El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, reunit en Ple a finals del mes de març, va decidir aprovar el Pla per a la Igualtat de Gènere 2023-2027. Aquest Pla, promogut per l’Àrea de Benestar del Consell Comarcal, dona continuïtat al treball iniciat amb anterioritat en el període 2016-2019.

Aquest Pla per a la Igualtat de Gènere contempla 6 objectius estratègics:

- Compromís i acció comarcal per l’equitat de gènere.
- Millorar el treball en xarxa.
- Millorar els mecanismes per prevenir, detectar i erradicar la violència masclista a la comarca.
- Empoderar les dones i els homes en situació de risc d’exclusió social.
- Promoure treball comunitari i de sensibilització per reforçar les accions orientades a l’equitat de gènere.
- Garantir el dret a la igualtat i a la no-discriminació per motius d’orientació sexual i identitat o expressió de gènere, per garantir que es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en llibertat.

El Pla per a la Igualtat de Gènere 2023-2027 conté una diagnosi de gènere, que ha estat elaborada a partir d’una anàlisi quantitativa que ha permès posar al dia les dades més rellevants de la comarca. Aquesta diagnosi es complementarà, al llarg del pròxim mig any, amb una anàlisi qualitativa que s’està duent a terme amb la finalitat de conèixer millor la situació de les dones a la comarca, que han passat per processos de vulnerabilitat i han estat víctimes de violència masclista.

Davant l'elevat risc d'incendi existent, des del Consell Comarcal ens sumem a compartir un seguit de recomanacions d'autoprotecció davant el risc d'incendi forestal.

Quina estructura de jardí afavoreix l'autoprotecció?

1. Tanques incombustibles. En cas de tanques vegetals, discontinuïtats amb materials no inflamables.

2. Vegetació resistent al foc, separada de l'habitatge.

3. Punt d'aigua pròxim a l'habitatge.

4. Portes i finestres de materials poc combustibles, parets no rugoses i obertures resguardades.

5. Aclarides periòdiques, desbrossades, podes, regs i eliminació i gestió de restes vegetals.

6. Entrada i sortida de l'habitatge i teulades lliures de vegetació seca, matollar i volada arbòria. 

7. Graves, lloses o pedres, petits estanys o materials no inflamables. 

Elements de risc que cal que eviteu

8. Continuïtat entre la vegetació tant horitzontal com vertical i volada arbòria sobre la teulada. 

9. Acumulació de fullaraca, llenya i altres combustibles a l'habitatge i al jardí.

10. Punts de foc sense barret de xemeneia ni mataespurnes, amb arbrat pròxim. 

11. Tanques vegetals, sobretot d'espècies del tot desaconsellades. 

Espècies de plantes recomanades 

12. Espècies vegetals autòctones, adaptades a les condicions climàtiques de la zona. Cal evitar sempre les espècies exòtiques invasores. Espècies que acumulin humitat i generin poca vegetació morta, de baixos nivells d'olis, resines volàtils o cera. 

A què ens obliga la llei?

- Assegurar una franja exterior de protecció de com a mínim 25 m d'amplada al voltant de les edificacions amb l'arbrat aclarit, esporgat i el sotabosc desbrossat.

- Mantenir el terreny de totes les parcel·les i zones verdes interiors en les mateixes condicions que les franges de protecció.

- Evitar que el jardí sigui fàcilment inflamable. 

Qui ho ha de fer?

- Si la comunitat no duu a terme els treballs, correspon a l'ajuntament fer-los.

- En el cas de propietaris d'edificacions o instal·lacions aïllades, els correspon a ells mateixos l'execució d'aquests treballs.

- Els propietaris dels terrenys contigus afectats per aquesta franja estan obligats a permetre'n l'execució.

- Els propietaris de parcel·les interiors de nuclis i urbanitzacions són els responsables de mantenir-les en les mateixes condicions que la franja perimetral de protecció. 

Com s'ha de fer?

- Evitant la continuïtat horitzontal i vertical del combustible.

- Mantenint els arbres espaiats entre sí.

- Mantenint els arbres podats fins a 1/3 de l'alçària. 

- Mantenint el sotabosc desbrossat.

- Prioritzant la permanència d'espècies de poca inflamabilitat.  

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha aprovat en la darrera sessió plenària una moció en què insta al Govern de la Generalitat a revisar el finançament i el marc jurídic dels serveis que es presten des dels Consells. Uns serveis que precisament estan delegats per part de la mateixa Generalitat o pels municipis de la comarca. Alhora, també demana que els Consells Comarcals puguin participar directament en els tributs de l’Estat i de la Generalitat, que puguin ser beneficiaris de les convocatòries dels Fons Europeus per ajudar, sobretot, als municipis amb menys estructura i recursos.

Aquestes sol·licituds venen degudes al dèficit estructural de finançament que pateixen des del seu inici. Amb els anys, els Consells han esdevingut l’espai idoni per a compartir, mancomunar i concertar polítiques públiques entre Ajuntaments, i també per la delegació de competències del Govern de la Generalitat per a la prestació de determinats serveis bàsics, especialment per als municipis amb menys recursos. Amb la consolidació de més serveis i les darreres crisis viscudes com la pandèmia o la pujada de preus donen com a resultat que els Consells Comarcals siguin l’administració amb més precarietat, perquè no poden garantir la consolidació i la continuïtat dels serveis que presta mitjançant un adequat finançament.

Aquesta necessitat es va evidenciar en una enquesta que va dur a terme el Fòrum Comarcal de l’Associació Catalana de Municipis, format per tots els Consells Comarcals de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran. En aquesta enquesta es va posar de manifest l’infrafinançament que pateixen els Consells Comarcals i la dificultat per garantir l’activitat estructural i les despeses indirectes de la prestació de serveis.

Per tot plegat, com a solució immediata mentre no s’aprovi la nova Llei de Governs i Finances Locals, s’insta al Govern de la Generalitat a la creació d’un fons complementari al Fons de Cooperació Local, que doti de suficiència financera als Consells Comarcals per a garantir la continuïtat dels serveis que presta.