Condicionants físics i naturals
Els condicionants físics i naturals són uns els elements que més contribueixen a la cohesió territorial, juntament amb els condicions antròpics, sense els quals no s’establirien les diferents àrees i infraestructures urbanes disposades sobre el territori de manera estratègica. Entre els elements naturals cohesionadors del territori, destaca la presència de tot l’espai de la plana altempordanesa que ha estat l’espai on principalment s’ha assentat la població i les principals infraestructures, a la vegada que atorgant unes característiques comuns per espais de l’interior i de les zones més litorals de la plana. Pel que fa a les activitats que històricament s’han desenvolupat a la plana, hi ha definit d’un model de vida molt relacionat amb l’activitat agrícola de les fèrtils terres de la plana i la consolidació d’unes vies de comunicació que han mantingut una estreta relació entre les principals poblacions de la comarca.
Tot plegat, sota la clara influència de Figueres sobre la resta de la comarca, convertint-se en el centre de referència i de creixement urbanístic, poblacional i d’activitats, acaparant una important concentració d’infraestructures i serveis respecte al conjunt de la comarca. La seva centralitat vers la resta de la comarca, i sobretot sobre els municipis veïns més propers, així com la seva situació estratègica a la plana, ha fet que s’anés enfortint amb el pas del temps convertint-se en el punt vertebrador de les principals vies de comunicació que travessen la comarca: la carretera N-II, l’autopista AP-7 i la propera estació del tren d’alta velocitat. De tot plegat, també es veuen directament implicades les poblacions situades a la seva àrea urbana, ja que mantenen una estreta relació de dependència amb Figueres. Aquesta àrea urbana acull més de 60.000 habitants, amb un continu urbà molt cohesionat que en els darrers anys ha crescut molt.
Retornant als elements naturals que intervenen en la cohesió territorial de la comarca, cal destacar la presència d’una important superfície forestal que domina als sectors oest i nord de la comarca, establint una àmplia zona del territori amb unes característiques molt similars i amb una continuïtat ambiental i paisatgística molt important. Uns altres elements com són els cursos fluvials, principalment els rius Muga i Fluvià, també desenvolupen un paper clau en la cohesió territorial en tant que són uns elements que actuen com a corredors biològics d’alt valor i per què són els elements al voltant dels quals s’han assentat els principals nuclis urbans de la plana en busca del preuat recurs natural que és l’aigua. Per una altra banda, també cal veure que en algunes ocasions els rius no actuen cohesionant el territori, sinó tot el contrari, en dificulten les relacions o són utilitzats com a delimitadors entre determinades zones.
El ric i variat paisatge natural de la comarca configurat un territori on el 29,5% de la seva superfície està ocupada per un paratge protegit. Entre aquests hi destacament la presència del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Cap de Creus, l’Alta Garrotxa empordanesa, el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, la serra de l’Albera, el massís de les Salines, els estanys de la Jonquera i els penya-segats de la Muga. Tot aquests espais guarden una estreta relació entre ells en tant que són espais d’alt valor paisatgístic i patrimonial, de manera que també poden ser considerats com elements que contribueixen a la cohesió territorial, si bé és cert que sovint han de compartir protagonisme amb elements antròpics molt propers.
Finalment, els darrers elements naturals existents a la comarca amb una funció cohesionadora important són els sistemes muntanyosos que envolten la plana. De fet, l’efecte d’aquests espais muntanyosos, on hi ha localitzats múltiples nuclis de població, presenta una tipologia i unes condicions molt diferents als espais de plana i del litoral, amb la qual cosa s’esdevé una clara desestructuració del territori, amb una important falta de cohesió territorial d’aquests espais de muntanya que majoritàriament es desenvolupen al marge dels principals nuclis i eixos de la comarca. Aquest desequilibri territorial ha donat com a resultat diferents tipologies de creixement, amb uns espais abocats al creixement urbà, de les infraestructures i de les activitats, i uns altres espais amb petits municipis molt vinculats amb l’entorn i que tenen plenament assumit un estil de vida i de creixement molt diferent als grans nuclis de població de la comarca.
Pel que fa a la franja litoral, especialment des de Roses fins l’Escala, presenta unes característiques que l’assimilen i l’uneixen molt al sistema urbà de Figueres, de la mateixa manera que manté uns forts vincles d’unió entre ells. Un dels elements de cohesió d’aquests espais és la pròpia activitat que majoritàriament s’hi desenvolupa. El fet de tractar-se de nuclis eminentment turístics els hi ha proporcionat una clara vocació cap al creixement urbanístic i demogràfic, així com de consolidació del sector terciari.
Eixos de comunicació
Tot plegat ha generat la necessitat, durant les darreres dècades, de crear uns eixos de comunicació potents que uneixen els principals nuclis de població, especialment els situats a la zona de la plana. Aquests mateixos eixos han jugat un paper clau en el propi desenvolupament d’aquests nuclis que han anat experimentant un progressiu creixement del seu pes en la comarca. El resultat ha estat una xarxa viària a la comarca que presenta una extensió total de 629,3 km de carreteres, sense tenir en compte les vies urbanes dels diferents municipis. D’aquesta xarxa, el 22,83% són vies d’àmbit nacional, el 19,58% pertanyen a la xarxa comarcal i el 57,59% a l’àmbit local. En quant a la seva titularitat, el 23,7% de la xarxa és de titularitat estatal, el 38,8% de la Generalitat de Catalunya i el 38,2% de la Diputació de Girona.
Els principals eixos de comunicació sobre els quals s’estructura la comarca són la carretera Nacional N-II, l’autopista AP-7, la properament desdoblada autovia, així com el futur traçat del Tren de Gran Velocitat amb ample internacional, o el ferrocarril transversal de Catalunya. Aquestes vies constitueixen un canal de comunicacions de primer ordre i cada vegada més transitat, amb major pes sobre el territori altempordanès i els seus veïns actuant de nexes amb comarques veïnes i la frontera francesa. Tindran un paper decisiu al reforçar l’Alt Empordà com a cruïlla de comunicacions, estructurant l’entrada europea a la península amb l’enclavament estratègic de Figueres a les seves portes.
Aquest eix de comunicacions travessa la comarca de nord a sud pel centre de la mateixa, a la vegada que serveixen d’enllaç per les carreteres que connecten el sistema urbà de Figueres amb les importants poblacions del litoral de l’Escala, Roses i Llançà. En el cas de la carretera C-260, creua la comarca de forma transversal comunicant amb la Garrotxa per la part oest i amb els municipis turístics del litoral de Roses i Empuriabrava per l’est. Aquesta via és important en tant que connecta dues ciutats importants en població i en dinàmica econòmica, que s’han convertit cadascuna d’elles en indrets amb una determinada centralitat. També presenta desdoblaments fets per diverses fases i un trànsit de vehicles important. La carretera C-31 connecta Figueres amb la part sud i del Baix Empordà, mentre la N-260 ho fa amb Llançà i la resta de municipis de la Costa Brava nord.
Mapa 15. Xarxa de carreteres principals de l’Alt Empordà
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge
A més d’aquesta xarxa de carreteres principals, existeix una extensa i complexa malla de carreteres secundaries i locals que articulen i donen cohesió al territori, unint tots els municipis de la comarca, especialment els localitzats a la zona de la plana, mentre els nuclis de muntanya presenten accessos encara més secundaris. No hi ha nuclis habitats mal comunicats, si bé és cert que en alguns casos caldria millorar l’estat d’algunes carreteres i solucionar els problemes de trànsit a l’estiu.
Així doncs, tot i l’existència d’aquesta xarxa d’infraestructures encapçalada per l’autopista, l’actual xarxa viària i de transport de la comarca presenta moltes deficiències en infraestructures, essent en molts casos insuficient pel volum de circulació que suporta. Els principals problemes de mobilitat de la comarca són a nivell intracomarcal, conseqüència de dos factors principalment. En primer lloc, el disseny radial de la xarxa viària en relació a Figueres que dificulta la mobilitat entre nuclis relativament propers dins la comarca i també respecte al Baix Empordà. Aquest disseny dificulta el creixement i la consolidació de molts nuclis de població intermedis de la comarca. En segon lloc, l’escassa dotació de transport públic entre les principals poblacions i els municipis més petits i de l’interior, fet que dificulta molt la mobilitat interna. Darrerament s’estan fent millores en aquest sentit, especialment amb l’augment de la freqüència de transport públic entre els principals nuclis de la comarca com: el servei Roses – Figueres per Castelló d’Empúries i per Vilajuïga o el servei entre el Port de la Selva i Figueres. Les possibilitats de potenciació dels transport col·lectiu està principalment relacionada amb el desenvolupament a curt termini de les infraestructures viàries i, sobretot, ferroviàries dins l’anomenat corredor nord-sud. El tren d’alta velocitat ha de millorar substancialment la participació del transport públic en la mobilitat de Figueres i la seva àrea d’influència amb Girona i entre els municipis empordanesos cap a Barcelona. D’altra banda, la política territorial plantejada amb el reforçament dels dos nuclis de polaritat, la ciutat de Figueres i de Girona, implicarà una política de mobilitat urbana cada vegada més restrictiva.
Els Índexs de Mobilitat Diari de cadascuna de les principals carreteres de la comarca presenten xifres força dispars. Les dues vies amb més trànsit són, amb diferència, l’autopista AP-7 i la carretera C-260 que comunica Figueres amb Roses. Per sota d’aquestes hi destaca la presència de la carretera N-II, especialment el tram entre Girona i Figueres on el trànsit de vehicles rodats és molt important. A continuació hi ha la carretera N-260 de Portbou a Figueres amb els trams destacats de Vilabertran i Llançà-Vilajuïga, i la carretera A-26 que comunica Figueres amb Besalú.
La mobilitat interna a la comarca de l’Alt Empordà és molt important, tant en dies laborals com en caps de setmana. D’aquesta manera, el 93,9% dels desplaçaments realitzats a la comarca en dies feiners i durant l’any 2006 es van realitzar sense sortir de la mateixa, mentre que als cap de setmana els moviments interns són una mica més baixos (90%), indicatiu que la gent surt una mica més de la seva comarca. Aquests percentatges d’autocontenció de la mobilitat comarcal és, per aquest any, superior a la resta de comarques gironines.
Les carreteres no són, però, les úniques infraestructures de comunicació importants a la comarca. El traçat ferroviari també té un pes destacable amb la cohesió de la comarca, especialment dels municipis de l’eix de Figueres gràcies a la línia que ve de Barcelona i arriba fins a Portbou, abans de creuar la capital comarcal. Aquesta via és considerada de primer ordre amb un carril per sentit i amb un elevat trànsit de persones i mercaderies que travessa l’Alt Empordà. També són importants les comunicacions d’alguns dels trens d’aquesta línia amb Madrid, Alacant i Múrcia, així com amb d’altres ciutats europees com París, Zuric/Milà, Montpellier i Ginebra.
A més de la importància de Figueres com a punt de parada necessària per a tots els passatger, existeixen altres punts que també s’esdevindran importants com és el cas de Vilamalla que té un accés directa a la via ferroviària RENFE/TGV i que en breu es convertirà en un centre intermodal de mercaderies (CIM). Unes altres estacions d’aquesta línia ferroviària que passa per la comarca són: les estacions amb servei regional de Sant Miquel de Fluvià, la mateixa Vilamalla, Vilajuïga i Colera, i les estacions que ofereixen servei exprés amb estacions als municipis de Figueres, Llançà i Portbou.
També hi ha la possibilitat que hi hagi una estació intermodal de passatgers (RENFE i TGV) situada al pol oposat del CIM amb la qual cosa es creï una anella ferroviària al voltant de Figueres. És clar que el proper traçat del TGV que creuarà la comarca de l’Alt Empordà per l’oest de Figueres provocarà un fort impacte en el servei de transport convencional de passatgers, encara que no de mercaderies. Totes aquestes millores en les infraestructures representen una excel·lent oportunitat per la comarca per a millorar la seva cohesió i el seu dinamisme econòmic, en una territori on encara existeixen barreres de mobilitat que distancien diversos nuclis de la comarca.
Pel que fa al transport públic comarcal, el recorregut dels autobusos per la comarca segueixen la mateixa estructura funcional de la comarca, amb un centre molt clar com és la ciutat de Figueres des d’on s’articulen la major part dels desplaçaments restants de manera radial i amb una gran diversitat de destins, d’aquí que es pretengui mantenir el màxim nivell de comunicació de la capital amb la resta de la comarca i de la pròpia ciutat de Figueres amb la resta de comarques veïnes.
Sobre l’existència d’un pla de mobilitat sostenible a la comarca de l’Alt Empordà, no hi cap de vigent en l’actualitat i la comarca únicament disposa del Pla Director de l’Alt Empordà on ja es fa esment d’aquesta qüestió. Per una altra banda, la proposta per a una mobilitat sostenible més important a la comarca en els propers anys ve de mans de la xarxa mediambiental de l’àrea urbana de Figueres que està desenvolupant un projecte que permetrà, a l’entorn dels anys 2019-2020, instal·lar un servei de transport públic interurbà més sostenible entre disset municipis de l’àrea urbana de Figueres, amb una major freqüència del pas d’autobusos, amb més connexions entre tots els pobles i amb una xarxa de carrils bici que permetin reduir el trànsit de vehicles que diàriament es desplacen per aquesta àrea. També preveu l’estudi de mesures alternatives com el transport a la demanda o la coordinació entre els transport urbà i interurbà, i dels transport per carretera i ferrocarril.
Àrees bàsiques de salut
A nivell sanitari, a Catalunya hi ha set grans regions sanitàries cadascuna de les quals gaudeix d’una dotació de recursos sanitaris d’atenció primària i d’atenció especialitzada. Una d’aquestes regions és la de Girona, que a la seva vegada s’ordena en diferents sectors sanitaris entre els que es troba el sector de l’Alt Empordà. Aquest sector que acull tota la comarca, està constituït per una agrupació d’àrees bàsiques de salut (ABS) que no són més que les unitats territorials elementals a través de les quals s’organitzen els serveis d’atenció primària de salut. Concretament hi ha un total de vuit ABS a tot l’Alt Empordà: la de Bàscara que dóna servei a una població de 3.894 habitants, l’Escala amb 12.706 habitants, Figueres amb 44.422, la Jonquera amb 6.528, Llançà amb 6.439, Peralada amb 5.883, Roses amb 28.381 i Vilafant amb 11.041.
En cada Àrea Bàsica de Salut hi ha localitzat un centre d’atenció primària (CAP) i els consultoris locals. Així, disposen de CAP els municipis de: Figueres, Bàscara, la Jonquera, l’Escala, Llançà, Peralada, Roses i Vilafant. Cadascun d’aquests CAP té assignat un equip d’atenció primària (EAP) que presta atenció al CAP i es desplaça als consistoris. Tots els municipis anteriors tenen EAP, juntament amb els municipis de Portbou i Cadaqués. Pel que fa a l’oferta hospitalària, l’Alt Empordà compta amb dos centres: l’hospital de referència és el de Figueres, mentre al mateix municipi hi ha un altre centre, de titularitat privada, anomenat Clínica Santa Creu.
Mapa 16. Àrees bàsiques de salut, hospitals i centres d’atenció primària a l’Alt Empordà. Any 2005
Font: Atles de Catalunya Comarcal Alt Empordà
A més d’aquestes Àrees Bàsiques de Salut, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha configurat l’Àrea Bàsica de Serveis Socials amb un total de nou Equips Bàsics d’Atenció Social Primària (EBASP), els quals es distribueixen en funció d’àrees territorials d’intervenció segons el criteri de proximitat geogràfica de la comarca. Els municipis que disposen de EBASP són: Llançà, la Jonquera, Vilafant, Castelló d’Empúries, Vilajuïga, Sant Pere Pescador, l’Escala, Roses i el propi Consell Comarcal.
Elements culturals i centres d’ensenyament
Uns altres elements importants de cohesió són els elements culturals com les biblioteques connectades a través de la xarxa de biblioteques, els diferents centres universitaris localitzats per la comarca, així com altres elements com els centres d’ensenyament especials. Pel que fa als centres educatius, hi ha 16.000 alumnes a l’Alt Empordà repartits en 93 centres, 84 dels quals són de titularitat pública i 9 privats. La distribució territorial d’aquests centres és poc homogènia en tant que la major part es troben concentrats en la capital de la comarca, concretament 21 dels centres educatius, dels quals 7 són privats. El contrapès de Figueres són els municipis litorals on hi ha situats una bona part dels centres restants: set a Roses, quatre a l’Escala i quatre a Castelló d’Empúries.
Als municipis més petits i rurals de l’interior, el nombre de centres és força més reduït, atenent al fet que les seves poblacions en edat escolar són molt petites. Hi ha 19 municipis que no disposen de cap centre d’ensenyament infantil i primària, tot i que existeixen les anomenades ZER (Zona Escolar Rural) on diversos municipis comparteixen un mateix centre i uns mateixos recursos, amb la qual cosa s’ha esdevingut una important eina de cohesió d’aquests espais més problemàtics. Concretament, a la comarca de l’Alt Empordà existeixen set zones escolars rurals: el ZER Canigó on hi ha inclosos els municipis de Cabanes, el Far d’Empordà, Vilabertran i Vilamalla, el ZER Canigonenca amb Borrassà, Ordis i Lladó, el ZER Empordà amb l’Armentera, Fortià, Garrigàs, Pont de Molins i Santa Llogaia d’Àlguema, el ZER la Garriga amb Avinyonet de Puigventós, Cistella i Vilanant, el ZER Requesens amb Capmany, Darnius, Espolla i Sant Climent Sescebes, el ZER Les Salines amb Agullana, la Vajol, Maçanet de Cabrenys, Biure i Boadella d’Empordà i, finalment, el ZER Tramuntana amb els municipis de Saus, Viladamat, Ventalló i Vilamacolum).
Pel que fa als centres d’ensenyament de secundària, la ciutat de Figueres torna a ser el municipi on hi té lloc la major concentració de centres amb un total de set centres dels quinze existents al conjunt de la comarca. D’aquests set centres, tres són de titularitat privada, essent els únics que hi ha a tota la comarca. Per tot plegat, Figueres s’ha convertit en un important centre d’educació on hi acudeixen una part important dels estudiants de secundària de la plana altempordanesa. La major part dels centres restants es tornen a concentrar en les principals localitats del litoral amb un total de set centres repartits pels municipis de: Llançà, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, l’Escala i la Jonquera.
Similar centralitat tenen els altres tipus de centres de la comarca. A Vilafant, molt a prop de Figueres, hi ha l’únic centre d’educació especial de la comarca anomenat CEE Mare de Déu del Mont que acull alumnes amb discapacitats físiques o psíquiques. A Figueres i Roses hi ha uns altres dos centres de formació per persones adultes, juntament amb el Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de l’Alt Empordà i l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) que també es troben a Figueres. Tot plegat confirma la gran dependència educativa de la comarca amb aquests municipis més importants.
L’oferta cultural de la comarca de l’Alt Empordà destaca per la presència d’un gran nombre de Béns Culturals d’Interès Nacional, concretament 134 elements repartits arreu de la comarca, que la distingeixen com la comarca amb major nombre de tot Catalunya, seguida de la comarca veïna del Baix Empordà. D’aquests 134 elements declarats BCIN, tres estan protegits per tractar-se de conjunts històrics (a Cadaqués, Sant Martí d’Empúries i Torroella de Fluvià), mentre la resta d’elements són monuments històrics i zones arqueològiques. Molta més concentració experimenta l’oferta museística de la comarca amb un bon nombre de museus a la ciutat de Figueres com: el museu de l’Empordà de Figueres on hi ha una col·lecció de troballes arqueològiques i pintures de Tàpies o Cuixart, el Museu del Joguet de Catalunya amb joguines de les cases més prestigioses del món o el Teatre-Museu Dalí que s’ha convertit en un dels museus més visitats de Catalunya. Relacionat amb aquest i amb la figura de Salvador Dalí hi ha la Casa Museu de Portlligat de Cadaqués, conjunt format per barraques de pescador que el propi Dalí va comprar per ubicar el seu estudi i residència.
Al municipi del Far d’Empordà existeix el museu d’Art Naïf, mentre a l’Escala hi ha el Museu d’Empúries. A més, existeixen un seguit de nou col·leccions que no assoleixen la categoria tècnica de museu, tot i que la seva presència és destacable culturalment. Aquestes nou col·leccions són: el Museu Perrot-Moore de Cadaqués, el Museu de l’Aquarel·la de Llançà, el museu dedicat a la vida del pagès a Torroella de Fluvià, la farinera de Castelló d’Empúries o el museu de Geologia del Cap de Creus situat a Cadaqués. L’oferta cultural de la comarca es completa amb molts festivals històrics o de música. Un dels més destacats és el Triumvirat Mediterrà de l’Escala que ret homenatge a l’assentament grec d’Emporion, on s’escenifica l’arribada dels legionaris, amb una fira mercat ambientada a l’època. Un altre festival destacat és el Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries on s’ofereixen actes i espectacles de carrer enmig d’uns escenaris medievals.
Pel que fa a la presència d’arxius i biblioteques, la ciutat de Figueres torna a constituir el principal centre cultural de la comarca amb l’Arxiu Històric Comarcal de Figueres i la pròpia biblioteca pública que s’integra a la xarxa pública de biblioteques de la comarca juntament amb altres municipis com: Roses, l’Escala, Garriguella, la Jonquera i Castelló d’Empúries. Un altre municipi que destaca és Peralada per la presència del seu Arxiu Històric que compta amb un important fons documental. A més, hi ha uns altres cinc arxius locals als municipis de: Castelló d’Empúries, Roses, l’Escala, Llançà i, novament, Figueres. Aquesta mateixa ciutat també és el centre de l’oferta teatral i cinematogràfica de la comarca amb importants centres com el Teatre Municipal de Figueres o el Teatre Municipal de Roses.
Mapa 17. Senders GR i rutes BTT a la comarca de l’Alt Empordà
Font: Departament de mobilitat de la Generalitat de Catalunya i Consorci Salines-Bassegoda
Uns altres elements de cohesió cultural a la comarca són la presència dels senders de Gran Recorregut i la multitud de rutes BTT que connecten molts dels seus municipis. Hi ha 33 rutes BTT, totes elles pertanyents a Salines-Bassegoda, mentre de senders de Gran Recorregut hi ha quatre a la comarca. El GR-11 recorre tota la comarca d’oest a est, des del nord del municipi d’Albanyà fins al mateix Cap de Creus, passant per municipis com: Maçanet de Cabrenys, la Vajol, la Jonquera, Vilamaniscle, Llançà, el Port de la Selva o Sant Pere de Rodes. Un altre sender és el GR-1 que transcorre pel límit sud-est de la comarca per municipis com l’Escala o Viladamat. Connectant els dos anteriors recorreguts hi ha el GR-2 que uneix les poblacions de la Jonquera amb Besalú, passant per municipis com: Boadella d’Empordà, Terrades, Cistella o Lladó. Finalment, hi ha un quart sender anomenat GR-92 que connecta amb els sender GR-11 i GR-1 i que transcorre per la façana litoral amb municipis com: la Selva de Mar, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, l’Armentera i l’Escala.
Planificació territorial
Finalment, els darrers elements de cohesió territorial existents a la comarca són els propis planejaments supramunicipals que hi ha elaborats. Un d’ells és el Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), de l’any 1995, convertit en la principal figura de planejament en l’àmbit de Catalunya, tot i que no ha tingut una incidència important en la realitat de la comarca de l’Alt Empordà. Un pla posterior, del 2003, que sí que ha assolit un major protagonisme és el Pla Director Comarcal de l’Alt Empordà, sorgit com a resposta institucional de molts col·lectius de la comarca davant les grans transformacions i descoordinació al territori. Aquest Pla Director és l’avanç d’un nou pla que s’està acabant d’elaborar anomenat Pla Territorial Parcial de les comarques de Girona amb la intenció d’incrementar la protecció sobretot dels sòls agraris i dels connectors ecològics entre els espais protegits, així com limitar l’expansió urbana dels nuclis petits i minimitzar els impactes de les infraestructures.