ELPORT.png

Carta de Serveis

Històricament a l’Alt Empordà s’han diferenciat tres sectors on s’ha distribuït el poblament segons les seves necessitats: la plana, la muntanya i el litoral. Els assentaments a la zona de la plana van estar, en els seus orígens, molt relacionats amb l’activitat agrícola permesa per la fèrtil plana al·luvial, i més endavant, per l’agrupació urbana amb la ciutat de Figueres i les excel·lents condicions de comunicació d’aquest espai planer, fet que no ha evitat que l’activitat tradicional continuï tenint un pes destacat. Les zones de muntanya de la comarca és caracteritzen per presentar un poblament dispers, amb petits nuclis rurals i un bon nombre de masies que tradicionalment s’han dedicat a la ramaderia i l’aprofitament forestal, activitats que avui pràcticament han desaparegut malgrat tractar-se d’espais eminentment forestals. Finalment, el sector del litoral és el que ha sofert més canvis al passar de ser petits nuclis de pescadors a uns nuclis de creixement urbà importants fomentats amb una activitat econòmica avesada al turisme i els serveis.

D’aquesta manera, els assentaments de població i les activitats d’aquestes, juntament amb la mobilitat obligada que se’n desprèn, són els components bàsics que defineixen les relacions territorials d’un determinat territori o comarca. Els tres sectors de la comarca (plana, muntanya i litoral) defineixen un seguit d’àrees funcionals que presenten característiques molt diferents. Això provoca que entre aquestes àrees, especialment les de muntanya, hi hagi poca cohesió amb la resta, més planeres i amb una intensa ocupació urbana i humana.

 

Àrea de la plana o àrea central: no és l’àrea més extensa però sí la més característica de la comarca amb una superfície aproximada d’uns 403 km2. També és l’espai on més població hi ha, habitant prop del 51% de la població total de la comarca. Formen part d’aquesta àrea els municipis de: l’Armentera, Avinyonet de Puigventós, Bàscara, Borrassà, Cabanes, el Far d’Empordà, Figueres, Fortià, Garrigàs, Llers, Ordis, Palau de Santa Eulàlia, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Pont de Molins, Pontós, Riumors, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Santa Llogaia d’Àlguema, Saus, Siurana, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilafant, Vilajuïga, Vilamacolum, Vilamalla, Vila-sacra i Vilaür.

 

Àrea litoral: cal diferenciar dues tipologies de costes, una de costa baixa que s’estén des de Roses fins l’Escala, que no és més que l’obertura de la plana al mar amb les badies de Roses i Pals, i l’altra tipologia és la de costes altes formades pels penya-segats del massís del Cap de Creus, extensió cap al mar del massís pirinenc de l’Albera. Dins d’aquesta franja litoral s’hi localitzen sistemes de poblament força heterogenis, amb la presència molt destacada i dominant dels nuclis turístiques. Dins la zona litoral nord hi ha sis municipis: Cadaqués, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Portbou i la Selva de Mar, mentre a la zona litoral sud hi ha quatre municipis: Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala. En total, aquests deu municipis ocupen una superfície de 259,8 km2 i una població total de 53.996, xifra que representa el 39,9% de la població de tota la comarca.

 

Àrea de muntanya: dues grans zones muntanyoses es distingeixen a l’Alt Empordà, una corresponent al massís de Salines-Bassegoda situat a la meitat oest i l’altra al massís de l’Albera al sector nord de la comarca. Al primer massís hi ha localitzats un total de catorze municipis: Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys, Darnius, Biure, Boadella d’Empordà, Terrades, Cistella, Vilanant, Navata, Cabanelles, Lladó, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà. Al massís de l’Albera corresponen un total de deu municipis: Garriguella, Vilamaniscle, Rabós d’Empordà, Espolla, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes, Masarac, Capmany, Cantallops i la Jonquera. Aquests 24 municipis sumen plegats una superfície de 694,3 km2 i aglutinen una població de 12351 habitants que representa el 9,12%.

 

Tenint en compte aquestes tres grans àrees, cal destacar el paper fonamental que desenvolupa la ciutat de Figueres com a node de centralitat per a tota la comarca de l’Alt Empordà. Els nombrosos factors geogràfics, econòmics, socials i d’infraestructures que defineixen l’àrea urbana de Figueres, així com la gran quantitat de funcions que en ella s’hi concentren, l’han convertit en l’element estructurador de la comarca a tots els nivells: econòmic, demogràfic, industrial, comercial, cultural, etc. Gràcies a aquesta gran quantitat de funcions que assumeix Figueres, ha de ser considerada com una de les 31 ciutats catalanes que formen al seu voltant una important àrea funcional, que estructura i dinamitza el territori. Aquesta influència no es desenvolupa amb la mateixa intensitat en tots els municipis i comarques veïnes, sinó que cal definir una àrea funcional que es divideix en tres graus d’intensitats o corones amb característiques molt específiques per cadascuna d’elles, que han evolucionat i han anat augmentant progressivament amb el pas del temps paral·lelament al creixement de la ciutat de Figueres.

La primera d’aquestes corones es coneix amb el nom d’àrea urbana intensa i inclou els municipis més propers a Figueres. És l’indret on es produeixen unes relacions de mobilitat i de dotació de serveis molt intenses, així com una densitat edificatòria i de continu construït molt important. La segona corona és l’anomenada àrea urbana extensa, també definida pel seguit de relacions intenses de mobilitat laboral que s’hi donen, malgrat formen una àrea d’influència major que l’anterior. Finalment, la tercera i més amplia de les corones, d’abast comarcal, és l’anomenada àrea d’influència màxima on s’inclouen la major part dels municipis de l’Alt Empordà, excepte casos concrets com: l’Escala, Cadaqués o Cabanelles que presenten fluxos més importants amb altres ciutats com Girona o Banyoles. Aquesta corona és pròpiament l’àrea funcional, l’àrea de centralitat o de mercat de treball de la comarca.

Existeixen diferents nodes que vertebren i articulen el territori de l’Alt Empordà. El principal és d’abast comarcal i està format per l’àrea urbana de Figueres, on es concentra el 40% de la població i els llocs de treball de la comarca. Aquesta àrea, a més del potencial demogràfic, s’ha definit pel seu potencial tenint en compte l’accessibilitat ferroviària i l’autopista, així com la disponibilitat de sòls. L’altre node important és el format pel conjunt Roses-Castelló d’Empúries amb un pes específic del 20%. Els altres dos nodes destacats són el de l’Escala i el front costaner del nord del Cap de Creus que apleguen de l’ordre d’un 6-7% de la població i dels llocs de treball de la comarca. Hi ha altres nodes repartits per la resta de la comarca però amb una pes específic sobre el conjunt molt més reduït. Un d’aquests és la Jonquera on l’oferta de llocs de treball supera la de residents, mentre altres municipis del peu de la Serra de Rodes (Garriguella, Vilajuïga, Pau i Palau-saverdera) presenten una població ocupada resident que dobla el nombre de llocs de treball, marcant una forta especialització residencial.

 

 

 

Una altra zonificació territorial de la comarca de l’Alt Empordà, que realitza el Pla Director Territorial de l’Empordà, és a partir de la determinació de sistemes urbans que comparteixin unes característiques geogràfiques, demogràfiques, d’infraestructures i d’assentaments comuns. A la comarca de l’Alt Empordà s’hi defineixen set sistemes urbans:

 

  • Sistema urbà de Salines-Bassegoda: format pels municipis d’Agullana, Albanyà, Biure, Boadella d’Empordà, Cabanelles, Cistella, Darnius, Lladó, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Terrades i la Vajol.
  • Sistema urbà de l’Albera: Cantallops, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Rabós, Sant Climent Sescebes i Vilamaniscle.
  • Sistema urbà de Mar amunt: Cadaqués, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Portbou i la Selva de Mar.
  • Sistema urbà de l’Àrea de Figueres: Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, el Far d’Empordà, Figueres, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia d’Àlguema, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilanant i Vila-sacra.
  • Sistema urbà de Badia de Roses nord: Castelló d’Empúries, Fortià, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Riumors, Roses i Vilajuïga.
  • Sistema urbà de Badia de Roses sud: l’Armentera, l’Escala, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilamacolum i Viladamat.
  • Sistema urbà del Fluvià: Bàscara, Garrigàs, Palau de Santa Eulàlia, Pontós, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Saus, Siurana i Vilaür.

 

La comarca de l’Alt Empordà, malgrat la clara centralitat de Figueres, funciona cada vegada més com una unitat, donat que la dependència amb els municipis de la comarca, especialment els més propers a l’àrea urbana, és cada vegada més recíproca. Aquests progressiu canvi de funcionalitat s’ha vist beneficiat per les noves formes de producció (descentralització econòmica, producció flexible, ...), així com la vital millora de les comunicacions.

Submit to FacebookSubmit to TwitterSubmit to LinkedIn

Ràtio: 5 / 5

Estrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles activesEstrelles actives
 
Aquesta web utilitza cookies tècniques i analítiques (pròpies i de tercers) per a prestar el servei. Pot acceptar-les o bé rebutjar-les clicant als botons corresponents. Per a més informació pot consultar la Política de Cookies.