Referir-se a la població d’un municipi o comarca tenint únicament en compte la població empadronada és deixar de banda un important grup com és el de la població estacional o flotant. D’aquesta manera, considerar la població resident i la població estacional de tota la comarca de l’Alt Empordà és l’única manera de fer una aproximació real de la població existent de mitjana en un dia qualsevol de l’any, permetent dimensionar el pes real de població que suporta un determinat territori i les necessitats de serveis, infraestructures, etc. que se’n generen.
El càlcul de població en termes d’equivalència a temps complert anual (ETCA) és una estimació realitzada pel propi Institut d’Estadística de Catalunya, únicament sobre aquells municipis amb una població major de 5.000 habitants o que són capital de comarca. En el cas de l’Alt Empordà, aquests municipis són principalment turístics, amb la qual cosa cal afegir a les seves poblacions residents, un elevat nombre de població que durant unes èpoques molt determinades de l’any es concentren en aquests municipis, ja sigui en segones residències o en allotjaments turístics diversos, provocant un increment de la població molt important.
Les darreres dades disponibles pertanyen al 2003, moment en el que a la comarca de l’Alt Empordà hi havia quatre municipis amb una població major de 5.000 habitants. D’aquests, el que presentava una major població, Figueres, és de tots ells el que una menor població estacional. En canvi, els altres tres municipis tenen una població estacional equivalent o inclòs superior a la població resident tot l’any gràcies a una activitat turística i d’oci molt consolidada.
Segons el propi Pla Director Territorial de l’Empordà, l’oferta turística de la comarca de l’Alt Empordà es caracteritza per una oferta important de turisme rural molt desenvolupada que es complementa amb l’oferta més tradicional dels municipis més litorals lligada al sol i la platja. Altres modalitats d’allotjament com els càmpings també tenen una presència destacada a la comarca, si bé és cert que la seva oferta és més reduïda que la de comarques veïnes com el Baix Empordà. Pel que fa a la presència de les segones residències, aquestes són molt importants a l’Alt Empordà, arribant a representar un terç dels habitatges totals i essent reflex d’un gran potencial poblacional, en determinats moments de l’any, que requereix d’una utilització de recursos molt important.
Gràfic 1.2.11. Percentatge de places d’allotjaments turístics i de segones residències a l’Alt Empordà. Any 2003
Font: Departament de Comerç, Consum i Turisme (2003) i Cens d’habitatge (2001)
Un altre fet molt destacat que fa referència a la població estacional de la comarca de l’Alt Empordà és la distribució pels diferents municipis de la comarca de l’oferta d’allotjaments rurals, hotels i càmpings. De fet, un tret característic de la comarca és que aquesta oferta que determina la població estacional es troba majoritàriament concentrada en un 10% dels municipis, especialment a Roses, l’Escala, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador.
Les dades de residents secundaris, places turístiques i població punta al mes d’agost per l’any 2003, mostra com hi ha un seguit de municipis de l’Alt Empordà on el increment de la població estacional entre l’època de baixa i l’època de l’alta és molt gran. El principal d’aquests municipis és Sant Pere Pescador que augment x9 la seva població gràcies al important nombre de places turístiques. Un altre municipi destacat en nombres absoluts és Roses que veu com la seva població, en el moment punta de l’any, es multiplica per 4,7%, fruit de la presència d’una nombre molt important de residències secundàries.
Hi ha un conjunt de municipis situats a l’interior de la comarca en l’àmbit de Salines-Bassegoda com: Maçanet de Cabrenys, la Vajol, Darnius, Boadella, Biure, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà que arriben a duplicar i, inclòs, triplicar la seva població estacional en períodes concrets de l’any. En nombres absoluts no són xifres importants, però sí en relació a la seva escassa població permanent. En canvi, altres municipis més grans com Roses, l’Escala o Castelló d’Empúries presenten poblacions flotants molt més importants, tot i que en relació a una població permanent també força més importants.
Atenent a les dades de població estacional pels municipis de l’Alt Empordà, la població que assumeix una màxima punta de població a l’agost és Roses, seguit del conjunt format per Figueres i Vilafant, Castelló d’Empúries i l’Escala. A molta distància, el seguirien municipis com Llançà, Sant Pere Pescador, Cadaqués o el Port de la Selva.
Tenint en compte la intensitat del factor estacional sobre l’ocupació, es pot afirmar que les comarques de l’Alt i el Baix Empordà presenten una clara vocació turística. En el cas de la comarca de l’Alt Empordà, l’activitat del turisme rural està més desenvolupada que al Baix Empordà, mentre l’oferta de càmpings es redueix pràcticament a la meitat. Tota l’oferta turística (hotels, càmpings i turisme rural) de l’Alt Empordà es troba molt concentrada, principalment en un 10% dels municipis que integren la comarca.