Els consells comarcals de l’Alt Empordà i el Baix Empordà han presentat avui la campanya #JoSocEmpordà, la primera per consolidar la marca Empordà, amb la qual volen unir forces per fer més visible el territori al món i posar en valor tot allò que els uneix. Amb aquest objectiu, han fet una crida a tota la societat empordanesa i que s’estima l’Empordà perquè contribueixin a difondre els seus atributs i es facin seva la marca. D’una banda, les empreses, entitats, associacions i organitzacions que desenvolupin la seva activitat a qualsevol de les dues comarques i que s’identifiquin amb els valors de la marca podran fer-la servir. D’altra banda, tots els particulars que ho desitgin, poden contribuir-hi compartint a les xarxes socials tot allò que els faci sentir orgullosos de l’Empordà amb el hashtag #JoSocEmpordà.
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, ha explicat que l’acte d’avui “és l’inici del camí que ha de recórrer la marca Empordà per donar a conèixer el nostre territori per tot el món”, amb l’objectiu, ha dit, “que tot això es tradueixi en una dinamització del sector turístic, del món cultural i del lleure i de tota l’economia de la zona”. Per al president del Consell Comarcal del Baix Emporda, Joan Manel Loureiro, “l’Empordà com a marca existeix fa molt temps en el nostre imaginari col·lectiu”, i ha explicat que l’èxit de la nova marca està supeditat a “si se la fan seva la gent, les institucions, els emprenedors, les escoles, les entitats i associacions, i també els visitants i tothom que estimi aquesta terra”. En aquest sentit, ha explicat que la campanya #JoSocEmpordà “és un primer pas per fer visible aquesta marca”.
A la presentació, que ha tingut lloc avui a Torroella de Montgrí, també hi han assistit els consellers de turisme dels dos consells, Agustí Badosa i Xavier Dilmé. També cal destacar l'assistència del director dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat a Girona, Pere Saló, i la directora dels serveis territorials d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Elisabet Sànchez, a més d'una bona representació de la societat empordanesa, entre la qual hi havia diversos consellers i alcaldes.
El passat dimecres 6 de novembre, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà amb el suport de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, va organitzar un workshop transfronterer entre oficines de turisme del Departament dels Pirineus Orientals i de l'Alt Empordà, en el marc del projecte transfronterer POCTEFA-BICITRANSCAT. La jornada va tenir lloc a les dependències de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, que va acollir una trentena de tècnics de les oficines de turisme de l’Espai Català Transfronterer.
L’obertura del taller va anar a càrrec de Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Seguidament, els socis de BICITRANSCAT van presentar l'estat del projecte en el seu territori i els reptes que afronten. Àngel Planas, gerent del Consorci de les Vies Verdes, va explicar els avenços del BICITRANSCAT a la comarca de l'Alt Empordà i Muriel Llugany, del Conseil Départemental des Pyrénées-Orientales, i Martine Not, de la Communaute Urbaine Perpinyà Mediterranée va exposar el desenvolupament del projecte a la Catalunya Nord.
Tot seguit, Puigbert va donar pas a una taula de debat, on els participants van poder exposar les actuacions que han dut a terme en l’àmbit local per a la promoció conjunta de la destinació. De la mateixa manera, van poder fer paleses les mancances i dificultats que es troben en el dia a dia per promocionar conjuntament el territori transfronterer i va ser l’ocasió per fer propostes per una millor coordinació transfronterera. La jornada es va cloure amb un intercanvi de material turístic entre les oficines de turisme del nord i del sud de la frontera i un networking entre participants.
Aquesta iniciativa ha permès compartir les dificultats en què es troben els tècnics i buscar solucions comunes i globals, i es consolida com la primera d'un conjunt de trobades transfrontereres que es realitzaran periòdicament per tal d'enfortir les relacions i col·laboracions entre els dos territoris.
El projecte BICITRANSCAT
El projecte BICITRANSCAT té per objectiu desenvolupar nous itineraris ciclables i enllaços multimodals transfronterers, per la promoció de la mobilitat sostenible. La futura ruta unirà Figueres amb Perpinyà amb un eix ciclable connectat al transport públic, i al mateix temps, enllaçarà per la costa amb la ruta Pirinnexus i la ruta euroveló 8. BICITRANSCAT va néixer de la col·laboració entre socis catalans i francesos: el Consorci de les Vies Verdes de Girona, l'Ajuntament de Figueres, el Conseil Départemental des Pyrénées-Orientales, la Communauté Urbaine Perpinyà Méditerranée Metropole i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.
El projecte ha estat cofinançat el 65 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) a través d’Interreg V-A Espanya, França, Andorra (POCTEFA 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és el de reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. L’ajuda es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes en favor del desenvolupament sostenible.
El passat dimecres 30 d’octubre, l’Agència Comarcal de l'Energia i Clima, de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, va convocar als diferents sectors socioeconòmics i ambientals de la comarca, així com a les diferents administracions gestores del territori, a la seu de l’ens comarcal. La sessió es va convocar amb l’objectiu de constituir la taula de seguiment del Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic (PACC).
Aquest òrgan és el mecanisme de control i seguiment que s’estableix en el pla amb l’objectiu de garantir-ne el compliment. La taula té la responsabilitat de fer un seguiment de l’execució del pla, mitjançant la priorització i redefinició d’accions, així com dels seus objectius alhora que avalua les accions executades. Aquest nou òrgan vol potenciar el vincle informatiu i de gestió entre els agents del territori. El conseller comarcal de Medi Ambient, Josep Maria Cervera, veu el pla i la taula de seguiment com «una oportunitat per repensar com fer front al canvi climàtic» i «sensibilitzar la ciutadania d’aquest greu problema mediambiental que ja estem patint».
El Consell Comarcal va convocar a una quarantena de persones representants de diferents entitats i administracions municipals de la comarca, dels quals finalment van assistir una vintena de persones procedents de diferents ajuntaments, Parcs Naturals, Departament d’Agricultura, sector agrícola, entitats naturalistes i de la mateixa corporació comarcal.
Una representant de l’empresa Audifilm Consulting, que va elaborar la redacció del PACC, va presentar alguns dels objectius del pla i de la mateixa taula. Es va presentar la necessitat de crear una base de dades que reculli dades climàtiques i d’altres vinculades al canvi climàtic i el seu efecte. Aquesta base de dades tindrà quatre utilitats principals com són confirmar pronòstics ja definits i fer visibles els impactes del canvi climàtic, la utilització d’aquests valors per sensibilitzar a la ciutadania i els agents territorials, l’intercanvi d’informació entre tècnics i l’elaboració de resums i informes.
En el marc d’aquest projecte, s’habilitarà un portal web que servirà per compartir dades, informació i documentació, alhora que també servirà com a eina de difusió de totes les accions que es desenvolupin a l’empar del pla. Un cop estigui a punt el portal començarà la recopilació de dades i la tasca d’anàlisi d’aquestes. Per poder ponderar les dades de forma correcta s’ha creat una xarxa de deu punts d’observació; enclavaments que seran un referent a l’hora de fer anàlisi i detecció dels canvis.
La importància del pla
El PACC s’ha redactat rere la necessitat d’articular com el territori ha de fer front al canvi climàtic i als impactes que pugui generar. Així doncs, el document es centra en tot un seguir de mesures per minorar els efectes d’aquest nou paradigma i establir com els diversos sectors socioeconòmics com l’agricultura, el turisme, l’energia, la gestió forestal, protecció civil, la gestió de l’aigua, la salut i la pesca poden fer front als canvis dels sistemes naturals i físics.
Les conseqüències més immediates d’aquest canvi climàtic, són l’increment de les temperatures, períodes de sequera més llargs i freqüents, precipitacions extremes, el desgel dels pols i l’augment del nivell del mar que de ben segur tindran afectacions a petita escala. Els seus efectes més immediats en l’àmbit comarcal són: pèrdua de biodiversitat, expansió de plagues (mosquit tigre, vespa asiàtica, caragol poma, etc.) amb afectació a l’agricultura i a la salut, major perill de transmissió de malalties, augment de l’escassetat d’aigua i en conseqüència perill d’abastament d’aigua potable als municipis, augment del nivell del mar que provoca salinització d’aigües subterrànies i les fa impracticables pel reg, degradació d’hàbitats, etc.
