L'Alt Empordà presenta tres grans zones distingides per un seguit de característiques paisatgístiques, de tipologies urbanes i d’activitats econòmiques molt diferents. La zona més emblemàtica i característica és la plana al·luvial altempordanesa, situada al sector est i sud-est de la comarca, que ocupa pràcticament la meitat de la seva superfície. Aquest espai es caracteritza per ser molt planer i per la presència d’una important xarxa hidrogràfica que ha aportat, a les seves terres, una important riquesa de nutrients que les ha convertit en espais molt fèrtils i intensament explotats per l’activitat agrícola i ramadera. Al mateixa temps, aquesta plana s’ha caracteritzat en les darreres dècades per un important procés urbanitzador, especialment a l’entorn del sistema urbà de Figueres que es distingeix com l’espai més urbà de tota la comarca, espai que contrasta amb la resta de municipis de la plana de caràcter eminentment rural.
La segona gran zona de la comarca és la constituïda per la zona litoral, on s’hi distingeixen dues tipologies d’espais molt diferenciades com són: la costa del Cap de Creus que s’estén entre els municipis de Cadaqués i Portbou, i la costa baixa del Golf de Roses que s’estén des d’aquesta mateixa població fins a l’Escala on s’acaba el límit sud de la comarca. La primera tipologia de litoral es caracteritza per presenta un relleu abrupte i escarpat, característic de l’anomenada Costa Brava per la presència d’imponents penya-segats. La segona, és una tipologia de costa baixa, dominada per espais planers i extenses platges que formen part de la plana empordanesa en la seva extensió cap a la façana mediterrània. Aquests espais, especialment els més planers, estan caracteritzats per la presència de destacats nuclis urbans amb poblacions importants com en el cas de Roses o l’Escala, amb una clara vocació turística.
Costa abrupte del Cap de Creus
La tercera de les grans zones que constitueixen l’Alt Empordà són els espais de muntanya que encerclen la plana pels costats nord i oest, formant majoritàriament el que s’ha anomenat els Pirineus de l’Empordà. Dins d’aquest, a la part oriental, hi ha el massís de la serra de l’Albera, destacada per presentar un tipus de paisatge plenament mediterrani, diferenciat de l’ambient d’alta muntanya i molt influenciat pel gran nombre d’incendis forestals que l’han afectat els darrers anys. Dins la formació muntanyosa de la serra de l’Albera hi ha el massís de la serra de Rodes situat al sector sud-est i amb una orientació transversal que la fa penetrar al mar formant el Cap de Creus. A la part occidental dels Pirineus d’Empordà hi ha les muntanyes de les Salines, nom que li ha estat donat per la presència del puig i el santuari amb el mateix nom. En aquest espai muntanyós hi ha els cims més alts de la comarca amb el roc de Frausa (1.440 m.), el ric de la Campana (1.398 m.), el puig de Bassegoda (1.376 metres) i el pic de les Salines (1.331 m.). Al sud d’aquestes hi ha tot un seguit de serres pre-pirinenques més baixes. Amb relleus diferents, tots dos espais és caracteritzen per ser eminentment forestals i amb un bon nombre de petits nuclis de població força disseminats i de caràcter principalment rural.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge