BASCARA.png

Carta de Serveis

Sessió espai transfrontererL’àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà va presentar la setmana passada el Diagnòstic Social de l’Espai Català Transfronterer elaborat per l’Equip Tècnic d’Inclusió en el marc del projecte de cooperació transfronterer en intervenció social en el qual ha participat al llarg de l’any passat.

Aquest cicle de trobades transfrontereres, que ha comptat amb una subvenció de l'Eurodistricte de la Generalitat de Catalunya i el Departament dels Pirineus Orientals, es va cloure dimarts passat en una jornada de treball a la qual va assistir el director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, Josep Puigbert, i el coordinador de la Missió Transfronterera del Departament dels Pirineus Orientals, Florent Martiche. En aquesta darrera jornada van participar més d’una trentena de professionals de l’àmbit social provinents del Consell Comarcal, del Departament dels Pirineus Orientals, de l’IRTS i d’entitats socials de banda i banda de la frontera.

Al llarg del darrer any aquest cicle de trobades ha reunit prop d’un centenar de professionals de l’àmbit social interessats en promoure projectes de cooperació transfronterera orientats a la intervenció social i a l’atenció a les persones en risc d’exclusió social. Aquestes trobades han facilitat un espai de treball per conèixer els actors homòlegs del Departament dels Pirineus Orientals, les seves competències i els seus àmbits d’intervenció i per teixir una xarxa de cooperació transfronterera que permet l’intercanvi d’informació professional, l’aprenentatge mutu i la generació de nous projectes de cooperació en l’àmbit social.

L’estudi destaca que  les taxes de risc d'exclusió social en ambdós territoris són força similars, a l'entorn del 20%, situant-se en ambdós casos per damunt de la mitjana europea (16,6% UE-28). El territori transfronterer presenta moltes similituds en termes de població més envellida en els municipis petits i rurals i major diversitat i dinamisme econòmic a les zones litorals i a les ciutats i la majoria dels indicadors analitzats ens mostren aquestes similituds.

Des de l’àrea de Benestar del Consell es remarca al llarg del document que moltes de les problemàtiques socials són compartides, però hi ha diferències substantives en els serveis i recursos disponibles a banda i banda de la frontera. La cooperació transfronterera ha de servir per oferir uns millors serveis als ciutadans i ciutadanes del territori, millorar la seva qualitat de vida i promoure desenvolupament econòmic i social perquè l'acció social és també un espai de generació de "mercat". La cooperació transfronterera permetrà promoure nous projectes per conèixer millor les necessitats socials, com funcionen els serveis a l'altra banda de la frontera, les metodologies de treball i els recursos disponibles. Permetrà, igualment, ampliar i reforçar la xarxa d'agents públics, privats i del tercer sector que presten serveis a les persones i en aquest sentit és també un espai per a la innovació social.

PERFILS DE RISC

El document identifica la diversitat de situacions de risc d'exclusió social que es detecten en l'espai català transfronterer, amb la voluntat que es pugui promoure una anàlisi més qualitativa i uns estudis sectorials en profunditat que facilitin un major coneixement d'aquestes situacions. La relació de perfils de risc ha estat validada en els grups de treball professional transfronterer en l'àmbit de la intervenció social i l'atenció a les persones.

En concret, els perfils de risc detectats són els següents:

- Infants / Adolescents. En aquest grup (menors de 18 anys) s'han identificat quatre perfils de risc d'exclusió social que són prioritaris i que estan vinculats amb el risc social, l'educació i la situació legal i administrativa dels menors d'edat.

- Joves. En el grup de les persones joves (16-29 anys) s'han identificat 19 perfils de risc d'exclusió social relacionats amb problemàtiques associades a les dificultats econòmiques, dificultats formatives i/o d'inserció laboral, la salut, la manca de xarxa social i/o familiar, les dificultats vinculades al gènere, l'origen i/o ètnia i la situació legal.

- Adults d'origen estranger. En aquest grup s'han detectat 12 perfils de major risc d'exclusió social. En tractar-se de persones d'origen estranger, la qüestió de la situació legal i administrativa és clau per explicar el seu accés als drets socials i polítics i, per tant, per valorar el risc d'exclusió social. També es tenen en compte altres qüestions fonamentals com és la perspectiva de gènere, la integració social i les condicions de treball.

- Persones grans. S'han identificat vuit perfils de risc d'exclusió social relacionats amb la salut i amb la xarxa social i familiar de les persones majors de 65 anys. També s'identifica un grup creixent, el de persones grans estrangeres, que mantenen el dret a la prestació de serveis en un altre país.

PRIORITATS DE TREBALL

Per tal de fer avançar la cooperació en l'àmbit social de l'Espai Català Transfronterer s'han identificat quatre línies de treball, tot i constatar que les diferències administratives, organitzatives i normatives configuren una complexitat afegida per a la cooperació transfronterera a causa de l'asimetria institucional i la manca d'un marc de governança horitzontal.

Tot i això, els tècnics han establert quatre línies de treball per a desenvolupar d'immediat:

- Reforçar el compromís institucional/polític per a les polítiques socials de l'Espai Català Transfronterer.

- Incentivar la recerca i l'anàlisi de la realitat social a l'espai català transfronterer.

- Consolidar la xarxa d'agents de l'àmbit social i l'atenció a les persones i fomentar una major participació.

- Millorar el finançament destinat a programes i projectes socials a l'Espai Català Transfronterer.

13 de juny de 2016

Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (DIAGNÒSTIC_SOCIAL_ESPAI_TRANSFRONTERER.pdf)Diagnòstic social transfronterer[ ]2544 kB
Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Document fons PalauUn excepcional llibre de comptabilitat particular de la primera meitat del segle XVIII de Cadaqués ha engruixit els fons de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE). Ha estat ingressat per una resolució del Director General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni amb data de 29 d'abril de 2016.

Segons ha explicat l’arxivera comarcal, Erika Serna, “el contingut és molt interessant ja que aporta dades de la vida quotidiana dels comerciants i mariners, pare i fill de Cadaqués, Honorat i Joan Palau, els quals anotaven els viatges per mar que feien a Palamós, Mallorca, Mataró, Barcelona, Marsella i altres ports de la Mediterrània per vendre i comprar diferents mercaderies com blat i mestall, rems, aiguardent, oli, cordes, suro, etc. Són una mostra típica i documental de totes aquelles famílies cadaquesenques com els Godo, Rahola, Alfaras...que, tal i com van estudiar G. Rahola Escofet i J. Rahola Sastre a La marina mercant de Cadaqués (Girona: Dalmau Carles Pla, 1976), iniciaren una important activitat comercial i expansiva durant el segle XVIII que, sens dubte, aportaren riquesa i benestar al municipi”.  

Afegeix la historiadora que “el manuscrit explica, per exemple, com el 26 i 27 de gener del 1740 “... [h]y ba [h]aber una llavantada, que los cops de mar arribaren dins de casa”. I tres dies abans, va nevar molt fort. També té transcrites nombroses anotacions de contingut familiar, al costat de les premsades fetes a diferents trulls d’oli, i el llistat de guàrdies fetes el 1743 de control d’entrada la poble per evitar el contagi de la pesta per compte del Rei i per totes les cales del terme –cala Bona, Clavaguera, Portaló, Portlligat, Culip, el Jonquet, etc. -. Té un índex atorgants fet als primers fulls del llibre. Consta de 220 fulls, prou ben conservats, amb la coberta de pergamí”.   

13 de juny de 2016

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

cartell exposicióLa sala de consulta de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà acull durant tot el mes de juny, dins dels actes de la Setmana Internacional d’Arxius, una exposició itinerant que mostra en nou plafons, i en clau divulgativa, les vivències de Francesc Verdaguer Bosch, pagès de Llançà, durant els els anys posteriors a la Guerra de Successió i la caiguda de Barcelona l’any 1714, i la dominació borbònica amb la presència militar, els nous ajuntaments de regidors, la imposició del cadastre i altres impostos com l’estanc de la sal, el tabac i el paper segellat i els efectes del tancament de la frontera amb França per la pesta de Marsella.

L’exposició va ser produïda per l’Arxiu Municipal de Llançà i va acompanyada de l’edició que el doctor en història, Pere Gifre Ribas, va fer sobre un dietari original i inèdit del pagès llançanenc, Francesc Verdaguer Bosch, dels anys 1719-1720, que es trobava en propietat de la família Vila Baró de Llança. El manuscrit era inclòs dins d’un llibre de comptes que feien servir els pagesos de l’època per portar la seva comptabilitat domèstica i que dóna fer de com era el dia a dia a un petit municipi altempordanès durant aquest període tan convuls.  

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
logo_nou_2_colors.png
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.