En motiu del Dia Mundial dels Drets del Consumidor, l’Oficina de Consum del Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha presentat la seva memòria de l’any 2022. Com a novetat, l’increment de les reclamacions de subministraments bàsics (especialment elèctric) que es va fer evident durant el 2021 es consolida enguany, arribant-se a multiplicar encara més durant el 2022. De fet, 1 de cada 5 reclamacions són de llum, és a dir, més d’un 25% de les reclamacions que rep l’Oficina de Consum de l’Alt Empordà.

Aquesta consolidació es deu a diversos motius: per una banda, encara s’arrosseguen les reclamacions relacionades amb l’augment del preu de l’electricitat i el canvi tarifari del juny del 2021. Degut a aquest canvi tarifari, moltes empreses comercialitzadores de subministrament elèctric han tingut problemes a l’hora de facturar als seus clients. Aquests problemes es basen, principalment, en la manca de les lectures dels comptadors per part de l’empresa distribuïdora, que ha al·legat problemes informàtics. En conseqüència, algunes persones consumidores han patit retards en la facturació, o bé facturacions amb lectures estimades que no s’ajusten prou als consums reals i que, en alguns casos, han arribat a superar l’any.

Per altra banda es troben també els problemes amb la facturació del consum, que poden donar lloc a factures molt elevades com a conseqüència d’errors en les lectures dels comptadors i la seva facturació, o bé expedients de regulació de consum per manca de lectures reals del comptador, o bé avaries dels propis equips de mesura, o fins i tot possible frau del subministrament elèctric.
En aquest apartat també s’inclouen els contractes de canvi de companyia. Aquestes contractacions, generalment per via telefònica, es realitzen amb el consentiment de la persona consumidors, sense ser aquesta sempre conscient que s’està realitzant un canvi d’empresa o bé per la promesa de rebaixa de preus que no acaba sent del tot real.

Deixant a banda el sector elèctric, cal destacar que, any rere any, van en augment les compres per internet. Precisament les principals problemàtiques d’aquest àmbit són la manca d’entrega del productes o bé per la garantia d’aquests. Les persones consumidores es troben que no saben a on han de dirigir les seves reclamacions, que no obtenen resposta o que fins i tot la web on van comprar ha deixat d’operar.
Un dels altres grans blocs de reclamacions que rep l’Oficina de Consum de l’Alt Empordà és el sector de la telefonia que, tot i no encapçalar el rànquing per segon any consecutiu, correspon al 15,30% de les reclamacions tramitades durant el 2022.

Es segueixen detectant els problemes habituals, com ara el fet que l’operadora pretén cobrar una penalització per baixa anticipada sense que l’usuari hagi signat un contracte amb clàusula de permanència, l’aplicació de tarifes no contractades, o la no aplicació dels descomptes oferts, entre d’altres.

Des de l’Oficina de Consum es valora molt positivament haver resolt més de la meitat de les reclamacions amb un acord satisfactori, concretament un 52,63%. Es tracta d’una xifra superior a la mitjana catalana. Per altra banda, també es valora de forma positiva la disminució de les reclamacions en un 4,6% respecte l’any 2021.

Cal recordar que l’Oficina de Consum del Consell Comarcal de l’Alt Empordà té la funció principal de tramitar reclamacions i orientar i assessorar a les persones consumidores sobre els seus drets, entre d’altres. S’hi pot adreçar mitjançant via telefònica o demanant cita prèvia trucant al telèfon del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (972 50 30 88), o per via correu electrònic a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Empordà Turisme i els Consells Comarcals del Baix i Alt Empordà volen seguir apostant per la promoció turística del territori empordanès sota la marca Empordà. Aquesta tarda a les 17 h al castell de Peratallada s’ha presentat la campanya Empordà per aquest any.

La presentació ha comptat amb les intervencions de Josep Sala, alcalde de Forallac; Xavier Dilmé, vicepresident primer i conseller de Turisme del Baix Empordà; Agustí Badosa, vicepresident quart i conseller de Turisme de l’Alt Empordà; Esteve Guerra, president d'Empordà Turisme; i Jordi Masquef, vicepresident 2on del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Pel 2023 es vol replantejar el model de comunicació i no concentrar la campanya als mesos de pre-estiu. La intenció és ser presents en el mercat de proximitat durant tot l’any. Es vol seguir amb la comunicació d’experiències, els usuaris busquen complementar les estades i és per això que s’apropen les experiències, activitats, vivències i les empreses relacionades que poden trobar en el territori.

Per tot plegat es continuarà amb la promoció de la campanya Una porta a l’Empordà i dels materials ja creats durant l’any 2022, una proposta ja basada en la promoció turística de les activitats del territori.
Les accions que s’han preparat per aquesta campanya són diverses i inclouen compra d’impactes online, offline, creació de contingut (com un blogtip de fotografia o creació de nous stickers dela marca per a les xarxes socials).

Una de les novetats de la campanya d’enguany és que s’incorporen propostes de productes i experiències que s’ofereixen en el territori, tant del sector privat com del sector públic.
Amb tot, les accions dutes a terme volen desestacionalitzar el turisme i fer que el turista vingui a l’Empordà des del març i fins a l’octubre, coincidint amb la durada de la campanya (exceptuant els mesos de juliol i agost).

Per al vicepresident i conseller comarcal de Turisme del Baix Empordà, Xavier Dilmé: “es tracta d’una campanya important, que ens ha de servir en aquest propòsit compartit d’intentar allargar la temporada i que ens demostra també la utilitat de la marca Empordà”. En aquest sentit, destaca que “mantenim el format televisiu pel que fa la promoció, però aquesta vegada incidirem de forma important a les xarxes a diferència d’altres campanyes prèvies afegint tot un contingut d’experiències i productes fruit de la col·laboració público-privada”.

Per la seva banda, el vicepresident i conseller comarcal de Turisme de l'Alt Empordà, Agustí Badosa, remarca que "la campanya turística que es presenta avui ve a ressaltar els valors de l'Empordà que ja fa temps que tots plegats entenem que no té barreres administratives". A més, Badosa es mostra convençut que "s'està actuant conjuntament entre l'Alt i el Baix Empordà amb els sectors privats amb l'objectiu de potenciar les propostes turístiques de cadascú".

La campanya Una porta a l’Empordà
La campanya Una porta a l’Empordà es va presentar a Figueres a començaments de juny del 2022 amb un vídeo promocional i diferents càpsules audiovisuals que representaven alguns dels principals atractius de l’Empordà com són el paisatge, la gastronomia, la platja, el patrimoni, el cicloturisme o l’enoturisme. L’emissió d’espots a TV3 al juny va tenir continuïtat amb diferents accions de màrqueting digital a les xarxes socials i a plataformes com Youtube, Instagram o Spotify.

Al setembre es va reprendre la campanya amb l’emissió de més espots a la televisió i també es va reforçar la campanya als mitjans digitals allargant-la fins octubre. L’objectiu era aprofitar les bones temperatures per captar més visitants de proximitat, els quals poden seguir gaudint dels principals atractius que té l’Empordà.

Per altra banda, finalitzada la campanya d’estiu es va fer un nova campanya de sensibilització i de captació de suports a la marca Empordà. La distribució d’un material divulgatiu de la marca, el repartiment d’adhesius o petites campanyes en els mitjans locals són algunes de les accions realitzades perquè les persones residents a l’Empordà puguin adherir-se i donar suport al projecte.

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha aprovat declarar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) el paisatge cultural megalític dels municipis de La Jonquera, Agullana, Capmany i Cantallops. Aquesta declaració respon a una necessitat de protegir aquest patrimoni històric i paisatgístic de gran rellevància i únic a Catalunya.

Precisament, la quantitat de patrimoni megalític, la diversitat de monuments i el bon estat de conservació i coneixement fan que esdevingui un dels territoris on millor s’explica el període megalític al territori català.
El territori que esdevindrà protegit per la declaració va des dels boscos de Canadal de l’Albera al nord, la riera de la Verneda i la serra dels Estanys a l’est, el puig de Serrallobera al sud-est, el nucli urbà de Capmany al sud, i la N-II, el riu Llobregat d’Empordà i el nucli de La Jonquera a l’oest. Tot plegat conforma 1.559,13Ha de superfície i inclou un total de 24 elements a protegir.

Molts d’aquests elements megalítics que conformen aquesta zona han estat estudiats, excavats i restaurats, i la majoria estan inclosos a l’inventari del patrimoni cultural de la Generalitat. A més, tota la zona està ben senyalitzada i guiada a través de diversos itineraris de senderisme que conflueixen (Itinerànnia, la Ruta Pirinexus o l’itinerari dels estanys, entre d’altres), fet que genera també un rellevat interès social.

El vicepresident primer i conseller comarcal de Cultura, Josep Maria Bernils, explica que “el procés per a la declaració del BCIL de tot aquest patrimoni megalític ha estat laboriós, administrativament parlant, per la complexitat del volum de propietaris afectats”. “Allò que va motivar aquesta declaració són les sol·licituds d’instal·lacions d’energia eòlica que es va començar a projectar a la zona de l’Albera. Aquest fet va alertar els ajuntaments i al propi Consell Comarcal i va motivar la necessitat de protegir tot aquest patrimoni”, afegeix.

El vicepresident recorda que “aquest acord va en la línia de la declaració aprovada en el darrer ple del Consell Comarcal relativa a la implementació de les energies renovables a l’Alt Empordà, que fixa uns criteris bàsics consensuats entre totes les forces polítiques i que, a més, posa la nostra institució a disposició de tots i cadascun dels municipis per assessorar-lo i donar-los el nostre suport a l’hora de prendre les decisions oportunes en relació a aquestes projectes”.