receptes de substàncies o medicacions vinculades a la salut mental ha augmentat de forma continuada des del 2016, ocasionant un pic històric durant el 2021. Els antidepressius, antipsicòtics i ansiolítics són les receptes més facturades a la comarca.

Un 40% de joves altempordanesos confessa haver tingut un atac d’ansietat o de pànic durant la pandèmia. Aquesta xifra augmenta en les dones, fins al 56%. I més d’un 10% dels joves ha assegurat haver anat al psicòleg d’ençà la pandèmia. Sobretot les dones, les persones majors d’edat, i les persones que no tenen risc de vulnerabilitat, ja que les vulnerables no tenen recursos per fer-ho.

Els hàbits i comportaments també han canviat en els joves. De fet, han augmentat tots els paràmetres, comparat amb abans de la pandèmia. Els joves de l’Alt Empordà tenen més relacions sexoafectives, practiquen més esport i es veuen millor físicament, però per altra banda augmenta també el consum d’alcohol, tabac i d’altres drogues.

 

CONNEXIÓ DIGITAL
Per acabar, en l’àmbit digital es plasma que hi ha un 4% dels joves que no disposen d’ordinador a casa. D’aquests, un 8% son menors d’edat, un 15% son amb risc de vulnerabilitat i un 6% viu en un municipi amb més de 10.000 habitants.

Segons l’estudi, els joves de la comarca es mouen amb més facilitat en les xarxes socials, en la missatgeria instantània o en la navegació web, però presenten major dificultat en fer actes com presentar-se a una oferta a través d’un portal web, fer gestions administratives amb un certificat digital (Cl@ve, idCat, etc.) o enviar un correu amb còpia oculta.

A més, els comportaments entre abans i després de la pandèmia també han canviat en aquest sentit. Per una banda, han augmentat les trobades amb amistats presencials, així com l’assistència a l’oci nocturn o a activitats d’oci i lúdiques. Però per altra banda, també han augmentat les hores de consum d’internet i de telèfon mòbil, així com també d’ordinador.

 

A partir d'aquests resultats, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha volgut extreure algunes conclusions, que les ha traduït en orientacions per dur a terme polítiques concretes, encaminades a resoldre les problemàtiques presentades. Aquestes orientacions passen per desenvolupar accions per facilitar el primer accés al mercat de treball dels joves, fer polítiques de prevenció del treball precari juvenil, desplegar recursos d’atenció a la salut mental dels joves o realitzar formacions sobre competències digitals, entre d’altres.

 

Per cloure la Taula de Formació i Ocupació, l’Observatori Català de la Joventut de la Generalitat de Catalunya ha presentat el seu estudi sobre ocupació i desigualtats de les persones joves, que reafirma la pandèmia com a acceleradora del canvi social, fins a tal punt de qüestionar-se si és un punt d’inflexió davant la “crisi en clau generacional” que asseguren que hi ha.

 

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Els Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i l’Associació Empordà Turisme van presentar ahir el nou vídeo de la campanya turística «Una Porta a l’Empordà». El vídeo, que com el nom indica el protagonitza una porta, pretén que l’espectador viatgi a l’Empordà a través d’ella, i pugui gaudir d’experiències gastronòmiques, paisatgístiques i lúdiques a ambdues comarques. L’objectiu d’aquesta campanya és desestacionalitzar l’època turística i donar a conèixer que es pot allargar perfectament, podent dur a terme activitats durant tot l’any.

Paral·lelament al vídeo promocional (que s’ha fet de diverses durades), s’ha cregut oportú fer 6 càpsules per destacar els temes que han considerat més importants de l’Empordà: la gastronomia, la platja, el patrimoni, el cicloturisme i l’enoturisme. Cada càpsula té una durada de 15 segons.

El vicepresident quart i conseller de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Agustí Badosa, ha explicat que la campanya va dirigida a un públic de proximitat. «D’aquí la figura de la porta, mostrant que l’Empordà es troba a pocs quilòmetres de qualsevol poble o ciutat de Catalunya, però també del sud de França o a nivell espanyol», assegura. Badosa ha afegit que «l’Empordà és tranquil·litat, però alhora té molta varietat de paisatge, d’experiències i coses a fer».

Per la seva banda, el vicepresident primer i conseller de Turisme del Consell Comarcal del Baix Empordà, Xavier Dilmé, ha recordat que “és la tercera campanya d’estiu que fem sota la marca Empordà, enfocada principalment a Catalunya i al sud de França, amb un important desplegament a mitjans de comunicació i xarxes socials”. Dilmé ha explicat que l’èxit d’aquest tipus de campanyes no seria possible sense la complicitat de tots els agents, públics i privats, d’un territori únic: “aquest és el gran valor de la marca Empordà”.

L’encàrrec de realitzar aquest vídeo ha estat per l’empresa rosinca «Almanegra», que s’ha encarregat de la producció, l’enregistrament i de l’edició. Des de les dues administracions comarcals i des de l’Associació Empordà Turisme s’impulsarà a partir d’ara una campanya de difusió del vídeo, que passa per diferents mitjans, plataformes digitals i xarxes socials, com TV3, Spotify o Instagram.

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

L’Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, juntament amb la Fundació Salut Empordà, van impulsar, el passat 3 de juny, la primera jornada de la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies (TIAF) a la comarca. Amb aquesta taula de treball es vol crear un espai de coordinació entre tècnics, polítics, ciutadania i tots aquells serveis que vulguin ser-ne partícips. Tot plegat amb l’objectiu d’analitzar, conèixer i intervenir millor la situació de la infància i l’adolescència de la comarca.
De fet, l’any 2013 es va aprovar un decret llei que ja contempla la creació de taules de treball d’aquestes característiques. A dia d’avui, hi ha identificades 44 taules i xarxes que treballen en benefici dels infants i adolescents. Però no va ser fins al maig del 2021 que es va crear el Grup Impulsor de la Taula d’Infància i Adolescència de l’Alt Empordà, grup el treball del qual ha donat com a resultat la 1a jornada del passat divendres.
L’acte de presentació el va obrir la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, que va remarcar la importància “d’identificar i escoltar les necessitats dels infants i adolescents perquè moltes vegades no els entenem”. Martínez va afegir que “és important crear taules així per poder treure grans conclusions i poder aplicar polítiques efectives i útils per a aquest col·lectiu”.
El gerent de la Fundació Salut Empordà, Martí Masferrer, va destacar que, com a entitat co-impulsora de la taula de treball, “estem interessats en posar remei a traves administratives que hi ha que, de fet, ja s’està treballant en aquesta línia gràcies a les subvencions del PEC”. Masferrer també va posar de relleu importància de la continuïtat assistencial, i va afegir que “cal millorar els recursos personals i generals que es posen a l’abast de les famílies amb infants en risc, en temes de promoció de la salut”.
L’acte també va comptar amb la directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat, Ester Cabanes, que va fer una lectura del manifest del Consell d’Infants de l’any 2021, i va destacar la importància de tenir-lo present a l’hora de fer polítiques d’infància i adolescència. L’alcalde de Roses, Joan Plana, va cloure els parlaments donant les gràcies per escollir el municipi com a lloc de trobada.
El torn de ponències el va obrir la arquitecta i urbanista Raquel Congosto, que va fer una intervenció en què va posar en dubte alguns models urbanístics, al·legant que no estan adaptats per l’infant. Congosto va posar de manifest la importància de la relació entre aquest col·lectiu i l’arquitectura. L’arquitecta madrilenya va assegurar que “la solució social passar per repensar la ciutat prenent a l’infant com a referència”, amb l’objectiu que “els nens puguin novament sortir sols de casa”.

 

Una delegació del Consell Comarcal d’Osona també van ser un dels ponents de la jornada. El conseller comarcal d’Acció Social, Rafa Cuenca, i el coordinador de la TIAF d’Osona, Julio Cirbian, van ser els encarregats d’explicar el model de polítiques d’infància i adolescència que s’apliquen a la comarca osonenca.
Ja per tancar les ponències, l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i la Fundació Salut Empordà van presentar tot el procés de treball de la TIAF a la comarca, el mapa de recursos i els objectius de la TIAF, que passen pels següents punts:
• Generar coneixement sobre la infància i adolescència a la comarca que faciliti el desenvolupament de polítiques, programes i accions orientades a millorar les seves condicions de vida, directa o indirectament.
• Promoure el desplegament de polítiques d’infància i adolescència a la comarca que responguin a les necessitats de promoció, prevenció, atenció, protecció i participació.
• Afavorir l’espai d’interrelació i coneixement mutu entre els diferents agents participants a la TIAF de la comarca.
• Promoure un espai de formació i capacitació en l’àmbit polític i tècnic en matèria d’infància i adolescència dels diferents recursos i agents de la comarca.
El diagnòstic de l’estat de la Infància i l’Adolescència a l’Alt Empordà passa per un procés de treball que inclou una fase de disseny, un anàlisi de dades i identificació de necessitats, i una proposta d’eixos d’actuació. Uns eixos que s’han plasmat en un pla d’acció per al 2022-2023, que passen per dur a terme els següents passos:
• Desenvolupar el procés diagnòstic. Entre d’altres, es farà una macro-enquesta als infants i adolescents de la comarca a partir del curs vinent.
• Crear grups de treball per als següents casos específics:
o Embarassos de risc i consum de tòxics
o Conductes addictives i bons usos de pantalles
o Protocols i circuits
• Creació de la Comissió d’Anàlisi de Casos Complexos
• Formació específica a partir dels interessos dels participants, com pot ser:
o Com poden participar les famílies i els infants en aquest procés
o Metodologia del creuament de sabers
o Intercanvi d’experiències amb altres territoris que hagin dut a terme un treball similar.
• Creació d’un espai de treball amb la taula territorial i nacional per abordar les necessitats i propostes de treball del territori.
La jornada, que es va celebrar al Teatre Municipal de Roses, va estar moderat per la periodista Milagros Pérez Oliva, que va cloure l’acte.

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
logo_nou_2_colors.png
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.