La Comissió de Suport a casos complexos de Maltractaments a la Gent Gran, un dels tres grups de treball en què s'ha dividit la Taula Comarcal de Maltractaments a les Persones Grans, ha atès 14 casos a l'Alt Empordà durant aquest primer any de constitució. El passat 15 de juny, Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l'Abús i el Maltractament a les Persones Grans, la Taula es va reunir al matí a la sala d'actes de l'Hospital de Figueres en sessió plenària per fer balanç de la feina feta.

La Taula està formada per una trentena d'agents del territori procedents de diferents àmbits: social, de salut, educatiu, policial, jurídic o associatiu, que s'han agrupat en tres comissions de treball per tal d'abordar la problemàtica dels maltractaments a la gent gran des de diferents perspectives. Així, es treballa en la Comissió de Sensibilització i Formació, dedicada a fer una tasca intergeneracional de prevenció a partir del paper clau dels centres educatius, a incidir contra l'edatisme i a empoderar les persones grans sobre els seus drets. També s'ha creat la Comissió de Residències i Centres de Dia, centrada a reflexionar sobre les mesures preses en aquests centres durant la pandèmia i a elaborar propostes de millora, sobretot tenint en compte l'atenció centrada en la persona. I, finalment, hi ha la Comissió de Suport a casos complexos de Maltractaments a la Gent Gran, que assessora i acompanya els professionals que treballen en casos de maltractament a les persones grans i que, per la complexitat de la situació, requereixen d'una ajuda.

Aquesta comissió està integrada per Serveis Socials del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, la Unitat de Treball Social de la Fundació Salut Empordà, el cos dels Mossos d'Esquadra, l'Institut Català de la Salut, la Xarxa de Salut Mental, Serveis Socials de l'Ajuntament de Figueres, el Servei de Teleassistència i el Servei d'Atenció Domiciliària.

Qualsevol professional que necessiti de la seva ajuda pot activar aquesta Comissió, la qual intervé en un màxim de 24 hores si es tracta d'un cas urgent. I és en aquest context que, en aquest any de trajectòria, els seus membres han atès 14 casos d'alta complexitat a l'Alt Empordà.

La prevalença de motius són, per aquest ordre, abús psicològic, abús físic, abús econòmic o tots tres alhora. En 9 dels 14 casos l'abusador patia problemes de salut mental (trastorns de personalitat o TDA sovint associats a problemes de consum de tòxics), i en moltes de les situacions l'abús s'emmarcava en relacions complexes i intrafamiliars. En el balanç, la Comissió explica que en una tercera part dels casos les víctimes són matrimonis i, majoritàriament, el perfil de la víctima és el d'una dona.

En el balanç, les membres de la Comissió van posar l'accent en el fet que cal emmarcar el maltractament i disposar d'eines que ajudin a graduar-lo, ja que a Catalunya això no està definit i, a l'hora de gestionar els casos, és una dificultat afegida. També van posar sobre la taula la tendència a judicialitzar aquestes situacions i a infantilitzar les víctimes.

De moment, aquest suport a la complexitat només s'ofereix en els professionals de l'Alt Empordà que ho sol·licitin, però ja s'està treballant per poder-lo fer extensiu a tota la ciutadania.

L'Agència Comarcal de l'Energia i Clima (ACEC) fa un balanç positiu de la nova edició del Punt d'Informació Energètica, celebrat durant el passat mes de maig. En aquesta cas el projecte té l'objectiu de fomentar la implantació d'instal·lacions d'autoconsum solar fotovoltaiques a les llars de la comarca. Tot plegat, per augmentar la producció d'energia renovable "made in Empordà".

El projecte es va desenvolupar durant quatre dies als municipis de Sant Pere Pescador, La Jonquera, Figueres i Castelló d'Empúries. El Punt d'Informació Energètica funciona demanant hora i un tècnic de l'ACEC assessora durant una hora sobre els costos, l'estalvi, el dimensionament, les ajudes i les bonificacions fiscals de les instal·lacions solars d'autoconsum fotovoltaic. Tot i que l'activitat principal del projecte era aquest assessorament individual, també es van dur a terme 4 tallers sobre energia solar per informar de manera pràctica i dinàmica al respecte.

Des de l'ACEC consideren que aquesta darrera edició ha sigut un "èxit de participació". En total es van poder atendre individualment a 26 persones, de les quals el 20% van escollir l'opció de fer-ho telemàticament. Pel que fa als tallers d'energia solar, més d'una trentena de persones hi van participar. Eren veïns de Portbou, Ventalló, Torroella de Fluvià, Agullana, Roses, Borrassà, Pedret i Marzà, Figueres, Vilafant, Sant Pere Pescador, Palau-Saverdera, La Jonquera, Castelló d'Empúries i Avinyonet de Puigventós.

Les qüestions més demandades fan referència al dimensionament, les bateries, els costos i les ajudes en relació amb aquestes instal·lacions. Els usuaris també es van informar sobre possibles mesures per fer la llar més eficient. En aquest sentit, es va orientar sobre l'estalvi que provoquen accions com el canvi de caldera, de tancaments o fins i tot de l'ús de l'aerotèrmia als habitatges. Tots els participants del servei es van endur un aparell d'estalvi energètic a la llar, ja sigui una bombeta LED, una regleta o bé un programador d'aparells elèctrics.

Cal destacar que la potència mitjana òptima a instal·lar dels habitatges assessorats és d'entre 2 i 4 kWp, amb uns estalvis anuals d'uns 400 a 600 €. Mitjançant l'enquesta de satisfacció, els assistents han valorat molt positivament el servei, i asseguren que volen rebre informació per les pròximes edicions.

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà (CCAE), juntament amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, han presentat aquest matí els resultats del primer estudi que s'ha dut a terme a l'Alt Empordà sobre com ha afectat la pandèmia als joves de la comarca. S’ha fet en el marc de la Taula Comarcal de Formació i Ocupació, que s'ha presentat avui a la sala de plens del Consell Comarcal.

Els resultats els ha presentat el sociòleg Oriol Alonso, coordinador de l'estudi i membre de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Alonso ha explicat que el treball de camp es va dur a terme del 21 d'octubre al 20 de desembre del 2021, just abans de la 6a onada. En total han participat a l'estudi 2.997 joves de l'Alt Empordà, una xifra que l'Àrea de Joventut del CCAE considera "un èxit".

L'estudi s'ha dividit en 4 àmbits: formació, ocupació, salut i connexió digital.

FORMACIÓ
Pel que fa a l’àmbit de la formació, l’estudi concreta que els majors de 18 anys i les dones han valorat més negativament els estudis durant la pandèmia. Ho associen, sobretot, a la manca de rendiment acadèmic i als efectes emocionals negatius, com poden ser la desmotivació o l’avorriment.

La Fundació Ferrer i Guàrdia assegura que la pandèmia ha dificultat el seguiment del temari impartit i l’aprenentatge continuat, cosa que estaria relacionat als períodes de confinament i classes telemàtiques, sense una major afectació en l’escenari post-Covid19. També afirmen que ha augmentat l’interès dels cicles formatius com a via d’accés ràpida al mercat del treball. Oriol Alonso ha conclòs aquest bloc confirmant que la pandèmia ha suposat un aprenentatge intensiu en eines digitals, però que alhora ha evidenciat i incrementat les desigualtats socials existents.

OCUPACIÓ
En l’àmbit de l’ocupació, Alonso destaca l’increment de persones aturades que va provocar el confinament del març del 2020, quan es venia d’una tendència a la reducció durant el període de 2016-2019, especialment en les persones d’entre 20 i 34 anys.

L’afectació de la pandèmia en l’ocupació juvenil de l’Alt Empordà ha afectat negativament. Sobretot a les expectatives, ja que un 47% considera que té menys perspectives de trobar feina. Però entre les persones joves amb risc de vulnerabilitat aquesta xifra augmenta fins al 62%. Les jornades completes s’han reduït el 2021 i han augmentat les de més de 20 hores setmanals. Però per altra banda, durant el 2021 els ingressos han estat superiors als del 2020, i actualment treballen més joves que durant el 2020. També es redueix el número de joves que ni treballaven ni buscaven feina. Ara estudien, treballen o busquen feina.

SALUT
Les dades pel que fa a l’àmbit de salut no son gaire bones. L’estudi assegura que les receptes de substàncies o medicacions vinculades a la salut mental ha augmentat de forma continuada des del 2016, ocasionant un pic històric durant el 2021. Els antidepressius, antipsicòtics i ansiolítics són les receptes més facturades a la comarca.

Un 40% de joves altempordanesos confessa haver tingut un atac d’ansietat o de pànic durant la pandèmia. Aquesta xifra augmenta en les dones, fins al 56%. I més d’un 10% dels joves ha assegurat haver anat al psicòleg d’ençà la pandèmia. Sobretot les dones, les persones majors d’edat, i les persones que no tenen risc de vulnerabilitat, ja que les vulnerables no tenen recursos per fer-ho.

Els hàbits i comportaments també han canviat en els joves. De fet, han augmentat tots els paràmetres, comparat amb abans de la pandèmia. Els joves de l’Alt Empordà tenen més relacions sexoafectives, practiquen més esport i es veuen millor físicament, però per altra banda augmenta també el consum d’alcohol, tabac i d’altres drogues.

CONNEXIÓ DIGITAL
Per acabar, en l’àmbit digital es plasma que hi ha un 4% dels joves que no disposen d’ordinador a casa. D’aquests, un 8% son menors d’edat, un 15% son amb risc de vulnerabilitat i un 6% viu en un municipi amb més de 10.000 habitants.

Segons l’estudi, els joves de la comarca es mouen amb més facilitat en les xarxes socials, en la missatgeria instantània o en la navegació web, però presenten major dificultat en fer actes com presentar-se a una oferta a través d’un portal web, fer gestions administratives amb un certificat digital (Cl@ve, idCat, etc.) o enviar un correu amb còpia oculta.

A més, els comportaments entre abans i després de la pandèmia també han canviat en aquest sentit. Per una banda, han augmentat les trobades amb amistats presencials, així com l’assistència a l’oci nocturn o a activitats d’oci i lúdiques. Però per altra banda, també han augmentat les hores de consum d’internet i de telèfon mòbil, així com també d’ordinador.

A partir d'aquests resultats, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha volgut extreure algunes conclusions, que les ha traduït en orientacions per dur a terme polítiques concretes, encaminades a resoldre les problemàtiques presentades. Aquestes orientacions passen per desenvolupar accions per facilitar el primer accés al mercat de treball dels joves, fer polítiques de prevenció del treball precari juvenil, desplegar recursos d’atenció a la salut mental dels joves o realitzar formacions sobre competències digitals, entre d’altres.

Per cloure la Taula de Formació i Ocupació, l’Observatori Català de la Joventut de la Generalitat de Catalunya ha presentat el seu estudi sobre ocupació i desigualtats de les persones joves, que reafirma la pandèmia com a acceleradora del canvi social, fins a tal punt de qüestionar-se si és un punt d’inflexió davant la “crisi en clau generacional” que asseguren que hi ha.