ELPORT.png

Carta de Serveis

L'Alt Empordà és la comarca que s'ha vist més afectada per la forta davallada econòmica que ha afectat a tota la demarcació de Girona durant l’any 2008, segons dades de la Cambra de Comerç de Girona a través del seu informe econòmic. Els motius d’aquesta davallada cal cercar-los en la caiguda del important sector de la construcció de la comarca. Això ha provocat que una part important dels treballadors de la construcció (el 24,6%) s’haguessin de traslladar al sector del serveis, que també ha retrocedit un 3,2% com a conseqüència de la caiguda del comerç. Un altre sector que s’ha vist molt perjudicat a la comarca és el dels autònoms que ha disminuït en nombre un 1,6%, mentre el descens del sector industrial va caure un 1,4%, únicament amb activitats com la paperera, les arts gràfiques, l’agroalimentària i l’energètica que van experimentar lleugers creixements.

Existeixen varis indicadors econòmics que permeten veure el comportament i l’evolució econòmica d’un territori com l’Alt Empordà que presenta una economia molt diversificada. El sector serveis s’ha convertit en la principal activitat econòmica de la comarca, mentre un sector primari, encara important, va veien com perd protagonisme malgrat, té més força que en el conjunt de les comarques gironines i Catalunya. Un dels indicadors econòmics més utilitzats és el Producte Interior Brut (PIB) que permet mesurar el valor dels béns i serveis finals comprats al mercat per part d’una població al llarg d’un any. L’altre és la Renda Familiar Bruta Disponible (RBFD) i fa referència al volum d’ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta variable ens permet veure com està distribuïda la riquesa entre la població d’un determinat territori, és a dir, de quants diners disposa cada família per persona.

 

Macromagnituds econòmiques (PIB i RFBD) i caracterització dels sectors econòmics

L’Alt Empordà és la tercera comarca gironina amb un PIB més elevat, després del Gironès i la Selva. El Baix Empordà és troba una mica per sota de l’Alt Empordà, mentre la Garrotxa i especialment el Ripollès, el Pla de l’Estany i la Cerdanya es troben molt per sota. Els baixos valors del PIB per aquestes darreres quatre comarques provoca que la mitjana del PIB pel conjunt de la província de Girona sigui força més baixa que pel cas de l’Empordà, i molt més baixa que pel cas del conjunt de Catalunya on hi destaca l’altíssim valor del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

 

Gràfic 1.3.1. Producte Interior Brut a la comarca de l’Alt Empordà, la província de Girona i Catalunya. Període 2000-2006

Font: Caixa de Catalunya. 2007

 

Pel que fa a l’evolució del creixement del PIB global a la comarca de l’Alt Empordà, ha passat per tres etapes diferents al llarg període comprés entre els anys 2001 i 2007. En els primers quatre anys el creixement s’ha mantingut entre el 2-3%, mentre a partir del 2004 fins el 2006 el creixement s’ha accelerat fins arribar a superar el 4%. L’any següent el creixement no va ser tant accentuat, disminuint fins a valors inferiors al 2%.

El comportament dels diferents sectors econòmics a nivell comarcal mostra diferències notables en els ritmes de creixement o decreixement dels PIB per sectors. D’aquesta manera, el sector primari és el que més augmenta durant el 2001, disminuint el seu creixement considerablement fins el 2004, quan comença a decréixer, per a convertir-se en l’únic sector que assoleix valors negatius del seu PIB. Molt diferent és l’evolució del sector de la construcció que experimenta creixements del PIB força irregulars, amb alguns anys amb creixements molt importants com al 2005 i 2006. El sector industrial és el que ha tingut uns creixements al llarg de tot el període més modestos, amb un augment destacable en els darrers dos anys, especialment al 2006. Finalment, destacar el creixement sostingut del sector serveis que al llarg de tot el període experimenta creixements del PIB propers al 4%.

 

Gràfic 1.3.2. Evolució del PIB comarcal per sectors a l’Alt Empordà. Període 2001-2007

Font: Caixa de Catalunya. 2008

 

Durant el darrer any 2007, el sector serveis és el que ha patit una major expansió del seu PIB, gràcies a l’avenç de subsectors com l’hostaleria amb un 9,4%, el comerç i reparacions amb un 3,6% i els serveis d’immobiliàries i serveis a empreses amb un 4,5%, reafirmant-se com els tres subsectors més importants de la comarca. Aquest augment del sector serveis ha anat en perjudici, principalment, del sector primari que ha vist com la major part dels seus subsectors patien caigudes importants com un 10,1% en la llet, 5,6% en la fruita seca, 4,1% en el porcí, 1,2% en la pesca i 0,7% en el vaquí.

El sector de la construcció s’ha mantingut amb una forta davallada als darrers mesos, mentre el sector industrial ha experimentat un avanç força moderat gràcies a l’empenta dels subsectors més importants de la comarca: l’alimentació, les begudes i el tabac que representen plegades el 17,6% del PIB industrial per l’any 2007. En canvi, altres subsectors industrials com el de l’energia, l’aigua i les extractives van caure un 3,1%.

En línies generals, l’evolució del creixement del PIB a la comarca de l’Alt Empordà ha seguit uns paràmetres força similars als experimentats al conjunt de la província de Girona i de Catalunya, amb unes poques diferències centrades en el sector de la construcció de l’Alt Empordà que difereixen molt de la presentada pels dos àmbits territorials de referència. En definitiva, el creixement del PIB de l’Alt Empordà ha estat, en el seu conjunt, superior als de la província de Girona i de Catalunya, tendència que ha tingut lloc durant tot el període 2004-2007.

 

 

 

Aquest creixement del PIB pels diferents sectors de l’Alt Empordà durant aquests anys ha conclòs amb el paper cada vegada més destacat dels serveis, que s’ha convertit clarament amb el principal motor de l’economia de la comarca amb un pes del 76,4% del PIB, xifra que es troba per sobre de la mitjana catalana. Dins d’aquest sector hi tenen cabuda tot un seguit d’activitats com el transport i les comunicacions, les institucions financeres, el comerç i, sobretot, el turisme d’una comarca que ofereix una gran quantitat d’elements d’atracció que han estat utilitzats com a font principal de riquesa pel territori.

De fet, l’Alt Empordà és la quarta comarca de Catalunya amb una major representativitat del sector serveis dins el seu PIB comarcal, únicament per darrera de la Vall d’Aran, el Barcelonès i el Gironès. Contràriament, els altres tres sectors van perdent protagonisme dins l’estructura econòmica de la comarca, essent la indústria clarament inferior a la del conjunt de Catalunya. El sector primari es manté com l’activitat que menys repercussió té en l’economia altempordanesa, tot i que en aquesta comarca té un major pes que en el conjunt del territori català, situant-se com la dinovena comarca amb el PIB del sector primari més alt. Finalment, la construcció manté valors pràcticament idèntics en els dos àmbits territorials, situant-se també en dinovena posició pel que fa a la representativitat d’aquesta activitat en el seu PIB comarcal.

 

Gràfic 1.3.3. Estructura del PIB a la comarca de l’Alt Empordà i a Catalunya. Any 2007

Font: Caixa de Catalunya. 2008

 

Pel que fa a la Renda Bruta Familiar Disponible, és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d’un territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquestes dades només estan disponibles pels municipis amb més de 5.000 habitants, de manera que el valor d’aquest índex econòmic pel conjunt de la comarca de l’Alt Empordà s’ha obtingut a partir dels municipis que per aquests any superaven la xifra esmentada. Aquests municipis per l’any 2004 eren: Figueres, Roses, l’Escala i Castelló d’Empúries. Quatre anys després, al 2008, dos nous municipis com Llançà i Vilafant s’afegeixen al sobrepassar els 5.000 habitants.

 

La comparativa entre els tres àmbits territorials mostra a la comarca de l’Alt Empordà com un territori amb uns valors de la renda bruta familiar àmpliament superiors als del conjunt de la província de Girona i inferiors a la mitjana catalana. Ara bé, si es fa referència a la Renda Bruta Familiar Disponible per habitant s’aprecien canvis important degut a que la distribució de la població a les diferents comarques gironines i al conjunt de Catalunya són molt diferents. D’aquesta manera, els valors de les RBFD per càpita a la comarca de l’Alt Empordà són molt similars als del conjunt de les comarques gironines durant el període 2000-2004, malgrat l’evolució de la mateixa a l’Alt Empordà ha estat més important. En canvi, a Catalunya els valors de la RBFD per habitant és, durant els anys analitzats, inferiors als dos àmbits territorials inferiors, tot i que l’evolució segueix per uns paràmetres molt similars.

 

 

Gràfic 1.3.4. Evolució de la Renda Bruta Familiar Disponible per habitant segons índex = 100 a l’Alt Empordà, les comarques gironines i Catalunya. Període 2000-2004

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

 

Estructura empresarial de la comarca

La tipologia d’establiments d’empreses més present a la comarca de l’Alt Empordà són els serveis llevat del comerç al detall, seguit de lluny pel comerç al detall amb menys de la meitat del nombre d’establiments. Aquest predomini del sector serveis és una bona mostra de la importància d’aquest sector en l’economia comarcal, actuant com a autèntic motor de la seva economia i impulsant la major part de l’activitat desenvolupada. Un altre sector important en nombre d’establiments d’empreses és la construcció, tot i que en els darrers anys ha anat perdent protagonisme. Completen l’estructura empresarial de la comarca dues tipologies d’empreses força minoritàries com són els professionals i artistes, i la pròpia indústria.

Dins el sector més destacat, els serveis llevat el comerç al detall, sobresurt la presència de dues tipologies d’empreses: les dedicades a l’hostaleria que representen el 11,95% de total d’establiments de la comarca, i les dedicades als serveis personals que representen el 10,42%. Tot seguit hi hauria altres tipologies com: les immobiliàries i altres (6,32%), comerç a l’engròs (5,30%), el transport i les telecomunicacions (4,89%), els serveis a l’empresa (2,98%) o la mediació financera (1,81%).

Pel que fa al segon gran sector d’activitat, el comerç al detall, són els establiments dedicats als productes alimentaris els més abundants a l’Alt Empordà amb el 6,33% del total de les empreses de la comarca, seguit del comerç no classificat en altres apartats amb un 4,95%, roba i calçat (3,87%), articles per a la llar (2,84%), productes químics (1,85%) i materials de transport (1,09%).

Finalment hi hauria els establiments industrials entre els que destacarien tres tipologies d’empreses: les dedicades al transport de metalls amb el 2,17% dels establiments del conjunt de la comarca, l’edició i mobles amb el 1,45%, i els productes alimentaris amb el 1,17%.

 

Gràfic 1.3.5. Establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat (IAE). Any 2002

 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

 

Pel que fa a la creació de noves empreses a la comarca de l’Alt Empordà durant els anys 2006 i 2007, és el sector serveis el que destaca molt per sobre la resta de branques d’activitat, seguit de la construcció, la indústria i, finalment, l’agricultura. La comparativa dels valors de les noves empreses creades a l’Alt Empordà amb les creades al conjunt de comarques gironines i de tot Catalunya, posa de manifest que la creació d’empreses a l’Alt Empordà, pel que fa als serveis, és superior a la mitjana gironina i molt similar a la mitjana catalana. De la mateixa manera, però no tant accentuat, s’observa com la creació d’empreses de la construcció a l’Alt Empordà també és una mica superior a la mitjana gironina de referència.

 

Una altra dada molt interessant a conèixer és la presència de grans empreses que exerceixen una important funció econòmica i social dins el teixit empresarial d’un territori. A les comarques gironines existien, l’any 2007, un total de 122 empreses que facturaven més de 30 milions d’euros a l’any, localitzades majoritàriament a les comarques del Gironès i la Selva. A l’Alt Empordà la presència d’empreses d’aquestes envergadura és força més reduïda amb un total de 9 empreses, ubicades totes elles a l’entorn de la ciutat de Figueres i de l’eix de les grans vies de comunicació.

 

 

 

Mapa 13. Localització de les grans empreses per municipis a les comarques gironines. 2007

Font: Cambra de Comerç de Girona, 2007

 

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 4 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles inactives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.