El proper dia 30 de setembre acaba el termini per a la presentació d'originals a la 22ena edició del Concurs de Fotografia del Patrimoni de l’Alt Empordà, una iniciativa cultural organitzada pel Consell Comarcal. Enguany el tema gira al voltant de les fires, festes o tradicions, sempre que estiguin relacionades amb algun municipi de la comarca.
Segons les bases, el format de les fotografies ha de ser de la mida 20x30 centímetres i hauran d'anar muntades en un paspartú de 40x50 centímetres, de color o blanc i negre, i sense vidre. Un altre dels requisits és que cada obra haurà de portar un pseudònim. A part, es lliurarà un sobre tancat -que inclourà el mateix pseudònim-, a l'interior del qual constarà el nom, adreça i telèfon de l'autor i s'hi haurà de fer constar també el nom del lloc i el municipi on es troba l'immoble fotografiat. Es podran presentar fins a dues obres per autor. Les fotografies, en blanc i negre o color, podran tenir una titulació.
El jurat estarà format per tres representants del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, un fotògraf i un estudiós en patrimoni cultural. Si la qualitat dels treballs presentats fos insuficient, a criteri del jurat, els premis es poden declarar deserts. Les fotografies guanyadores quedaran en propietat del Consell Comarcal, el qual tindrà el dret de publicar-les. L'organització del concurs es compromet a fer constar el nom de l'autor sempre que es publiquin. La resta de fotografies seran retornades al seus propietaris un cop finalitzi l'exposició.
El primer premi serà de 400 euros i trofeu; el segon, de 200 euros i trofeu i el tercer, de 100 euros i trofeu. A l'import d'aquests premis s'hi afegirà la quantitat que s'ha d'aplicar en virtut del que marca l'Agència Tributària. Cap concursant podrà obtenir més d’un premi. El jurat, el veredicte del qual serà inapel•lable, farà públic els premis a finals del proper mes d’octubre en el transcurs d'un acte que coincidirà amb el lliurament dels premis. Les fotografies s'exposaran a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, a partir del lliurament dels premis.
La Junta de Govern del Consell Comarcal ha demanat a la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya la redacció d’un estudi per al desplegament d’una xarxa troncal pública d’alta capacitat (fibra òptica) des de Figueres fins a la resta de municipis de l’Alt Empordà.
Des del Consell es recorda que l’any passat el Govern de la Generalitat, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, juntament amb el Consorci Localret, van signar el Pacte Nacional per a la Societat Digital. Un dels seus objectius és el desplegament i la gestió coordinada d’infraestructures tecnològiques i de comunicacions electròniques que assegurin la igualtat d’oportunitats per a tots els territoris, ciutadania i empreses de Catalunya.
El programa que està executant el Consell Comarcal referent a la millora de la competitivitat en els polígons industrials de l’Alt Empordà posa de manifest la mancança que hi ha en aquest àmbit on les dificultats més grans que tenen les empreses a l’hora d’ubicar-se a la comarca és l’accés a la banda ampla i la garantia del subministrament elèctric. Paral•lelament també es detecta una situació deficient a molts municipis en relació a la connectivitat i l’accés als serveis de banda ampla.
Aprofitant que la propera tardor arribarà a Figueres una xarxa troncal pública de fibra òptica, a partir de la qual els operadors podran distribuir-la fins als usuaris finals, es reclama aquest estudi per tal de desplegar-la a tots els municipis de l’Alt Empordà amb l’objectiu de garantir a tots els habitants l’accés a aquest servei que actualment és bàsic per a l’equilibri territorial i que es relaciona amb aspectes tant diversos com l’educació, la sanitat, l’economia, la cultura i el lleure.
El passat mes de juny, la Secretaria de Telecomunicacions va anunciar l’arribada de la fibra òptica a Figueres per a la propera tardor mitjançant un projecte que consta de 23 quilòmetres per l’AP7 de Girona fins a Figueres, i de dos quilòmetres més de tram urbà fins arribar al punt de connexió, amb un pressupost de 300.000 euros.
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ha aprovat per unanimitat, en el darrer ple, el Pla d'adaptació del canvi climàtic, un document promogut des de l'Agència Comarcal d'Energia i Clima amb l'objectiu de reduir la vulnerabilitat del territori als impactes del canvi climàtic. La redacció del pla es va encarregar a una empresa especialitzada i durant tot l'any passat es va anar debatent amb diferents sectors mediambientals, econòmics i socials.
Després d'un període de redacció i revisió del Pla, el Consell va aprovar el document que inclou des d'una diagnosi, la determinació dels impactes del canvi climàtic a la comarca i una proposta d'accions per a dur a terme amb l'objectiu d'encarar les problemàtiques que poden suposar aquests canvis. Des del dia de l'aprovació, tres panells informatius, situats al vestíbul de la seu de la institució, exposen el resum d'aquest document. Aquesta petita mostra serà itinerant pels diferents municipis de la comarca al llarg dels propers mesos.
El Pla identifica les línies d'acció a seguir per tal d'afrontar, amb les màximes garanties, els impactes projectats i els efectes coneguts del canvi climàtic a la comarca, tot reduint els costos socials, econòmics i ambientals associats al procés d'adaptació. Amb tot es defineix un escenari que es descriu sobre la manera en què pot desenvolupar-se el futur de les variables climàtiques en funció d'un conjunt de suposicions.
El document final estableix un total de vuit línies estratègiques, set de les quals inclouen el conjunt d'àmbits temàtics i territorials on els impactes del canvi climàtic presenten una major incidència en temps i espai. El Pla també proposa un total de 29 accions d'adaptació d'acord amb el grau de vulnerabilitat i resiliència identificat per a cadascun dels sistemes naturals i sectors econòmics de la comarca.
Les línies estratègiques que es presenten són: biodiversitat i sistemes litorals; recursos hídrics i gestió del subsòl; boscos i energia; agricultura i patrimoni rural; turisme i paisatge; residus; salut i espai urbà i, finalment, un apartat dedicada a la formació, comunicació i difusió.