El Consell Comarcal de l'Alt Empordà us felicita el Nadal amb un fragment d’un poema de Carme Pagès, titulat «Reflux» i extret del llibre «L’agulla del destí».
Carme Pagès (Figueres, 1948) és una poetessa i filòloga que a través dels cinc apartats que componen aquest llibre s'endinsa en els neguits i interrogants vitals i reflexiona sobre la incertesa del destí humà i la natura canviant dels éssers humans. Un text que ens ha semblat molt adient en el moment que vivim, tot esperant que el 2021 sigui un any molt millor per a tothom.
Bon Nadal!
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà inicia dues campanyes de difusió per potenciar la compra dels productes de la marca de garantia Productes de l’Empordà i el comerç de proximitat. Aquestes iniciatives prenen el relleu de l’Empordà als aparadors. Les campanyes posen de manifest la responsabilitat de tots els altempordanesos per mantenir el model de comerç que caracteritza la comarca.
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, explica que «aquestes campanyes han de servir perquè prenguem consciència de la importància de consumir productes de la comarca, posant l’accent en la qualitat». «La crisi econòmica derivada de la Covid-19 ens ha obligat a engegar un pla de xoc i mesures postCovid-19, però desitgem que aquests esforços, per fer valdre el producte i el comerç de proximitat, arrelin i ens facin més solidaris amb els nostres conciutadans».
Precisament, per apel·lar a aquelles coses bones que té el consum de proximitat, el Consell Comarcal ha posat en marxa una campanya amb el lema «Amb el cap i amb el cor, comprem a l’Empordà», que es presenta com a una iniciativa de llarg recorregut que fins a finals d’any, i durant tot el primer trimestre de 2021, mostrarà diferents perfils altempordanesos que manifesten els seus motius per comprar productes del territori en el comerç de proximitat. Amb aquests perfils es volen generar complicitats perquè cadascú trobi els seus motius per comprar productes del territori en comerç de proximitat.
La iniciativa tindrà lloc, principalment, a les xarxes socials de la corporació comarcal i a la premsa escrita per arribar a tot mena de públic.
Campanya de la marca de garantia Productes de l’Empordà
La marca de garantia Productes de l’Empordà és un segell de qualitat gestionat pels consells comarcals de l’Alt i el Baix Empordà i un conjunt de productors adherits. En el marc d’aquesta col·laboració que distingeix productes típics de l’Empordà, ambdues administracions comarcals han elaborat una campanya digital per promocionar els vuit productes de la marca: l’arròs de Pals, la botifarra dolça, els brunyols de l’Empordà, la ceba de Figueres, el fesol de l’ull ros, la gamba de Palamós, la poma de relleno de Vilabertran i el recuit.
El metratge d’1 minut i 34 segons fa valdre «la tradició mil·lenària» de l’elaboració o recol·lecció d’aquests productes tan nostrats que han esdevingut en un segell empordanès. L’acció promocional es planteja om un revulsiu per incentivar el consum d’aquests productes en el context de crisi generada per la Covid-19 i en una època com la nadalenca.
Els consells comarcals remarquen la importància d’aquesta acció perquè «posa l’accent en una altra de les potencialitats de les comarques més enllà del gran valor paisatgístic i cultural: els productes agroalimentaris de qualitat».
L’espot pren com a fil conductor una taula parada amb un producte i l’entorn d’on neix, per, després, transportar-nos als obradors on s’elaboren productes com la botifarra dolça o el recuit. La gravació s’ha realitzat durant el mes d’octubre en localitzacions de l’Alt i el Baix Empordà.
Actualment la marca de garantia aglutina 2 productors d’arròs de Pals, 19 elaboradors de botifarra dolça, 13 d'elaboradors de brunyols de l’Empordà, 1 productor de ceba, 3 de fesols de l’ull ros, 1 confraria que recull gamba de Palamós -que té marca de qualitat pròpia¬, 1 entitat que divulga la poma de relleno i 2 elaboradors de recuit.
El vídeo de la marca de garantia Productes de l’Empordà la podeu trobar en el següent enllaç: https://youtu.be/kz_Bc4QIC5Y
La creativitat de la campanya «Amb el cap i amb el cor, comprem a l’Empordà» l’anireu veient a les xarxes socials amb l’etiqueta #compremalempordà: https://www.instagram.com/explore/tags/compremalemporda%CC%80/
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha recollit, en els darrers mesos, les inquietuds dels alcaldes i alcaldesses de la comarca que veuen com empreses privades presenten projectes de generació d’energies renovables (la majoria en sòl no urbanitzable) i que es troben indefensos perquè no tenen un marc regulatiu que planifiqui i ordeni el desenvolupament d’aquestes iniciatives.
Davant l’allau de peticions, atès que el Consell Comarcal no té cap competència al respecte i ha de vetllar per l’autonomia municipal, el passat mes de novembre es va celebrar un consell d’alcaldes en el qual representants dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya van poder explicar l’estat de la qüestió, i on els alcaldes i alcaldesses van poder fer totes les preguntes que van considerar pertinents.
Mentrestant, el Consell ha obert diverses vies de treball reunint-se amb l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona i l’Associació de Micropobles de Catalunya, alhora que els tècnics comarcals revisaven la nova zonificació ambiental per les energies renovables, que el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) va presentar el darrer 11 de desembre. L’anàlisi va evidenciar les mancances normatives que genera, juntament amb les incerteses que va projectar el Decret llei de la Generalitat (6/2019), publicat el novembre de 2019, i que propicien que les empreses projectin parcs fotovoltaics o eòlics aparentment especulatius i amb poc mirament vers el territori.
El conseller comarcal delegat del Canvi climàtic, Agustí Badosa, exposa que l’ens comarcal «entén el neguit que l’absència d’eines genera als municipis de la comarca» però que s’està treballant per «revertir aquesta situació com més aviat millor, per fer possible la compatibilització de la implantació de les energies renovables amb la conservació del medi natural que caracteritza la comarca». Badosa insisteix que l’objectiu «no és donar l’esquena al progrés en matèria de generació d’energia, sinó que aquesta implantació sigui racional i respectuosa amb el territori». A la vegada «caldria definir quin model d’energia volem a la nostra comarca, que segurament i seguint les millors pràctiques europees, hauria de ser la constitució de comunitats energètiques locals, com a model prioritari. Tot i que som conscients que haurem d’aportar un percentatge d’energia a la resta del territori català».
En aquest procés de coordinació amb la Diputació de Girona, l’ens va informar la setmana passada que està treballant en un document de zonificació, que pugui servir d’empara perquè els municipis elaborin els seus informes quan siguin requerits durant els tràmits administratius d’instal·lació dels nous projectes d’energies renovables.
També es preveu la convocatòria d'un nou consell d'alcaldes, per al mes de gener, en el qual s'aprovi una moció en la qual tots els representants municipals de l'Alt Empordà s'hi puguin recolzar a l'hora de rebre un projecte d'aquestes característiques. Val a dir que les tramitacions d’aquests projectes són un fet, ja que s’ha proposat un parc eòlic a la Jonquera i un de solar a l’Escala, però hi ha desenes de projectes que estan en estudis per tal de presentar-se als ajuntaments.
En aquest sentit, cal recordar que l’any 2012 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va constituir l’Agència Comarcal de l’Energia i Clima amb l’objectiu d’establir prioritats al territori en l’estalvi energètic i la implantació d’energies renovables. Actualment, la preocupació entre els municipis sobre aquesta temàtica és evident i un 93 % dels ajuntaments estan adherits al Pacte d’Alcaldes per una energia local sostenible. Els consistoris altempordanesos treballen, doncs, en el desenvolupament de les accions planificades en els PAES municipals, entre elles la implantació descentralitzada de les energies renovables.
